Espècie
molt semblant a Hipparchia fagi de
la qual no se'n pot fer una distinció clara al camp. Com aquella
H.
alcyone, d'una mida una mica més petita, presenta unes bandes
postdiscals ocres que travessen la cara superior de les ales, que és
d'un color marró fosc. També presenta els quatre ocels negres
amb pupil·la blanca, un a cada ala i situats prop de l'àpex
els de les anteriors i prop de l'angle anal els de les posteriors. Pel
revers també les similituds són totals amb H. fagi,
amb unes ales anteriors de tonalitats nítides i amb unes ales posteriors
amb tons trencats que en faciliten el camuflatge.
Freqüenta els mateixos indrets
que H. fagi, tals com vorades de bosc i camins, tot i que H.
alcyone està més associada a indrets pedregosos i espais
oberts. Vola a partir del mes de juliol en una única generació.
Les larves utilitzen diverses espècies de gramínies (g. Arrhenatherum,
g. Festuca).
Als Països Catalans es presenta
sobretot en llocs montans i pot ser especialment abundant per sobre del
1.000 metres. |
|
|