|
La
Pseudotergumia
fidia és un satírid que, per l'anvers, és idèntic
a Neohipparchia statilinus de la qual,
però, se'n distingeix bé per la ziga-zaga d'un gris blanquinós
que travessa el revers de l'ala posterior. Per la cara superior les ales
són fosques, d'un gris marronós, amb dos ocels evidents en
cadascuna de les ales anteriors i un de petit vora l'angle anal en les
posteriors. Tots ells són negres amb pupil·la blanca i entre
els dos de les ales anteriors hi apareixen destacades dues taques blanques.
Pel revers les ales anteriors, d'un color gris més clar, llueixen
els ocels de manera més viva ja que apareixen anellats d'ocre. Les
taques blanques entre ells són més grans i nítides.
Les ales posteriors combinen els tons grisos amb irregulars franges blanquinoses,
fet que li proporciona una coloració molt eficient per a poder-se
camuflar en els espais que freqüenta: llocs pedregosos, camins i brolles
seques, amb arbres a prop.
És una espècie univoltina
que apareix a primers de juliol, principalment en indrets del Baix Berguedà.
Les larves s'alimenten de diverses gramínies: g. Brachypodium,
g. Festuca i g. Stipa.
Present gairebé a tot el
país no ha estat citada ni a Eivissa ni a Menorca. |
|