INSTRUCCIONS
|
1
|
Primer de tot, llegiu el text clicant sobre el llibre. |  |
|
2
|
Utilitzeu el diccionari de català digital per cercar les paraules que no enteneu clicant a sobre de la seva icona. |  |
|
3
|
Mitjançant el sistema copiar-enganxar, traslladeu les activitats de més avall al vostre processador Word i feu-les. En acabar, arxiveu-les al vostre disquet amb el nom: 014.doc |  |
EN EL TREN
Mercè Rodoreda
-...no, no, tal com li ho dic, mai no he pogut dormir en el tren, m'ensopeixo una mica però sempre sento aquesta cruixedera de rodes i de fustes i a més a més amb aquest trontoll i tants sotracs tinc por d'anar al wàter i m'espanta pensar que el tren em pot rebotre contra la paret i estabornie-me i si ningú no tingués necessitat durant moltes hores encara que cridés no em sentirien i a la meva edat em trobarien morta i no voldria pas morir sense prendre Nostre Senyor. Tots podem tenir un cop d'accident, però seria molt trist morir condemnat, i a mi el foc no m'agrada i el de l'infern deu ser, pel que diuen, dels més forts.
...que si tenen set?, pobres bèsties, i tal. Amb aquests becs badats i aquestes crestes desmaiades... però no les puc ajudar. Ara que hem de pensar que demà passat totes seran mortes i rostides perquè és Santa Maria i a casa dels meus senyors serà festa grossa, perquè, a més que és el sant de la senyora faran la puesta de largu de la nena gran, que sembla una estampa... Oi que m'avisarà quan serem a Barcelona? Jo no sé llegir cap lletra, el meu fill sí que sabia llegir com si fos un fill de senyors, però va morir del pit i encara no tenia vint anys. El meu home va dir-me: «No ploris, així s'ha estalviat de fer el soldat.» Perquè vivíem a Barcelona mateix, ara no recordo el nom del carrer, però era a prop de l'estació de França. El meu marit era forner i era molt ben considerat i treballar la farina és una cosa que no fa fàstic. Jo sempre li deia... Valga'm Déu, ara se'ns posa a ploure i aquestes bestioles que se m'estan morint de set... amb aquesta xafogor, miri-se-les, tan grasses com les crio i que no tenen polls... co-coc, co-coc... petites... si els pogués recollir una mica d'aigua... ja veurà, tot el dia la llibertat. I la sequedat a les potes que procuro que tinguin...
...em sembla que era l'any que van cremar els convents,oi?, que Nostre Senyor no els ho tingui en compte, al poble hi va haver un temporal que es va emportar tota la collita i ens va deixar en la misèria, i el meu marit va dir: «Anem a Barcelona i així el noi sabrà més que si ens quedàvem aquí, que un pagès sempre és un pagès i un senyor sempre és un senyor.» I el meu germà, que tenia diners perquè era l'hereu i tot li venia de cara i això ja ho tenia del néixer, va comprar la casa i el camp per fer-ho anar enlaire, que ell podia i nosaltres no podíem, i quan vam arribar a Barcelona teníem uns quants diners, però de mica en mica els vam anar perdent, perquè el meu home no va trobar feina de seguida i el noi ja era de mena malaltís, i metge per aquí metge per allà, i bona nit i bona hora la picossada de diners que ens havia dat el meu germà per la casa i el camp. I tot per cilpa de l'aigua, perquè sense el temporal, que devia caure per càstig de la crema de Barcelona, sempre paga el just pel pecador i ho vam pagar nosaltres perquè les terres tiraven cap al riu i feien baixada i l'aigua s'ho va endur tot cap avall...
...si en vol ja en pot agafar... la debilitat és una cosa molt dolenta i ja se sap que el ventre porta les cames... amb la gana que hem passat tot plegats... Sí, miri, una truiteta, oh els ous, els ous són de la setmana. Quan vivia a Barcelona cada diumenge anàvem al Tibidabo i ens endúiem el menjar, però a mi sempre em feien por els ous de Barcelona perquè són ous guardats. Vol una miqueta de pernil? Un Tallet? No digui que no, que no sap el que es deixa perdre. Això alimenta i no enfarfega... Jo anava a rentar la roba a casa d'uns senyors que tenien quatre minyones i un criat només per a obrir la porta, que es deia Julio, i el senyor era alt i prim i duia lentes d'or, i la Carmeta, que era la cambrera, em va explicar que era el principal d'un partit i que de tant en tant havia de fugir a França sense temps per fer les maletes, perquè això del català era molt perseguit. A vegades, quan em veia passar amb el cove de la bugada, em deia: «Apa, ramona, cap a fer la roba blanca, eh? ...vol un préssec? Són tot suc i mel. Li faran passar la set.» Encara plou: Ai, Senyor!, i jo que m'he deixat el paraigua com una bleda i m'atorrollo quan arribo a Barcelona, perquè com que no sé llegir per agafar el tramvia pateixo molt i sempre he de preguntar quin nom porta al costat. En vol un altre? Això fa salut, mengi, mengi... Doncs ha de pensar que deien la missa a casa mateix, que encara no sé com no els van matar tots quan va venir la revolució, i el capellà, que era amic de la casa i que havia ajudat la mare de la senyora a ben morir, també es va salvar. No li havia vist mai la cara perquè només el vaig veure dues vegades que travessava el corredor i anava de pressa com una rata, però era molt menut. On som? Ah! Cerdanyola. Miri què tal. Tot rient, rient, ja som a Cerdanyola...
...feia poc que el meu marit havia fet vaga i jo vaig dir a la senyora... també era alta i prima com el seu marit i sempre anava de seda i parlava baix i amb molta calma, que a mi em venia son quan l'escoltava, si em sabria més cases per anar a rentar perquè passàvem una mala tongada i tot s'anava fent més car, i ells em va dir si em voldria cuidar de la neteja de la sala de Xina. Tot era de Xina i brodat amb or fi que no es tornava negre, amb unes bèsties que em miraven quan les espolsava, perquè la Carmeta era una esbojarrada i li feia caure l'encrostonat del nacre fregant fort i barrim-barram. Jo vaig dir-li que ja l'hi fregaria a poc a poc i vam quedar enteses. Doncs quan el meu marit estava a mitja vaga la Carmeta va trobar xicot, però ella era molt formal, i el dia que va saber que era casat li va dir prou, i ell vinga rondar la casa i vinga espiar-la quan anava a comprar la llet, perquè ella era cambrera i només li feien anara a comprar la llet a la tarda, i vinga seguir-la els dies de festa que tenia sortida i ella sense ni mirar-se'l que ell es tornava boig. I un dia va voler veure la senyora i li va dir el que feia el cas, que sí, que ell era veritat que era casat, però que no hi tenia cap culpa, i que estava enamorat amb molta empenta de la Carmeta, i que si ella no volia enraonar-li més, ell, sentint-ho molt faria un disbarat, perquè estava boig, i la senyora el va ben aconsellar i li va dir que no pensés més en la Carmeta, perquè era una bona noia i per culpa d'ell patia molt i perdia carns. Ell li va prometre que no faria cap disbarat, però que digués a la Carmeta que de tant en tant li enraonés, encara que només fos una vegada cada setmana, però la Carmeta tenia raó, perquè deia que ell li havia d'haver dit de seguida que era casat i que ella no volia enraonar-li més, ni dir-li passi-ho bé. I una tarda va anar a buscar la llet i ja no va tornar perquè ell la va matar amb un revòlver i la va deixar estirada al mig del carrer i el Julio i jo vam baixar a tirar-li un llençol a sobre... Sí, miri, avui hi som i demà no...
...el metge quan va entrar em va mirar i em va dir: «El seu marit té la passa.» Però jo no m'ho vaig creure mai. Semblava que li haguessin donat un mal. De primer es va tornar tot groc i va estar dos dies sense coneixement i fent cucs, i el metge va dir que era la passa, però que era una passa sense verí, i que ja es curaria perquè era fort com un bou, i l'endemà vaig llençar les medicines perquè li feien mareig i es va tornar tot verd. Al tercer dia va enraonar i va dir-me que li fes un cataplasma de cebes blanques al ventre, i al que feia tres tot el ventre si va encetar que se li veia la carn viva, i no parava de gemegar fins que es va morir, amb una calentor que tot ho cremava. Quan va morir ja hi havia la República i no va poder ser amo, tant que li hauria agradat, perquè ja venia la revolució i el que es descuidava de la pastera quan va venir la revolució ja m'ho va dir: «Ara que el seu marit hauria pogut reposar, perquè els obrers són els amos i els amos són els que hauran de sirgar...» Dispensi, no és pas de falange, vostè Ah, em pensava...
...jo vaig vendre els mobles a la senyora d'un que feia la revolució i me'n vaig anar al poble sola. El meu nebot, que m'estima com una mare i de petit havia jugat molt amb el Miquel -en Miquel era el meu fill, que Déu l'hagi perdonat-, em vadir: «No s'amoïni, que la terra és del qui la treballa i ara tot és meu i un plat a taula sempre l'hi trobarà.» I em va recollir... però aviat es va acabar, perquè quan van venir els de la boina se'n va haver d'anar a França i va anar a parar al camp de Vernet i es va haver de vendre el rellotge, i encara no l'ha cobrat, perque un negrillon, que nosaltres en diem un negritu, que era soldat i vigilava el camp el va enganyar devalent. Però ja veurà, el meu nebot té moltes males puces i ja veurà què va fer. M'ho va explicar ell mateix quan va tornar al cap de dos anys fastiguejat perquè el francès li venia gran i els feien anar de rodes a pilans i a recollir la remolatxa... Ai, gràcies a Deú que ja surt el sol, el sol és mitja vida... A vostè li fa mal? A vegades la migranya ve de l'estómac... veurà que el negritu es passejava amunt i avall del camp i el meu nebot que sí que el crida i li diu si vol comprar el rellotge, que era de bona marca i cosit de robins per dintre, i ell li diu que sí, que entesos, i el meu nebot li dóna el rellotge i el negritu se'n va tot content i sense donar-li cap cèntim, això que era un tracte fet. El meu nebot, l'endemà, veu passar el negritu, es veu que ja esperava que passés; el crida i li diu: un altre rellotge; però aquest encara és més bo, fa tic-tac, tic-tac, i el negritu reia i se'n va anar corrent, i al cap d'una mica, bum, i el negrillon a miques, perquè el meu nebot em va explicar que el rellotge que feia tic-tac era una bomba de tanque...
... tal com li he dit, el meu nebot m'havia recollit, però quan se'n va haver d'anar a França, la mateixa nit em ve a trobar el meu germà, el que ens havia comprat la casa quan l'aiguat ens va deixar en la misèria i em va dir: «Ramona, vine amb mi: jo no em moc, passi el que passi; el noi ha fet el boig, però jo tinc les terres, i són ben meves, i no he fet la revolució, però si em busquessin raons tu sempre podràs dir que el que jo dic és la veritat, i que del camp i de la casa us en vaig pagar el que valia, i em vonvé que ho diguis si ve el cas, perquè com que van cremar la casa de la vila jo no sé si la meva propietat val, i les escriptures que guardava, quan van venir els del revolucionari se les van emportar i no les he vistes més.»
...ai carat, ja hem arribat; el temps m'ha passat volant. Doncs el que volia dir-li és que el món és com una funció, pero el mal és que ningú no pot veure com acaba perquè tots ens morim abans, i els que es queden van fent com si no hagués passat res. De vegades em poso de mal humor, i això que sóc de les que no es poden queixar. De salut sempre he estat bé perquè sóc de mena vividora. Ara el ventre se m'ha inflat molt, com si estigués embarassada, però em sembla que només se m'hi fa aigua i no em dóna cap trastorn. Quan penso en els que no tenen tanta sort com jo, mare meva!, i en les tragèdies que els passes que quasi fan escruixir... Bé, jo he d'agafar el tramvia de la Bonanova perquè els senyors viuen a l'Avinguda de Craywinckel. Gràcies, gràcies, ja el trobaré, ja. Preguntant es va a Roma. Passi-ho bé tingui, i el gust és meu.
1. Preguntes teòriques (5p.)
1. Exposa quin és el punt de vista narratiu de la història.
2. Quin és el temps històric d'aquest conte?
3. Quin és el temps narratiu del conte?
4. Per què creus que l'autora comença els paràgrafs amb punts suspensius?
5. Si haguessis de catalogar el conte com a realista o simbolista, per quin adjectiu et decanteries? Raona la teva resposta.
2. Preguntes sobre el text (5p.)
1. Per què la dona té por d'anar al wàter durant el viatge en tren?
2. Digues si són veritat (V) o no (F) les següents afirmacions sobre el text del conte:
. La protagonista s'avergonyeix de no saber llegir.
. El marit de la dona decideix anar a Barcelona per ser conductor de tramvies
. Una noia jove que treballava amb la dona protagonista va morir assassinada al mig del carrer pel seu enamorat.
. Quan la dona es va quedar viuda, va tornar al poble i va viure a casa del seu nebot.
. Quan el tren arriba a Barcelona, la dona ha d'agafar un tramvia cap a Sants.
3. Escriu el significat dels següents mots o expressions:
- cruixedera :
- badats :
- fer el soldat :
- enfarfegar:
- bugada :
- passar mala tongada :
- verí :
- fer anar de rodes a pilans;
- escruixir:
4. Com es diu la protagonista del conte.
5. Sintetitza en unes quantes línies el que explica la dona en el tren referint-se al seu passat.