INSTRUCCIONS
|
1
|
Primer de tot, llegiu el text clicant sobre el llibre. |  |
|
2
|
Utilitzeu el diccionari de català digital per cercar les paraules que no enteneu clicant a sobre de la seva icona. |  |
|
3
|
Mitjançant el sistema copiar-enganxar, traslladeu les activitats de més avall al vostre processador Word i feu-les. En acabar, arxiveu-les al vostre disquet amb el nom: 017.doc |  |
EL BOSC A L'AUTOPISTA
Italo Calvino
El fred té mil aparences i mil maneres de moure's en el món: al mar corre com un ramat de cavalls, al camp es llança com una munió de llagostes, a les ciutats, com una fulla de ganivet, talla els carrers i puja per les obertures de les cases sense calefacció. A casa de Marcovaldo aquell vespre s'havien acabat els últims branquillons, i la família, tota abrigada, mirava com empal·lidien les brases a l'estufa i com de les seves boques sortien núvols a cada respir. No deien res; els núvols parlaven per ells: la dona els deixava anar llargs com sospirs, els nens els bufaven absorts com si fossin bombolles de sabó, i Marcovaldo els esbufegava a cops cap amunt, com llamps de geni que aviat s'esvaneixen.
A la fi es va decidir: «Vaig a buscar llenya; tant de bo en trobés! » Es posà quatre o cinc diaris entre la jaqueta i la camisa per fer de cuirassa contra el fred, s'amagà una llarga serra dentada sota l'abric, i sortí així cap a la negror de la nit, seguit de les llargues mirades plenes d'esperança dels familiars, fent soroll de papers a cada pas i amb la serra que de tant en tant treia el cap.
Anara a buscar llenya a la ciutat: aviat és dit! Marcovaldo es dirigí de seguida cap a un trosset de jardí públic que hi havia entre dos carrers. Tot estava desert. Marcovaldo estudiava les nues plantes una a una pensant en la família que l'esperava petant de dents.
El petit Michelino, tot tremolant, llegia un llibre de faules que havia demanat de préstec a la biblioteca de l'escola. El llibre parlava d'un nen fill d'un llenyataire que sortia amb la destraleta per tallar llenya del bosc. «Vet aquí on cal anar -va dir Michelino-, al bosc! Allà sí que hi ha llenya! » Nascut i crescut a la ciutat, no havia vist mai un bosc ni de lluny...
Dit i fet, es posà d'acord amb els germans: un prengué una destral, l'altre un ganxo, l'altre una corda, varen dir adéu a la mare i se n'anaren a cercar un bosc.
Caminaren per la ciutat il·luminada pels fanals, i només veien cases: de boscos, ni l'ombra. Trobaven algú que passava, però no gosaven preguntar-li on hi havia un bosc. D'aquesta manera arribaren fins on s'acabaven les cases de la ciutat i el carrer es convertia en una autopista.
Als costats de l'autopista, els nens varen veure el bosc: una espessa vegetació d'arbres estranys cobria la vista de la plana. Tenien els troncs molt fins, drets o torts; i capçades planes i esteses, de les formes més estranyes i dels colors més estrambòtics, quan un auto que passava els il·luminava amb els fars. Branques en forma de dentifrici, de cara, de vaca, de pneumàtic, constel·lades per un fullatge de lletres de l'alfabet.
-Visca! -va dir Michelino-. Això és el bosc!
I els germans miraven encantats com la lluna treia el cap per entre aquelles ombres estranyes:
-Que bonic que és...
Michelino els recordà de seguida el motiu pel qual havien anat allí: la llenya. I tiraren a terra un arbret en forma de flor de primavera groga, el feren a trossos i el portaren cap a casa.
Marcovaldo tornava amb la seva magra càrrega de branques humides, i va trobar l'estufa encesa.
-On ho heu trobat? -exclamà indicant les restes del cartell publicitari que, com era de fusta premsada cremava molt de pressa.
.Al bosc! -feren els nens.
-I quin bosc?
-Aquell de l'autopista. N'està ple!
Donat que era tan senzill, i que ja tornava a caldre més llenya, més valia seguir l'exemple dels nens. Marcovaldo va tornar a sortir amb la seva serra, i va anar cap a l'autopista.
L'agent Astolfo, de la policia de trànsit, era una mica curt de vista, i de nit, corrent en moto per la seva ruta, hauria hagut de portar ulleres; però no ho deia per por de sortir-ne perjudicat en la seva carrera.
Aquell vespre denunciaren que a l'autopista una banda de pinxos estava arrencant els cartells publicitaris. L'agent Astolfo va sortir a fer la inspecció.
Als costats de l'autopista, la selva d'estranyes figures admonitòries i gesticuladores acompanya Astolfo, que les escruta una a una, tot girant els ulls miops. Vet aquí que, amb la llum del far de la moto, sorprèn un pinxo enfilat a dalt d'un cartell. Astolfo frena: «Ei! què hi fas aquí, tu? Baixa de seguida!»Allò no es mou i li treu la llengua, Astolfo s'acosta i veu que és l'anunci d'un formatge, amb un noiot que es llepa els bigotis. «Ha!, ha! », fa Astolfo, i se'n va a tota velocitat.
Al cap d'una estona, a l'ombra d'un cartell gros, il·lumina una cara trista tota espantada. «Alto aquí! No intenteu escapar!» Però ningú no escapa: és una cara humana adolorida pintada enmig d'un peu tot ple d'ulls de poll: l'anunci d'un remei per a les durícies. «Oh, perdoni», diu Astolfo, i se'n va corrents.
El cartell d'una píndola contra la migranya era un cap d'home gegantí, amb les mans als ulls de dolor. Astolfo passa, i el far il·lumina Marcovaldo enfilat a sobre, que amb la seva serra intenta de tallar-ne un tros. Enlluernat, Marcovaldo es fa petit petit i es queda allí immòbil, agafat a una orella del cap gros, amb la serra que ja ha arribat a mig front.
Astolfo estudia bé i diu: «Ah, sí: comprimits Stappa! Un anunci eficaç! Ben trobat! Aquell homenet d'allí dalt amb la serra vol significar la migranya que parteix el cap en dos! L'he entès de seguida!» I se'n va satisfet.
Tot és silenci i gelor. Marcovaldo fa un sospir d'alleujament, es posa bé sobre el cavallet i continua la seva feina. Al cel il·luminat per la lluna es propaga l'esmorteït xerric de la serra contra la fusta.
1. Preguntes teòriques (5p.)
1. Quin és el temps narratiu del conte?
2. Quin és el to en què està escrit aquest conte? Argumenta la teva resposta.
3. Qui és el narrador d'aquest conte.
4. Com catalogaries el final d'aquest conte, obert o tancat? raona la teva resposta.
5. Italo Calvino, l'autor del conte, ens mostra uns personatges ridículament ignorants. Què creus que aconsegueix amb aquesta tècnica? Raona la teva resposta.
2. Preguntes sobre el text (5p.)
1. En quina ciutat transcorre l'acció?
2. Digues si són veritat (V) o no (F) les següents afirmacions sobre el text del conte:
- Marcovaldo i la seva dona surten de nit a buscar llenya pels parcs públics de la ciutat.
- Els fills de Marcovaldo confonen anuncis publicitaris de l'autopista amb un bosc
- La policia de trànsit deté els fills de Marcovaldo.
- Marcovaldo és incapaç d'enfilar-se dalt dels cartells publicitaris.
- L'agent de policia de trànsit, Astolfo, confon Marcovaldo i la serra amb part d'un anunci de pastilles per al mal de cap.
3. Escriu el significat dels següents mots o expressions:
- munió:
- branquillons:
- capçades:
- magra:
- figures admonitòries:
- escrutar:
- ulls de poll:
- xerric:
4. Quins problemes reflecteixen els personatges d'aquest conte?
5. Com qualificaries l'eficàcia de l'agent de policia de trànsit?