LA BALENA

 

Vols escoltar la balena?

 

Classificació

Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets. Només les balenes pròpiament dites o balenes franques pertanyen a la família dels balènids; hom considera balenes, però, tots els misticets, bé que hom anomena correntment rorquals els de la família dels balenoptèrids.

Aquí tenim un model de classificació dels cetacis amb barbes:

1. Família Balaenidae

a) Gènere Balaena

- Balaena mysticetus

b) Gènere Eubalaena

- Eubalaena australis

- Eubalaena glacialis

2. Família Balaenopteridae

a) Gènere Balaenoptera

- Balaenoptera acutorostrata

- Balaenoptera borealis

- Balaenoptera edeni

- Balaenoptera musculus

- Balaenoptera physalus

b) Gènere Megaptera

- Megaptera novaeangliae

3. Famiília Eschrichtiidae

a) Gènere Eschrichtius

- Eschrichtius robustus

4. Família Neobalaenidae

a) Gènere Caperea

- Caperea marginata

Característiques físiques

Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions (de 5 a 25 m i entre 50-130 tones de pes, encara que la balena blava femella pot arribar a les 200 tones). Les balenes típiques manquen de dents: tenen unes làmines còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s'allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s'alimenten. Aproximadament poden tenir unes 250 barbes. La temperatura de la sang és de 37ºC, com la de tots els mamífers. El cos de les balenes no és tot cobert d'escates, com els peixos, sinó de pell llisa.

 

Alimentació

La seva alimentació consisteix bàsicament en crustacis eufausiacis (vegeu krill). Quan neden tenen la boca oberta, i quan la tanquen expulsen l'aigua amb l'ajuda de la llengua i l'aliment queda retingut a les barbes. L'aliment així acumulat té l'aspecte d'una pasta que després és digerida. Periòdicament la balena neteja i reordena les barbes tot obrint i tancant amb molta força la boca.

Hàbitat

Viuen en bandades, i efectuen generalment grans migracions; durant l'estiu viuen a les mars fredes, polars o subpolars, i durant l'hivern a les temperades, on neixen els balenons, els quals, com que no tenen una capa adiposa tan desenvolupada com els adults (fins a 50 cm de gruix en alguns casos) no suportarien les baixes temperatures de les aigües polars. Els adults, mentre habiten a les mars càlides, no s'alimenten, ja que en aquestes mars no hi ha l'abundor de plàncton que troben a les polars.

Moviment

Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensió a la superfície. Poden nedar a gran velocitat i a molta profunditat (alguns centenars de metres) i romandre sota l'aigua durant força temps (fins a 60 minuts en alguns casos) sense renovar l'aire dels pulmons, gràcies, sobretot, a l'alentiment del ritme cardíac i a la riquesa excepcional de mioglobina en la massa muscular.

Respiració

La balena és un mamífer, i com tots els mamífers, respira mitjançant pulmons. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen l'aire dels pulmons acompanyat sovint de mucositats i de vapor d'aigua: es forma aleshores un núvol de condensació que té l'aspecte d'un brollador.

Reproducció

Les balenes són en general monògames; la gestació dura aproximadament un any, i rarament neix més d'un balenó en cada part. Es reprodueixen cada 2-3 anys i els balenons atenyen la maduresa sexual als 3-4 anys; la seva esperança de vida és d'uns 30 anys.

La mare va a parir en aigües profundes, lluny de la costa. Quan neix un balenó, primer treu la cua per la vulva de la mare. Ella mateixa o una amiga talla el cordó umbilical i condueix la cria cap a la superfície de l'aigua perquè pugui respirar. A partir de llavors, el balenó no se separarà de la seva mare durant el seu primer any de vida.

Els deu o dotze primers mesos de vida, el balenó s'alimenta de la llet de la seva mare. Popa sota l'aigua. La mare es fica una mica de costat, ben aprop de la superfície de l'aigua. La cria busca amb la boca i la llengua una de les dues mames que hi ha amagades en els plecs de pell al costat de la vulva. Com no té llavis per poder xuclar, la llet surt disparada cap a la boca del fill. La llet és molt nutritiva, amb molta quantitat de greix i proteines, i molt poca aigua, semblant a la "llet condensada". Les glàndules mamàries poden arribar a mesurar 2 metres de llargària i 60 cm d'amplada. El balenó pot arribar a beure uns 500 litres de llet al dia i augmentar de pes 50 a 100 quilos cada dia segons la classe de balena.

Mentre dura la lactància, la mare no pot quedar un altre cop prenyada, de manera que només pot tenir una cria cada dos o tres anys. El balenó sempre neda sobre la seva mare. Aquesta es mostra molt protectora amb el seu fill i no l'abandona mai. De vegades porta la cria sota la seva aleta, igual com si l'abracés i la resguarda de qualsevol perill. Quan inicien el camí de tornada a les aigües polars, la mare espera que el balenó estigui ja ben preparat per aquest llarg viatge de milers de quilòmetres, i moltes vegades abandona el grup i retarda la tornada esperant que la cria estigui preparada.

La caça de la balena

La caça de la balena (en la qual hom inclou tots els grans cetacis, fins i tot els catxalots) s'estengué a Europa com a indústria a partir de l'edat mitjana. Les primeres que hom caçava eren les anomenades balenes franques, que, un cop mortes, suren i poden ésser arrossegades fàcilment. Més tard els rorquals adquiriren més valor comercial; bé que un cop morts no suren, hom resolgué aquesta dificultat injectant-los aire. La caça de la balena no es transformà en una activitat rendible fins a la invenció de l'arpó explosiu (1877). Al s XX els vaixells baleners s'han transformat en autèntiques fàbriques flotants, que reben el forniment mitjançant una petita flota de vaixells pescadors. La caça de la balena ha d'afrontar, des del 1930, el problema de l'extinció de les espècies pel fet que les captures són superiors, de bon tros, al ritme de reproducció dels animals. El 1949 fou creada la Comissió Balenera Internacional amb la finalitat de controlar i reglamentar la caça de balenes, i fixar el nombre de captures, així com la temporada i les zones de caça; les recomanacions tingueren poc ressò. L'any 1972, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi reclamà la suspensió durant deu anys de la caça balenera per tal de permetre'n la repoblació; tanmateix, aquesta proposta fou retirada el 1977 per pressions de l'URSS i el Japó (aquests dos estats sumaven plegats el 75% de les captures mundials). Posteriorment, els 24 estats membres que integren la Comissió acordaren limitar les captures per a la temporada 1977-78 a un 36% menys que el 1976. A la temporada 1980-81 el límit de captures es rebaixà encara més; l'URSS el 1981 decidí de no caçar més balenes en les seves aigües territorials. Finalment, al juny del 1982, la Comissió Balenera Internacional acordà, malgrat les resistències del Japó, l'URSS i Noruega, la suspensió durant cinc anys de la caça comercial de balenes a partir de la temporada 1985-86. Posteriorment, aquesta moratòria s'ha renovat anualment des del 1991. No obstant això, el seu acompliment ha estat sempre parcial, per tal com subsisteixen els desacords entre els diversos membres de la Comissió respecte a les espècies en perill i el nombre de captures considerat tolerable per a la recuperació de les poblacions, qüestions en les quals, d'altra banda, no són aliens els interessos econòmics. Malgrat les lleis que restringeixen la pesca de balenes, algunes espècies, com per exemple la balena franca àrtica (Balaena mysticetus), es troben perillosament amenaçades d'extinció. Per això, hom ha proposat declarar espais protegits sis àrees properes a les costes dels EUA i el Canadà, on les balenes franques àrtiques passen llargues temporades. D'altra banda, l'any 1995 la Comissió Balenera Internacional acordà establir un santuari de balenes a l'oceà Antàrtic, per sota dels 40°C de latitud S, a més de continuar restringint les captures a la resta d'oceans del món. No obstant això, el Japó i Noruega continuen realitzant captures —segons ambdós països amb propòsits científics—. Des de l'any 1995, també segons una proposta de la Comissió Balenera Internacional —que no fou aprovada ni pel Japó ni per Noruega—, es realitzen tests genètics per controlar la procedència de la carn de balena que entra al mercat, per tal de lluitar contra el contraban de carn d'espècies protegides que es detectà al Japó.

Aprofitament de les balenes

De les balenes hom ho aprofita industrialment gairebé tot: la carn, fresca, en conserva o com a extret; les barbes, per a fer barnilles; la pell, per a cuir; hom n'extreu també olis, oli de fetge, farina d'ossos, vitamines i productes hormonals, i del greix del cap dels catxalots i de les balenes amb bec hom també obté l'anomenada esperma de balena. A hores d'ara, però, existeixen substitutius sintètics per a tots aquests productes naturals.

Principals tipus de balenes

Els principals tipus de balena són:

Consulteu la taula


Bibliografia

Aquestes pàgines m'han ajudat molt i us poden servir per treure més informació.


http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0082860

http://www.xtec.es/~aarderiu/la%20balena/portada%20balena.htm

http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi98/Ballena-Franca-Austral/index.htm

http://www.xtec.es/centres/a8018467/Ciencies/vidamar/cetacis.htm

http://natura.botanical-online.com/balenes.htm

http://www.mamiferosmarinos.com/mamiferosmarinos/ballenas.htm

http://www.darwinac.com/peninsulavaldes/patagonia/animals/mammals/ballenafranca.htm#Sistemática

http://www.sergiohanquet.com/index.htm Muchas gracias por permitirme usar tus estupendas fotos ;)

http://www.cetaceos.com/


Pàgina realitzada per Eloy Garcia, desembre de 2004

Per consultes