|
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets. Només les balenes pròpiament dites o balenes franques pertanyen a la família dels balènids; hom considera balenes, però, tots els misticets, bé que hom anomena correntment rorquals els de la família dels balenoptèrids. Aquí tenim un model de classificació dels cetacis amb barbes: 1. Família Balaenidae a) Gènere Balaena - Balaena mysticetus b) Gènere Eubalaena - Eubalaena australis - Eubalaena glacialis 2. Família Balaenopteridae a) Gènere Balaenoptera - Balaenoptera acutorostrata - Balaenoptera borealis - Balaenoptera edeni - Balaenoptera musculus - Balaenoptera physalus b) Gènere Megaptera - Megaptera novaeangliae 3. Famiília Eschrichtiidae a) Gènere Eschrichtius - Eschrichtius robustus 4. Família Neobalaenidae a) Gènere Caperea - Caperea marginata Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions (de 5 a 25 m i entre 50-130 tones de pes, encara que la balena blava femella pot arribar a les 200 tones). Les balenes típiques manquen de dents: tenen unes làmines còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s'allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s'alimenten. Aproximadament poden tenir unes 250 barbes. La temperatura de la sang és de 37ºC, com la de tots els mamífers. El cos de les balenes no és tot cobert d'escates, com els peixos, sinó de pell llisa.
La seva alimentació consisteix bàsicament en crustacis eufausiacis (vegeu krill). Quan neden tenen la boca oberta, i quan la tanquen expulsen l'aigua amb l'ajuda de la llengua i l'aliment queda retingut a les barbes. L'aliment així acumulat té l'aspecte d'una pasta que després és digerida. Periòdicament la balena neteja i reordena les barbes tot obrint i tancant amb molta força la boca. Viuen en bandades, i efectuen generalment grans migracions; durant l'estiu viuen a les mars fredes, polars o subpolars, i durant l'hivern a les temperades, on neixen els balenons, els quals, com que no tenen una capa adiposa tan desenvolupada com els adults (fins a 50 cm de gruix en alguns casos) no suportarien les baixes temperatures de les aigües polars. Els adults, mentre habiten a les mars càlides, no s'alimenten, ja que en aquestes mars no hi ha l'abundor de plàncton que troben a les polars. Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensió a la superfície. Poden nedar a gran velocitat i a molta profunditat (alguns centenars de metres) i romandre sota l'aigua durant força temps (fins a 60 minuts en alguns casos) sense renovar l'aire dels pulmons, gràcies, sobretot, a l'alentiment del ritme cardíac i a la riquesa excepcional de mioglobina en la massa muscular. Respiració La balena és un mamífer, i com tots els mamífers, respira mitjançant pulmons. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen l'aire dels pulmons acompanyat sovint de mucositats i de vapor d'aigua: es forma aleshores un núvol de condensació que té l'aspecte d'un brollador. Reproducció
La mare va a parir en aigües profundes, lluny de la costa. Quan neix un balenó, primer treu la cua per la vulva de la mare. Ella mateixa o una amiga talla el cordó umbilical i condueix la cria cap a la superfície de l'aigua perquè pugui respirar. A partir de llavors, el balenó no se separarà de la seva mare durant el seu primer any de vida. Els deu o dotze primers mesos de vida, el balenó s'alimenta de la llet de la seva mare. Popa sota l'aigua. La mare es fica una mica de costat, ben aprop de la superfície de l'aigua. La cria busca amb la boca i la llengua una de les dues mames que hi ha amagades en els plecs de pell al costat de la vulva. Com no té llavis per poder xuclar, la llet surt disparada cap a la boca del fill. La llet és molt nutritiva, amb molta quantitat de greix i proteines, i molt poca aigua, semblant a la "llet condensada". Les glàndules mamàries poden arribar a mesurar 2 metres de llargària i 60 cm d'amplada. El balenó pot arribar a beure uns 500 litres de llet al dia i augmentar de pes 50 a 100 quilos cada dia segons la classe de balena. Mentre dura la lactància, la mare no pot quedar un altre cop prenyada, de manera que només pot tenir una cria cada dos o tres anys. El balenó sempre neda sobre la seva mare. Aquesta es mostra molt protectora amb el seu fill i no l'abandona mai. De vegades porta la cria sota la seva aleta, igual com si l'abracés i la resguarda de qualsevol perill. Quan inicien el camí de tornada a les aigües polars, la mare espera que el balenó estigui ja ben preparat per aquest llarg viatge de milers de quilòmetres, i moltes vegades abandona el grup i retarda la tornada esperant que la cria estigui preparada. La caça de la balena
Aprofitament de les balenes De les balenes hom ho aprofita industrialment gairebé tot: la carn, fresca, en conserva o com a extret; les barbes, per a fer barnilles; la pell, per a cuir; hom n'extreu també olis, oli de fetge, farina d'ossos, vitamines i productes hormonals, i del greix del cap dels catxalots i de les balenes amb bec hom també obté l'anomenada esperma de balena. A hores d'ara, però, existeixen substitutius sintètics per a tots aquests productes naturals. Principals tipus de balenes Els principals tipus de balena són: Consulteu la taula Aquestes pàgines m'han ajudat molt i us poden servir per treure més informació.
http://www.xtec.es/~aarderiu/la%20balena/portada%20balena.htm http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi98/Ballena-Franca-Austral/index.htm http://www.xtec.es/centres/a8018467/Ciencies/vidamar/cetacis.htm http://natura.botanical-online.com/balenes.htm http://www.mamiferosmarinos.com/mamiferosmarinos/ballenas.htm http://www.darwinac.com/peninsulavaldes/patagonia/animals/mammals/ballenafranca.htm#Sistemática http://www.sergiohanquet.com/index.htm Muchas gracias por permitirme usar tus estupendas fotos ;) Pàgina realitzada per Eloy Garcia, desembre de 2004 |
LA
BALENA
Vols
escoltar la balena?
Les
balenes són en general 
La
caça de la balena (en la qual hom inclou tots els grans cetacis,
fins i tot els catxalots) s'estengué a Europa com a indústria
a partir de l'edat mitjana. Les primeres que hom caçava eren
les anomenades balenes franques, que, un cop mortes, suren i poden
ésser arrossegades fàcilment. Més tard els rorquals
adquiriren més valor comercial; bé que un cop morts
no suren, hom resolgué aquesta dificultat injectant-los aire.
La caça de la balena no es transformà en una activitat
rendible fins a la invenció de l'arpó explosiu (1877).
Al s XX els vaixells baleners s'han transformat en autèntiques
fàbriques flotants, que reben el forniment mitjançant
una petita flota de vaixells pescadors. La caça de la balena
ha d'afrontar, des del 1930, el problema de l'
Per
consultes