Col.legi Cordelles

El Col.legi, d'inspiració renaixentista, va ser fundat pel notari Joan Cordelles (1530) amb llicència del papa Climent VI, permís confirmat per l'emperador Carles V (1533). El notari passà el dret al seu nebot, el canonge Jaume de Cordelles, que comprà uns terrenys a la part alta de la Rambla, en redactà els estatuts i dotà i feu començar les obres el 1572. Les obres foren acabades pel seu nebot i hereu, Alexandre de Cordelles.

Els jesuïtes havien construïta les Rambles el convent i seminari de Betlem l'any 1553. El Col·legi Cordelles era just al costat.

El 1593 hi van començar les classes de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, limitades als nens de més de 12 anys de la nissaga dels Cordelles. La direcció i administració del centre restava en mans dels mateixos alumnes, mentre que la família Cordelles mantenia el dret de patronatge.

La utopia dels estatuts el portaren a la pràctica desaparició. Per salvar-lo, Alexandre de Cordelles n'oferí la direcció al jesuïtes del veí col·legi de Betlem, els quals es resistiren a acceptar-la fins al 1635, encara que per motius bèl·lics no n'agafarien la direcció efectiva fins al 1662. Des de llavors va créixer tant que l'edifici es va ampliar amb la construcció de tres noves aules i el personal jesuïta arribà a 17 professors. Sense restriccions familiars i només lligat a l'estament noble (col·legí de nobles) s'hi donaren classes a alumnes externs. S'hi afegiren estudis de declamació, dansa, esgrima, assignatures impartides per laics.

El col·legi de Cordelles es deia "Imperial i Real Seminari de Nobles de Cordelles" (el nom era Col·legi de Santa Maria i de San Jaume) i va ser gestionat per la Companyia de Jesús fins a la seva extinció el 1767.

Situat a les Rambles (La Rambla dels Estudis li deu el nom). El col·legi Cordelles juntament amb el de Betlem ocupaven l’illa delimitada per les Rambles, el carrer Xuclà, el carrer del Bonsuccés i el carrer del Carme

Fou una institució important en la vida barcelonesa, adquirint gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de Catalunya com els germans Antonio de Amat - pare del baró de Maldà, escriptor del famós dietari "Calaix de Sastre" (52 vol. a l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona) -, i Manuel de Amat que seria Virrei del Perú.

Bona part dels primers membres del claustre de la Universitat de Barcelona i després de la de Cervera eren antics alumnes del Col·legi de Cordelles. (Josep M. Torras i Ribé: La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697 - 1714). Barcelona 1999. p. 51)

També alguns autors informen que a mitjan abril de 1701, es produïren diversos avalots als carrers de Barcelona, provocats per una disputa entre universitaris i estudiants del col·legi de Cordelles, incidents als quals hom atribuí una certa significació política a favor o en contra que l'herència beneficiés Felip d'Anjou, ja que mentre la Universitat es considerava un reducte austriacista, el col·legi de Cordelles, regentat per la Companyia de Jesús, era tingut per procliu a la dinastia borbònica. El conflicte ocasionà la clausura dels dos centres d'ensenyament fins a l'acabament del curs acadèmic, a fi d'apaivagar els ànims dels estudiants.

FELIU: Anales, III, p. 475. BOFARULL: Historia crítica, VIII, p. 396. Ferran SOLDE VILA: Barcelona sense universitat, i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Barcelona, 1938, p. 4-8.

A partir de 1707 el patronatge del Col.legi Cordelles va passar a mans dels Copons de Malmercat. (Josep de Copons i Esquerrer Sr. de Malmercat, Sr. de Mura i Castellnou de Bages)

A partir de 1717 tant el col·legi Cordelles com el de Betlem intentaren suplir les universitats catalanes dissoltes per Felip V. Durant el segle XVIII el col·legi assolí una gran importància malgrat que no fou fins a 1761 que el vicerector va rebre el títol de rector, independent de Betlem.

La càtedra de matemàtiques, la primera de Barcelona, fou assumida pel famós Pere Cerdà, que passaria més tard a ocupar la del col·legi imperial de Madrid. Els seus deixebles, agrupats en la conferència físico-matemàtica experimental crearen l'Acadèmia de Ciències Naturals i Artístiques.

En el moment de l'expulsió del jesuïtes i residien 60 alumnes. Es va intentar la seva continuïtat però finalment va tancar.

Donat que es va expropiar als jesuïtes, Carles III va cedir part de l'edifici a l'Acadèmia de Ciències i la resta es llogà com a dipòsit militar i caserna el 1776.

La titularitat de la propietat però, no estava massa clara. El 1789 Francesc Anton de Copons i de Cordelles i Vilallonga aconseguí que li fossin respectats els drets de patronatge i les rendes.

L'ocupació francesa acabà, pro, d'arruïnar l'edifici en ésser convertit en habitatges. Venut el 1807, fou enderrocat i al seu lloc s'hi construí l'actual Acadèmia de Ciències.

El 1818, en Francesc Anton de Copons, Cordelles i Vilallonga atorgava poders al canonge catedralici de Barcelona, Mariano Orteu," ¿... por los planes y proyectos que Dn. Fco Antonio de Copons tiene presentados al Supremo Consejo sobre el Colegio de Cordellas y sus rentas.¿...?" AHS. Doc. 604 Notarials A. Azamar. 1818. fol 73

Tomàs Cerdà i l'ensenyament de les matemàtiques i l'astronomia al Col.legi de Cordelles.

Tomàs Cerdà ocupà, entre 1757 i 1764, la càtedra de matemàtiques del Col·legi de Nobles de Santiago de Cordelles, càtedra creada expressament per a ell amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i l’informe favorable de l'Audiència de Catalunya. Tomàs Cerdà, que ja havia donat el seu primer curs de matemàtiques a Cordelles el curs 1756-57,va impartir el seu primer curs públic, com a catedràtic regi, el curs 1757-58 (Gassiot, 2000).

Ensenyaments musicals al Col.legi Cordelles

A la Biblioteca de Catalunya es conserva un gravat de l'any 1757 degut a Pauner, que representa en vuit vinyetes les diferents disciplines que s'impartien en l'Imperial i Real Seminari de Nobles de Cordelles de Barcelona. En una d'aquestes vinyetes denominada "Musica et Saltatoria" (Música i Dansa), es pot apreciar a diversos nobles contemplant a dos alumnes ballant, mentre altres tres executen amb els seus instruments de violí, guitarra i flauta una peça musical. A causa de aquesta circumstància, tot fa pensar que en aquest col·legi s'impartissin classes de guitarra als fills dels aristòcrates que ho desitgessin.

Un dels primers documents que coneixem (02-03-1716) sobre l'ensenyament musical al col.legi Cordelles es refereix als germans Antonio i Manuel de Amat i de Junyent, el seu oncle i tutor Francisco de Amat de Planella i de Gravalosa els compra dues guitarres per a la seva educació, el document diu "dues guitarres per als senyors infants".

El seu oncle era el tutor a causa de la primerenca mort del pare dels mateixos: Josep d'Amat de Planella i de Despalau, primer marquès de Castellbell (títol concedit en 1702), que va morir a Barcelona (21-05-1715), quan els seus fills tenien, dotze anys Antonio i vuit Manuel. La seva mare Mariana de Junyent i de Vergos, també havia mort cap a cinc anys (26-08-1710) en Vacarises (Barcelona). Aquest règim de tutoria que viuran els dos germans des de 1715 fins a 1725, serà la causa que gairebé tots les despeses que originin quedin reflectits en els protocols del notari Llaurador, el que permet seguir amb detall la vida dels dos germans en aquest període. (1)

Antonio d'Amat (1703-1780) va ser el pare de Rafael (Baró de Maldá) escriptor del conegut dietari Calaix de Sastre,(2) escrit de 1769 a 1816, en el qual es troben interessants notícies sobre la guitarra i els seus intèrprets. El seu germà menor Manuel d'Amat (1707-1782) va ser Virrey del Perú, de 1761 a 1776. A Barcelona se li recorda pel seu magnífic palau que es va construir a les Rambles conegut com el "Palau de la Virreina". Els dos germans Amat estudiaran a partir de 1716 al Real Seminari de Nobles de Cordelles de Barcelona, on suposem s'impartien classes de guitarra. Curiosament, coincideix l'any d'ingrés en el col·legi de Cordelles amb la compra de les guitarres. (2)

Gràcies precisament al diari privat del baró de Maldá , coneixem a una sèrie de nobles que tocaven la guitarra, gairebé tots de la generació del més universal guitarrista català: Fernando Sor (1778-1839). Les notícies que ens proporciona el baró de Maldá són escasses i poc explicites sobre l'ús de la guitarra, però és l'única informació que tenim fins al moment. Queda clar que encara que fora per mer entreteniment, diversos nobles barcelonins la practicaven assíduament. Lògicament les dades són molt parcials, a causa de la font que els conserva, i sobretot es reduïxen a un àmbit geogràfic molt petit, ja que se centren fonamentalment en l'entorn del propi baró de Maldá. Aquests aristòcrates eren: el noble Francisco Gelpí; el fill del propi baró de Maldá: Josep Mª de Amat i de Amat (1779?-1810); el fill del marquès de Campmany: Francisco Mª Sabater i Camps; i un descendent dels barons de Talamanca: Ramón Planella (1780-?), emparentat amb els Amat.

1.- Saenz-Rico Urbina, Alfredo: El Virrey Amat. Barcelona-1967. Para un estudio detallado de sus vidas.
2.- Amat y de Cortada, Rafael (Baró de Maldá): Calaix de Sastre. Barcelona: Curial edicions catalanes, 1988-1996, 8 vols. Selecció i edició a càrrec de Ramon Boixareu. [Edició abreujada dels anys 1769-1810]. A l'Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona es conserva una còpia manuscrita en 52 volums.]

Els jesuïtes van construir a les Rambles el convent de Betlem l'any 1553, si bé fou reconstruït el 1681. Els carmelites descalços van fundar el 1586, el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat de Sant Josep la Boqueria. Pel fet que Ignasi de Loyola havia fet estada a Catalunya, els jesuïtes s'hi van desenvolupar en gran manera. L'any 1593, al costat del convent de Betlem es va fundar fundar el Col.legi de Cordelles, d'ensenyança superior. Dissortadament, l'edifici de Cordelles fou venut i enderrocat durant l'ocupació napoleònica.

A. Borràs i Feliu: "El Col·legi de Sta. Maria i St. Jaume, dit de Cordelles i la Companyia de Jesús" dins A.S.T. 37 (1995) pp. 399-466

"El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII" dins Contribució a la història de l'Església Catalana. Montserrat (1983), pp. 51-91

Reis Fontanals: "La fundació canònica i imperial del Col·legi de Cordelles" Biblioteca de Catalunya Barcelona (1994)

La Resistència escolar catalana en llibres (1716-1939) bibliografia Rosa Mut i Carabasa, Teresa Martí i Armengol pròleg de Jordi Verrié

Constituciones del Imperial y Real Seminario de Nobles de Barcelona. . . de Cordelles (1763)

El Col.legi de Nobles de Barcelona durant el S. XVIII," in A. Manent et al, eds., Contribució a I'Historia de l'Església Catalana (Montserrat, 1983), 51-89

Antonio de Espada y Ponce de León, Cordellense collegium illustrissimo suo fundatori D.D. Jacobo de Cordellas, parentans novi caeli novum Atlantem obtestatur & utrumque commendat D.D. Antonivs de Espada et Ponce de Leon ..., die 21 novembris 1742 hora 9 ante meridiem

Barcin. : ex Typ. haeredum Joannis Pauli Martì, administrata per Maurum Martì, [1742?]
[8] p.; 4º (20 cm) Data de l'imprimatur: 1/2 Nov. 1742