Vida i obra de Pitàgores
No
se sap amb exactitud cap dada concreta de la seva vida. Ens hem de refiar
d'una munió de fonts, i sovint hi ha problemes per destriar on
acaba la veritat i on comença la llegenda. Per començar,
no sabem del cert les dates del seu naixement i de la seva mort. Alguns
textos diuen que va néixer el 580 a.C, a l'illa de Samos i que
va morir a Crotona, al sud d'Itàlia. De vegades se'ns ha presentat
com a deixeble de Thales, però sembla que això és
improbable a causa de la diferència d'edats (uns 50 anys) entre
un i altre.
Als
18 anys, va participar en els Jocs Olímpics. i va ser campió
de Pugilat. Va
viatjar per Jònia, Síria, Líban , Egipte i Babilònia
i possiblement l'Índia. Va aprofitar els viatges per reunir gran
quantitat de coneixements matemàtics, astronòmics i religiosos.
Pitàgores va ser contemporani de Buda, Confuci i Lao-Tsé.
Quan va tornar
a Samos, hi regnava el tirà Polícrates. Aleshores va marxar
cap a la Magna Grècia i es va instal.lar a Crotona, on fundà
una escola-secta, gràcies al suport d'un gran campió dels
Jocs , Miló, que també sentia passió per la Filosofia
i les Matemàtiques
Els
béns dels qui ingressaven a l'escola pitagòrica esdevenien
en propietat comunitària, i els coneixements adquirits eren secrets.
Per aquest motiu és difícil distingir entrre els descobriment
que pertanyen al propi Pitàgores i els que pertanyen als seus
seguidors.
L'escola pitagòrica era conservadora des del punt de vista polític i de règim de vida molt estricte. Però cal dir que també acceptà dones. Una d'elles fou la filla de Miló, Teana, que es casà amb el propi Pitàgores i li donà tres fills.
Els membres de l'escola havien de seguir un règim vegetarià sense concessions i dedicaven llargues sessions a l'estudi de les Matemàtiques, la Filosofia, l'Astronomia, la Política i la Religió. Les paraules Filosofia (amor per la saviesa) i Matemàtiques (allò que s'aprèn) se suposen creades per Pitàgores.
A l'escola s'hi feien dos tipus d'ensenyaments: un pels membres de l'escola, de caràcter secret, i els altres per a la resta de la gent.
La majoria d'ensenyaments es transmetien oralment. Segons la categoria i el nivell dels membres de l'escola, se'ls transmetien només els resultats o bé demostracions i resultats.
Els pitagòrics van fundar la ciència dels nombres. La seva aportació és cabdal perquè no es van limitar a les regles pràctiques de càlcul. Els devem la distinció dels nombres parells i senars, la definició dels nombres perfectes i dels nombres amics.
En
el camp de la geometria se'ls atribueix la demostració del teorema
de Pitàgores, la resolució geomètrica de les equacions
de segon grau, el descobriment dels irracionals, la teoria de les proporcions.
També és clar que coneixien la mitjana aritmètica,
la geomètrica i l'harmònica.
El lema de l'escola pitagòrica era "Tot és nombre".Van treballar amb els nombres triangulars, els nombres quadrats, els pentagonals, els hexagonals. Van observar la relació numèrica existent entre les cordes vibrants d'instruments musicals, i van demostrar que les relacions numèriques reflectien harmonies musicals
El
seu símbol sembla que era el pentàgon estrellat. El nombre
que veneraven era el 10.
Un pitagòric, Filolau, va concebre un sistema astronòmic no geocèntric. Suposava que el centre de l'univers era un foc central al voltant del qual giraven la terra, els set planetes (inclosos el sol i la lluna) i un altre cos (per arribar a 10). El sol girava al voltant del foc central en períodes d'un any.
Als grecs, en especial als pitagòrics, se'ls deu sobretot deixar de emprar els nombres de forma pràctica, per buscar les lleis i els teoremes del seu comportament i començar a entrar en les matemàtiques de forma científica.
Malgrat la incertesa de tot el que se sap d'aquesta època, perquè no n'ha quedat cap document escrit, ni tampoc cap estri matemàtic, hi ha general coincidència a atribuir un paper fonamental de Pitàgores i la seva escola en el progrés de les matemàtiques.