A Catalunya hi ha territoris caracteritzats per l’absència total, o quasi, d’estructures de plegament que afectin la cobertora. La Depressió Central Catalana i, en conjunt, la Depressió de l’Ebre, pertanyen a aquest tipus, amb d’altres regions comparables, com la Depressió d’Aquitània, una bona part del Massís Ibèric, o l’anomenat altiplà del Marroc, per bé que en alguns indrets pugui haver-hi plecs que afecten una part limitada de la cobertora.

LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA 

És el conjunt de terres poc deformades que s’estén entre les serralades Costeres Catalanes i els Pre-pirineus. En realitat s’ha de considerar el sector més oriental de la Depressió de l’Ebre.
La Depressió Central Catalana inclou les terres de la Plana de Vic, s’obre cap a ponent per les comarques el Bages, del Berguedà, del Solsonès, de la Segarra i de les Garrigues, i inclou tota la plana d’Urgell.
La seva denominació genèrica de depressió pot induir a confusió, car les terres de la Depressió Central no són aquestes terres planeres o suaument ondulades que hom s’imagina en sentir aquest terme sinó que presenten força accidents orogràfics.
 
 

Materials i estructures  Geològicament és formada de roques sedimentàries que es van dipositar durant l’era terciaria, generalment toves, hi abunden els terrenys argilosos, llevat de les vores, on hi ha importants acumulacions de conglomerats resistents a l’erosió - damunt les quals els rius ( el Llobregat, les Nogueres, el Segre ) han obert amples valls i conques d’erosió.

  La geomorfomologia de la Depressió es caracteritza  per una alternança de relleus tabulars elevats i cubetes d’erosió més baixes envoltades per muntanyes. Els relleus més elevats fan de partió d’aigües entres les diferents conques hidrogràfiques.
 La Depressió Central és constituïda per terrenys relativament recents, de l’Era Ceneozoica, que es dipositaren en el gran golf marí que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear. D'aquesta fase de sedimentació marina trobem gresos, calcàries i margues gris-blavenques i conglomerats.En una fase posterior es formaren grans dipòsits d'evaporites: les sals sòdiques i potàsiques que cobriren el centre de la conca (Súria, Cardona, Balsereny i Sallent ) i les grans masses de guixos ( Ponts i Sanaüja). Una vegada dipositades les sals i reduïda la superfície d’aigua, s’inicia una fase de sedimentació continental dóna com a resultat un rocam constituït per capes de gruixària variable de conglomerats, gresos, calcàries i argiles  rogenques.

Tots aquests materials es presenten, generalment, poc deformats, car són posteriors als moments de major intensitat de l’orogènia Alpina, que només actua sobre ells inclinant-los cap a la depressió de l’Ebre, Aquesta lleugera inclinació és la causa que en el paissatge de la Depressió Central es dibuixi un tipus de relleu dissimètric en costes on les capes més dures, desguarnides totalment o parcialment de les més tendres per l’erosió, esdevenen extensos planells de pendent suau pel cantó inclinat cap a l'Ebre, mentre que pel cantó oposat a la inclinació, la capa dura es resol en un abrupte graó.