En els darrers anys la població immigrant ha crecut a la nostra comarca d'una forma espectacular. Els centres educatius han escolaritzat la població nouvinguda però la manca de planificació, de dotació de recursos específics i de formació del professorat fa que molts educadors es trobin desbordats.

El Casal del Mestre de Granollers i Vallès Oriental ha volgut dedicar el 1er. Simposi al tema educatiu per apropar-nos a realitats i experiències realitzades que ens poden aportar pistes i solucions a les dificultats que com a professionals ens trobem.

BALANÇ

Més d’una setantena de persones hem participat en el I SIMPOSI "Ciutadania i veïnatges: experiències de treball social" que organitzat pel Casal del Mestre de Granollers i el Vallés Oriental s’ha celebrat al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers els dies 9 i 10 de setembre de 2003 i hem dedicat la part final del mateix a consensuar unes conclusions finals de cadascun dels àmbits que hem debatut.
Així, en el tema de la formació laboral i legislació, es va comentar en primer lloc la manca de polítiques d’integracvió des de l’administració central i la retallada de drets que se’ns acosten amb polítiques dirigides a evitar la regulació de les persones sense permís legal per treballar i els reagrupaments familiars. També es va assenyalar com els immigrants no tenen molts drets laborals com les persones autòtones i en especial es va veure que els col.lectius més reivindicatius estaven sent substituits per altres com els de l’Est d’Europa, “menys molestos”.
Quant a programes dirigits a facilitar l’accés al mercat de treball, es va dir que el més difícil és conciliar les demandes del col.lectiu amb el que es treballa i la redacció inicial, que se’ls pogui donar continuitat de més d’un any, i que la situació administrativa evita la col.locació en el mercat laboral igual que la resta de treballadors i treballadores.
El tema de la participació comunitària va ser dels que van donar més de si. Experiències com la de Cardedeu en serien un primer pas amb molt éxit en interaccionar diferents persones i col.lectius que participen i es comuniquen en un projecte comú, un projecte per fer el barri, el poble o la ciutat millors per a tothom, i no un projecte d’ajuda paternalista a un col.lectiu concret. És molt important en projectes com aquest ser capaços de respectar els ritmes dels diferents col.lectius per així arribar a la confluència que permeti generar riquesa i ser capaços nosaltres de treure’ns la nostra mentalitat europea quan pensem en altres col.lectius.
De la interculturalitat ens vam ocupar en una taula concreta, però va ser un tema molt present en la major part del simposi. Ens preocupa aquest tema pel que fa als joves; perqué aquests estan construint una identitat entre els dos mons on viuen (el familiar i el de la societat d’acollida) i pel fracàs escolar amb el que es troben a la majoria de centres educatius, on la bona predisposició dels professionals afavoriria la comunicació. Alguna de les experiències, com la de Selenga Basi, expressava la importància del treball per projectes i centres d’interés com una forma de treballar la cooperació i la immigració. Per aconseguir actituds més propicies al diàleg intercultural també hem resaltat la importància de l’aprenentatge de la llengua pròpia per part dels psicòlegs evolutius com a motor d’actituds més “obertes”.
A la taula de primària es va parlar de la necessitat que hi hagi processos d’acollida per a tothom, inclós el professorat, i l’alumnat. És molt important tenir algú disponible per fer l’acollida i garantir tots els canals possibles de comunicació. A la vegada, destacàvem que el procés inicial marca tot el que vindrà després.
Un exemple d’això és el treball en projecte sobre el país dels nens nouvinguts, que permet una millor acollida per arrosegar les mares dels altres i la personificació de “l’altre” porta a desmitificar mites sobre gent d’altres cultures.
El tema de l’aprenentatge de la llengua per part dels adults, hi ha un debat obert sobre si alfabetitzar en català o castellà, i en aquesta última llengua és més difícil per la manca de materials. La irregularitat de l’alumnat a l’hora d’assitir és un llast, però és important el nexe que les classes permeten amb la societat civil i el seu entorn (barri, poble, escola,...).
El tema de la sanitat ha estat un tema que creiem cal reprendre en el futur. En el Simposi el vam tractar des de la perspectiva de la lluita conttra l’ablació i el treball de sensibilització sobre aquest tema, el qual és molt lent i ha d’implicar un treball de participació en tots els àmbits.