1. Prese

Projecte InvInvestigació i treball del grup "Internet i ciències socials al Vallès Oriental"

Esbós d'objectius del treball:

• Introduir els alumnes en una metodologia d'un treball de camp en l'àrea de socials: l'entrevista d'història oral.

• Promoure un treball de tipus cooperatiu o col·lectiu, en què el resultat només és vàlid amb l'esforç comú de tots.

• Introduir els alumnes en el món d'internet no com a usuaris sinó com a generadors o creadors de continguts.

• Participar en la creació d'un document històric.

Resultats esperats

Editar i publicar un web construït a través de les entrevistes orals a gent que seleccionem, (i si s’escau, fotografies i imatges que pertanyin a aquestes persones) i l'anàlisi i el comentari d'aquests documents històrics.

Material necessari

• Casset enregistrador amb cascos

• Cintes de cassets verges i noves de 60 minuts

Descripció del treball o si s'escau web

Pàgina principal o index

1. Granollers, vila oberta:

Una mirada al segle XX des dels ulls de les migracions dels grans. (Entrevistes) Accés al document històric o font oral.

• Llistat de totes les persones entrevistades amb vincles a les pàgines amb les transcripcions de les entrevistes.

• Cada pàgina de cada entrevista ha de contenir la transcripció de cada entrevista, la imatge de la persona entrevistada en el moment de l'entrevista i en d'altres moments de la seva vida. El text ha d'estar vinculat per mitjà de finestres a pàgines de vocabulari i imatges o comentaris diversos que complementin l'entrevista.

Responsabilitats

Cada parella d'alumnes serà responsable de tres entrevistes a una persona gran. Les entrevistes s'han de gravar en casset i desar-les en un arxiu del centre. També s'han de prendre notes en paper. L'entrevista no pot durar més de 30 minuts, atès que transcriure-les suposaria una feina excessiva.

Pel que fa al contingut de l'entrevista, ha de constar bàsicament de dues parts: una comuna a tots els entrevistats, i que prepararem col·lectivament a classe, i una part específica, que prepararà cada grup d'alumnes segons la persona entrevistada.

Per tant, cada parella ha de ser responsable de la pàgina del web corresponent a la seva entrevista i de les pàgines que hi estan vinculades.

Procés de treball

• Conèixer la metodologia del treball de la història oral

• Entrar en contacte amb lesmigracions a través de documentació diversa: bibliografía, internet, persones grans pròximes...

• Cercar els informants i fixar un calendari d'entrevistes

• Preparar l'entrevista

• Realitzar l'entrevista

• Transcriure les entrevistes al web per tal de convertir-les en documents històrics escrits

• Analitzar-les com a document històric

Fitxa 1. Les possibilitats de la història oral. Conèixer la metodologia del treball de la història oral

La història oral pretén estudiar la "vida" o "experiència viscuda" d'una persona. Per iniciar-nos en la història oral donarem un cop d'ull a una biografia d'una persona qualsevol, tu mateix, un noi o una noia de 14 anys.

1. Quina documentació oficial creus que es podria consultar si algú volgués saber alguna cosa sobre la teva vida?

2. Discutiu a classe quin tipus d'informació sobre una persona pots conèixer a partir de la documentació oficial: com és?, qui és?, què és?, com ha experimentat algun fet?, què sent?, què pensa?

Per a conèixer més a fons una persona, a vegades, pot ser molt útil fer un repàs als documents materials, escrits o visuals que hagi guardat al llarg de la seva vida perquè de segur que deuen tenir algun significat especial per a ell.

3. Fes una llista de dos documents materials, tres documents escrits no oficials, tres documents materials i tres documents visuals que tinguis guardats sobre tu mateix.

4. Consulta el llistat que hagi fet un company de classe, sense saber-ne el nom.

Creus que d'aquests llistat d'objectes i records podríem obtenir alguna informació sobre el seu propietari? Creus que podríem obtenir alguna informació interessant sobre altres dades més enllà dels fets biogràfics i els esdeveniments? Quines?

Totes aquestes dades oficials, escrits, objectes i imatges ens permeten conèixer la seqüència dels fets, la biografia d’una persona en el sentit dels esdeveniments pels quals ha passat, però no ens permeten recuperar els sentiments amb què ha viscut aquests fets o el record que n'ha quedat fixat en l'individu. Per tal que aquesta biografia fos més rica caldria que fèssim preguntes diverses, com en una entrevista.

5. Pensa dues preguntes interessants sobre la teva infància que no es podrien contestar analitzant els documents oficials o escrits.

Hem vist com a través de documents no escrits (objectes, imatges...) podem obtenir informacions sobre una persona. Aquí reproduïm una part de l'entrevista que un jove ha contestat en fer-li una entrevista sobre la seva infància:

6. Què hem conegut sobre aquest jove a través d'aquesta pregunta?

7. Creus que podem obtenir alguna informació força fiable sobre altres dades més enllà dels fets biogràfics i que difícilment serien escrites en un text, impreses en una imatge o manifestes en un rastre arqueològic? Quines?

8. En la resposta ens ha donat informacions que no són complertes o obren nous interrogants. Caldria fer noves preguntes per tal de completar les informacions de la resposta? Per exemple: Quines altres coses feies a l'estiu?

Anota altres dos preguntes necessàries per completar les informacions que ens ha aportat aquesta resposta.

Fitxa 2. Els límits de la història oral

En la sessió anterior vàrem poder constatar que l'entrevista d'història oral és molt útil per obtenir informació.Llegeix el text que acompanyava l'exercici 6 de nou.

1. Quina informació ens dóna sobre la societat en l'època de la seva joventut?

2. Creus que aquesta informació és prou objectiva?

3. Què podríem fer per contrastar la fiabilitat d'aquesta informació?

Ara llegiràs fragments de diverses entrevistes que es refereixen a una mateixa situació (el món escolar), a una mateixa època (la postguerra a Catalunya) i a una mateixa pregunta:

P: Què recorda dels mestres a la seva època? Eren gaire durs amb els alumnes?
R: El meu mestre - ja t'he dit que anàvem a la mateixa classe tots els alumnes del poble- el Sr. Esteve, era una magnífica persona. Mai ens va dirigir una mala paraula. Per mi era com un pare. Després, al final de la guerra, quan deuria tenir 12 anys, ja no vaig tornar a anar a escola.
Entrevista al Sr. Luis Sanchez, nascut a Sevilla l'any 1929

P: Què recorda dels mestres?
R: Cada any vaig tenir-ne un de diferent i no me'n recordo dels seus noms. Recordo un que sempre ens amenaçava. Si t'aixecaves de taula et cridava, si no feies bé la filera et clavava una empenta per posar-te a lloc. Però per a mi va ser molt important el de l'últim curs. Aquell sí que ens feia estudiar de valent. Llàstima que no vaig poder continuar estudiant, perquè a mi m'agradava! Jo volia ser metge o infermer! Però els pares em van posar a treballar als 14 anys , saps? I després ja no he pogut estudiar mai. Fins ara, que al Casal estic estudiant informàtica.

Entrevista al Sr. Pere Ayguadé, nascut a Palautordera l'any 1936. (66 anys)

P: Què recordeu dels mestres a la vostra època?
R: El recordo molt bé, el Sr. Francisco. Nosaltres li dèiem "El Sargento". Sempre ens explicava les "batalletes" de la guerra, que si havia salvat un destacament de morir al riu, que si havia hagut de menjar herbes del bosc per sobreviure...
P: Era gaire dur amb els alumnes?
I ara! El Sr. Francisco era una magnífica persona.
P: Què estudiaven aleshores?
R: Estudiàvem moltes coses. Sobretot fèiem molts dictats, matemàtiques, lectura, religió i molta història. I aleshores si no et sabies l'oració o la lliçó, "clatellot" o, el pitjor, quan agafava el regle i... (Fa un gest expressiu amb la mà).

Entrevista al Sr. Angel Fuentes, nascut a Arjona l'any 1930

P: Què recorda dels mestres?
R: Jo quasi no en recordo res, perquè vaig anar molt poc a escola. Em sembla que poc després de començar la guerra, el professor va marxar del poble. I quan van tornar-la a obrir vaig anar-hi uns quants dies, però no em va agradar gens. Preferia estar al "cortijo" i no haver de caminar quatre o cinc quilòmetres cada dia per res...

4. Què et sobta de la lectura dels tres textos?

5. Intenta explicar-te com és possible que hi hagi opinions tan diferents per parlar sobre el mateix? Poseu en comú les vostres opinions sobre això.

Feina per casa:

6. Potser no hem conegut gaires coses sobre els mestres i la disciplina, però podem treure alguna conclusió mínimament racional i fiable sobre el món escolar a l'època?

Algunes reflexions finals sobre l’exercici :
Si el resultat de l'entrevista el podem contrastar amb documents objectius, materials, oficials o no, podem obtenir una informació major i més fiable.
Cal preparar els qüestionaris d'una entrevista adequadament, però també cal saber improvisar, ampliar, demanar aclariments en el moment oportú. Cal que durant una entrevista d'història oral s'estigui molt atent a les respostes dels entrevistats.
Les preguntes d'una entrevista d'història oral cal adequar-les a les persones concretes i les seves circumstàncies. No totes les preguntes són vàlides a tot arreu.

Feina per casa:

Cercar els informants

L'objectiu immediat del nostre treball és trobar 40 persones grans (majors de 20 anys) amb experiencia migratòria per tal d'entrevistar-los. Precisament, un dels elements del nostre treball ha de ser la diversitat d'entrevistats: ha d'haver-hi homes i dones, gent de fora i de tot arreu, i gent d'empresa industrial, i comerç ,etc. Aquestes persones han de poder i voler participar en el projecte aportant-hi els seus records.

7. Elaboreu una llista de persones o testimonis amb els quals creieu que podríeu realitzar una entrevista que compleixi els requisits del treball. Feu la llista tan completa com pugueu, indicant-hi l'edat aproximada, l'estat de salut actual, si teniu coneixement sobre la seva experiencia migratòria, la possibilitat material de connectar amb ell/a...

Per tal que l'entrevista funcioni adequadament i l'entrevistat col·labori plenament amb el projecte, convé que conegui i entengui perfectament l'objectiu del treball que es realitza. Cal, doncs, preparar una presentació del projecte on n'expliquem les característiques, el resultat esperat, què es farà amb els materials, com es desenvoluparà el treball, etc. S'haurà de demanar amb molta educació la col·laboració i caldrà ressaltar la importància del treball per a vosaltres com a estudiants, per a la societat i per al coneixement històric. I tot això caldrà fer-ho sense fer-se pesat.

Fitxa 3. Cercar els testimonis i obtenir-ne informació prèvia

Tal com hem anotat anteriorment, l'objectiu immediat del nostre treball és aconseguir convèncer 40 persones adultes per tal d'entrevistar-les.

1. Poseu en comú amb el vostre company la llista de testimonis als quals creieu que podríeu realitzar una entrevista interessant. Escolliu les tres persones que us semblin més adequades i amb les quals us serà més fàcil de realitzar l'entrevista.

Per tal que l'entrevistador pugui efectuar la millor entrevista, convé, però, que, abans de realitzar-la i preparar-la, conegui el màxim de detalls possibles sobre la persona que ha d'entrevistar. El millor és obtenir aquesta informació per escrit, directament de l'entrevistat, a través d'una fitxa biogràfica personal que ens aporti suficient informació abans de preparar les entrevistes. Així, si nosaltres sabem que una persona ha estat a la guerra o ha viscut a molts llocs al llarg de la seva vida, podrem informar-nos a priori i preparar adequadament les preguntes del qüestionari de l'entrevista.

2. Si volguéssim preparar una fitxa biogràfica de l'entrevistat, sobre quins temes diferents creus que caldria obtenir-ne informació?

Per exemple: Tipus de feina al seu lloc d’origen? Per qué va migrar? Qué li va sobtar més de Granollers?

Amplieu la llista tant com us sigui possible. Poseu-la en comú amb tots els companys. Decidiu entre tots, juntament amb el professor, els diferents apartats de la fitxa biogràfica.

3. Prepareu, pensant en la seva presentació per a la gent gran que col·laborarà en el projecte, una fitxa biogràfica completa en la qual l'entrevistat hagi d'escriure la mínima informació possible en forma de redacció. Podeu seguir un esquema semblant al de l'exemple següent. Afegiu-hi preguntes respecte a la disponibilitat de temps per a l'entrevista o respecte a si voldrien aportar-hi material i documentació gràfica, així com pel que fa a la conformitat per a la seva publicació en un web educatiu.

Feina per casa: presenteu la fitxa biogràfica.

FITXA PERSONAL

1. Estudis realitzats (marcar amb creu una opció)

lloc i estudi

Sense estudis:
Primaris:
Professionals:

2. Habitatge

Altres temes decidits i per a completar en el disseny de fitxa:

3. Migracions fetes

4. Treballs realitzats

5. Aficions

6. Fets històrics i politics que han marcat la seva vida?

7. Estaria disposat a:

Deixar que l'entrevista s'enregistri en una casset per a finalitats educatives i es pugui transcriure en un web sobre història oral fet amb finalitats educatives?

Portar algun document de la seva joventut (foto, document escrit...) i permetre que el reproduïm per mitjans informàtics al web del treball?

Fitxa 4. Treball cooperatiu i definició de fitxa biogràfica.

Feina prèvia: presentació i posada en comú de propostes de fitxa biogràfica.

1. Repasseu, entre tots, les diferents propostes de fitxa biogràfica. Entre tots, escolliu-ne la que us sembli més correcta i efectueu modificacions per millorar-la. Quan acabeu, imprimiu-la.

2. De la llista de possibles persones que podríeu entrevistar, poseu en comú les tres persones que us semblen més interessants d'entrevistar i doneu els dos principals motius pels quals ho considereu així. Seleccioneu, juntament amb el professor, la persona que entrevistareu i a la qual fareu arribar, en primer lloc, la carta de presentació i la fitxa biogràfica personal. Serà responsabilitat vostra informar adequadament a l'entrevistat i saber comunicar-li la importància que té per a vosaltres i per al nostre treball col·lectiu la seva col·laboració.

Feina per casa: realitzeu la primera trobada amb l'entrevistat per omplir la fitxa biogràfica.

Fitxa 5. Recerca d'informació

Feina prèvia: presentació de la fitxa biogràfica acomplerta. Comentari sobre la primera trobada amb els entrevistats.

Avui dedicarem el dia de classe a navegar per internet per ampliar informació sobre els temes que tractarem a les entrevistes. Per iniciar la cerca, consulteu els webs que us facilitarem.

Fitxa 6. L'entrevista: definició de temes.

L'entrevista: el qüestionari

DEFINICIÓ DELS TEMES

Dels diversos temes sobre els quals podríem parlar amb l'entrevistat hem escollit un tema principal per realitzar la nostra entrevista, que és el de les migracions. (Disposem d'un temps i d'una capacitat limitada, i volem obtenir informació - la millor- diferent i diversa de cada entrevistat).

1. Feu una lectura de la fitxa biogràfica del vostre entrevistat. D'entre els diversos aspectos relacionats amb migracions sobre els quals podríeu conversar, definiu els que poden ser de major interès per tal de realitzar l'entrevista. Poseu en comú la proposta i comenteu-la.

Tanmateix, una part de l'entrevista serà comuna i quasi idèntica per a tothom. Versarà sobre un dels dos temes següents

• Fets històrics que els han marcat la seva vida. Totes les persones adultes tenen algun record directe o indirecte dels anys finals del franquisme, o dels anys de democràcia.

• El seu procés migratori. Totes les persones entrevistades tenen en comú el fet migratori. Hi haurà aspectes que els podreu preguntar a tots per igual. Per qué van migrar? Qué els hi faltava al seu lloc d’origen? Qué venien a buscar a Granollers? Qué han trobat? Qué voldríen que millorés?

Així doncs, l'entrevista quedaria definida, com a mínim, en dos grans apartats:fets històrics i procés migratori de cada entrevistat. Però, creieu que cal tractar algun tema més àmpliament?

DEFINICIÓ D'APARTATS DE CADA TEMA

Per tal de realitzar una entrevista que ens permeti recuperar de forma ordenada i coherent els records de l'entrevistat, cal que de cada tema preparem uns apartats específics i ordenats.

3. Feina per casa:

Per exemple: sobre el tema de les migracions, podríem definir, entre altres, els apartats següents:
Lloc d'origen i característiques
Causes de la migració
Desplaçament
Lloc de destí, motiu i característiques
Condicions d'arribada inicial
Dificultats/facilitats per a la integració econòmica, laboral, social i cultural
Relacions mantingudes amb el lloc d'origen per l'emigrant i descendents
Valoració de l'entrevistat sobre el fet migratori

• Elaboreu una llista d'apartats respecte a les migracionsi afegiu-los als que us hem facilitat. (Mínim: cinc apartats diferents nous).
  

A l'hora de fer l'entrevista, cal preparar moltes preguntes i ordenar-les acuradament. De ben segur que no caldrà fer totes les preguntes, bé perquè algunes es contestaran a mesura que se'n facin d'altres, bé perquè no hi haurà prou temps, bé perquè considerareu que algunes són més importants que d'altres. Tot i això, convé tenir preparat el màxim de preguntes possibles. De cada apartat, podem definir-ne unes preguntes més àmplies o generals i unes preguntes concretes. Així, per exemple, pel que fa al tema de les migracions i l'apartat referent al desplaçament

• Pregunta general:

• Com va ser el desplaçament?

• Preguntes concretes:

• En quin mitjà de transport et vas desplaçar?

• Quines van ser les condicions del viatge (temps, preu ...)

• Que et vas endur del teu lloc d'origen?

• Eres l'únic emigrant o vas viatjar juntament amb d'altres emigrants?

REDACTEM EL QÜESTIONARI DE L'ENTREVISTA

1. Sobre el tema comú:

1. Tema: MIGRACIONS

Redacteu una pregunta general i algunes preguntes concretes sobre el tema . Poseu-ne en comú el qüestionari.

b) Tema: FETS HISTÒRICS.

Redacteu una pregunta general i algunes preguntes concretes sobre l'apartat del tema. Poseu-ne en comú el qüestionari.

Feina per casa: redacteu preguntes generals i concretes sobre el tema específic de la vostra entrevista (migracions, treball, vida quotidiana, habitatge..) pensant en el vostre entrevistat concret.

Fitxa 7. L'entrevista: el qüestionari

Feina prèvia: presenteu al professor la proposta de qüestionari per al tema de la vostra entrevista.

1. Doneu forma definitiva a la vostra entrevista. Definiu el contingut i l'ordre de la vostra entrevista.

2. Planifiqueu l'entrevista per a qualsevol dia de la pròxima setmana.

2. L'entrevista i la seva anàlisi

Fitxa 8. L'entrevista

L'entrevista és el moment més important del procés de treball. L'entrevistador, per mitjà de les preguntes, recupera la memòria de l'entrevistat per a conèixer la seva versió de la història.

Per tal que l'intercanvi funcioni adequadament l'entrevista s'ha de desenvolupar amb molta educació (tanta com requereixi cada entrevistat), i cal aconseguir una comunicació fluïda que només és possible si l'entrevistat percep la seriositat de la trobada.

On fer l'entrevista? En la mesura que ens interessa aconseguir que els entrevistats ens mostrin documents i objectes que guarden com a records, el lloc més adient per fer l'entrevista és la casa de l'entrevistat. Però això dependrà de la voluntat de la persona que s'entrevista. Cal, però, assegurar-se que es disposarà d'un espai amb prou tranquil·litat perquè l'enregistrament sigui correcte. Així mateix, cal procurar que l'entrevista sigui privada i no hi hagi interferències de terceres persones al llarg de l'entrevista.

Algunes recomanacions:

• Pot ser d'interès començar l’entrevista comentant-li els temes concrets sobre els quals l'entrevistareu i el motiu pel qual l'heu escollit. Fins i tot, si convé, cal buscar una pregunta inicial que, tot i no tenir relació directa amb el contingut de l'entrevista, doni la seguretat a l'entrevistat que teniu interès en la seva persona. En qualsevol cas, les primeres preguntes de l'entrevista mai no poden ser massa compromeses, sinó que han de buscar facilitar la comunicació amb l’entrevistat.

• Si bé l'entrevista d'història oral presenta la forma d'una conversa, no ens interessa l'opinió de l'entrevistador ni convé que aquesta opinió influeixi en allò que ens dirà l'entrevistat. Per aquest motiu, convé que, un cop iniciada l'entrevista, s'interrompi el mínim possible l'entrevistat i eviteu opinar obertament sobre el seu contingut.

• Les preguntes poden ser obertes, molt generals, que permetin obrir una conversa sobre un tema, però sempre han de ser molt curtes i clares i només inquirir sobre un tema o aspecte.

• Cal que durant l'entrevista no deixem de prendre notes (l'ordre de preguntes que anem efectuant, algunes dades destacades, noms propis de llocs o persones...); després ens seran útils per a la transcripció. També podem anotar-hi la interpretació que fem d'algun silenci, d'alguna contradicció.

• Cal estar atent als silencis del testimoni entrevistat i als gestos, especialment quan descriu alguna cosa; si convé, cal demanar que aclareixi amb paraules alguna explicació.

• Recordeu que ens interessa aconseguir que els entrevistats us deixin veure objectes, documents i que els pugueu fotografiar o fotocopiar. Cal que estigueu molt atents a les explicacions per tal de demanar-los si disposen de documents o materials referents a aspectes concrets dels quals parleu.

• Respecte a la fotografia a fer a l’entrevistat, no convé fer-la al principi, sinó més aviat cap al final o, fins i tot, després d'acabar l'entrevista (opcional).

• Tornem a insistir que convé ser molt neutral, especialment per no influir sobre les opinions de l'entrevistat.

• La durada de l'entrevista la fixareu vosaltres, però no podeu tallar una entrevista perquè ja heu complert el temps preestablert. S'ha de deixar que l'entrevistat acabi els temes. En qualsevol cas, no convé que us excediu; heu d'estar molt atents al cansament de l'entrevistat.

• Cal acabar la trobada amb un gran agraïment per haver fet l'entrevista.

• Recomenem que l’entrevistat no sigui un familiar directe, tot i que ho pot seer d’algun company o companya.

PER A L'ENTREVISTA CAL QUE RECORDEU:

• Examineu amb anticipació suficient el bon funcionament del casset enregistrador i de la màquina fotogràfica.

• Si l'enregistrament l'heu de fer amb piles heu de disposar de piles de recanvi per si de cas. No us oblideu de portar el rodet fotogràfic(opcional).

• Anoteu el nom de l'entrevistat, la data i el lloc en la caràtula de la casset i en el mateix casset.

• Abans de començar l'entrevista, feu un primer assaig per confirmar que enregistreu adequadament el so o que no hi ha massa sorolls a l'habitació.

Fitxa 9. La transcripció de l'entrevista per tal de convertir-la en document històric escrit

Abans d'iniciar la transcripció de l'entrevista, omplirem un petit document amb algunes dades bàsiques sobre l'entrevista.

1. Elaboreu un breu redacció de cinc a set línies en què feu una presentació del testimoni entrevistat. Parleu sobre el seu origen, la seva edat, les seves activitats i aficions, el seu treball, etc.

2. Elaboreu una breu presentació de l'entrevista. Comenteu on va tenir lloc, en quines condicions i en quin ambient, parleu de la impressió que vàreu tenir de l'entrevistat i les sensacions que vàreu sentir vosaltres.

Tot seguit, inicieu-ne la transcripció.

Transcriure: convertir l'entrevista oral en un document escrit.

La transcripció pot ser literal (en què es recull tot allò que se sent en la cassete fins el més mínim detall-) o revisada (fent una interpretació del contingut de l’entrevista).

Nosaltres inicialment en farem una transcripció literal, tot i que per a la seva publicació, al final, en farem algunes revisions. Així, en principi:

• Registrarem literalment les expressions de l’entrevistat, les frases fetes que ja no s’usen, les paraules mal emprades, els canvis de llengua i el vocabulari propi de l’entrevistat, sense substituir-les per altres que ens semblin més correctes. Per remarcar-les utilitzarem la cursiva.

• Quan no entenguem alguna paraula però l’escoltem amb claredat l’escriurem en cursiva i entre cometes.

• Si no podem escoltar amb claredat alguna frase marcarem una ratlla de punts suspensius en l’espai corresponent.

• Quan vulguem indicar els silencies, que creiem que tenen algun significat, hi anotarem: (...).

• Per marcar l'èmfasi d'alguna frase o intervenció o per indicar algun estat d'ànim, utilitzarem algunes breus indicacions entre parèntesi en començar el paràgraf, com ara: (rient), (enfadat), (preocupat), (plorós).

Fitxa 10. L'anàlisi de les entrevistes

Cada parella durà a terme una petita investigació sobre un tema molt específic utilitzant diverses entrevistes. Escollireu el tema a partir d'un llistat prèviament elaborat pel professor a partir del contingut de les diverses entrevistes.

Per exemple, un grup escull analitzar "Com va viure el fet de deixar la seva terra i venir a Granollers??".

1. En primer lloc, el grup llegeix les parts de les entrevistes fetes pels seus companys en què aquest tema és present, tot cercant els records i les opinions de les diverses persones entrevistades.

2. Tot seguit, prepara un treball de síntesi en què ha d'haver-hi, en un mínim de deu a quinze línies, un petit comentari que respongui a l'enunciat del tema. A més, en el text escrit, ha d'haver-hi, com a mínim, dues referències directes a frases (cites), records o opinions, de dos entrevistats.

3. Finalment, entre els documents reunits dels entrevistats i entre els documents que ha aportat el professor, cerca una o dues imatges que estiguin relacionades amb el tema i les vincula amb el seu treball de síntesi.

1. Escolliu un subtema per a la vostra investigació o el tema de les migracionsi, consultant les diverses entrevistes, redacteu-ne un petit treball de síntesi.

La proposta de temes possibles que es podien comentar, tenint en compte els continguts de les entrevistes, va ser:

MIGRACIONS:

• Com es vivia als llocs d'origen?

• Per què es va emigrar?

• Com va ser el desplaçament?

• Per què es va venir a Catalunya i com va ser l'acollida?

• La integració a Catalunya dels emigrants

TREBALL:

• Les primeres feines.

• El treball a Granollers

• El treball a la indústria

VIDA QUOTIDIANA AL LLOC D’ORIGEN (comparant abans i después de la migració):

• L'alimentació a l'època

• La salut, la higiene i la sanitat

• Els transports a l'època

• L'habitatge

• Els jocs infantils

• La família i la vida familiar

3.L'edició i publicació del web Granollers,vila oberta: les nostres migracions

En les fitxes 11 i 12 us proposem utilitzar una sèrie de pàgines de plantilles preelaborades a partir de les quals podeu crear el vostre propi web modificant el contingut i el dissenyde cada pàgina tot mantenint l’estructura de vincles del web.

Fitxa 11. L'edició del web: pàgina d'entrevista

Ara és el moment més important del nostre treball. Ara convé traspassar tot el nostre treball a una publicació en format web que reuneixi de forma col·lectiva el treball de cada parella d'alumnes.

Segons els temes que hem treballat, el nostre web podria estar constituït pels apartats següents: (vegeu quadre). Cada parella ha de ser responsable de crear la pàgina corresponent a l'entrevista del testimoni que ha recollit, la pàgina del comentari d'un tema sobre el qual ha treballat, i els vincles corresponents.

Pel que fa a la pàgina de l'entrevista:

1. La pàgina ha de contenir una presentació de l'entrevistat i de les condicions en què es va efectuar l'entrevista, el contingut revisat de l'entrevista i les imatges corresponents.

2. Torneu a obrir la mateixa pàgina, copieu-la i deseu-la amb l'identificador corresponent (inicial del nom + cognom.htm) a la carpeta que us indicarà el professor.

3. Una parella darrera de l'altra, obriu la pàgina llistat.htm -que trobareu a la carpeta que us indicarà el professor-, en què trobareu el llistat de tots els entrevistats, cerqueu el nom del vostre testimoni i inseriu un vincle a la pàgina que acabeu de construir. Deseu la pàgina en la carpeta que us indicarà el professor.

4. Obriu la pàgina corresponent al vostre testimoni (inicial del nom + cognom.htm) amb l'editor de webs i comenceu a emplenar-ne el contingut.

Ara pot ser el moment adequat d'enllestir una feina cabdal: posar un títol adequat al nostre treball.

5. Penseu un títol per al projecte. Poseu-lo en comú amb els companys. De les diferents propostes haureu d'escollir la que us sembli més adequada.

Fitxa 12. L'edició del web: pàgines de comentari

Cada alumne ha de realitzar un treball de síntesi sobre un aspecte concret o subtema dels següents.

Migració

Treball

Vida quotidiana

Cada parella ha de ser responsable de crear la pàgina corresponent al vostre comentari i desar-la en la carpeta corresponent a cada un d'aquests apartats.

Pel que fa a la pàgina de comentari:

1. La pàgina ha de contenir el títol del tema que heu treballat, el breu comentari escrit que ja havíeu elaborat, dues imatges relacionades, i els vincles a les entrevistes que heu utilitzat com a font d'informació per elaborar els comentaris. Obriu la pàgina model de comentari.htm que trobareu en la carpeta que us indicarà el professor i efectueu entre tots la crítica pertinent i les rectificacions corresponents quant al disseny formal i l'estructura de pàgina. Un cop enllestida deseu-la de nou.

2. Torneu-la a obrir, copieu la pàgina i deseu-la, amb un títol prou identificatiu del tema que treballareu, a la carpeta corresponent al vostre tema, que trobareu on us indicarà el professor.

3. Una parella darrere l'altra, obriu la pàgina titoldelteutema.htm, que trobareu a la carpeta que us indicarà el professor, i establiu el vincle amb la pàgina que acabeu de crear en el lloc corresponent.

4. Obriu la pàgina corresponent al vostre comentari i comenceu a emplenar-ne el contingut. Quan acabeu, deseu-la a la carpeta que us indicarà el professor