JUDICIS A TAXISTES, TREBALLADORS DE ROCA UMBERT, MAÇONS, RESISTENTS I ALTRES.
Taxistes. És destacable per la virulencia inicial el jucidi realitzat contra els taxistes que van participar en la col.lectivització del sector i fundaren “Taxis Col.lectivitzats” a partir de la denúncia de Marià Puig Corbera, a qui se li havíen requisats els seus vehicles. Pere Vilademunt, conegut com el Xemeneia, incondicional del comitè, es trobava al camp de concentració de San Marcos (León), on morirà l’11 de novembre del 39. A més, també es fa denuncia ideològica de la majoria dels col.lectivitzadors, però aquests teníen avals que contradeien les acusacions de Marià Puig. Així, Josep Cañellas Ballescà, tenia un aval d’Antoni Baulenas Siurans mentre Joan Reus, d’Acció Catalana, acusat per Puig de ser l’ideòleg de la col.lectivització, rep aval de Joaquim Brustenga, a qui treié de Granollers i de Maria Cunillera a qui ajudà a buscar el cos del seu marit Esteve Trullàs Pons l’11 de setembre del 36 quan era buscat pels incontrolats. El procés s’acabarà amb l’absolució, un cop demostrat que la venjança havia dirigit la denúncia.
La
fàbrica Roca Umbert era una de les més importants de la ciutat.
Les intenses lluites obreres des de 1934 van provocar la reacció de les
noves autoritats, les quals acusaren alguns dels líders obrers a la fàbrica
de diversos fets. Així, Josep Codina Coll, president del comitè
d’empresa de Roca Umbert, va ser sotmès al judici sumaríssim
24348 i condemnat per rebel.lió militar a 30 anys, commutats a 15 amb
l’acusació d’ordenar la crema de la fàbrica.
Aquest judici contrasta amb d’altres contra treballadores que havíen
manifestat la seva oposició al sector anarquista que liderava el comitè
d’empresa abans de 1936. Això farà que en els judicis militars,
alguna obrera amb un paper molt destacat com Carme Bonamaisson, que era la única
regidora municipal del període 36-39, no sigui ni condemnada gràcies
a la intercessió dels directius de la fàbricaxxi. Mentre amb uns
s’actuava amb molta duresa, en altres casos el jutge militar acceptava
la intercessió empresarial a favor del sector obrer menys radical però
clarament d’esquerres. En canvi, la duresa de l’actuació de
Roca Umbert es tornava a posar de manifest quan la denúncia per robatoris
durant la guerra acabava en un judici militar . Un altre cas es produeix el
maig del 39, quan Josep Tramunt Planas roba teixits a la fàbrica de Roca
Umbert, on treballava, i els agents falangistes Casimir Vila i Juan Vendoiro
ho investiguen .
Maçons. Benet Altadill i Martí Soler Ducrós consten en el registre de maçons granollerins que Joan Garriga va buidar a Salamanca. Del primer sabem que tot i ser cofundador del Centre d'Unió Republicana, té declaracions a favor de J.M. Montagud i Francesc Sagalés. Contable a la delegació d’abastaments, amb J.M. Coll i Coll fundà lògia depenent de la Gran Logia Española i després del Gran Oriente Español. En canvi, Ramon Font Caserras no consta entre els registrats a Salamanca i va ser inculpat en el sumari militar amb Alfred Canal Comas. A Granollers organitzà el partit d’U. Republicana i segon els informes participà en atacs a propietats. També va ser escrivent de Roca Umbert per influència de la CNT, tenint amistats entre gent del comitè i amb el Gran Oriente de la Masoneria Española, Diego Martínez Barrio. Se’l condemna a cadena perpètua, i destaca que va ser dels més sancionats, tot i no tenir delictes de sang i és que el sector maçó havia estat perseguit a la ciutat ja abans de la guerra.
Resistents:
les formes de resistència enfront la dictadura són difícils
de percebre sinó és per la pròpia informació oficial
o bé pels testimonis orals. Els judicis permeten observar-ne algunes,
la majoria formes de resistencia individual que buscaven la fugida davant l’entremat
repressiu militar. Així, Lluis Aragay Ballesta, que havia estat condemnat
a quinze anys, era el 1950 en contacte amb gent de CNT segons la seva fitxa
policial. Altres, com Jaime Arenas eren investigats en trobar-li un bloc d'autoritzacions
militar per viatjar en ferrocarril el 1942 que podria permetre-li fer salconduits
falsos. José Lorente Perelló tenia la instrucció d’un
judici militar a les seves esquenes en escapar del dipòsit municipal
el juliol del 40. Rosa Trullen Urpí tot i no tenir un judici militar,
va ser detinguda per no saludar l’himne nacional ni la bandera i passà
quasi tres mesos a presó fins el 24 de gener de 1940.
Un cas excepcional és el de Jacint Barnet Argemí, qui arriscà la vida per ajudar els aliats i passà de França amb salconduit fals a nom d'Antonio Gamano i l'adreça del vicecònsul anglès a Girona, acompanyant uns militars britànics que volien fugir dels nazis. Això li valgué una condemna a mort que el 12 de maig del 1943 li commutaren. D’altres també optaren per la fugida individual o per altres formes més il.lícites per defensar els companys repressaliats.
Així, segons testimonis orals alguns declarants dels judicis militars
reberen amenaces de mort que feren que canviessin la seva declaració
per no perjudicar els repressaliats, i alguns empresonats malalts es pogueren
salvar en aconseguir penicilina d’una xarxa comandada per Mayordomo, un
dels líders cenetistes amagat a Barcelona, que aconseguia productes d’aquest
tipus. Tot i la guerra i la forta pressió feixista, els grups d’esquerra
encara mantenien una certa presència organitzada a la ciutat.
Altres.
Sobretot a Palou, barri agrari allunyat del nucli urbà de la ciutat,
els delictes que apareixeran seran els de repartir les terres col.lectivitzades
i organitzar el Sindicat de Treballadors de la Terra a Palou. L’impulsor
del sindicat, Joan Gausachs Tintó, qui segons l’Ajuntament era de
dretes i havia organitzat el sindicat per fer front a la CNT, va ser condemnat
a 12 anys. Un cas semblant és el de Josep Vila Jené, president
del sindicat de Rabassaires, qui va ser acusat de ser amic d’un dels líders
del comitè (Espinalt), i de prendre i conrear terres de les religioses
Josefines. Dos veïns més de Palou acusats de repartir terres foren
Josep Extraigas Batet i Josep Saborit Gendra.
També els petits estraperlistes eren jutjats militarment. Això també passà a Granollers sense que es busqués els més importants que des dels seus negocis o càrrecs es dedicaven a aquest negoci. Van ser jutjats militarment per aquesta causa Josep Gallemi Martorell (per tabac), o Rosend Puig Garriga, qui el gener del 40 subornà tres soldats per 150 ptes per tal que li portessin el xasi d’un camió abandonat al taller a fi de restaurar-lo. Un informe municipal diu que “ha efectuado recientemente una operación comercial, no del todo legal pero atendiendo a la escala importancia de la misma, se conceptua que no es sufficiente para poner en entredicho el patriotismo y adhesión a la Causa Nacional” i és que era d’Acció Catòlica i secretari de FET y de las JONS a Les Franqueses. El 1944 és condemnat a 4 mesos d’arrest, però el 1945 es repeteix el judici i és absolt.