1.Introducció:
la repressió en linici del franquisme a Granollers. El control
social i moral sota preeminença militar.
2. La repressió en dades reprimits
i repressors.
3. Els judicis militars com a màxima
expressió repressiva
4. Anàlisi dels judicis
militars: I, II,
III
5. La societat sotmesa: la dona, les associacions i la llengua catalana.
Annex : llistat de persones
sotmeses a judici militar a Granollers A-B.
C-D. E-I. J-O.
P-R. S-Z.
Introducció
En aquestes pàgines veurem els efectes de la repressió sobre la població granollerina. Bàsicament em baso en treballs fets a partir de fonts d'arxiu. a investigació que presento és un projecte de recerca que pretén aprofundir en la repressió del primer franquisme a Granollers.
El motiu d’aquesta investigació és doble: per un cantó, l’interès que sempre he tingut sobre aquest tema i que em va portar a col·laborar en el projecte per fer un vídeo i una unitat didàctica a partir de les vivències de persones que van participar a la Columna del Vallès i que es va presentar a aquesta convocatòria ara fa dos anys. El segon motiu és el descobriment d’unes carpetes a l’Arxiu Municipal de Granollers on hi havia més de 1300 avals que donen les autoritats durant el primer franquisme a Granollers i granollerines.A partir de tot això, he iniciat una prospecció per veure quina és la documentació que permetria fer un estudi exhaustiu sobre la repressió del primer franquisme a la ciutat de Granollers i per això vaig comptar amb el suport del personal de l’Arxiu i de Joan Garriga i Andreu, el qual em va informar de les seves investigacions sobre el tema que formen part del seu monumental estudi sobre el franquisme titulat Franquisme i poder polític a Granollers, 1939-1975.
El projecte pretén fer una anàlisi exhaustiva de la documentació coneguda sobre la repressió del primer franquisme a Granollers per tal de veure com va afectar la població granollerina en els diversos àmbits, incorporant-hi aspectes com confiscacions, humiliacions, discriminacions, a part de les persecucions judicial i militar que han estat les més estudiades. També pretenc, amb el suport de les fonts orals, veure el que va suposar això per als represaliats i per a la població granollerina en general. METODOLOGIA La repressió és quelcom que no només inclou les persecucions polítiques i judicials, les quals tot i ser potser la part més important, no són les úniques. Així, Conxita Mir ens mostra un quadre molt variat de mecanismes repressius, i a part de la Ley de Responsabilidades Políticas, esmenta aquelles conseqüències que anaven més enllà de la immobilització dels béns i la confiscació de patrimonis, com ara desmobilització social, por, humiliació, impotència, etc2. Altres autors com Àngel Garcia i Fontanet també han insistit en el mateix, incloent-hi la mort, la presó, l’exili (interior i exterior), la discriminació social, política, religiosa, econòmica, ideològica, la fam, la por, la depuració administrativa, els genocidis culturals, etc., com a part de la repressió que patiren els vençuts En aquest sentit, la primera part de l’estudi es dedicarà a consultar la documentació que hi ha a l’Arxiu Històric Municipal de Granollers, a l‘Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona, al Archivo Històrico Nacional d’Alcalà d’Henares i Salamanca. La localització d’aquests materials que apareixen a l’apartat de fonts documentals ha estat després de la lectura de la tesi doctoral de Joan Garriga i Andreu i un primer sondeig fet a l’Arxiu Històric Municipal de Granollers.
Així, el mateix Joan Garriga i Andreu en el seu exhaustiu treball sobre el franquisme granollerí ens diu que “no es pot deixar de banda l’extraordinària quantitat de dades i expedients de represaliats, depurats i controlats que hi hagué a la ciutat, fruit d’unes activitats oficials que tingueren lloc entre, bàsicament 1939 i 1943 i portades a terme per la justícia militar, els informadors i investigadors de l’Ajuntament, la Guàrdia Civil i la Policia Municipal. El resultat de la neteja (...) i del control personal, professional i familiar va ser aclaparador.”4 A partir del mateix treball i de les primeres observacions que hem fet de la documentació, hem pogut observar que l’estudi d’aquesta documentació té una part quantitativa i una altra qualitativa que van lligades. En aquest sentit, les llistes de persones avalades, depurades i perseguides són molt grans i inclouen en algun cas més de 1.600 persones en una ciutat que no arribava a les 15.000 persones. Per tant, és necessari creuar les dades de les persones represaliades i investigades, per conèixer l’abast d’aquesta investigació dels vencedors, la qual sembla ser d’una gran envergadura. En segon lloc, amb la documentació referida a la Causa General, les depuracions municipals, els masons, les persones acusades de desafectes i les dades de què disposem respecte l’actuació del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas pretenc fer un seguiment més exhaustiu, cas per cas, per veure qui eren els encausats, de què se’ls acusava, i com se’ls castigava. En aquest sentit, a part de les sancions establertes a partir de la legislació repressiva franquista, crec important arribar a conèixer els altres mecanismes repressius dels quals parlàvem anteriorment: desmobilització social, por, humiliació, impotència, les diverses discriminacions, la persecució cultural, etc. Per això, pretenc localitzar testimonis propers a les persones represaliades per tal de conèixer a partir de tècniques d’història oral tots aquests mecanismes que aplicà el règim sobre les persones qualificades com a desafectes. Continuant en aquesta línia, també pretenc fer un seguiment exhaustiu de la premsa del règim a la ciutat, les revistes Estilo i Vallés entre 1939 i 1943,i en especial del llenguatge que configura un discurs sancionador, de càstig constant contra els vençuts ja que “l’ús d’aquest llenguatge té uns objectius clars. Dins d’un context repressiu, que aspirava a esborrar totalment qualsevol vestigi de resistència i a derrotar absolutament i definitivament els vençuts, la repetició constant i en tots els àmbits d’aquests estereotipus contribueix decididament a configurar una memòria col.lectiva de les etapes anteriors notòriament desfigurada”. 5 OBJECTIUS L’objectiu de la proposta parteix de la necessitat de posar de relleu la memòria històrica sobre uns fets que van colpir de manera extraordinària tant a la nostra ciutat, com a Catalunya, com a tot l’Estat espanyol i el seu abast esfereidor.
Concretant més, volem saber l’abast de la repressió franquista. Així, volem contestar preguntes com quants granollerins van romandre als camps de concentració els anys 39 i 40? Quants granollerins i granollerines van ser jutjats i inculpats pel Tribunal de Responsabilidades Políticas? Quants treballadors municipals van ser depurats l’any 39? Quants van ser perseguits a causa de la “desafecció” cap al nou ordre? Quants van morir a conseqüència de la repressió? Cal dir que aquestes preguntes, fora que en el capbussament que estem ja fent en l’Arxiu Municipal (AHMG, a partir d’ara) i en els atres no trobem noves dades, han estat respostes per Joan Garriga en les seves investigacions, però creiem important, atès el volum d’informació, tornar a buidar la documentació, en especial les llistes de depurats i les caixes d’avals que hi ha a l’AHMG, la qual cosa no s’ha fet fins ara pel seu gran abast6. Encara més important que això, creiem que cal fer una feina més exhaustiva sobre les persones més fortament represaliades. Qui eren? De què se’ls acusa? Cóm se’ls sanciona? Tot això ho farem sobre la informació facilitada per la Causa General, els expedients de depuració municipal, la informació del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas, els expedients dels acusats de maçoneria, els presoners de camps de concentració,... i en aquesta part hi haurà també un rastreig per poder obtenir informació oral de persones (els afectats, els seus fills, amistats, coneguts,...) que ens doni més dades. Un tercer objectiu d’aquesta investigació és esbrinar com s’exercien els altres mecanismes repressius: por, humiliació, impotència, la discriminació social, política, religiosa, econòmica, ideològica, la fam, la por, els genocidis culturals, etc. Per tot aquest apartat, creiem que la documentació municipal (en concret la correspondència i informes del Servei d’informació Municipal) ens aportarà dades , també les revistes Vallés i Estilo i al final, un altre cop els testimonis orals. A l’últim, volem esbrinar qui va participar de la repressió. Sabem els organismes que ho varen fer: l’exèrcit, la Guàrdia Civil, la Policia Municipal, FET i JONS, El Servei d’Informació de l’Ajuntament, els organismes judicials i la Comissió Gestoria Municipal. Però qui eren els granollerins que hi participaren? Per què? Quins interessos representaven?