132.PEDRAGOSA, Bartomeu. Condemnat
a 6 anys i un dia, compleix 529 dies per auxili a la rebel·lió
i és alliberat l'1 de juny del 41, de tracte obert, de directiva d'ERC
a Granollers, regidor de cultura durant la guerra, oposat als assassinats, se
l’acusa d’incautar-se del material de l’equip de futbol. 47 anys,
comerciant, domicili al C/ St. Jaume 70. Llobet, Montagud, Casafont, Duran i
Masjuan van fer aval al seu favor dient que a les escoles no va fer propaganda.
Marxà a França i tornà a finals del 39.
133.PÉREZ BLANCH, Manel. Mecànic, de St. Feliu de Codines, 38 anys, domicili al C/ Ricoma 50. Simpatitzant del POUM, secretari de propaganda local, buscava armes i treia dentadures postisses dels assassinats, buscant per Centelles el Sr. Estabanell per poder liquidar-lo, voluntari a l’exèrcit roig, defensà també persones d'ordre. Era xofer d’un cotxe del comitè i amb ell va fer molts serveis. Fardava d’haver matat al Sr. Cunillera i se’l condemna a 20 anys de presó.
134.PÉREZ SANTAMARIA, Joan. Carrabiner, implicat en frau a Palou per
estraperlo Condemnat a tres mesos de presó menor i inhabilitació
de 8 anys.
135.PERICAS CARRERO, JAUME. De Múrcia,
29 anys i fuster. Sumari 27.066. Fitxat. El novembre del 39 era al camp de Las
Agustinas. Feia poca vida a Granollers., treballant a Magatzems Alemanys de
Barcelona, voluntari de la columna Francesc Macià, arribant a tinent.
El gener de 1940 l'investiguen, i s’inicia el procés 3 de març
del 40 a la presó de Granollers, provinent de Múrcia i l’octubre
del 42 té judici que el condemna a 15 anys de presó, complint
3 anys i en llibertat condicional el maig del 43.
136. PLANAS PUJADAS, Pere, àlies
el mandri. D'esquerres, repartí finques agrícoles amb Espinalt,
com Casa Duran o Puntas. 35 anys, d'esquerres. De les Franqueses, vivia al C/Primer
Marqués de les Franqueses, 112. Declaren a favor Josep Torruella, Jaume
Illa i Jaume Lamarca. Condemnat a 12 anys i 1 dia, després a 8 anys.
Surt en condicional el 30 de maig del 41.
137.PLANXART RAMENTOL, Jaume. Detingut
fins el 19 de setembre del 39. Estigué al camp de concentració
de Burgo de Osma des del 21 de gener del 39. Cap del taller d’ebenistes
i de la CNT. Nascut el 1900 a Granollers, vivia al C/ Ricoma 95. No tenia actes
delictius i va ser avalat per Francesc Sagalés Corderas. No s’ha
pogut consultar la sentència.
138.PONS FREIXAS, Bartomeu. 52 anys,
de Vilassar, contramestre del tèxtil, vivia al C/ Macià, 97. Empresonat
a S. Miguel de los Reyes, el juliol del 42 se'l desterra 250 km. De Granollers.
Afiliat a CNT de feia temps, anà a la Columna del Vallès, i estigué
molt actiu. El febrer del 43 se'l permet viure a Barcelona i mor el novembre
del mateix any. Fundador del Sindicat El Radi de contramestres, se l’acusà
el 34 de matar un obrer esquirol, i el 36 es volcà amb la “causa
roja”. Cadena perpètua.
139.PORTET BOTER, Josep. Sumaríssim
27.395 iniciat el 5 de juny del 39. Domicili al C/ Corró 177, tintorer,
33 anys. Diu que era de CNT des de 1935, amic de caps del comitè, feu
guàrdies amb arma llarga i marxà voluntari amb la Columna amb
la graduació de sergent, estant-hi tota la guerra. Judici de març
del 1940 el condemna a 12 anys i 1 dia i el 6 de juny del 41 surt en condicional.
140.POUS AGELL, Antoni. Sumari 21775
iniciat el 25 de març del 40 i amb llibertat provisional el 5 d’octubre
del 40. Al Batalló 167 de Camino Real de Madrid (València) se
l’acusa de ser voluntari de la columna del Vallès i amic dels dirigents
del comitè. Vivia al C/ Alfons IV 82, de 28 anys i tenia bar, la qual
cosa segons l’Ajuntament tot i bona conducta feia que tingués contacte
amb líders del comitè, que el freqüentaven i Tert i Marqués
hi treballaven els diumenges. Segons cap d’informació de Falange,
F. Miralles, era de mala reputació i antecedents, d’idees extremistes
i molt malament conceptuat i segons Jonch feia menjars per celebrar assassinats.
En acabar la guerra, estigué a camps de Collobés, Monofar, Torres
Torres i Porta-Coeli de València. Té diversos avals per ajudar
gent de dretes. Condemnat a 3 anys de presó menor i passa llibertat atenuada
el 1942.
141.PRADES ANGEL, Rafael. Hi declaren
Francesc Sagalés, Artur Gasset i Lluis Serra. Gasset el considera addicte
a Franco, regidor d’Acció Catalana. però votant de dretes
el febrer del 36 i amb idees “liberales y de orden” Soci del Centre
Catòlic, alcalde el 1930 com a major contribuent, evità destrosses
el 14 d’abril del 31, evacuà convent de Carmelites l'octubre del
34, enllaçant guàrdia civil i govern. Regidor el 34-36, sabotejant
i auxiliant refugiats. Lluis Serra diu que l’octubre del 34 agafà
la caixa de cabals i la portà a la Banca Arnús per evitar que
revolucionaris es quedessin els diners. 63 anys, mecànic, de Bonete (Abacete),
vivia al C/ Dr. Robert 27. Ingressat a presó municipal el juny del 39.
142.PUIG CASALS, Joan. Veí
de Granollers, domicili al c/ Ricoma 110. Era de Lliçà i impulsà
la col·lectivització del metall i connectà el comitè
local i el comarcal. No se sap la condemna.
143.PUIG FRANCÀS,Jaume. De
Lliçà, nascut el 1912, era a la presó de Madrid el 1945.
Condemnat a reclusió perpètua el 4 de juny de 1940, acusat de
ser a la reunió on es feu la llista dels qui s’havia d’assassinar,
Indultat el 14 de juny de 1946.
144.PUIG GARRIGA, Rosend. Nascut
el 1915 a Les Franqueses, era propietari de garatge AutoGranollers i el gener
del 40 suborna tres soldats per 150 ptes per tal que li portessin el xasi d’un
camió abandonat al taller i poder-lo refer. Era d’Acció Catòlica
i secretari de Falange a Les Franqueses i un informe municipal diu que “ha
efectuado recientemente una operación comercial no del todo legal de
escasa importancia, y se conceptua que no es sufficiente para poner en entredicho
el patriotismo y adhesión a la Causa Nacional”. El 1944 és
condemnat a 4 mesos però es repeteix el judici i és absolt.
145.PUJADAS LLEVINA, Isidre. Jornaler,
de Montornès, C/Prim 132. Ajudà en saqueig d'Església dels
Frares i voluntari de la Columna del Vallès. Veïns del C/ Prim Josep
Quincoces Canal, Josep Daví Parera i Ferran Serra Bartomeu testimonien
contra ell, condemnant-lo a 20 anys. També se l'acusa que digué
que “las fuerzas Nacionales en vez de estar haciendo una España
Grande y libre, lo único que hacían era esclavizarla”. També
se l'acusà de participar en assassinat de Pere Dalmau Badia al front
d'Extremadura. . Al destacament penal de Blanes, li donen condicional el juliol
del 43.
146.PUJOL TORRUELLA, Joan. Detingut
a presó d’Elx fins 14 de maig del 40, el 24 d’agost del 39
declara ser de la CNT i anà al front fins arribar a tinent. Vivia al
C/ Prim 107, de 30 anys i solter, després a la Presó de Palau
de Missions. Treballà a Roca Umbert, i se l’acusa de catalanista.
Jutjat el novembre del 42 i condemnat a 6 anys. En condicional des de 17 de
novembre del 40.
147.RAIMUNDI FONT, Josep. Jornaler,
Lletjós 33, 26 anys, de St. Feliu de Guíxols, afiliat a JJLL,
portador d'armes, voluntari a la columna del Vallès i carrabiner, robà
i buidà alguna botiga -can Xulino i Casa Medalla, on foren assassinats
Corchs, Martí i Montaña i marxà voluntari al front. Sumaríssim
14.389 iniciat el 29 de març del 39 i el febrer del 40 és posat
en llibertat condicional de la presó Model.
148.REQUENA AGUDO, Antonio. Sumari
21.721 acusat de matar Sr. Lamarca per qui treballava, Vila i també a
Ramon Montañá i se’l considera perillossíssim. Domicili
al C/Josep Umbert, 3 i 27 anys, de Lúcar. Detingut el 17 de juny del
39 a Combreny en intentar passar a França i condemnat a reclusió
perpètua. El 1990 es presentà al consolat a Tolouse dient que
volia indult i que estigué a camp d’Albatera, Tíjola, presó
d’Olot, Barcelona, Carabanchel i Girona, destacaments de Blanes, Miralflores
de la Sierra, entre 1939 i 1945.
149.REQUENA AGUDO, Ramon. De Lúcar,
vivia a Pg. De la Montaña 24, és condemnat a 9 anys i surt en
condicional el novembre del 40. Molt jove, de Juventuts Llibertàries,
acusà a Pedro Castillo Martos de matar Ramon Montañá i
torna a ser processat el 17 de febrer del 41 per oferir pistoles a dos companys
de feina. La mare, Isabel Agudo, diu que la pistola la deixà un tanquista
de l'exèrcit que vivia amb la seva filla., i que li deixà al veí
José Oliver Encinas.
150.REQUENA CASTILLO, Domingo. Àlies
el Gato, de 36 anys i de Lúcar. Paleta, veí de Canovelles, des
de 1928 a la CNT. Testifica Riera de Granollers i participà en detenció
de Félix Gratacós a la fi del 36, segons la vídua. Confessa
que participà en l’assassinat de Montañá, Trullás
i altres. Condemnat a mort i afusellat.
151.REQUENA ENCINAS, Ramon. Pare
de l'anterior, condemnat a 12 anys i surt de Belchite el 31 de desembre del
42. Se l’acusa també de possessió d’armes, volent castigar
la família per “roja”.
152.REQUENA EXPÓSITO, Juan.
Nascut el 15 de gener del 15 a Lúcar, i jornaler. L’11 de gener
del 47 un telegrama de Govern militar de Barcelona a jutge militar enviant còpia
d’escrit de guàrdia civil de Granollers, dient que l’envien
detingut, estant fugit de batalló de treballadors de Bagà el 1941
i enviat a presó Model, adjuntant les cartilles militars que li trobaren.
De Columna del Vallès, havia estat fet presoner a Teruel i enviat a batalló
a Málaga i el desembre del 39 a Granollers, i un cop fugit treballà
a Bigues a les cases de Can Travé i Can Granada, durant tres anys.
153.RIBAS MAYORAL, Josep. Del POUM,
l’informe afirma que es vanagloriava d’haver matat el duc de Solferino
a l’inici de la guerra al cementiri. Vivia al C/Corró 259, era de
Sta. Coloma de Farners, treballava a farinera Lamarca. 35 anys. 15 de febrer
del 39 és denunciat per José Vila Manobrens. Afusellat al Camp
de la Bota el 4 de març del 39.
154.RIBAS SERES, Antoni. Condemnat
a 20 anys commutats a 12 i 1 dia per auxili a la rebel·lió. Vivia
a Torreta, 6. Demanà indult el 8 de desembre del 46, que li va ser concedit.
155.RIERA RIERA, Jaume. 34 anys,
electricista, vivia al C/ Corró 2 i de Granollers. Regidor d’Acció
Catalana, dimití el 31de juliol del 36 i no participà en Front
Popular. Donà suport a GMN en ser catòlic i d’ordre, soci
de Centre Catòlic, amagà i ajudà mossèn a fugir
i es passà a exèrcit de Franco als 15 dies d’ingressar a
files. Ingressat a presó municipal el juny del 39.
156.RIERA VILASECA, Juan. Era llogater
de Benet Garrell, comerciant, que vivia a Pça. Perpinyà 35. Tenia
63 anys, industrial, de Vic. Era considerat persona afecta, mentre Garrell ho
era de poca solvència moral i política. Tot això serveix
per fer que Riera fos absolt, tot i que un amic d’ell en el seu nom l’amenaçà
i li demanà a Garrell que li entregués 5000 ptes el setembre del
36.
157.RIUS GENESTER, SALVADOR. Àlies
el torero. 55 anys, guàrdia rural, de Vic i viu a Congost 16. Acusat
de requises il.legals d'aus a Palou. D'Acció Catalana, el seu fill era
tinent de l’exèrcit i prengué 17 coberts de casa Riera, tornats
a l’Ajuntament. Portà rifle i l'entregà a Guàrdia
Civil el gener del 39. El març del 39 empresonat a Model i condemnat
per auxili a la rebel·lió a 20 anys.
158.ROSAS RIERA, Julià. Procés
iniciat el juliol de 1940. De Granollers, 24 anys, tintorer, vivint al C/ Josep
Umbert 109. 25 de juny del 40 Juan Vendoiro des d’Informació de
Falange fa informe dient que acabava de tornar de camp de concentració
i era un dels que anaven en el “cotxe Fantasma” i era del grup de
Faig que detingué mossèn de Palou i Bigues i srs Riera i Coll
i verificaren mort de Cunillera i era perillossíssim. 17 d’abril
del 41 se li notifica condemna a mort i 29 de maig del 41 és afusellat.
159.ROSELLO VALLS, Josep. fou regidor
socialista entre 1938 i 39, ben considerat pels dretans i s'enfrontà
a CNT per la col·lectivització dels taxis i xofer, regidor d’abastos
en inici de guerra. De 41 anys, de Roquetes, xofer, vivint al C/ Montroig 82.
És jutjat i absolt.
160.ROURA PARAROLS, Joan. 25 anys,
de Besalú, tècnic de ràdio. Vivia al c/ Traveseres, 46.
Treballà per CNT però fou confident de Falange, delatant un cosí
i es fa sobreseïment del seu cas.
161.RUERA PINART, Francesc. Carrabiner. El novembre del 38 entra a sanatori de tuberculosos de Núria i surt l'abril del 39 encara malalt. Afiliat a UGT, portà el cotxe de la Columna, amagà fitxes de tradicionalistes per evitar represàlies. Tenia 38 anys, i era de Granollers. Vendoiro va fer informe dur. El desembre del 42 és condemnat a 12 anys de presó i surt en condicional el 1943. El 1947 va ser indultat.