.
162.SABATÉS CANTAL, Josep.
Minaire i músic, solter, de 24 anys, de St. Antoni de Vilamajor i veí
de Granollers, escrivent del comitè, feu guàrdies i amenaçador.
Donava documents de forma arbitrària i pressionà el farmacèutic
Artur Gasset a donar medicaments gratuïts, obligant-lo a presentar-se al
comitè. Francesc Miralles diu que era persona pèrfida, i de cor
dur. Condemnat a 6 anys surt de Modelo el 41.
163.SALA ROMAGUERA, Eusebi. 47 anys,
de Tosa de Mar i vivia al C/ Girona 26. El coneixen d’ERC i CNT, extremista,
de confiança per Espinalt. Atacà Centre Radical i de la Lliga
el 1934. guàrdia municipal, ferit al bombardeig, i influït per alcalde
Canillo, ell nega aquests fets. Març del 40 condemnat a 6 anys 1 dia.
164.SANCHEZ DELBAS, Joan. Acusat
de ser un dels qui anaren a buscar mossèn Enric Montpar. De Somontín
(Almeria), nascut el 1918, carreter, de Sta. Apolonia 20. Va fer guàrdies
al sindicat i anà a la columna del Vallès. Va ser absolt.
165.SANCHEZ ENCINAS, Juan. De Lúcar,
Barcelona 23, i 32 anys. Del Convent de Josefines, reingressa a dipòsit
municipal el 25 de juny del 39. Condemnat a 6 anys i 1 dia, amb molts avals
de gent d’ordre.
166.SANCHEZ GALLEGO, Gervasi. 8 de
setembre del 39 a Albatera, després al dipòsit municipal i el
26 d’abril de 1940 va ser traslladat a presó del Palau de les Missions
de Barcelona. Va ser voluntari de la columna del Vallès, de la FAI, va
fer guàrdies i se’l considerava com a molt perillós, i era
de Somontín (Almeria). Segons informe municipal, l’octubre del 34
va ser condemnat a presó, en la vaga de ferrocarril va ser acomiadat,
i arribà a capità de l’exèrcit. Condemnat a 12 anys
i 1 dia, revisats a 8 anys, passa a condicional el 20 de juny de 1941.
167.SARABIA ROBLES, Miquel. Marcel·lí
Jubany 16, de La Galera (Granada) i 41 anys. De la FAI, patruller, treballà
a fàbrica de guerra de Can Trullas, comentava als bars la feina que feia
i deia que havia matat gent de dretes. Afusellat el 4-3-39.
168.SARDÁ PARETS, Josep. De
JJ.LL, segons Félix Baró li donà el tret de gràcia
al Gral. Gay i a Ramon Montañá. Dona de Montañá
diu que amb Espinalt, Cebriá i altres s'endué el seu marit, agafant
115.000 ptes i màquina Olivetti. En els fets de maig se li requisaren
armes i bombes de mà. Anà voluntari a la Columna. Públicament
digué una nit que “ me voy a matar al general Gay”. Buidà
les esglésies de Corró i Marata d'elements litúrgics. Nascut
el 1919 a Granollers. Sentència de mort i executat.
169.SAULEDA PUJOL, Concepció.
De CNT, tenia un cafè a casa feia 16 anys, que feia de local d'ERC i
se la condemnà a 6 anys i 1 dia per col.laborar amb membres del comitè.
De St. Antoni de Vilamajor, C/ Fr. Layret, 22 i de 52 anys. En declaració
ella afirma que no havia col·laborat amb ells, ni els havia fet confidències,
ni els havia portat menjar en ser detinguts líders del comitè.
170.SAULEDA PUJOL, Teresa. De Mujeres Libres, a casa tenia el centre Radical?, de FAI. 46 anys, ordidora, de Granollers, C/ Corró 22. Anarquista i no-violenta, sense actes delicitius, el 1940 sembla que surt de presó de Les Corts i el 43 es trasllada a Cardedeu. A presó municipal el març i abril del 39. Es repartia llet a casa seva entre gent amb cartilla, i 10 de maig del 39 condemnada a 6 anys de presó.
171.SAUMELL MUSSET, Joan. Nascut
el 1902, vivia a C/ Viñamata 39, 2on. Cambrer del Centro Comercial, denunciat
per Rosa Genescà per dir “esta gente cuando se cansará de
matar gente en la cárcel”. Va estar a la perruqueria en detenir
el seu amic Pere Ballescà, però ell nega dir les frases citades.
23 mesos voluntari al front per evitar ser col.lectivitzat. Judici l'octubre
del 42, tres anys més tard. Condemnat a 6 anys de presó menor
i en condicional des del 28 de febrer del 40.
172.SEGUÍ GONZÁLEZ,
Josep. 26 anys, de St. Vicens de Torelló, xofer. C/Josep Umbert 57. Diuen
que fou líder del comitè, feu guàrdies, conduïa autoràdio
de propaganda pels pobles de la comarca amb oradors dels mítings, l'octubre
del 34 servia a exèrcit d'Àfrica i a columna Ascaso portà
carro blindat, arribant a sergent. Requisà 12 matalassos de fàbrica
Estabanell de Centelles i tres monedes d'or per hospital Militar de Granollers.
Condemnat a 12 anys i 1 dia, sortí en provisional el 24 de juny del 41.
173.SEGUNDO PEÑA, José.
Lliri, 24. De Linares i 44 anys. 13 d’octubre del 39 és condemnat
a 20 anys de presó. Esteve Julià i Josep Jonch ex-cautius, declaren
que el van veure empresonat a les txeques. Des del 24 de febrer del 39 estava
a la presó Model. Arribà a comandant de guàrdies d’assalt
i va ser detingut per un atracament a Vic.
174. SEGURA ANDRÉS, Antonio.
Àlies el capellà, veí de Huercalovera. Des de Zurgena (Almeria)
es demana informe del mateix en creure que havia actuat a la ciutat, on vivia
al C/ Apolonia 9 i treballava a cia. ABC en ferrocarril. El cap de Falange afirma
que formava part de patrulla que feia “paseos” amb Tapias, Coll i
Tuset, participà en fets de maig del 37 i fou voluntari de la Columna
del Vallès i “que era peligrosísimo, responsable de muchos
asesinatos, desafecto al Movimiento Salvador”.
175.SEGURA MARTÍNEZ, Isabel.
En trobar-li 585 ptes en plata el maig del 39 els vigilants falangistes Vendoiro
i Vila, li inicien el procés i li incauten els diners. Posteriorment,
nou judici en trobar-li coses de casa de Teresa Demestre Estabanell (joies i
roba), i diu que li deixà Antonio Novoa Valero, el seu jove, que era
control de la fàbrica Estabanell i havia fugit a França. Falange
afirma que era xerraire i de pèssima actuació i Joan Sitges Freixas
afirma que anava a comprar al seu negoci, on feia propaganda a favor d’alcalde
Canillo i era caritativa. 4 de juliol del 39 era a dipòsit municipal,
el 19 de juliol a la presó de dones i és condemnada a un mes d’arrest,
sent alliberada el 2 de setembre de 1939.
176.SEÑÉ MAS, Domènec.
Drapaire, 40 anys, de Moià, d'ERC i UGT i en guerra del P.S.U.C. Custodià
cotxe fúnebre amb pintor marxista Vicens Albarranch buidaren torre del
futur alcalde de Barcelona Sr. Mateu a Campins i portaren els objectes a Museu
de Granollers. Marxà a França durant els anys 30. Ell confirmà
portar “cotxe fúnebre” i la visita a Campins. 15 anys de condemna.
177.SERRA CASTELLET, Francesc. Sumari
1784 iniciat el juliol del 39 i el 20 de juny del 39 declaren amb Joaquima Sitjà
perquè anaven sovint al jutjat de can Ramoneda. Vivia al C/ Dr. Dou de
Barcelona i tenia 29 anys, sent artista. Ell declara que hi anà per salvar
obres d’art que diposità al Museu i que feu dos articles a La Gralla
i Treball sobre temes artístics i que una noia se la tenia jurada a la
seva dona, Joaquima, havent-la amenaçat i creient que aquella era la
denunciant. Vicent Ramoneda Golobart afirma que el veié sovint al comitè
els primers dies de juliol del 36. Després s’allunyà del
comitè i anà a fortificacions, on treballà de delineant.
Era del Partit Comunista, igual que la seva dona. Artur Gasset declara a favor
dels dos, tot i dir que eren de vida avançada, sent la dona també
la seva model. El 6 d’octubre del 39 són posats en llibertat de
dipòsit municipal, no fent-los judici.
178. SERRA OLIVER, Andreu. Inicia la declaració el desembre de 1940 des
de Tarragona. De Granollers, rajoler, nascut el 1905, nega acusacions de matar
família d’Horta, ni mossèn de La Fatarella, ni de participar
en destrossa del seu temple. El maig del 42 és processat a Barcelona.
José Sagol, client del bar de Sra. Rosa Not certifica aquesta acusació.
Condemnat a 30 anys.
179. SERRAS COLOBRANS, Esteve. Líder
d’esquerres amb Fernández, Espinalt i Vila, liderà l’atac
a la Guàrdia Civil de l'octubre del 34 i el febrer i juliol del 36 a
Gualba matà el comte de Solferino amb “el Chato”. El setembre
del 36 matà Esteve Trullàs i el Sr. Vallbona. Matà Sr.
Baró segons la vídua Elena Montañá Guasch i amb
Fernández regiraren la casa del marqués de Sta. Isabel que fugí.
Segons el Sr. Jonch dirigí el piquet que matà general Gay. Era
president del comitè, treballava a Can Trullàs com a fundidor
i era de Granollers. Tenia 42 anys. Detingut a Albatera i conduït a Granollers
pels falangistes Vendoiro i Vila Tuset va ser comdemnat a mort en el judici
militar i executat al camp de la Bota.
180.SIRVENT SERRE, Delfí.
Francesc Camp Trias, mecànic, declara al seu favor, dient que era regidor
d’Acció Catalana, i d’ordre, dimití de càrrecs
el 31 de juliol del 36 i se li col.lectivitzà fàbrica de lleixiu
i botiga. Domiciliat al C/ Prim 99, 34 anys, de Granollers. Ingressat a la presó
municipal el juny del 39. L’Ajuntament informa que era defensor de política
no-laicista i d’ordre, dedicat a administrar a l’Ajuntament en el
període 36-39.
181.SITJA NAVARRA, Artur. Del POUM,
regidor i músic, fou caixer del comitè i anà a la Columna
del Vallès, es desencantà i dimití de tots els càrrecs
el maig del 37 criticant ex-companys ja aleshores davant José Diez, futur
dirigent de Falange. 31 anys, de St. Sadurní i casat. Escriví
a Lluita i segons Terricabras era “jefecillo”. Condemnat primer a
20 anys, després a 12 anys i 1 dia, surt amb provisional el 15 de juny
del 43.
182.SITJÀ NAVARRA, Joaquima.
Esposa de Francesc Serra Castellet ( veure aquest). En llibertat després
de judici.
183.SOBREVIA, Ramon. En signar com alcalde provisional el segon enderroc a C/Anselm Clavé 4 el 7 de juny del 39 (tot i que l’alcalde era present a la ciutat), Ricardo Tejero i Antonio Bosch, agent auxiliar del servei d’informació de Jefatura de Barcelona instal·lat a Hotel Europa l'acusa a ell i a Ramon Barbany de ser d'esquerres i actuar sempre per interessos. Es discuteixen al Casino el 16 de juny del 39 i això genera inici del procés judicial militar i nota dirigida al jutge per part de 1er tinent d’alcalde, Ramon Barbany. En el mateix, Tejero acusa Sobrevia d'haver estat “perteneciente al partido radical con anterioridad al Movimiento Nacional y hoy aprovechándose de las circunstancias y cargo que ocupa para sus negocios, existiendo en el centro de Investigación y Vigilancia alguna denuncia sobre el particular”. Després sembla més clara la militància a ERC. En declaracions, Artur Gasset critica Sobrevia i Barbany i l'alcalde Serra Puigdoriol els acusa de “no ser de ideales completamente puros y cree posible que se encuentren personas más de acuerdo con nuestros principios nacionales que los repetetidos señores”. També es diu de Barbany que havia col·laborat amb revista l'Esquellot i corresponsal de “El Diluvio” i va ser secretari de la Col·lectivitat de forners durant la guerra. No hi ha judici, tot i considerar instructor que no podien ocupar càrrecs públics, doncs el primer era de “formación izquierdista, blasfemo y conocido por su poca escrupulosidad”.
184.SOLDEVILA CASTELLA, ANDREU. Sumari
22.646 obert a Granollers en llibertat provisional l’abril del 40 quan
se’l localitza visitant casa de la seva núvia a can Villà
després d’haver fugit de Granollers el gener del 39. Regidor per
Acció Catalana fins el febrer del 38, quan anà a l’exèrcit.
El 9 de juny del 42 se’l posa en condicional amb avals de gent d’ordre
i de l’Ajuntament, dient que desviava atenció de les turbes i defensava
posició de gent d’ordre. Se’l deixa en llibertat.
185.SOLER TORRAS, Joan. El jutjat
l'acusa de rebel·lió en procés sumaríssim 132, però
l’Ajuntament diu que tingué bona conducta. Detingut a Tarragona
el gener del 39, va al camp d’El Burgo de Osma. Declara gerent de Destileria
Altimiras al seu favor, d’on fou delegat durant la guerra. Joaquim Brustenga
declara al seu favor i el 5 de juny del 39 és posat en llibertat.
186.SORIA DIAZ, Ángel. Sumari
23160 obert a Barcelona, on és traslladat des d’Almeria i posat
en condicional. El 4 de maig del 39 era al camp d’Oriola on diu que era
de poble d’Almeria, Jarabia, nascut el 1913 i era comissari a l’exèrcit.
De la CNT, no violent, cap de 9è. grup de 2a. Centúria a Columna
del Vallès segons aval 1785. El setembre del 40 fa declaració
a la presó d’Almeria des d’on diu que el 1932 es traslladà
a Granollers, on té germans empresonats.
187.TAPIAS CUSPINEDA, Octavi. del
PSUC, secretari de la casa del poble, delegat de control a Banca Arnús,
col·laborador de “Falç i martell”, comissari d’exèrcit
i acusat de matar soldat Llaneza en voler aquest desertar. Pena de mort dictada
el 31 de maig del 39. Executat al camp de la Bota.
188.TARRADELL HERNÁNDEZ, Sebastià.
Febrer del 43 cas sobreseït. Va ser detingut en tornar de França
i va ser acusat de ser del comitè i voluntari a la columna. Ell diu que
el detingué el SIM.
189.TARRIDAS VARDERA, Jacint. Acusat
de fer guàrdies al comitè, ferroviari de 38 anys, de Canovelles,
i és acusat de denunciar Martí Pujadas al SIMA i ser arrestat
8 dies a Barcelona. Va fer manifestacions contra feixistes i fou apoderat per
ERC a Bigues. Condemnat a 20 anys.
190.TIÓ MOLINS, JOSEP. Jutge
durant la guerra, fugit i tornat, de 42 anys, comerciant vivia al C/ Prim (Gral.
Franco), 165. El 1931 anà a la llista d'Acció Catalana, el 34
és nomenat jutge municipal i el 36 d'instrucció. Afavorí
gent de dretes, i es diu que fardava d'estar en situació econòmica
còmoda. Tenim 4 fulls de confessió on manifesta que “en el
pueblo de Granollers la política era muy personalista, com en otros.
En 1930 el alcalde nombrado por gobierno del general Berenguer, Esteban Canillo,
consiguió la simpatia del pueblo al destituir al secretario Claudio de
Boet, que no era querido”. El va incloure en la seva candidatura i ell
s'inscriví a Acció Catalana per la seva moderació i catolicisme.
Amb la guerra no deixà càrrec de jutge d'instrucció “pues
mis medios de subsistencia eran necesarios ya que tengo una hijita muda y anormal
y me hice interiormente la obligación de hacer todo el bién que
pudiera”. Actuà en casos del dr. Mestres, Ruera i Cascos i “Espinalt
me fue a visitar diciéndome que se habían percatado de que se
ponia en libertad a los fascistas y que yo era tan fascista como ellos.”
Ell va contestar que “en el Juzgado se hacia lo que me parecia”. Va
haver de fugir i s'entregà als nacionals a la frontera “y es tan
cierto que peligraba mi vida que (...) dichos elementos antes de huir fueron
a mi casa y la saquearon y también encendieron y destrozaron el almacén.
Todo lo que dejo afirmado lo sabe además el pueblo de Granollers, (...)
y saben también que he sido hombre honrado (...). Ahora me doy cuenta
que me he equivocado al elegir partido político“. José Llanas,
advocat de quinta columna, tractà amb ell i veié que afavorí
gent de dretes i afirma que l'investigà, i està emparentat amb
família del fabricant Murtra, que és “intachable”. També
Teodosio Aznar i J.M. Ruera fan escrit favorable.
191.TORRAS CASA, Joan. Juliol del
40 TRP l'investiga i abans el Jutge Militar, a qui l’Ajuntament contesta
que amb Espinal dirigien el sindicat de Rabassaires, fent repartiments de terres
i dirigint la comissió incautadora de finques, fardant de matar Roure.
Alies panduro, treballava un tros de terra dels Puntas. 48 anys, Corró
158, pagès, de Caldes de Montbuí, i és condemnat a 15 anys
el maig del 39.
192.TRAMUNT PLANAS, Josep. El maig
del 39 roba teixits a Roca Umbert, on treballava, i agents falangistes Casimir
Vila i Juan Vendoiro ho investiguen i al seu domicili Traveseres 18 baixos li
localitzen les robes. El localitzen en haver venut robes a forasters i s'escapa
del dipòsit municipal el juliol del 39 i el 1948 encara no havia estat
localitzat. De 21 anys, i de St. Pere de Vilamajor.
193.TRAVERIA VILLAJOANA, Jaume. Obrer,
de 36 anys i de Montseny. de la FAI, actuà l'octubre del 34, assaltà
cases i va fer controls. Condemnat a reclusió perpètua.
194.TRULLEN URPÍ, Rosa. Detinguda
per no saludar himne nacional ni bandera i passa 72 dies a presó fins
24 de gener del 40 fins que és deixada anar sense càrrecs, tot
i inici del tràmit militar.
195.TUBAU GARRIGA, Antoni.de FAI,
armat, tinent de columna del Vallès, i cometé diversos delictes
segons informe de juliol del 41. Judici sumaríssim 17.885. Posseïa
un taller de decoració, vivia al c/ España 30 i de 32 anys. Amic
i cunyat de Faig, perseguí alguns frares i anava amb armes, i el 12 de
novembre del 41 l’Ajuntament diu que viu a França. El 6 d’abril
del 39 estava en camp de concentració i se li fa fitxa classificatòria.
No coneixem la condemna
196.VALENCIA RODRÍGUEZ, Dolores.
Va col·laborar amb Bernardí, fent propaganda i manifestacions
contra gent de dretes.
197.VALLBONA CALVO, Vicens. Col.laborador
del PSUC, participà en treballs d'auditoria de guerra del govern roig,
depurant gent de dretes que després va ser assassinada. També
és acusat de ser secretari del subsecretari del ministeri de Treball
Casanellas, però en ser mort el seu pare quan ell torna a Granollers
després que Casanellas fos detingut per feixistes a Saragossa, es va
trastornar i per això va ser condemnat a ingressar en establiment psiquiàtric
a Sant Pau i és absolt del judici militar.
198.VALLS MATEU, Jaume. Legionari
a San Sebastián a fi del 38 és acusat per refugiats de Canovelles
Pedro Bruguete i Teodoro Carrasco de treballar pel comitè de Granollers,
i amb columna d'haver assassinat a 7 dretans segons Antonio Peña. Matà
un milicià al front i es passa a nacionals per por a represàlies.
35 anys, pintor i de Ginesca (Tarragona). Serras des de presó el reconeix
i Miralles com a Sec. Informació de Falange fa informe molt dur. Condemnat
a 30 anys de presó, complint-la a la presó Model des del 28 d’abril
del 40.
199.VENTURA DAM, Ramon. Informen
l'abril del 40 el Tribunal, dient que el citat participà en Sindicat
Agrícola, però sense política, “con el fin puramente
de defender los intereses de clase por los efectos de compra, venta (...) hasta
la dominación roja, el cual fue absorvido por el fatídico Espinal”,
segons informe de Josep Serra, obligant-lo a ser regidor pel sindicat, però
amb molt baixa participació i contrari al moviment soviètic. Vivia
al C/ Ricoma 126, 40 anys, de Granollers i pagès. És jutjat i
absolt.
200.VENTURA GILI, Ana. Veure judici
de OLIVERAS VIVER,Joaquima .
201.VERDAGUER CASTELLS, Lluis. Espia
i reclutador per carrabiners. St. Jaume 10, de Palau-solità i 32 anys.
El març del 39 se li intercepten notes al dipòsit municipal. Cobrava
diners a gent de dretes per anar a carrabiners i salvar-se, i així cobrà
10.500 ptes als Miralles per endollar el germà de Francesc Miralles.
Condemnat a 20 anys.
202.VERDAGUER PUBILL, Domènec.
Anarquista, d'idees avançades, condemnat a 12 anys i 1 dia. Surt en condicional
el 31de desembre del 40.
203.VICENTE PUJADAS, FRANCISCO. De
JJ.LL., anava amb cotxe fantasma i en morir dos anarquistes a Centelles hi anà
a enterrament i testimonis diuen si matà set o vuit pagesos. Obrer tèxtil,
nasqué el 1919 i estigué en crema d'església. Vivia al
C/ Princesa 3. De Les Franqueses, vivia a Granollers. Sentència de mort
i executat.
204.VIDAL TORRUELLA, Antoni. El juliol
del 39, Antoni Montañà el denuncia des de Falange, dient que està
a Barcelona sense haver estat imputat. Amb 31 anys, era del comitè, participà
en requises, va escriure a “La Tralla d’ERC”(sic) a Granollers,
a Solidaridad Obrera i Orientaciones Nuevas. El 1940 surt de la presó,
però el 1942 tornava a ser imputat. Seccion de Servicios Especiales de
la Jefatura de Policia és qui s'encarrega de la investigació l'agost
del 40, acusant-lo de ser amic dels líders del comitè, publicar
caricatures, dormir-hi veient com s'enduien els assassinats, portar pistola
i arribar a tinent pagador a la columna Ascaso. A Granollers ell declara que
era d’esquerres i col·laborà amb comitè format per
Pere Iglesias i Gabriel Sabater d’ERC, Busquets d’Acció Catalana,
Antoni Sitjà del POUM, i Fabregat i Serra de CNT i això fou perquè
de fa temps tots formaven part de la mateixa penya a La Unió Liberal.
Estigué a Montalbo, d'allà anà a Valencia, on entregà
armes i finalment s'establí a BARCELONA on el detenen el 7 d’agost
del 40 seguint indicacions de Granollers (Falange, G civil, i servei d’informació
Falange). No coneixem sentència.
205.VILA BOU, Josep. Condemnat d'auxili
a la rebell.ió a 6 a i un dia i compleix 2 anys i mig, l'agost del 41
li concedeixen presó atenuada i el setembre llibertat condicional. President
del sindicat d’alimentació de la CNT. Treballava a la fàbrica
La Jacinta de José Avellana, que col.lectivitzà i va ser cremada
poc abans d’arribar feixistes. Torras i Bages 16, moliner, de La Bisbal,
Torras i Bages 16. Ajudà gent de dretes com Juan Miralles Viñals
(pare de F. Miralles, qui diu que tenia un fill emboscat i amb cartells indicadors
d’això a casa seva, a qui guardà gènere i va moldre
blat). També donà blat a Francesc Sagalés, el qual diu
que era bona persona i li havia donat blat sense cobrar i que creu que els incendis
els van fer soldats de les columnes de Líster i el Campesino i ell no
col.laborà. Condemnat a 12 anys i 1 dia.
206.VILA CASTELLVÍ, Teresa.
Casimir Vila i Juan Vendoiro, falangistes, fan registre a casa seva i troben
armes el 18 de febrer del 39 i també joies i ho fan en ser la seva filla
Amalia Alujas Vila, “extremadamente significada de izquierdas y marxista”.
De 52 anys, de Rubí i C/ St. Roc. Condemnada a 15 anys rebaixats a 6
anys, però morí a la presó de dones de Barcelona el 6 de
maig del 39.
207.VILA JENÉ, Josep. Llaurador
de Palou. Amic d’Espinalt. També va treure terres a Josefines, i
les conreà, fent des de Sindicat de Rabassaires incautacions que portaven
a Can Masferrer. President del Sindicat de Rabassaires. També requisà
el vi a Can Maiol. Cita membres de comissió d’incautacions: Francesc
Pujadas, Joan Torres, Jaume Maimó (a Silvestre), Pere Canal (a Pare Sigala),
i Josep Saborit, tots ells detinguts. No sabem sentència.
208.VILA MARTORELL Joan. Conseller de defensa del comitè. Iguals imputacions que Fdez. i Serras, van ser assassinats al Camp de la Bota entre el 11 i 16 de març del 40.Comdemnat a mort i afusellat.
209.VILA ROURA, Pere. Encarregat
de l'explotació forestal pel Comitè, és denunciat d'apropiar-se
d'un hort de Sr. Gera per Mario Altimiras Portabella. El 24de juliol del 40
és posat en llibertat del dipòsit municipal de Granollers. Nascut
el 1897 a Susqueda i vivia a travessia de Catalunya, 19. Ell mostra rebut conforme
li donaren l’hort a canvi de 82 pessetes en demanar al Comitè ajut
per subsistir i informe de Secretari d’informació de Falange dient
que treballava amb forestals però que ell “sea por vanidad o por
ser un ignorante” es vanagloriava de ser qui dirigia les tales i que “disponia
a su antojo de las propiedades de las personas fascistas” .
210.VILA VARGAS, Bernardí.
Va buidar diverses cases i esglésies i era de mals antecedents, tirant
trets i fent guàrdies i propagandista del Front Popular.
211.VILLANUEVA ZARZOSA, Joaquin.
A la presó des de 22 d’abril del 39 anant a condicional el 12 de
juny del 41. Estava a la presó el 18 de juliol del 36 per amenaces a
propietari de Fonda Prat i en ser alliberat feu guàrdies, anant voluntari
a Columna. Era fotògraf i nascut a Olba (Teruel). Condemnat a 6 anys
i 1 dia.
212.VINAIXA, Ermengol. De 53 anys,
d'Esplugues, dibuixant, C/ S. Jaume 51, 1er. Treballà a Orientaciones
Nuevas, a camp de concentració de Pamplona, trenca la documentació
i la guàrdia civil de Bellcaire d'Urgell el deté l'octubre del
39, passant a presó de Granollers del 13 al 24 de gener del 40 i 13 de
juny del 41 a Model. Li donen condicional el 24 d’agost del 42 i condemnat
a 8 anys per les caricatures.
213.VIÑALLONGA CUADRADAS,
Josep. 40 anys, de Montornès, comerciant. Alfons IV, 15. També.
Inculpat en l’afer Antoni Mayol. Absolt.
214.VIÑALS UYA, Jaime. Sense
antecedents, col·laborà amb comitè fent cens de maquinària
i diu que Juan Vilardebó, director de Roca Umbert, podia informar favorablement
d'ell. Vivia a Alfons IV, 22 i anà voluntari, sent ferit i amputat a
hospital de Lorca, d'on passa al camp de Las Agustinas, on se li fa informe
i és condemnat a 15 anys, rebaixats a 3, i complint pena a presó
de Poble Nou i a la Model, d’on surt en condicional el 19 d’octubre
del 1941.
215.XENA ROCA, Joan. De CNT abans de guerra (ell diu que no) i Columna. Feu guàrdia i registres i amb Josep Albarranc anà a Castellterçol i Sta. Quitèria a treure imatges i les portaren en camions al Museu de Granollers. Vivia al C/ Corró 232. D'ERC, participà en fets d'octubre, que estigué construint escola en antic edifici de l’església dels Frares i rep suport de tiet que diu que el va tenir a Granollers amagat perquè el volien matar a Mataró en haver col·laborat el 18 de juliol en l'aixecament allà. Condemnat a 12 anys, compleix 4 a presó i se l'envia a camp de concentració, d'on s'escapa als 15 dies (no havent testimoni en arxius de capitania) i pren nova identitat: Juan tapia Roca o Tapias Cargol i sent detingut el 1968 per Guàrdia Civil a Barcelona.