71.ESCRIG LLIBEROS, Joan Manel. Nascut a Les Franqueses, des de 1918 era de
la CNT, molt actiu. Voluntari a la columna del Vallès, actuà al
front i acabà detingut a Alacant. Els informes diuen que dirigí
l’atac contra la guàrdia civil l’octubre del 34. Francesc Miralles
va informar que el comitè matà 15 granollerins i 45 de la comarca,
i que ell era corresponsable. Condemna de mort i executat al camp de la Bota
el 26 de març del 1940.
72.ESPEJO GONZÁLEZ, Victoria.
Vivia al C/ Claris 53, 54 anys, de St. Martí de Provençals. D’idees
esquerranes. La vídua de Lluís Vallès Colón, catòlic
i tradicionalista denuncia que li assaltaren la casa el dia que es traslladaven
a Barcelona per una visita mèdica i que Victoria amb Dionisia Arnal ho
comunicà a gent que feia el control a l’estació de tren,
que són els qui el detingueren. L’ 1 de setembre del 42 és
absolta.
73.ESPINOSA QUECERO, Melitó.
Nascut el 1912 a Burgos, des de 1932 guàrdia civil. Destinat a Granollers,
i el 21 de juliol del 36 s’anà a Barcelona i s'afilià a PSUC
i dins el cos feu campanya a favor dels marxistes. Va fugir a França
i després tornà, amagant-se a casa de La Roca, on fou detingut.
Condemnat a perpètua, se li commuta a 30 anys i els 70 demana l’indult.
74.FAIG GRATACÓS, Ricard.
Moliner, nascut a Maçanet de Cabrenys el 1904. Vivia al C/ Traveseras,
5. Estigué al camp d’Albatera i Oriola. Segons Falange, era de la
FAI, acomodat per vaguista i voluntari al front on arriba a capità. Era
un dels caps del comitè, amb patrulla de cinc homes al seu ordre, assassinà
Roura, i Comas. En permís, tragué del vaixell Uruguai J.M. Puntas
i el matà amb altres prop de Mataró. Dirigí columna del
Vallès i fou culpable dels seus excessos, obligant joves a allistar-se.
Protegí Francesc Vendrell Pons, amagat a casa Rahola, i el 4 de juny
del 40 és sentenciat a mort, i és executat al Camp de la Bota
el 10 de juliol de 1940.
75.FARRÉS ATZUARA, Josep.
Tinent de sanitat, i José Montagud i Juan Brecha els assenyala com avaladors.
Va ser detingut en acabar la guerra a la presó d'Alcalà d'Henares
i després complí pena a Belchite. Judici el 1942 en ser oficial
d’exèrcit. Era industrial lampista i d'Estat Català.
76.FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ,
José. secretari General de la UGT al partit judicial de Granollers?.
És alliberat el juliol del 41, quan li queden 4 anys per complir dels
6 per l’acusació d’auxili a la rebel·lió. Conseller
D’abastos a l’Ajuntament, d’UGT d’antic i actiu en fets
d’octubre. 38 anys, ferroviari, de Lugo, Domicili a C/ Prim 15.
77.FERNANDEZ ZAPATA, José.
Segons Francesc Miralles, era president de Joventuts Llibertàries, l'octubre
del 34 atacà la guàrdia civil, va fer propaganda el febrer del
36 a favor del Front Popular i el juliol assaltà l'Ajuntament i atacà
quarter d'artilleria a Sant Andreu amb la gent del comitè, matant ell
alguns oficials i tornant amb un camió carregat d'armament a la ciutat.
Ordenà crema d'esglésies i creà la Columna del Vallès
Oriental obligant els mossos del 34 i 35 a incorporar-s'hi. Dirigí l'assassinat
de vuit pagesos a Centelles el febrer del 37 i també a Montesquieu s’enfrontà
als qui tenien retingut a Cebrià amenaçant de matar 30 persones
que ell havia retingut a Vic. Era enquadernador i de La Unió Liberal.
Comdemnat a mort i executat.
78.FITÓ COSTA, Bartomeu. Un
dels líders del Comitè, el 1932 entra a CNT i a l’Ateneu
Llibertari dirigit per Valeri Mas ( i del qual era deixeble en paraules de Miralles)
qui després fou conseller de la Generalitat. El 34 atacà el Quarter
Guàrdia Civil i el juliol del 36 anà a cases de gent de dretes,
portà armes al Comitè, cremà esglésies, l’arxiu
de la propietat, i anava en el cotxe fantasma. Requisà a Sta. Eulàlia
1200 pernils i 200 llonganisses d’un propietari de Barcelona. Sentència
de mort i executat.
79.FONT CASERRAS, Ramon. De 41 anys, escrivent, de Manresa i inculpat en sumari amb Alfred Canal Comas. A Granollers organitzà el partit d’U. Republicana i participà en atacs a propietats i per CNT va ser escrivent de Roca Umbert, tenint amistats entre gent del comitè i amb el Gran Oriente de la Masoneria Española, Diego Martínez Barrio. Pena inicial: cadena perpètua.
80.FONTANA MATEU, Esperanza. L’alcalde
roig permeté que visquessin a casa rectoral, on tenien objectes de gent
de dretes i a ella se la cataloga de revolucionària i activista, acusant-la
d’apropiar-se de la casa dels Brustenga. Condemnada a 12 anys.
81.FRESQUET, ENRIQUE. De Palou, denunciant
dels feixistes Salvador i Antoni Clavellas i altres. Afiliat a la CNT. Pagès,
de València, de 53 anys i de Can Mayol. Condemnat a 12 anys. Havia treballat
al port.
82.GABALDÁ ARANA, Manuel.
De Barcelona, muntador electricista, 39 anys, vivia al C/ Elisabets, 2 diu que
havia estat sergent al Tercio Extranjero entre 1921 i 1927 i al Sindicato Libre
fins el 1930 i que per això l’anaren a buscar i el nomenaren comandant
de batalló al Quarter Carles Marx, anant amb l’expedició
Bayo i al front d’Aragó (Tardienta) i el 1937 va ser nomenat al
Batalló de Vigilància i Control de Carreteres a Granollers, fent
requises i passant gent a França a canvi de diners fins que va ser detingut
i empresonat a la Model. Venia benzina de Barcelona (500 l./dia) a Baulenas
a canvi de menjar. El 13 d’abril del 39 és sentenciat a mort, i
mort al Camp de la Bota el 10 de maig del mateix any.
83.GALLACH PUÑA, Francesc.
El juny de 1939 Tomàs Colomer Canals, de 53 anys i rellotger, l’acusa
de ser un dels qui anaren a casa seva a requisar-li una escopeta de caça.
El 9 de juny de 1939 era al dipòsit municipal i el 8 d’agost va
ser traslladat a la Model. Severo Sabater informa que era de l’UGT i anà
armat per defensar-se de la gent de la CNT. El 26 d’agost la causa va ser
sobreseguda i passà a un Batalló de Treballadors durant quatre
mesos a partir de l’octubre del 39.
84.GALLEGO JIMENEZ, Marceli. Domicili
al C/ Murillo 11, penes commutades a 1 i 3 anys de presó menor el 1942.
Fitxat.
85.GALLEMI MARTORELL, Josep. Va ser
retingut el 1943 un camp amb tabac del seu pare i intentà que els carrabiners
184 i 185 li perdonessin la multa amb intercessió del xofer Cañellas,
qui es quedà mil ptes. i ajudat per l’estanquer Pere Pocurull. Tenia
molta relació amb l’estraperlo. Amb el pare són condemnats
a dos mesos de presó menor i Cañellas a tres mesos.
86.GARCIA BONACHELA, Joan. Llaurador,
domicili a C/ Macià 21 de Lúcar i 52 anys. Formava part de les
patrulles de requisa, deixant el domicili ben assortit de mobles i robes de
casa de l’advocat Comas, del comitè i se li suposava de la policia
secreta. El delaten veïns del carrer Montroig i diuen que es quedà
coses de l’advocat Josep Comas Clapés, les quals coses Vila i altres
de Falange li prengueren de casa seva. Casimir Vila diu que es va fer del Partit
Socialista i que el veié molt sovint a la Casa del Poble que va defensar
durant 4 dies fins que els de CNT la prengueren el maig del 37. És absolt.
87.GARCIA SANTAMARIA, Pilar. Procés
iniciat l’abril del 39. Era esposa de Piera, tinent d’alcalde durant
la guerra, i els dos eren responsables de detencions a gent de dretes com Francesc
Cané Corominas o Francesc Camps, qui havia anunciat bombardejos feixistes
a Barcelona. També amenaçava dones de dretes. 17 d’abril
del 39 entra a dipòsit municipal esperant judici. No sabem sentència.
88.GARRELL ALSINA, Josep. 56 anys,
vivia al C/ Anselm Clavé 25. Era confident del Comitè i es creu
que Artur Vilardebó i Fèlix Masjuán informarien sobre el
mateix. El primer diu que un membre del Comitè li va dir que Garrell
deia qui eren aquells a qui calia detenir i escorcollar. Tomás Colomer
Caballé el considerà “responsable”, doncs “muchos
de los hechos cometidos por los criminales del comité pueden haber sido
incitados por la propaganda de estos Garrell”. Josep però estava
enemistat amb Amador, director d’indústria topogràfica, però
se'l condemna a 12 anys i després a 6 el maig del 39. Per corroborar
el que diu, demana testimoni de comerciant Marià Puig i del rector de
l’església.
89.GARRIGA MORERA, WENCESLAO. “Lao”
participà en vaga de contramestres el juny del 34 de la qual sortí
una mort de la qual se l'acusa amb dos més sense proves. Violent, amb
pistola, voluntari a la Columna, després ingressà als mossos i
als guàrdies d'assalt. Anarquista. 12 anys i 1 dia. Surt en condicional
el 31 de desembre del 40.
90.GARRIGA ROCABALLERA, Joana. Teixidora,
38 anys, de Granollers i domicili al C/Corró 138. El 17 d’abril
del 39 s’inicia el procés declarant Marià Duran Ballescà,
qui diu que el denuncià per ser de dretes i que públicament criticava
dretans i es vanagloriava que els liquidarien a tots, donant puntades al cos
de l’assassinat Fernández, cap dels peons caminals. Condemnada a
15 anys, commutats a 6.
91.GASCON IRANZO, Juli. Del 6 de
juny al 15 de juliol del 40 al dipòsit de Granollers i d'allà
a la presó de Barcelona. Informe de Falange diu "afiliado a FAI
i JJ.LL. con arma larga y participó en asesinatos que se cometieron y
demás desmanes”. Pare porter de CNT i afiliat a la FAI. Juny del
40 s’inicia la instrucció un cop arriba del batalló de treballadors.
De Caldes, 22 anys, vivia al C/ Marques de les Franqueses, 42. no coneixem sentència.
92.GAUSACHS TINTÓ, Joan. Llaurador,
xofer, 39 anys, de casa Xarlet, impulsor de Sindicat de Treballadors de la Terra
a Palou, fou regidor pel Partit Socialista a l’Ajuntament i el març
del 39 tenia camió Ford del sindicat a casa seva. L’Ajuntament diu
a l’informe que era de dretes i va ser un dels organitzadors del sindicat
per fer front a la CNT. Condemnat a 12 anys.
93.GELABERT RIBELL, Pere. 36 anys,
embalador, domicili al C/ Josep Umbert 26. Acusat de portar el cotxe fantasma
i participar en més de 80 assassinats. És l’únic encausat
que ho és en rebel·lia.
94.GENEVAT COLL, Pere. Domicili al
C/ General Mola, 277. Del comitè, prengué la moto a un veí
de Montornès i amb ella feu de motorista d’enllaç a la Columna
del Vallès per la Generalitat i a carrabiners, fent parella amb el criminal
Tombas de Lliçà amb qui van fer requises. Portava armes i fugí
a França. 24 d’abril del 40 és entregat a l’exèrcit
per traslladar-lo al Batalló de Treballadors i després se l'envia
aBarcelona per ordre del jutge
militar. El 6 de maig del 42 és condemnat a 6 anys i 1 dia.
95.GIBERT
PIJUAN, Pere. President del Sindicat Ferroviari de la UGT. D'esquerres, amb
fusell va fer guàrdies, Nascut el 1894 a Masarac (Girona), i viu al C/
Agustí Viñamata 45. Juny del 39 se'l condemna a perpètua
i el 1942 passa a 20 anys.
96.GIL SANZ, Rafael. Sumaríssim
27.395 iniciat el 5 de juny del 39. 24 anys ,jornaler, de Madrid, vivia al C/
Murillo 9. Sindicat a la CNT, atacà amb armes el quarter de la Guàrdia
Civil l’octubre del 34, va fer guàrdies a les barricades i controls
i marxà voluntari amb la Columna, estant-hi tota la guerra. Judici de
març del 1940, els condemna a 12 anys i 1 dia i el 6 de juny del 41 surt
en condicional.
97.GIRALT VILA, Rosa. Pau Riera Munells
la denuncia el novembre del 39 dient que tornà de França, i fou
secretària de Mujeres Libres. De 22 anys, casada, de Granollers, vivia
al C/ Corró 55, i “se casó civilmente con un individuo llamado
Aragay, al cual pervirtió en sus ideas anarquistas”. El 27 octubre
del 40 és posada en condicional de la presó de dones de Barcelona,
després de condemna de tres anys.
98.GIRONELLA POCH, Alfred. Regidor
fins el juliol del 36, després deixà de banda la política
i quan el cridaren a files, s’amagà. Escrivent, domicili al C/ Lletjós,
52, de Celrà, i 41 anys. Era de bons antecedents i molt apreciat, “hallose
mezclado en un partido de (dretes, però degut a maniobres) de centro,
pero vino una maniobra y los dirigentes de dicho partido se aliaron al frente
popular”. Ingressat a la presó municipal el juny del 39. Antoni
Montañá en informe el qualifica de centrista.
99.GODIA DOLCET, Joan. Del camp de
presoners de San Pedro de Cardena (Burgos), els arriba informe el maig del 39
sobre ell, i és processat el novembre del 41, per formar part del comitè
de depuració als mossos d’esquadra i haver delatat alguns d’ells
que foren morts. Vivia al C/ St. Jaume 106, de 46 anys, i d’Alcarràs.
Al dipòsit municipal el març del 41 i l’abril el govern civil
l’envia a Barcelona, passant a condicional el 3 d’agost del 42 i 18
de març del 43 és jutjat i condemnat a 14 anys i 8 mesos.
100.GOMEZ DURAN, Josep. 21 anys,
filador, domicili al C/ St. Jaume, 99.Tinent de l’exèrcit, de Junquilla
(Murcia), vivia al quarter de la Guàrdia civil, i simpatitzava amb els
nacionals. Condemnat a 2 anys de presó menor.
101.GONZALEZ RUIZ, Florentino. Acusat
de crims diversos, era en interrogatori a Josep Vilardebó Uñó.
Tenia pistola que li donà el diputat d’esquerres per Barcelona Josep
Grau i és acusat de fer llista de persones a eliminar amb Sebastià
Grau. Afusellat el 10 de juliol del 40 al Camp de la Bota.
102.GORCHS CRIVILLÀS, Esteve.
Veí de Canovelles, feu de secretari del jutge del Tribunal Revolucionari
a Granollers, sol·licitant que J.M. Puntas anés a declarar a Granollers,
sent després assassinat. Anà a la Columna del Vallès, era
d’esquerres, i perdé feina a la masia on treballava. Condemnat a
cadena perpètua, commutat a 30 anys.
103.GRAU MARCO, Josep., feu de jutge
del T. Revolucionari a Granollers, i a Berga, on fou dirigent d’Esquerra
Republicana, sol·licitant que Josep Maria Puntas anés a declarar
a Granollers, sent després assassinat per ell mateix i Badia, delegat
de CNT al jutjat segons testimonis. Sub-secretari del comandant Trinidad Companys,
com a sergent. De Binéfar, 47 anys, i agutzil. Executat el 4 de juliol
del 39 i enterrat a cementiri del Sud-Oest el 7 de juliol.
104.GUAL ROCA, Teresa. Jutjada i
fitxada. Autoresum del 22 d’abril del 39 on diu que era d’idees extremistes,
que era confident, amiga dels del comitè i propagandista durant els fets
d’octubre del 34. Traslladada a la presó. Condemnada a 12 anys i
1 dia, sortí en condicional el 17 de juliol del 43.
105.GURI CANAL, Joan. President del
sindicat d’alimentació i després caixer, se l’acusa
de vendre moneda il·legalment. Amic d’Andreu Marqués “el
sabre” i Miquel Ter, dos dels líders del comitè, fugits.
Condemnat a 12 anys.
106.GURRI CASTENE, Josep. D’esquerres,
formà part de junta d’empleats de banca d’UGT, arribant-hi
a vice-president i des d’octubre del 37 fou regidor pel P.S.U.C., encarregat
de la distribució de pa. 41 anys, St. Jaume 55 i cobrador de banca de
Granollers. Ingressat a presó municipal el juny del 39. Criticava “los
desmanes de las hordas rojas”. És jutjat i absolt.
107.HERNANDEZ LÓPEZ, Emeteri.
Voluntari a la Columna amb Creu Roja, de la qual arriba a tinent. Tenia 42 anys,
jornaler, natural d'Alustante (Guadalajara), era “asiduo lector de Solidaridad
Obrera, completamente intoxicado por la lectura de dicho diario”. Ja va
estar a la presó l'octubre del 34 durant 1 any per cremar el centre radical,
condemnat a 6 anys i surt en condicional de la Model el 2 de juny del 41. “Maltrataba
a su mujer, que intentó suicidarse, era anticlerical y recalcitrante”.
108.HERNÁNDEZ VERA, Sebastià. Voluntari a la columna del Vallès, enxufat a Can Trullàs quan tornà, afiliat a la FAI de feia temps, anava amb arma llarga, amb l’”auto Fantasma” i col.laborador d’ Espinal. Cunyat de Vicens Escrits, “criminal faista”. 38 anys, modista, de Lorca, i domicili al C/ Tarragona 12. Condemna de 20 anys de presó, indultat el 1955.
109.HERRAIZ MARTÍNEZ, Joan.
D’Arquilles (Jaen), 36 anys, jornaler, domicili al C/ Santiago Rusiñol,
22. Dos cops li és denegada la llibertat condicional fins juny del 42,
però desterrant-lo a 250 quilòmetres. Atacà les forces
d'ordre l'octubre del 34 però a la seva feina era contra vagues i freqüentava
Centre Radical. Al dipòsit de Granollers el 9 de març del 42 i
traslladat a la presó de Barcelona. Buidà casa Riera, va ser dos
mesos conseller d’obres públiques per CNT, venent material ferroviari
de companyia ABC.
110.ISERN VILA, Joan. 31 anys, de Ribas, jornaler, vivia al C/ 28 de gener, 11. Delegat de la forestal de la CNT, manà talar diversos boscos a la comarca. 27 juny del 42 surt en condicional de la Modelo. Auditor de guerra demana 12 anys de presó, però no sabem sentència.