LLISTAT DE SOTMESOS A JUDICI MILITAR A GRANOLLERS AMB COGNOMS INICIATS DE J A O.
111.JIMENEZ SALAS, Antonio. Carrabiner, implicat en frau a Palou per estraperlo. Condemnat a tres mesos de presó menor i inhabilitació de 8 anys.
112.JUÁREZ MATAS, Albert.
Vivia al C/ Ricoma 115, 21 anys, torner i de Granollers. Secretari dUGT
del metall, participà en patrulles i anà voluntari al cos de tren
de lexèrcit, on tingué problemes i arribà a estar
empresonat i a camp de treball. Amic de Piera i Piñel, va ser secretari
i fundador de les Joventuts Comunistes Unificades. Treballava a Montornès
i tenia poca presència a Granollers. Pena de 6 anys de presó,
un cop commutada. El 3 de juliol del 44 mor a Granollers.
113.LLORET LLORET, Francesc. De
Lúcar, condemnat a 15 anys , commutats a 12. Alies Contrabandista. Passa
a la presó Model el 30 de juny del 39. Va fer guàrdies i participà
en els atacs a diverses cases. No sabem la sentència.
114.LÓPEZ MORENO, Gabriel.
37 anys, de Lúcar, i condemnat a 20 anys. Antonio Bosch Pujet de Falange
el detingué per ordre dels seus caps. Passa a Model el 30 de juny del
39. Participà en atac a quarter de Guàrdia Civil loctubre
del 34 i no sabem sentència.
115.LÓPEZ RODRÍGUEZ,
Ramon. Anarquista perillós, portador d'armes, i ingressà voluntari
a lexèrcit. El 1943 té llibertat condicional de Model amb
desterrament a Tíjola. Del 28 de juny al 27 de setembre del 40 al dipòsit
de Granollers i després a la Model per ordre del governador civil. L1
de juliol del 40 el denuncia contractista Juan Bautista Galera, de Lúcardavant
dels agents Vendoiro i Valldepenas dient que López havia estat treballador
dell i sap que actuà en el cotxe fantasma, perseguí
gent de dretes i fou un dels qui seguí al comitè sense anar a
exèrcit i en ocasión de mandar fuerza de Guardia de Asalto
en Gobierno de Negrín el maig del 37 con la intención de hacer
deponer las armas a los del comité dijo textualmente que no encontrarian
todos los depósitos que tenian de armas ya que algunos estaban muy bién
guardados.. No anà a la guerra pel treball en el comitè.
Llaurador, domicili a C/ Enginyers, 24 de 31 anys. Ell declara que anà
voluntari a columna del Vallès i administrà casa Pagès
on arribaven els refugiats. El portaren a Albatera i després a batalló
de Treballadors 1 fins juny del 40. El 1942 Juan Bautista es retracta però
el condemnen a 12 anys i 1 dia.
116.LORENTE PERELLÓ, José.
Detingut al dipòsit municipal de Granollers, el juliol del 40 sescapa
denunciant el vigilant Palau la manca de condicions i vigilància i sinicia
el procés militar.
117.LOZANO SANTOS, Julià.
Treballava a Estabanell, don robava electricitat. Era de Còrdova,
38 anys i vivia a Corró 220. Acusat de matar a Gral. Gay. Era de Partit
Radical, tot i que donà suport a República i es va fer guàrdia
dassalt en ser cridat a files. Procés iniciat el març del
39 i el porta el 22 dabril del 39 a presó Model. Condemnat a 12
anys.
118.MAÑA GIRALT, Jaume.
De 25 anys, mecànic de Barcelona, vivia al C/Prim 82. Xofer de Mayordomo,
cap de la 28 a. Divisió, voluntari de columna del Vallès. Participà
en detenció de Ramon Montañá i Sr. Martí. En registre
fet per Falangistes Juan Vendoiro i Casimir Vila li trobaren objectes de famílies
de dretes, com els Puntas. Pau Riera el va veure junto con otros deteniéndole
y llevándole al Comité, sabiendo que más tarde fue asesinado
y también se le vió pistola en mano cercar la casa del sr. Montañá
que huyó y luego fue asesinado. 30 anys de condemna.
119.MAÑUZ GARCIA, Antoni
Setembre del 42 informe sobre UGT, presidida per Mañuz, participant a
lalcaldia, enfrontat-se a CNT, tot i que minoritària. Detingut
el gener del 42 en tornar a la frontera de Port-Bou amb columna de refugiats.
President de Casa del Pueblo i UGT, incautant-se el Casino, regidor a lAjuntament
i secretari del P. Socialista. De Rojales (Alacant), nascut el 27 gener del
99, Tarafa 103, espardenyer i es defensa dient que feu tasca moderadora del
radicalisme cenetista. Des dagost del 43 treballà a Batallons dEl
Pasteral i Blanes. Tot i no tenir delictes de sang, és condemnat el març
del 43 a reclusió perpètua commutada a 20 anys i 1 dia i en condicional
el 21 de juliol del 44.
120.MARTRÉS GALBAY, Francesc.
De 43 anys, llaurador, de Can Masferrer i nascut a Montornés, treballà
el 1938 al Sindicat de Rabassaires. I en seu cas, tingué fortes pressions
del veïnat. També requisà el vi a Can Maiol.
121.MASA PUJOL, Albert. Agustí
Corbera lavala com a persona dretana i propera al G.M.N., que dimití
de regidor dAcció Catalana poc després del 18 de juliol.
Era des del 33 vocal del Centre Catalanista Republicà, de 44 anys, ganiveter,
de Granollers i vivia al C/ Prim 39, ajudà V. Casas de Mollet, samagà
per no anar al front. Ingressat a presó municipal el juny del 39.
122.MASSO PUIGDUETA, Marius. Avalat
per Francesc Sagalés, Francesc Ventura i Jaume Lamarca. Regidor dAcció
Catalana fins poc abans del GMN. Ventura manifesta que era desquerres,
i que fugí un cop dimitit el 31 de juliol del 36 per dos mesos, escoltant
les ràdios nacionals. Vivia al C/ Maluquer Salvador, 23, barceloní,
comerciant, de 43 anys. Ingressat a la presó municipal el juny del 39.
123.MATAMALA PASCUAL, Federico.
De Montornés, visqué a Granollers durant la guerra, i el denuncia
sagristà Carlos Melillas Expósito dient que anà a buscar
tres mossens a casa de Vilanova del Vallès amb Forcada i Llucià.
En col·lectivitat de ferrers fou un dels líders. Condemnat a 9
anys, surt el 7 de juliol del 42 de la Model. Sumari 16.679 del 13 de juny del
39. Era mirat malament en haver tingut a casa un rus que participà en
controvèrsia pública sobre la Unió Soviètica.
124.MAYOL PADROS, Enric. De 25
anys, del comerç, declara a Sta. Maria de Huerta (camp o presó),
que era dUGT i arribà a capità, sense fer guàrdies
ni cometre delictes. Alcaldia diu que era dEstat Català dantic
i que feu guàrdies loctubre del 34. Condemnat a 12 anys de presó.
125.MAYORAL ROCA, Joan. Mestre,
al P.S.U.C. després del GMN i secretari de cultura del P.S.U.C. Sel
creu inductor de lassassinat del mestre Solans segons la guàrdia
civil per criticar-lo en barrejar religió i escola. El juny del 39 era
a la presó de Poble Nou. Va escriure articles a Falç i martell.
53 anys, de Peremola (Lleida), mestre i vivia al C/Traveseres. Segons A. Montañá,
va ser el màxim dirigent de lEscola Nova Unificada. Salvador Llobet
Reverter manifesta que era desquerres, impulsor de lEscola Nova
Unificada i propagandista, llegint-li una biografia de Lenin. També companys
diuen que Mayoral denuncià que Solans tenia crucifixos i banderes bicolors
a les escoles. Presenta avals de la majoria de pobles on havia treballat però
no li serveixen i és condemnat a 15 anys de presó.
126.MELENCHÓN PÉREZ,
Pere. 31 anys, dAguilas, delegat de CNT a Baulenas, on tenia moltes reunions
amb Cot Massachs o Navarro Roviralta. Els denuncia Rosend Puig Garriga, sotsdelegat
de Falange a Les Franqueses. També se li critica que en arribar de camp
de concentració de Miranda de Ebro feia manifestacions poc patriòtiques.
127.MOLINS SANSÓ, Jaume.
De col·lectivitat de perruquers, 42 anys, de Caldes. El fill dAntoni
Gorchs l'acusa de detenció del seu pare el març del 37 i se li
troben papers de col·lectivitats. El 23 de febrer del 39 ingressa a la
presó Model. Condemnat per auxili a la rebel·lió a 20 anys.
128.NOVOA VALERO, Antoni. El 16
de març del 42, en tornar de França, Pau Riera Munells, paleta
i agent dinformació i investigació de Falange fa un informe
exhaustiu i el denuncia en actuar en ram de llum i anar a buscar informe a Molins
dun tècnic amb cognom Badia, que dos dies després serà
assassinat i haver anat a lhospital a detenir dues monges que després
foren assassinades i saquejar la casa dels Estabanell. Era de Jodar (Jaen),
nascut el 1902 i del c/ del Lliri 33. No anà al front en ser necessària
la seva feina a reraguarda. El 1943 Jaume Arnau, president del c. Catòlic,
afirma que n'era soci de feia molt. Condemnat a 25 a de presó i complí
condemna a la Model.
129.OLIVERAS VIVER,Joaquima, dona
de Joan Gelpí VENTURA GILI, Anna. Maria Roca Clapés, filla dels
propietaris de Roca Umbert, que vivien a Barcelona, C/ Mallorca 264 en nom dels
seus pares, manifesta que havien robat a casa seva a Granollers Prim 3 1a. i
que coses del robat estaven a casa de Juan Tapias i Juan Gelpí, membres
del comitè d'empresa de Roca Umbert. Anna i Joaquima, dones dels dos,
són processades per això, tot i que joaquima diu que el marit
deia haver comprat el piano robat als Encants de Barcelona.
130. OLLER MARTÍNEZ, Antonio. Sumari 27393 de 20 dagost de 1939. En nomenar-se el servei de vigilància de la presó al local de Falange, José Sánchez sent el seu nom el juliol del 39 i decideix denunciar-lo, acusant-lo de detenir dos religiosos quan feia guàrdies pel comitè. Tenia 22 anys, era de Serón (Almeria), barber, i domicili al C/ Ricoma 96. 11 de maig del 43 en llibertat condicional després de ser condemnat a 20 anys.