LLISTAT DE SOTMESOS A JUDICI MILITAR A GRANOLLERS AMB COGNOMS INICIATS DE J A O.


111.JIMENEZ SALAS, Antonio. Carrabiner, implicat en frau a Palou per estraperlo. Condemnat a tres mesos de presó menor i inhabilitació de 8 anys.

112.JUÁREZ MATAS, Albert. Vivia al C/ Ricoma 115, 21 anys, torner i de Granollers. Secretari d’UGT del metall, participà en patrulles i anà voluntari al cos de tren de l’exèrcit, on tingué problemes i arribà a estar empresonat i a camp de treball. Amic de Piera i Piñel, va ser secretari i fundador de les Joventuts Comunistes Unificades. Treballava a Montornès i tenia poca presència a Granollers. Pena de 6 anys de presó, un cop commutada. El 3 de juliol del 44 mor a Granollers.

113.LLORET LLORET, Francesc. De Lúcar, condemnat a 15 anys , commutats a 12. Alies Contrabandista. Passa a la presó Model el 30 de juny del 39. Va fer guàrdies i participà en els atacs a diverses cases. No sabem la sentència.

114.LÓPEZ MORENO, Gabriel. 37 anys, de Lúcar, i condemnat a 20 anys. Antonio Bosch Pujet de Falange el detingué per ordre dels seus caps. Passa a Model el 30 de juny del 39. Participà en atac a quarter de Guàrdia Civil l’octubre del 34 i no sabem sentència.

115.LÓPEZ RODRÍGUEZ, Ramon. Anarquista perillós, portador d'armes, i ingressà voluntari a l’exèrcit. El 1943 té llibertat condicional de Model amb desterrament a Tíjola. Del 28 de juny al 27 de setembre del 40 al dipòsit de Granollers i després a la Model per ordre del governador civil. L’1 de juliol del 40 el denuncia contractista Juan Bautista Galera, de Lúcardavant dels agents Vendoiro i Valldepenas dient que López havia estat treballador d’ell i sap que actuà en el “cotxe fantasma”, perseguí gent de dretes i fou un dels qui seguí al comitè sense anar a exèrcit i en “ocasión de mandar fuerza de Guardia de Asalto en Gobierno de Negrín el maig del 37 con la intención de hacer deponer las armas a los del comité dijo textualmente que no encontrarian todos los depósitos que tenian de armas ya que algunos estaban muy bién guardados”.. No anà a la guerra pel treball en el comitè. Llaurador, domicili a C/ Enginyers, 24 de 31 anys. Ell declara que anà voluntari a columna del Vallès i administrà casa Pagès on arribaven els refugiats. El portaren a Albatera i després a batalló de Treballadors 1 fins juny del 40. El 1942 Juan Bautista es retracta però el condemnen a 12 anys i 1 dia.

116.LORENTE PERELLÓ, José. Detingut al dipòsit municipal de Granollers, el juliol del 40 s’escapa denunciant el vigilant Palau la manca de condicions i vigilància i s’inicia el procés militar.

117.LOZANO SANTOS, Julià. Treballava a Estabanell, d’on robava electricitat. Era de Còrdova, 38 anys i vivia a Corró 220. Acusat de matar a Gral. Gay. Era de Partit Radical, tot i que donà suport a República i es va fer guàrdia d’assalt en ser cridat a files. Procés iniciat el març del 39 i el porta el 22 d’abril del 39 a presó Model. Condemnat a 12 anys.

118.MAÑA GIRALT, Jaume. De 25 anys, mecànic de Barcelona, vivia al C/Prim 82. Xofer de Mayordomo, cap de la 28 a. Divisió, voluntari de columna del Vallès. Participà en detenció de Ramon Montañá i Sr. Martí. En registre fet per Falangistes Juan Vendoiro i Casimir Vila li trobaren objectes de famílies de dretes, com els Puntas. Pau Riera el va veure “junto con otros deteniéndole y llevándole al Comité, sabiendo que más tarde fue asesinado y también se le vió pistola en mano cercar la casa del sr. Montañá que huyó y luego fue asesinado”. 30 anys de condemna.

119.MAÑUZ GARCIA, Antoni Setembre del 42 informe sobre UGT, presidida per Mañuz, participant a l’alcaldia, enfrontat-se a CNT, tot i que minoritària. Detingut el gener del 42 en tornar a la frontera de Port-Bou amb columna de refugiats. President de Casa del Pueblo i UGT, incautant-se el Casino, regidor a l’Ajuntament i secretari del P. Socialista. De Rojales (Alacant), nascut el 27 gener del 99, Tarafa 103, espardenyer i es defensa dient que feu tasca moderadora del radicalisme cenetista. Des d’agost del 43 treballà a Batallons d’El Pasteral i Blanes. Tot i no tenir delictes de sang, és condemnat el març del 43 a reclusió perpètua commutada a 20 anys i 1 dia i en condicional el 21 de juliol del 44.

120.MARTRÉS GALBAY, Francesc. De 43 anys, llaurador, de Can Masferrer i nascut a Montornés, treballà el 1938 al Sindicat de Rabassaires. I en seu cas, tingué fortes pressions del veïnat. També requisà el vi a Can Maiol.

121.MASA PUJOL, Albert. Agustí Corbera l’avala com a persona dretana i propera al G.M.N., que dimití de regidor d’Acció Catalana poc després del 18 de juliol. Era des del 33 vocal del Centre Catalanista Republicà, de 44 anys, ganiveter, de Granollers i vivia al C/ Prim 39, ajudà V. Casas de Mollet, s’amagà per no anar al front. Ingressat a presó municipal el juny del 39.

122.MASSO PUIGDUETA, Marius. Avalat per Francesc Sagalés, Francesc Ventura i Jaume Lamarca. Regidor d’Acció Catalana fins poc abans del GMN. Ventura manifesta que era d’esquerres, i que fugí un cop dimitit el 31 de juliol del 36 per dos mesos, escoltant les ràdios nacionals. Vivia al C/ Maluquer Salvador, 23, barceloní, comerciant, de 43 anys. Ingressat a la presó municipal el juny del 39.

123.MATAMALA PASCUAL, Federico. De Montornés, visqué a Granollers durant la guerra, i el denuncia sagristà Carlos Melillas Expósito dient que anà a buscar tres mossens a casa de Vilanova del Vallès amb Forcada i Llucià. En col·lectivitat de ferrers fou un dels líders. Condemnat a 9 anys, surt el 7 de juliol del 42 de la Model. Sumari 16.679 del 13 de juny del 39. Era mirat malament en haver tingut a casa un rus que participà en controvèrsia pública sobre la Unió Soviètica.

124.MAYOL PADROS, Enric. De 25 anys, del comerç, declara a Sta. Maria de Huerta (camp o presó), que era d’UGT i arribà a capità, sense fer guàrdies ni cometre delictes. Alcaldia diu que era d’Estat Català d’antic i que feu guàrdies l’octubre del 34. Condemnat a 12 anys de presó.

125.MAYORAL ROCA, Joan. Mestre, al P.S.U.C. després del GMN i secretari de cultura del P.S.U.C. Se’l creu inductor de l’assassinat del mestre Solans segons la guàrdia civil per criticar-lo en barrejar religió i escola. El juny del 39 era a la presó de Poble Nou. Va escriure articles a Falç i martell. 53 anys, de Peremola (Lleida), mestre i vivia al C/Traveseres. Segons A. Montañá, va ser el màxim dirigent de l’Escola Nova Unificada. Salvador Llobet Reverter manifesta que era d’esquerres, impulsor de l’Escola Nova Unificada i propagandista, llegint-li una biografia de Lenin. També companys diuen que Mayoral denuncià que Solans tenia crucifixos i banderes bicolors a les escoles. Presenta avals de la majoria de pobles on havia treballat però no li serveixen i és condemnat a 15 anys de presó.

126.MELENCHÓN PÉREZ, Pere. 31 anys, d’Aguilas, delegat de CNT a Baulenas, on tenia moltes reunions amb Cot Massachs o Navarro Roviralta. Els denuncia Rosend Puig Garriga, sotsdelegat de Falange a Les Franqueses. També se li critica que en arribar de camp de concentració de Miranda de Ebro feia manifestacions poc patriòtiques.

127.MOLINS SANSÓ, Jaume. De col·lectivitat de perruquers, 42 anys, de Caldes. El fill d’Antoni Gorchs l'acusa de detenció del seu pare el març del 37 i se li troben papers de col·lectivitats. El 23 de febrer del 39 ingressa a la presó Model. Condemnat per auxili a la rebel·lió a 20 anys.

128.NOVOA VALERO, Antoni. El 16 de març del 42, en tornar de França, Pau Riera Munells, paleta i agent d’informació i investigació de Falange fa un informe exhaustiu i el denuncia en actuar en ram de llum i anar a buscar informe a Molins d’un tècnic amb cognom Badia, que dos dies després serà assassinat i haver anat a l’hospital a detenir dues monges que després foren assassinades i saquejar la casa dels Estabanell. Era de Jodar (Jaen), nascut el 1902 i del c/ del Lliri 33. No anà al front en ser necessària la seva feina a reraguarda. El 1943 Jaume Arnau, president del c. Catòlic, afirma que n'era soci de feia molt. Condemnat a 25 a de presó i complí condemna a la Model.

129.OLIVERAS VIVER,Joaquima, dona de Joan Gelpí VENTURA GILI, Anna. Maria Roca Clapés, filla dels propietaris de Roca Umbert, que vivien a Barcelona, C/ Mallorca 264 en nom dels seus pares, manifesta que havien robat a casa seva a Granollers Prim 3 1a. i que coses del robat estaven a casa de Juan Tapias i Juan Gelpí, membres del comitè d'empresa de Roca Umbert. Anna i Joaquima, dones dels dos, són processades per això, tot i que joaquima diu que el marit deia haver comprat el piano robat als Encants de Barcelona.

130. OLLER MARTÍNEZ, Antonio. Sumari 27393 de 20 d’agost de 1939. En nomenar-se el servei de vigilància de la presó al local de Falange, José Sánchez sent el seu nom el juliol del 39 i decideix denunciar-lo, acusant-lo de detenir dos religiosos quan feia guàrdies pel comitè. Tenia 22 anys, era de Serón (Almeria), barber, i domicili al C/ Ricoma 96. 11 de maig del 43 en llibertat condicional després de ser condemnat a 20 anys.

Tornar a judicis

Tornar a l'índex del projecte