LLISTAT DE SOTMESOSA JUDICI MILITAR A GRANOLLERS AMB COGNOMS INICIATS AMB A I B.
1.ABARCA MASEGOSA, Josep. El 1944 demana informe el Jutge instructor del jutjat permanent 5 de Barcelona on diu que va ser condemnat a 6 anys i 1 dia en ser de FAI, fer escorcolls i marxar voluntari al front però es comporta amb la llibertat condicional el juliol del 41 i compleix. C/Barcelona 94. En camp de concentració fins juny del 39, la guàrdia civil busca informes, doncs no es donava credibilitat a què l’avalessin. Es deia que havia anat a buscar a Josep Serra, futur alcalde franquista, per matar-lo.
2.AGON MALARET, Joan. De
1912, de Berga, vivia al c/Wilson83. Estava a l’Hospital militar de C/Tallers el
febrer del 39, feu guàrdies al comitè, amenaçà propietaris de Cardedeu i la seva
esposa Concepció Susé l'acusà de matar 200 persones. El 36 marxà de Cardedeu a
Granollers, i col·laborant amb milícies, i algun detingut per ell va ser després
assassinat fent desnonaments, i el juny del 38 fou acusat de fer estraperlo,
anant a presó i anant cap a França malalt, però va decidir tornar a l’Espanya de
Franco. El 9 de juliol del 39 és afusellat al camp de la Bota.
3.AGUDO ROMERO, Miquel. De
Lúcar, condemnat a 15 anys de presó. Buidà la casa d'Esteve Riera i va ser un
dels líders de la col·lectivització de les barberies, sent escollit delegat. Les
autoritats el volen lluny el 42, en sortir per llibertat condicional de Campo de
Penados de Belchite. De 46 anys.
4.AGUSTÍ PUJOL, Francesc. El
novembre del 39 és investigat i el juliol del 41 ja es diu que no hi ha
impediment a llibertat condicional, enviant mensualment fins el febrer del 44
cartes a la presó. Espinal l'escollí per la comissió de repartiment de finques
abandonades quedant-se un tros de Can Duran. Llaurador, de Les Franqueses, 51
anys, i vivia a Traveseres 34.
5.AGUT SALVADOR, Joan. Del
camp de concentració d'Albatera passa a la presó de Poble Nou, on està el 24
d’abril del 39. El 1942 li commuten presó perpètua per 30 anys a la presó
Modelo, però l'octubre del 46 no l'indulten. Se l'acusa de ser de CNT i de
portar el cotxe del comitè i el “cotxe fantasma”, portant persones assassinades
com Puntas, Fernández o Mas.
6.ALABART JUBANY Amadeu,
nascut l'agost del 1920, a Granollers i del ram de l'aigua. Reconeix que a una
vinya de Villa Marcela té un revòlver amagat, i sobre el seu pare “conocido como
uno de los hombres más funestos de la comarca”, diu que no sap on es troba.
Acusat de ser de CNT i JJ.LL., arribà a president d'aquestes, assaltà vàries
botigues i portà presos dretans a llocs on després seran assassinats. Escriví a
Orientaciones Nuevas. El 4 de març del 43 no se li commuta la pena a 30 anys i
el 1945 des de penal de Chinchilla demana llibertat i no se li concedeix i el
1952 demana indult i tampoc, però estant a presó de Segòvia aquell any li donen
la condicional.
7.ALBARRANC BLASCO , Vicens.
41 anys i d’Elx, el 1940 envia carta a l’auditor dient que sent pres des de
2-7-39 pendent de judici, ell no feu res més que pintar i se premiat a
exposicions de Madrid i París de pintura. A més, presenta certificat mèdic en
tenir tuberculosi del metge d’Alacant, on era pres. En informe de policia de
Granollers, diu que en ser detingut a Elx i davant Juan Vendorio Pérez i Casimir
Vila Tuset, se’l trobà la Custodia i Veracruz de la parròquia de la ciutat,
doncs havia ajudat a la requisa d’objectes d’art religiosos. Formà part de penya
“Fervents Enèrgics” del Dr. Carrera, i el 1934 havia estat escollit regidor pels
torristes, manifestant-se després com un antifeixista convençut. Comandant
Guàrdia civil manifesta que profanà sarcòfag de contes de Montcada i la casa de
St. Celoni de l’actual alcalde de Barcelona, Sr. Mateu. J.M. Montagud diu que
actuà per fer-se director del Museu enlloc de J.M. Ruera, i que fou ajudat per
Hilari Brugerola, secretari de JJ.LL. qui el substituí el 1937 quan per
problemes de salut marxà a Elx. Morí de tuberculosi el 16 d’agost del 40 a
l’Hospital d’Alacant. J.M. Ruera manifesta que actuà més per vanitat que per
afany de lucre i que tingué una actitud “quijotesca”.
8.ALBEDO RAMON, Eduardo.
Tinent de l’exèrcit, de Barcelona, destinat a Granollers. Se l’ acusa d’ocupar
una casa a Can Mònic, que ell diu cedida per l’Ajuntament. Se’l condemna a 12
anys i 1 dia.
9.ALBERÓ ALASTRUEY, Àngel.
Guardaagulles el setembre del 1940 quan hi ha un accident ferroviari i un tren
militar té desperfectes i un soldat mort. Absolt de judici
militar.
10.ALBÓ VENTURA,
Bonaventura. El febrer del 40 el trobem al Batalló de Treballadors 167 de
Madrid. Estigué en el piquet que matà Pedro Dalmau Badia a Guadalmés (Ciudad
Real) el 4 de desembre del 38 segons delació de Pedro Pujadas al germà Juan
Dalmau Badia, qui es presenta el 8 de febrer del 40 davant l'agent Emilio Garera
Garcia. Ingressa a presó de València el 19 de març del 40 i és condemnat a 15
anys, surt de la presó Model el juny del 43 i l'indulten el gener del 47. Nascut
el 1913, vivia a Avda. General Mola 84. Ja el desembre del 39 Francesc Miralles,
com a delegat d'informació de Falange afirmava que “era un elemento
peligrosísimo para la Nueva España” i que portà armes l'octubre del 34, era amic
dels líders del comitè, fent guàrdies i controls, atacà edificis i imatges
religioses, i va anar en cotxes “destinados a dar paseos, por lo cual se cree
que participó en diversos asesinatos”, mentre que l'informe municipal era
totalment diferent. Segons l'ajuntament era “carente de alta determinación, ni
ideología y se dejó convencer, frecuentando bares i cafés”. Francesc Miralles i
Pau Riera són els declarants que ataquen més Ventura..
11.ALONSO, Bienvenido.
President del sindicat de sanitat, vicepresident del de barbers, acusat de matar
Antoni Gorchs segons denúncia del seu fill el 14 de febrer del 39. Vivia al C/
Ricoma 89, 40 anys, barber i de Granollers. Condemnat a 12 anys, i en
condicional el 9 de febrer del 43. comissari d’exèrcit, acusat de matar soldat
Lansola que anava a desertar.
12.ALTADILL VENTURA, Benet.
Pl. De los Caidos 15. Pèrit farmacèutic de Tortosa. Cofundador del Centre d'Unió
Republicana, relacionat amb maçons, crític amb la revolució. Empresonat el maig
del 42. Té declaracions a favor de J.M. Montagud i F. Sagalés. Contable a la
delegació d’abastaments i amb J.M. Coll i Coll fundà lògia depenent de Gran
Logia Española i després de Gran Oriente.
13.ALVAREZ BALLESTA, Luis.
De Granollers, condemnat a 6 anys 1 dia. En condicional el 20 de maig de
1941.
14.ANTICH SAURÍ, Joan. Té
càrrecs a CNT a l'Estació de Trens de MZA. Condemnat a 6 mesos i un dia.
S'inicia el procés amb declaració de Pau Riera Munells que es presenta a
declarar contra ell acusant-lo de mata un frare. En un segon judici, el juliol
del 42 és condemnat a 12 anys. Era de Les Franqueses, vivia a C/ Viñamata 6 i
tenia 43 anys. El 4 de desembre del 42 surt de la presó Model .
15.ARAGAY BALLESTA, Isidre.
Inicia expedient la Guàrdia Civil prenent declaracions a Pau Riera i Francesc
Miralles. Secretari de JJ.LL, participà en represàlies a pagesos de Centelles
per participar en assassinat d'un anarquista. Nascut el 1917 a Sta. Perpètua de
la Mogoda i contramestre del tèxtil a Granollers, es defensa dient que el gener
del 37 havia marxat voluntari amb la Columna del Vallès i va fer guàrdies uns 15
dies per 10 ptes/dia. Condemnat a 6 anys i 1 dia per excitació a la
rebel.lió.
16.ARAGAY BALLESTA, Lluis.
De Palou nascut el 1913, torner de la fusta, vivia al C/ Lliri 8. Condemnat a 6
anys i un dia, compleix 848 dies i queda en condicional el 27 d’agost del 41.
Secretari de col·lectivitat de paletes i amic dels del comitè, es lliurà del
servei Militar. El 50 estava en contacte amb gent de CNT segons fitxa policial.
Reconeix ser de CNT, haver participat en controls a carretera i ser voluntari de
Columna del Vallès i articulista a Orientaciones Nuevas. Condemnat a 15
anys.
17.ARANDA, Jerónimo.
Sumaríssim 22.991. Judici per suposada negligència. Tot parteix del juliol del
39. quan Antonio Rodríguez Vergara, guàrdia encarregat de vigilància, envia
carta al comandant militar, on critica el cap del dipòsit municipal per falta de
moral, de caràcter i distingir entre els detinguts per interessos lucratius.
Posa quatre exemples de tot això: separa carn de les racions dels presos per ell
i els seus amics, se'n va a les nits del dipòsit i aquest queda sense
responsables, l'ordenança no respecta horari d'entrada de paquets i ven amb
sobrepreu fruita i tabac, i per últim el passat 9 de juliol el jutge militar
autoritzà visites per 48 detinguts, però les visites foren per 63. José Camprás,
detingut, li pagà fins 300 ptes i 2 l. de llet al dia, i Josep Anfruns també, i
Falange (Antoni Montañá) afirma que era de bona conducta, però orgullós dels
fills a l’exèrcit roig. El cas té sobreseïment el 10 de juny del
42.
18.ARNAL ESPOSADO, Dionisia.
El veí i empleat municipal Josep Arenas Pujol diu que en arribar al bar de
Dionisia gent del comitè amb Carreras al capdavant, aquesta els digué que Lluís
Vallès Colón es traslladava a Barcelona, i aquells l’anaren a buscar. També diu
que es rigué de gent religiosa quan es cremava l’església de Granollers. La
denúncia potser és perquè el seu marit també era empleat municipal. 28 de juny
del 40 és empresonada al dipòsit municipal i 17 de setembre passa a llibertat
atenuada, sent alliberada. L’avalen més de 50 veïns de Granollers i l’octubre
del 42 és absolta.
19.ARREONDO MORENO, Ramon.
És condemnat a 12 anys i 1 dia. Patruller. De Lúcar. Rajoler, 41 anys i C/
Ciutat 1. De la FAI i fitxat.
20.BAENA GONZALEZ LAURA. De
mala conducta, de CNT i JJ.LL. Vestia com un home, amb arma a la cintura, amiga
d'Espinalt, Serras i companyia. Amb ells, segons se l'acusa, participà en
detenció de Juan Carbó i fill que estigueren 15 dies i 3 mesos a la Model la
mateixa nit mataren Montañá, Gorchs i Medalla. Nascuda el 1921 a Camarasa
(Lleida), vivia a C/ Murillo 11. Ella diu que només estigué al comitè aquella
nit. Condemnada a 9 anys . Actuà de sanitària a JJ.LL. i era “empleada de
fábrica de hilados y tejidos”. El 4 de gener del 47 rep l’indult. Causa
4.061.
21.BAGUENA GUITART, Pere. El
5 de desembre del 43 atracà camí d'Arenys de Munt on treballava a Pere Tuscans,
veí d'allà. Ell volia disposar de més diners i se li fa judici militar que el
condemna a 6 mesos i un dia quan tenia pendent un altre judici per robatori el
1940.
22.BALLESCÀ VALLS, Pere.
Nascut el 1897 i vivia al C/Sans 26. Casat, “empleado”. Delegat de Refugiats i
amic de Dencàs. El denuncia Rosa Genescà Rovira el 26 d’octubre del 39, que
treballava a la perruqueria de Rosa Ballescà i diu que en tocar himne nacional,
digué “que se cagaba en la puta madre que había parido a Franco” i que quan
havia de saludar s'anava dintre la perruqueria per evitar-ho. Milità a la Lliga,
diu ell. Informe de l'Ajuntament el situa en catalanisme, treballant a Casa de
Caritat i també d’encarregat dels cotxes dels consellers, sota ordres de Dencàs,
marxà a la columna d'Estat Català a conquerir Mallorca. Judici l'octubre del 42.
Condemnat a 6 anys de presó menor.
23.BALLETBÓ SALVADOR, Josep.
De la col·lectivitat de Barbers, acusat de l'assassinat d'Esteve Gorch en
haver-li negat aquest feina segons Pau Riera. Era amic de dirigents
revolucionaris i feu incautacions. Condemnat a 20 anys, i després a 10, indultat
el 1946. El març del 39 és conduït a la presó Model.
24.BARCELÓ TORÁ, Josep. 40
anys, cambrer i de Ginestà (Tarragona). Antoni Montañà el denuncia el setembre
del 39 en ajudar amb maça a tirar la porta de casa seva per detenir Ramon
Montañá el març de 1937. Robà a casa de Climent Fernández després que aquest fos
mort. Condemnat a 12 anys i un dia, surt de la presó Model l'abril de 43.
Director de la cuina del menjador popular, la muntà amb Rafael Maña i se’l culpa
de requises dels aliments que els arribaven. “Todavia hemos dejado demasiados
patronos, hemos de eliminarlos a todos” digué en una reunió, segons A.
Figuerola, comerciant.
25.BARBANY, Ramon. Com Ramon
Sobrevia (veure aquest).
26.BARBERÀ COSTA, Pascual.
Nascut el 1910 a Barcelona, fuster. C/ Corró 36. De la FAI i fundador del POUM,
anà a la Columna del Vallès, arribant a oficial. Se l'acusa de matar al Gral.
Gay i assaltar casernes de S. Andreu sense proves. Testimoni destacat és Pau
Riera Munells, segons el qual cremà esglésies amb Llucià i Climent, fugits.
Condemnat a 10 anys, el 18 de gener del 40 passa a Batalló 8 de Canfran (abans a
Granada, on es trobava l’octubre del 39). Se'l jutja el febrer del 43, sent
posat en llibertat atenuada i potser per això només li cauen 10
anys.
27.BARINGO MIR, Maria.
D’esquerres, a “La Gofia”, persona amenaçadora i molt xerraire. 62 anys, vídua,
de Sta. Cruz (Osca) i C/ Ricoma 212. Ella diu que no amenaçà ningú. A presó des
de l’11 d’octubre del 39 fins gener del 40. El 13 de juliol del 40 se la
condemna a 6 anys i 1 dia de condemna. Després en dir “más pan blanco y menos
Franco” se la torna a jutjar el 30 de setembre de 1942 i se la condemna a 9
anys. Sembla que tingué condicional a la fi de 1942.
28.BARNET ARGEMÍ, Jacint. 29
anys, forner de Llinars del Vallès. Passa de França amb salconduit fals a nom
d'Antonio Gamano per 100 ptas i l'adreça del vicecònsul anglès a Girona. Forner,
d'UGT abans del 34. Va anar a Columna i abans va estar dos mesos patrullant i
quan torna estar malalt i ingressa a Hospital de St. Pau. Va exercir de director
de col·lectivitat de forners i va requisar un pis a Pça. De la Corona, i a
Joaquim Raga li demanà una quantitat important i a propietaris de Casa Prat de
Canovelles 5000 ptes. Consell de Guerra el 30 de novembre del 42 el condemna a
pena de mort sense proposta de commutació, però el 12 de maig del 43 és
commutada la pena en no estar clar que tingués delictes de sang a les seves
esquenes. En estar a bar a Perpinyà amb Ramon Blasco li proposen donar-li 1050
francs i entrar amb tres aviadors britànics i li donaren diners per
acompanyar-los al consolat a Girona. Atacà casa Puntas el 6 d’octubre del 34.
29.BELLAVISTA SASTRE,
Francesc. Regidor d’ERC de sanitat durant la guerra i afiliat des de 1933. Fitxa
policial: “izquierdista republicano”. De 46 anys, forner, vivia a Pl.
Constitució 8 . Va ser expulsat de CNT el desembre del 37. Empresonat el juny
del 39. Informe municipal diu que era d’esquerres de feia temps, però lluny
d’extremismes, “si aceptó cargo dentro del Ayuntamiento fue con la sana
intención de bloquear en lo posible los proyectos y acuerdos del comité rojo”.
Això li valgué amenaces de Fabregat “de que le pegaria cuatro tiros”, i “se le
considera persona que se ha dado cuenta del error cometido y con buena
disposición para rectificarlo”. És jutjat i absolt.
30.BERRUEZO EPERPÓSITO, José. De Lúcar, peó, 29 anys. Detingut a Oriola. Vivia a C/ Barcelona 23. De CNT, participà en fets d’octubre del 34 i en patrulles i actiu. Cap de patrulla que matà gent de la comarca, i delegat de Grup a columna del Vallès. del Vallès. Detingut al camp de concentració d’Oriola. Condemnat a 30 anys.
31.BOFILL GARRIGA, Francesc.
Escoltador de ràdios nacionals, propagandista i persona conservadora. Vivia al
C/ Dr. Robert, 3, comerciant de Pineda, de 53 anys i regidor d’Acció Catalana.
Amagà una religiosa i va fer missa a casa. Treballà a una cooperativa de cereals
i en política actuà per assolir bona administració i “evitar extremismos en el
consistorio”.
32.BONAMAISON BOSCH, Carme.
Vivia al C/ Corró 92, rodetera, nascuda a Mataró el 1905. Regidora pel PSUC des
de 15 de juliol del 38, portà la conselleria d’assistència social i sanitat,
sense ser propagandista. Marxà a França onze mesos amb el seu fill i en tornar
per tenir notícia del seu marit fou empresonada un temps (1940). Va passar 20
dies al dipòsit de Granollers i el 20 de maig del 40 passà a la presó de dones
de Barcelona. Juan Vendoiro l’abril del 40 declara que la coneix i que fou
l’única dona regidora durant set mesos per PSUC. Hi ha un escrit de Joan
Vilardebó Uñó, director de Roca Umbert, que treballava des del 1926 i que
s’havia oposat diverses vegades a la gent de la CNT, fent-li un aval molt bo que
la porta a llibertat provisional l’octubre de 1942.
33.BOSCH MORTES, Baltasar.
Vivia a crtra. De Caldes, militar, nascut el 1915?. 19 d’octubre del 39
l’ajuntament envia a jutge militar informe on diu que era històric de la CNT,
era caporal abans del Gran Movimiento Nacional (GMN), ajudà el comitè, ascendí a
tinent, amic de Serres, i vividor, a casa tenia mobles de Sr. Gatell.
34.BRUGUEÑO ESCUDERO, Enric.
Cap d’estació el setembre del 1940 quan hi ha un accident ferroviari i un tren
militar té desperfectes i un soldat mort. Absolt de judici
militar.
35.BRULL ORRIOLS, Joaquim.
El 17 d'agost del 40 el trobem a Figueres. C/ Lletjós 37, solter, Del Consell
d'Empresa a Baulenas anà a acadèmia militar arribant a capità d'enginyers,
fortificant el canal d'Urgell fins a fugir a França i torna l'octubre del 40
quan Alemanya ocupa França. Era perillós per Falange i el 21 de maig del 41 li
donen la condicional i del Partit Socialista i UGT. Francesc Sagalés,
industrial, diu que anà a l'acadèmia per no anar al front i que “en el fondo es
bueno”, ajudant gent de Granollers. Sagalés, Ventura i Gasset fan carta a favor
d'ell com a persona bona i de bons costums. Se'l condemna a 12 a i 1 dia,
passant a 10 anys de presó major. Li donen a Figueres la condicional el 18 de
juny del 42, 1 dia després de la sentència i el 46 li donen la
definitiva.
36.BUSQUETS PELLISER, Andreu. D’Hostalric, Prim 87, 37 anys, regidor d’Acció Catalana, nebot d’Esteve Canillo, ja alcalde pe R.O. en govern Berenguer, propagandista i militant actiu a favor de F. Popular, tot i no estar d’acord amb els anarquistes, que li van buidar la casa i escoltà la ràdio nacional. Ingressat a la presó municipal el juny del 39. Fa extensa declaració justificativa, dient que la candidatura centrista va ser un intent d’un grup de petits comerciants per tal que les esquerres extremistes no guanyessin les eleccions, però que un error important va ser participar en el Front Popular. Defensà Joan Solans d’atacs dels extremistes i expulsà el director de l’institut Pere Vegué per maçó. Se l’acusa d’ordenar la crema del Centre Radical l’octubre del 34 però Josep Serra nega les acusacions i li dóna suport enfront els “resavios de la vieja política incompatibles con la nueva España”. Francesc Camps Trias, cap local de CNS l’avala individualment i també ho fa Francesc Sagalés, afirmant que era d’ordre i que “creia que la salvación de España pasaba por la espada de un general”. És jutjat i absolt, sent l’únic dels d’Acció Catalana (la resta tenen expedient incoat només), que ho és i sembla que per rancúnies personals de Juan Mauri Bertran i Pau Riera Munells, d’informació de Falange, que li fan acusacions molt dures.