UN VIATGE PEL MAGRIB



INTRODUCCIÓ: CONEGUEM EL MAGRIB

2on GRUP: Els agraden els rius i deserts. Volen baixar els rius en piragua. Assenyala al mapa els principals rius del Magrib. Són rius cabdalosos? De quina mena de rius estem parlant? Quins deserts trobarem al Magrib?


3er GRUP: Els agrada parlar amb la gent, conèixer com viuen i la seva història. Fan una viatge recorrent tots els països del Magrib: Mauritània, Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i la República del Sàhara. Quins grups ètnics creus que coneixeran? És possible situar-los per zones en un mapa? Entendran a tothom? Quins idiomes sentiran parlar? Situa al mateix mapa les capitals dels països del Magrib i una ciutat que tu consideris important de cada país.


AL-ANDALUS: LA PRESÈNCIA ÀRAB A LA PENÍNSULA IBÉRICA

Els musulmans van ser entre nosaltres durant vuit segles i ens van deixar les seves impremtes. També, abans, ens havien envaït els romans. Et proposem aquestes preguntes innocents i que ens les responguis. Esperem que t'ajudin a pensar ¡


LA RELIGIÓ ISLÀMICA I LA CATÒLICA: MOLTES DIFERÈNCIES?

En aquest apartat comparem alguns aspectes de l'Islam i el catolicisme. Creiem que tot i les diferències, també tenen semblances.

Alguns versicles de l'Alcorà diuen:

Els incrèduls són com quan es crida al bestiar, que no percep més que un crit: són sords, muts, cecs, no raonen.

(Sura 2 de l'Alcorà, versicle 171)

Sigui quina sigui l'almoina que doneu, sigui quin sigui el vot que feu, Déu ho coneix. I els impius no tindran ningú que els doni auxili.

(Sura 2 de l'Alcorà, versicle 270)


La Bíblia també conté un seguit de proverbis amb normes i valors:

Val més ésser pobre però honrat, que no ric i malintencionat (Proverbis).

La ment tranquil·la dóna vida al cos, però l'enveja rosega fins al moll dels ossos (Proverbis).


Altres sentències que coneixem:

A Dios rogando y con el mazo dando.

Quien mal anda mal acaba

El Ramadà és un dels cinc pilars de l'Islam. Segons els musulmans el profeta va dir que aquest mes els llibres sagrats van ser revelats. El que practica el Ramadà serà perdonat dels seus pecats. Durant el mes del Ramadà, el fidel s’ha d'abstenir d'ingerir aliments, begudes, fumar, mantenir relacions sexuals, dir mentides, enfadar-se, tenir pensaments dolents, trair, matar. Això ho ha de mantenir des de que surt el sol fins que es pon. Al final del Ramadà es fa una gran festa.

bacallà, tomàquets, cervell de bé, ous, mongetes, carn, peix fregit, vi, fruita.

Definició d'integrisme és:

Actitud d'alguns sectors religiosos, ideològics o polítics, partidaris de la inalterabilitat de les doctrines.

Aquesta actitud va ser la que va practicar l'esglèsia cristiana amb Galileo Galilei astrònom, matemàtic i físic que va ser jutjat pel tribunal de la Inquisició per defensar la teoria que la terra es movia i girava al voltant del sol o amb Juana de Arco, heroïna francesa, que va ser condemnada a la foguera acusada d'heretgia pel tribunal de la Inquisició.


Quina de les actituds que apareixen en les següents notícies et sembla més integrista? Fes-ne un comentari i ens ho envies.


Notícia apareguda al diari EL PERIÓDICO el 2 de setembre de 1999


JOAN PAU II TORNA A DEMANAR PERDÓ PELS ERRORS HISTÒRICS DE L'ESGLÉSIA.


Joan Pau II va torna ahir a demanar perdó per les culpes i els errors comesos pels fills de l'Església al llarg de la història, especialment per les Croades i les guerres de religió, per la Inquisició i pels silencis davant la violació dels drets humans. pàg.22


Notícia comentada per EL PAÍS del 26/8/99 i que parla sobre el contingut de la fulla dominical que va elaborar un rector de Girona:

...arremete con inusitada dureza contra las prácticas del piercing y los tatuajes. El texto considera que los tatuajes sólo contribuyen a ensuciar el cuerpo maravilloso creado a imagen de Dios y que el piercing es una práctica infecta... Ante estas modas artificiales, Carreres antepone la cara limpia, tostada por el sol, la mirada transparente... pag.6/CATALUÑA.


També el bisbe de Barcelona va censurar el cartell de la Mercè de 1999. Al diari EL PERIODICO del 25/9/99 deia:

" Carles pidió que en los próximos años “los instrumentos publicitarios de nuestra fiesta mayor pongan claramente de manifiesto sus raíces inequívocamente cristianas;. La homilia provocó la defensa del cartel por parte de los políticos y la airada reacción de su autor Nazario, que describió al cardenal como Jomeini del catolicismo;.

(...)La pregonera de las fiestas de la Mercè, Maruja Torres, tampoco ahorró dureza en su crítica al sermón. Según la periodista barcelonesa; afortunadamente las verbenas de la Inquisición, con sus fogatas, son agua pasada;. Torres había destacado, en el pregón que leyó el jueves, la multiculturalidad de la capital catalana". pag. 2 i 3.


FORMES DE VIDA AL MAGRIB

Els magribins i magribines són gent extraordinàriament hospitalària, fins i tot envers els estrangers. És molt corrent que et convidin a prendre un te amb menta, o fins i tot a un casament. L'hospitalitat és un deure.

El te és precisament un element fonamental, que ajuda a establir el primer contacte amb algú que no coneixes. L'oferiment del te amb menta és una característica, que procedeix dels árabs. El ritual tradicional consisteix en prendre tres tes:


LA VIDA DE LES DONES MAGRIBINES

La visió que tenim de la dona magribina és la dona amb un mocador al cap o totalment tapada i vestida de negre, però tal com diu Paul Balta, escriptor especialista en el mon àrab:

La mujer magrebí no es una sino múltiple puesto que engloba a la mozabita que en la calle sólo muestra uno de sus ojos tras su velo, a la saharaui que baila gozosamente con la cara descubierta y a la azafata del aire con minifalda.

Los islamistas desean cortar las amarras con Europa, entre otras razones porque temen que la sociedad musulmana sufra el devastador contagio de sus costumbres, sistemáticamente consideradas corrompidas y gangrenadas por la pornografía. Allí la mujer, sin velo -piensan los islamistas-, (...) al trabajar en el exterior, perturba, al menos triplemente, el orden social; fomentadora de la tentación, rival y ladrona de empleo, responsable de la destrucción de la célula familiar (...), los islamistas ofrecen como única solución al repliegue sobre un orden patriarcal antiguo y mediterráneo; estricta separación de sexos, prohibición absoluta de cualquier forma de enseñanza mixta desde la escuela primaria a la universidad y mujeres en casa.


PAUL BALTA: EL GRAN MAGREB DE LA INDEPENDENCIA AL AÑO 2.000 Pàg .273


Els governs i la religió han utilitzat la dona per fer funcionar, moltes vegades, la seva societat. Així en els països magribins hem vist com, a Tunísia al 1956 es va instaurar un codi familiar que s’anticipava als costums del seu temps i a Algèria després de molts anys amb una constitució que gairebé les equiparava als homes, ara hi ha un codi de família que les posa sota la tutela masculina. Naual el Saadaui, parlant en una entrevista de com els governs utilitzen la dona, diu:


Porque tratan de controlar a los pobres y a las mujeres a través de la religión. La mayoría de los gobernantes no sólo aquí sino en todo el mundo utilizan la religión para controlar a los pobres, que son la mayoría, y a las mujeres que son la mitad de la sociedad; por eso aplican la religión en los distritos pobres más que en los ricos, porque ellos mismos, los gobernantes, no están interesados en la religión, no la cumplen, pero la hacen cumplir a pobres y a mujeres.


(Cuadernos Africa-Amèrica Latina, nº 10 1/93, pàg. 136)


El País del 4/9/94 deia respecte a les posicions de l'església catòlica i musulmana pel que fa als anticonceptius (Jornades Nacions Unides sobre població i Desenvolupament):


Como jefe del Estado Vaticano (...) y su voz, que condena el uso de medios artificiales para el control de la natalidad y ve en el documento base una legitimación de la práctica del aborto como medio de planificación familiar, encuentra apoyos en el fundamentalismo islámico.

(...) y que llevó hace dos años al Papa a condenar el uso de preservativos en un viaje a la castigada Ruanda (donde las mujeres tienen una media de 8,5 hijos), ahora azotada por los conflictos tribales y entonces ya víctima del sida.

(...) El islam no es homogéneo, como tampoco lo es el mundo bajo la órbita del catolicismo: en Italia o España, por ejemplo, sus gobiernos han despenalizado el aborto y el uso de métodos anticonceptivos es generalizado entre los fieles. Es la moral privada frente a la jerarquía católica.

Las diferencias también son apreciables en el islam. Así, frente a las condenas de Arabia Saudí, Sudán o Líbano, (...) figuran Túnez, Marruecos o Argelia, donde progresivamente se han ido implantado políticas de planificación familiar. (...) Y incluso las autoridades religiosas de esos países han emitido fatwa (recomendaciones jurídico-religiosas), autorizando e incluso recomendando los métodos anticonceptivos.


(pag.27/sociedad)


Creus que la religió catòlica i la musulmana intenten controlar les dones?, què en penses de que el Papa digui que s'han de tenir més fills, que no s'han de prendre anticonceptius, que no s'han de tenir relacions sexuals fora del matrimoni ? En aquest sentit, creus que hi ha tantes diferències entre el catolicisme i l'islamisme?


FATIMA MERNISI (Fez 1940). Es va educar a una escola corànica i va parlar només àrab fins als 20 anys. Autora de diferents assajos i novel·les, en un d’aquests llibres on relata la vida de diverses dones ens diu:


Sólo una minoría de mujeres, en vias de extinción, sigue viviendo en el harem. Para todas las demás, su vida se centra en la lucha por el pan, por el salario y por unos ingresos, aunque éstos sean mínimos. En el Marruecos de las mujeres, ganarse la vida es la preocupación esencial de los seres humanos y la razón de su existencia.

FÁTIMA MERNISSI : MARRUECOS A TRAVÉS DE SUS MUJERES Pàg. 12.

 

Us recomenem qualsevol dels llibres d’aquesta autora per conéixer en primera persona la realitat de les dones magribines.


UNA CULTURA MÉS PROPERA DEL QUE PENSEM

Sons aràbics en la nostra música


Quan els cristians van conquerir els territoris d'Al-Andalus, molts habitants d'origen musulmà van haver de convertir-se a la nova religió o abandonar aquestes terres. Alguns d'ells van fugir cap al Magrib i la seva cultura va influir en les noves terres d'acollida.

També als nostres poemes i romanços medievals, molts d’ells fets per recitar, reflecteixen aquesta convivència de cultures: es parla del moro, de les princeses mores... Alguns exemples d’aquesta convivència són les gravacions de Carlos Cano: Crónicas Granadinas, on es reflecteix la convivència i posterior marxa dels àrabs i berbers de la península ibèrica; o les cançons mallorquines com les que canta Maria del Mar Bonet: La segada del bon moro i Cançó de les princeses africanes (segons un vell relat mediterrani).


CANÇÓ DE LES PRINCESES AFRICANES


A la vora d'un gran riu

ploren les dames,

perquè el rei d'aquella terra

mor d'enyorances.

Tres filles tenia el rei,

Clares com l'aigua,

belles com un dia clar

just a trenc d'alba.

Un dia, a la mitja nit,

la mala fada,

ningú no sap com va ésser

que entrà a la cambra,

i transformà les princeses,

belles com nacre,

en tres serpents verinoses

de mala estampa.

Tota la cort va plorar,

un dia i altre,

i el rei va prometre joies

d'or i de plata

a que rompria l'encís

d'aquella fada

i tornaria a ses filles

la forma humana.

Vengueren savis de lluny,

tots les miraven...

Cap n'hi va haver que sabés

desencantar-les.

La bruixa ho havia dit

de matinada:

Només hi ha un remei,

que és estimar-les.

Tres joves han de venir

de part o banda

i besar-les amb amor

damunt la cara.

 

Pregunta als teus coneguts o familiars, o bé consulta llibres i aconsegueix algun poema o cançó que procedeixi dels antics romanços on es mencionaven els moros; que van viure a la Península. Envia'ns alguns dels romanços i els penjarem a internet. Són fruit de la convivència de les nostres cultures.


3.3.4 Thamila. Aquesta cantant és original de l'Armalou a la Kabília algeriana. Des de 1966 viu a Lyon (França). Escriu cançons, poemes en la seva llengua materna, el berber. Als seus textos denuncia la injustícia, la condició de la dona. Defensa les tradicions berbers de la Kabília, l'amor maternal... En els recitals l'acompanya el grup kabilien Amalou, que utilitza instruments tradicionals berbers.


A la seva cançó Les enfants berbères diu:


Nens berbers, vosaltres sou el futur i la força del nostre país. Preserveu la nostra llengua i la nostra identitat. Sigueu dignes dels nostres ancestres. Salvaguardeu l'honor de les nostres muntanyes, del nostre paisatge i del poble berber.

És un cant d'un poble que vol defensar la seva identitat. Saps què és la Kabília i on és? Envia’ns les referències que trobis dels berebers. A classe ho podríes comparar amb la defensa de la catalanitat que va fer la Nova Cançó.



Un altre cas de mestissatge i confluència és el del flamenc. Per exemple, Juan Peña ;El Lebrijano té una meravellosa gravació:Encuentros; amb músics Magribins com l'Orquestra Andalusí de Tànger. El flamenc també pot ser un altre referent a classe¡¡¡¡¡



CONEGUEM LA REALITAT ACTUAL DEL MAGRIB:


Evolució històrica i política del Marroc


Us proposem la lectura del següent article d'opinió sobre les relacions polítiques entre el Marroc i l'Estat Espanyol.


"El Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional enviaron expertos que ayudaron a resolver los problemas económicos de los años 60. Las recomendaciones de los expertos se convirtieron en la política nacional de desarrollo. Su idea básica era que Marruecos contaba con unas ventajas relativas en la agricultura y debía hacerlas rendir al máximo mediante una modernización de su sistema de explotación agraria, orientándolo hacia la exportación de cítricos y hortalizas. Los costos de la modernización serían pagados con los ingresos de la exportaciones”.


Los esquemas de modernización consumieron entre un cuarto y un tercio del total de las inversiones públicas y dos tercios del total de las inversiones agropecuarias. Dado que esta costosa estrategia se centró en lograr mejoras en menos del 10% de la tierra, los recursos disponibles para el 90% restante fueron exiguos.


El agua era casi gratuita y los créditos se reservaban casi exclusivamente para los grandes propietarios, que obtenían las ganancias, mientras el Estado asumía la carga financiera de la modernización.


En contrapartida, tres cuartas partes del total de los ingresos tributarios de Marruecos provienen de los impuestos al consumo. Casi todos éstos son pagados por la gente común que compra bienes y servicios comunes."


Text reelaborat a partir de La trampa de la deuda. S. George


Un problema afegit és el deute extern:

Es considera que els països més afectats pel deute són aquells per als quals el deute extern és més gran que el seu PIB, i també aquells per als quals el pagament del servei del deute suposa més del 30 % de llurs exportacions. Cal dir que entre aquests països es troba el Marroc, per al qual el servei del deute era un 32'1 % de les seves exportacions l'any 1995.



En concret, s’ha calculat la fortuna de Hassan en uns 250.000 milions de pessetes el 1993, amb més de 20 palaus repartits pel territori marroquí i la propietat del primer grup privat del Marroc, l’ONA. A més, el monarca va dedicar 536 milions de dòlars (més de 85.000 milions de pessetes) a la construcció de la mesquita de Casablanca.


El grueso del país vive sumido en la pobreza. Hassan II logró desempeñar un papel relevante en política internacional, (...), y al final de su vida puso en marcha una cauta transición, pero fracasó, en cambio en materia social.

Las estadísticas son claras y ni siquiera son puestas en tela de juicio las autoridades. El 20 % de la población activa está en paro y, además, este fenómeno no se mide con los mismos criterios que en Europa. Cerca de la mitad de los marroquíes (47 %) subsistía en 1997 con menos de 250 ptas al dia. El 55 % de la población adulta es analfabeto y el 40 % de los niños no está escolarizado.


Extret de I. Cembrero i J.C. Sanz. El País, 25-7-99.



Et proposem una reflexió sobre quin és el model de desenvolupament del Marroc i quines són les seves conseqüències a partir dels textos que has llegit.


La situació actual a Algèria

Algèria és un dàquells casos on els interessos polítics de les potències occidentals han passat per sobre de la denúncia dels drets humans. El cop d’estat i la repressió per evitar l’arribada al poder del FIS han estat justificats com un mal menor davant la possibilitat que els “terroristes islàmics” arribessin al poder.


Llegeix atentament aquest text per respondre a les activitats.


El bloqueig polític imposat per les Forces Armades i la seva reticència a tota obertura política van originar, a començaments de la dècada dels 90, una progressiva radicalització al sí del corrent islamista. El rebuig per part de les Forces Armades i altres agrupacions polítiques al resultat del procés electoral és el germen immediat de la violència que ha patit el país durant la dècada dels 90 i que encara pateix avui.


Pel que fa actors del conflicte, només es reconeix la responsabilitat dels moviments polític-religiosos armats de filiació islàmica: GIA i EIS (braç armat del FIS), (que la tenen) però hi ha dades que fan dubtar que aquesta afirmació sigui certa en la seva totalitat.


I durant tot el Ramadà el 1997 es van produir una sèrie d’atemptats especialment sagnants (incloent-hi l'assassinat de nadons i infants) com no es coneixien des de l'inici d'aquest tipus de violència l'any 1991. Tots aquests atemptats es van produir a poblacions molt properes a fortificacions de l'exèrcit algerià, i en cap cas aquest va anar a socórrer la població. Cal tenir en compte també que a començaments de 1997 el govern i el FIS van establir negociacions secretes per tal de legalitzar aquest partit i això va generar dos bàndols: el dels partidaris de normalitzar la situació del país i els partidaris de seguir igual. No sembla una bestiesa relacionar tots aquests fets amb les matances abans esmentades.


Ara bé, també hi ha gent que pensa en la gran responsabilitat dels islamistes: ;Si l'exèrcit no hagués intervingut jo no estaria avui aquí, assegut a la redacció d'un diari;. ;L'islamisme és una forma de feixisme. Hi ha qui sosté que s'han de legalitzar els partits islàmics perque puguin integrar-se en la democràcia. Però encara no he sentit dir a cap dels seus dirigents que hagi renunciat clarament a establir una república islàmica basada en la sharia. Són els llops amb la pell de xai.


Discutiu si les següents afirmacions són certes o no, o si ho podrien ser.


Un Final de Dècada: Esperançador?


Com ja hem comentat, el FIS i el govern van mantenir negociacions secretes des de 1997. Aquestes negociacions van tenir com a resultat que el FIS es pogués presentar a les eleccions presidencials de 1999 (malgrat que es va retirar juntament amb els altres partits -excepte l’oficial- per irregularitats en el procés) de les quals va sortir guanyador Abdel Aziz Bouteflika, un home que no sembla despertar massa antipaties en els sectors islamistes.


D';altra banda, en la lluita que mantenien les dues faccions de l';exèrcit enfrontades, sembla ser que el sector que està per una tornada a la normalitat en el país és el que ha sortit guanyador. Cal valorar especialment aquest fet en un país on l'exèrcit ha tingut un poder extraordinari des de 1962.


Segueix havent-hi una mitjana de quatre bombes al dia a Alger. Però alguna cosa ha canviat. Ho diuen els diaris, ho diuen els periodistes, ho diuen els partits de l'oposició, ho diuen els ciutadans. Ara ens sentim més tranquils al carrer, ja no arriba un camió militar i se t'emporta al més mínim incident;, comenta un altre. Segons això, potser sí que cal pensar que el nou mil·leni pot començar d'una forma molt més tranquil·la i democràtica per a Algèria.

 

La imatge que han vingut donant els mitjans de comunicació d’Algèria ha estat diferent del que s’explica en aquest fragment. Et proposem que agafis algun article d’internet i els comparis, explicant el perquè d’aquest tractament informatiu. Pots utilitzar els següents mitjans www.elpais.es o www.lavanguardia.es .



L'EMIGRACIÓ DE PERSONES MAGRIBINES CAP AL NORD.


Els moviments migratoris són una història que ve de lluny:


En el següent quadre pots observar la mitjana anual de migracions per regions entre 1750 i 1990. Segons aquestes dades, reflexiona quina de les regions és la que més ha emigrat al llarg de la història. Oi que aquest aspecte no el tenim gaire present quan parlem del fenomen migratori avui dia?


 

1750-1880

1880-1940

1940-1970

1970-1990

Europa

100.000

1.000.000

1.500.000

1.500.000

Magrib i Orient Mitjà

50.000

100.000

200.000

600.000

Àsia del Sud

 

50.000

600.000

600.000

Extrem Orient

 

100.000

200.000

200.000

Sud-est Asiàtic

 

100.000

100.000

200.000

Àfrica

 

50.000

200.000

600.000

Amèrica del nord

 

 

100.000

100.000

Amèrica central

 

 

200.000

600.000

Amèrica del sud

 

 

100.000

100.000



Ja hem vist que de sempre l'ésser humà ha intentat buscar oportunitats a altres terres si allà on vivia les condicions de vida no el satisfeien. Així podem expressar-ho, d'una manera molt general. De fet, de migracions n'hi ha de molt diferents: hom pot emigrar al poble del costat, cap a les grans ciutats o travessant l'oceà; per raons polítiques, econòmiques o religioses; durant un mes a l'any o per tota la vida; amb intencions de conquesta o fugint d'una guerra; lliurement o com a esclau; poden emigrar pagesos i treballadors, o artistes i grans científics. Les causes poden ser també diverses.


Ara intenteu pensar en motius concrets que empenyin la gent a creuar fronteres cap a estats estrangers. Penseu, per exemple, en migracions com ara:

- La dels europeus cap a Amèrica i Oceania de 1880 a 1930.

- L'afluència d'àrabs i asiàtics que van a treballar a les indústries del Golf Pèrsic.

- Els kosovars que es van refugiar a Albània.

- Els europeus instal·lats a Mallorca.



Els moviments migratoris a casa nostra.


Et proposem que a partir de la lectura dels següents textos, contestis les preguntes:


"De 1960 a 1978, más de dos millones de personas salieron de España hacia Europa en busca de trabajo. La mayoría procedían de las regiones más pobres.Sus ahorros, remitidos a España, fueron uno de los motores del desarrollo económico de los años sesenta.".


Extret de : Zarate i altres."Geografia". ESO. Edit. SM. 1994.


"Es calcula que per als països del Magrib les remeses que arriben dels immigrants són una de les fonts d'ingressos més importants i que permeten mantenir l'equilibri econòmic, per tractar-se d’aportacions que reben els més desafavorits i que permeten equilibrar una mica la balança de pagaments. Així, el Marroc va rebre remeses per valor de 7.400 milions de $, Tunísia 2.200 milions i Algèria 1.700".



Amb el fragment de l'article aparegut a La Vanguardia que tens més avall, et proposem que facis una comentari explicant com seria la Catalunya actual si no hagués rebut corrents migratoris. Creus que seria una Catalunya més rica i pròspera? Per què? Digues quines són les aportacions hem fet els immigrants a Catalunya. Seleccionarem les més interessants i les penjarem a la nostra web.



BARCELONA. - ;Cataluña no sería lo que es sin la inmigración. Sin la más remota intención de ser un eslogan de campaña, esta frase la dijo ayer la demógrafa Anna Cabré basándose en un argumento científico y estadístico: su libro;El sistema català de reproducció (Proa). Después de 33 años de estudio, la también directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB llega a la conclusión de que, de no ser por la inmigración, Cataluña tendría ahora 2,4 millones de habitantes, y no 6 millones. O, lo que es lo mismo, “no representaría el 16% del total de la población de España, ni habría mantenido su cuota dentro de un mundo que ha aumentado su población considerablemente”, añade.

Extret de Cataluña sólo tendría 2,4 millones y no 6 sin la inmigración;.

La Vanguardia, octubre de 1999.


4.5.3. La immigració aquí i avui.


En aquest apartat intentem fer-vos reflexionar sobre aspectes que en tractar el tema de les migracions no tenim en compte normalment, i que en parlar amb l'alumnat segur que serà bo tenir presents per debatre';ls amb ells.


A partir del següent text, et proposem que contestis les preguntes:


" Si el món es tornés boig i resolgués que ningú no ha de viure ni treballar en un altre país que no sigui el seu, sortiríem perdent. Tindríem quasi 700.000 d'aturats més: l'Estat espanyol acull a més de 1.100.000 immigrants, mentre quasi 1.800.000 espanyols treballen a l'estranger."


Sabies que hi ha més espanyols treballant a l'estranger que immigrants aquí? Per què creus que existeix aquesta desinformació?

Has sentit algun cop el comentari que els estrangers ens treuen la feina? Creus que amb les dades del text es pot rebatre aquesta afirmació? Com?

Aquests dos textos ens expliquen l'arribada de persones vingudes del món àrab a l'Estat Espanyol. Llegeix-los i contesta les següents preguntes:


Una alambrada de agua entre dos mundos.


A partir de 1989 a l'Estat Espanyol es va començar a sentir a parlar de les pasteres (...). Les pasteres surten normalment de Castillejos o Sebta (Ceuta en català) a la costa nord-africana i triguen unes 4 hores en arribar a Europa, si és que no naufraguen abans. Els seus ocupants (normalment joves de zones agrícoles de qualsevol país d'Àfrica) paguen unes 100.000 ptes. i en cada viatge poden arribar a ser uns 30 o 35. A més a més de la gravetat d'aquestes dades cal tenir en compte els milers que han mort en l'intent; 4000 segons l'Associació d'Emigrants Marroquins a Espanya (AEME) i 2000 segons l'Associació de Treballadors Marroquins a Espanya. (...).


Jesús Rodríguez a "El País Semanal" del 26 d'octubre de 1997


Llega a Marbella la gran caravana

El rey Fahd veranea en la Costa del Sol con 100 coches y 200.000 kilos de equipaje


(...) El rey Fahd de Arabia Saudí aterrizaba la noche del pasado sábado en Málaga con tanto equipaje como leyenda a su alrededor. A las 21:50, ocho aviones privados y más de un centenar de vehículos de lujo se encargaron de trasladar al monarca, junto a su séquito de más de 500 personas, al palacio Mar Mar (...).


La expectación que despierta Fahd no puede dejarle descansar. Además de 200 habitaciones reservadas en los hoteles más lujosos de la Costa del Sol (con precios entre 68.000 y las 150.000 por día), ha comprado el mismo número de teléfonos móviles. (Además) los citados ocho aviones transportaban 200.000 kilos de equipaje y al día se gastarán unos tres millones en productos alimentarios, que serán adquiridos en el Corte Inglés de Puerto Banús (...).


El País, 19 de julio de 1999


Creus que els dos articles expliquen situacions semblants? Són immigrants els personatges dels articles?

El tractament que es dóna a les persones protagonistes, és el mateix? Per què?

Compara els motius que porten als protagonistes a viatjar a Europa.

 

TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL