LES RELACIONS INTERNACIONALS CONTEMPORÀNIES

1. EL LLARG SEGLE XIX

Textos per utilitzar:

Sobre els canvis produits amb la revolució burgesa:

El més important dels primers industrials del cotó va ser sir Robert Peel (1750-1830) que en morir va deixar gairebé un milió i mig de lliures (…) i un fill a punt de ser nomenat primer ministre. Els Peel eren una familia de pagesos (…) de Lancashire que van combinar l'agricultura amb la producció textil domèstica des de mitjans segle XVIII.
El pare de sir Robert (1723-1795) encara vivia de la venda dels productes del camp i no va anar a viure a la ciutat de Blackburn ffins a l'any 1750, quan encara no havíen abandonat del tot els treballs agrícolas. Tenia alguns coneixements no tècnics i un cert enginy per als proyectes senzills i per a la invenció (…). A més, també tenia terres, d'un valor aproximat de 2.000 a 4.000 lliures, que va hipotecar al principi de la dècada de 1760 per construir una empresa d'estampació d'indianes amb el seu cunyat Haworth i un tal Yates, que va ser qui va aportar el capital, amb els estalvis acumulats gràcies als negocis familiars coma hostelers al Black Bull.(…).
Sir Robert Peel fou un empresari d'una energia notable, que no va tenir dificultats per obtenir capital adicional, asociant-se a alguns prohoms locals que desitjaven invertir en la creixent indústria o que, senzillament, tenien ganes de contribuir econòmicament a les noves ciutats i als sectors d'activitatt industrial. L'empresa, només amb la secció d'estampats, va obtenir beneficis tan ràpidament -prop de 70.000 lliures anuals durant períodes molt llargs- que no va necesitar capital mai més (…)
HOBSBAWM. Indústria i imperi. 1997.

Quant a la revolució burgesa, és important treballar amb els quaderns de queixes dels sectors populars:

CAHIER DE DOLÉANCES DE LA PARRÒQUIA DE PEUMERIT (BRETANYA).
Els membres de la parròquia de Peumerit... informats dels bons desitjos de S. M. que vol mostrar-se davant els seus súbdits com un veritable pare del poble, convidant-los a tots, sense distinció, a presentar als peus del seu tron les seves peticions, problemes i queixes amb la finalitat de conèixer les necessitats de tots i de cadascun en particular:
Informats de la voluntat de S.M, de posar aviat i profitós remei als mals de l'Estat i d'assegurar al seu poble la felicitat, han decidit unànimement sol·licitar a S. M. amb confiança el que segueix:
1 . Que S. M. sigui el protector, la sustentació i el suport de la religió catòlica, apostòlica i romana, sobretot en aquest segle desgraciat, on els costums són menys pures que mai. Per això li supliquen que no permeti la pràctica de cap religió estrangera ni en l'Estat ni el ducat de Bretanya.
2 . Demanem insistentment que Luis XVI, el nostre bon Rei, i els seus successors en línia directa regnin com veritables monarques, d'acord amb les lleis fonamentals de la monarquia i que no s'imposin altres traves a la seva autoritat que aquelles que puguin impedir-los fer reflectir sobre el seu poble les dolces influències de la seva bondat.
3 . Que el Tercer Estat en la província de Bretanya sigui representat, tant en els Estats generals com en els Estats provincials per un nombre de diputats que iguali el nombre dels dos primers ordres reunits, els quals diputats no podran ser nobles, ni procuradors fiscals ni eclesiàstics; i que en ambdós estats es voti per cap.
4 . Que el clergat i la noblesa contribueixin amb el Tercer estat en la construcció i en la conservació dels camins mitjançant el pagament de la corvea real.
5 . Que se suprimeixi el sorteig de cinquenes, que els milicians, guardacostes i mariners ho siguin en els successiu per contracte lliure i pagats en diners. Aquest és l'únic mitjà de conservar les famílies, que són el més preuat i el més necessari de la nació.
6 . Que la capitulació i les altres càrregues pecuniàries siguin totes elles compreses en un sol registre, en el qual estiguin inclosos també els eclesiàstics i els nobles, i que cada contribuent, a partir d'ara, pagui d'acord amb la seva opulència. D'aquesta forma disminuiran les càrregues que atabalen al poble.
7 . Que les pensions i altres gràcies que gaudeix la noblesa no siguin des d'ara una càrrega per al Tercer Estat, sinó que els fons destinats a aquestes fins siguin recaptats entre la noblesa.
8 . Que les prestacions personals senyorials i altres drets es paguin en metàl·lic i que es reconegui el dret a lliurar els dominis redimibles en diners i no en prestacions personals.
9 . Que els drets feudals siguin absolutament abolits com drets odiosos i vexatoris.
10 . Els nostres camps estan gairebé nus, els boscos han disminuït els senyors i els hisendats abandonen totalment les plantacions. El mitjà més eficaç per a fer reviure el camp està a permetre a tots els camperols, llaurar, plantar arbres o sembrar a la seva voluntat les terres buides, recollint el fruit del que hagin treballat.
11 . Que els plebeus puguin ser admesos a ocupar qualsevol civil o militar, tenint en compte el mèrit abans que el naixement.
Aquestes són les queixes que els habitants d'aquesta parròquia desitgen elevar al monarca.
Aquests són els desitjos que ells s'atreveixen a presentar per a la conservació, l'honor i la fidelitat del poble francès. Fet en la sagristia de l'església parroquial de Peumerit i signat per.....

CAHIERS DE DOLÉANCES DE LA COMUNITAT DE UCHAU (SENESCALÍA DE NIMES, LLENGUADOC).

1 . Supliquem humilment a S. M. que ordeni la supressió de tots els privilegis atribuïts a totes les terres considerades com nobles, qualsevol que sigui la qualitat del seu posseïdors; i que els impostos de qualsevol naturalesa, reals, provincials i municipals siguin repartits entre totes les terres, ja siguin nobles o plebees, en funció del seu valor en el cadastre.,

2 . Atenent que aquest tipus d'impost no grava més que als béns immobles i que és just que els capitalistes concorrin també a les necessitats de l'Estat en proporció a les seves fortunes, vam suplicar a S. M. es digni aprovar les mesures que consideri necessàries perquè les municipalitats del seu Regne quedin autoritzades a incloure en les llistes de impositors, amb contribucions similars a les fixades per als béns immobles, a tots aquells súbdits del Regne posseïdors de fortunes en metàl·lic.

3 . Supliquem a S. M. tingui a bé concedir a la província del Llenguadoc una nova constitució i una nova administració, composta per diputats dels tres ordres lliurement triats, a fi que aquesta administració sigui realment representativa de la província i que el Tercer Estat tingui el mateix nombre de representants que els altres dos ordres, el del clergat i el de la noblesa junts, i que les deliberacions es realitzin no per ordre sinó per cap.

4 . Supliquem a S. M. tingui a bé ordenar que, conforme a les antigues lleis de l'Església, i a l'administració primitiva de les rendes pertanyents als eclesiàstics, aquests, com beneficiaris dels delmes, siguin obligats a cedir anualment al municipi un percentatge del recaptat per aquest concepte perquè s'aplicat a la subsistència dels pobres.,

5 . Supliquem... ordenar la supressió de tots els drets de sortida imposats sobre els vins del baix Llenguadoc, atenent que aquest article és la principal font d'ingressos d'aquesta part de la província i que els genovesos i altres estrangers que adquireixen el vi s'aprofiten d'aquesta circumstància per a comprar-lo a un preu molt més baix.

7 . Exposem que aquesta província, havent hagut de suportar una emigració de súbdits no catòlics de S. M. per efecte de la revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, alberga àdhuc a un gran nombre de súbdits no catòlics el quals, a pesar de l'edicte de novembre de 1787, mitjançant el qual, S. M. es va dignar reconèixer-los una part dels drets civils perduts, no gaudeixen de tots els seus drets. Supliquem a S. M. tingui a bé suprimir les mesures àdhuc vigents que restringeixen els drets d'aquests súbdits, mesures que són contràries a la justícia i al dret natural, la qual cosa resultaria de gran utilitat i benefici per a tot el regne.

8 . Supliquem...aproximar la justícia als justiciables i restablir en aquesta comunitat la situació que es trobava quan va ser separada de la bailía i del marquesat de Calvisson, perquè la justícia sigui administrada en la pròpia localitat de Uchau com s'administrava abans de la seva incorporació a la bailía i vegueria de Marsillargues.,

9 . Finalment supliquem...la supressió de la milícia en temps de pau i que, si en temps de guerra té S. M. necessitat d'homes, li sigui permès a cada comunitat designar-los...

També destaco el manifest dels plebeus de Babeuf, del qual llegirem i comentarem un fragment com el següent:

"Treballem per a fundar abans de res bones institucions, institucions plebees, i tindrem la seguretat que després vindrà una bona constitució.
Unes institucions plebees deuen assegurar la felicitat comuna, el benestar igual de tots els coassociats(…). Hem partit que la igualtat perfecta és de dret primitiu; que el pacte social, abans de ser un atemptat contra aquest dret natural, deu donar a cada individu la garantia que aquest dret no serà violat mai; que a partir d'ell no deuria haver hagut. mai institucions que afavorissin la desigualtat, l'avarícia, que permetessin que el necessari d'uns pogués ser envaït per a formar el superflu d'uns altres. i no obstant això, ha succeït el contrari: s'han introduït absurdes convencions en la societat, que han protegit la desigualtat, que han permès la despulla de la majoria per la minoria; han arribat èpoques que els últims resultats d'aquestes criminals regles socials eren que la universalitat de les riqueses de tots es trobaven acaparades en les mans d'uns pocs, que la pau -que es dóna naturalment quan tots són feliços- estava necessàriament pertorbada, que la massa no podia ja existir al trobar-se tot anés de la seva possessió i no ensopegar més que amb cors sense pietat en la casta que ha acaparat tot. (…)
Hem demostrat que en el 89 havíem arribat a aquest punt i que per això havia esclatat la revolució. Hem demostrat que, a partir del 89 i especialment des del 94 i 95, l'acumulació de calamitats i de l'opressió pública havia fet més urgent la revolta majestuosa del poble contra els seus opressors [...]"


Extret de www.alasbarricadas.org

També treballarem la Restauració i revolucions liberals a Europa: 1820, 30 i 48 amb l'anàlisi marxista de les revolucions del 48:

A la monarquia burgesa de Louis-Philippe tan sols la podia seguir la república burgesa, és a dir que mentre sota el nom del rei una part restringida de la burgesia hi dominava, ara sota el nom del poble hi dominava la totalitat de la burgesia. Les demandes del proletariat parisí són absurds utòpics, als quals cal posar fi. A aquesta declaració de l'assemble nacional constituent el proletariat parisí hi responia amb la insurrecció de juny, l'esdeveniment més colossal en la història de la guerra civil europea. La república burgesa hi vencé. . Al seu costat hi havia l'aristocràcia financera, la burgesia industrial, les capes mitjanes, el petit burgès, l'exèrcit, el lumpenproletariat organitzat com a guàrdia mòbil, els capacitats intel·lectuals, els capellans i la població rural. Al costat del proletariat parisí no hi havia ningú més que ell. Més de 3.000 insurgents foren massacrats després de la victòria, 15.000 foren deportats sense judici (…).


K. Marx. La lluita de classes a França, 1848-1850.
Extret de http://www.marxists.org/catala/marx/1852/brumaire/kapitel1.htm

 


Amb aquest paràgraf, treballarem també l'inici dels moviments revolucionaris obrers i la importancia del pensament marxista a partir dels conceptes de materialisme històric, la lluita de classes o la plusvàlua acabant amb el text fundacional de la primera internacional:

Preàmbul de l'Acta fundacional de l'Associació Internacional de Treballadors. Londres, 1864


Considerant:
Que l'emancipació dels treballadors ha de ser obra dels mateixos treballadors, que els esforços dels trebaladors per conquerir l'emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis, sinó a establir els mateixos drets i deures per a tothom.
Que la submissió del treballador al capital és la font de tota servitud: política, moral i material. Que per aquesta raó, l'emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu al qual s'ha de subordinar tot moviment polític (…).
Que l'emancipació dels treballadors no és un problema simplement local o nacional, sinó que, ben al contrari, interessa totes les nacions civilitzades, ja que la seva solució està necessàriament subordinada al concurs teòric i pràctic d'aquestes. Per aquestes raons els sotasignants, membres del Consell escollit (…) han pres les mesures necessàries per fundar l'AIT (…).


Preàmbul de l'Acta Fundacional de l'AIT. Londres, 1864.

 

2. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA SEVA POSTGUERRA .

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

Seguiré l'esquema de http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/esquemas.htm , apuntant com idees claus la política de Weltpolitik a partir de 1890, el colonialisme imperialista i les rivalitats entre potències, veient els mapes i textos de http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/actividades.htm , prestant importància a la qü estió dels Balcanes i a l'ambient belicista europeu, explicant els preliminars i les causes de la guerra a curt termini, com ara el magnicidi de Sarajevo.

Per veure el desenvolupament del conflicte, treballarem amb textos i mapes aclaridors sobre el conflicte seguint la proposta de la web del projecte de clio, especialment el text El Frente Occidental: Eric Hobsbawn, Historia del Siglo XX, i tenint en compte elements nous com el paper de la propaganda i els patiments de la població civil, molt més grans que en conflictes anteriors. Quant als mapes, tindré en compte els que apareixen a la web i i que permeten veure la cronología del conflicte i l'evolució territorial, fent referència breu a la revolució russa, l'entrada dels EUA a la guerra i el desenllaç del 1918. Finalment, farem un balanç del conflicte analitzant els següents documents expressats en taules:

Balance comparativo de recursos
Efectivos militares 1914-1918
El coste humano de la Gran Guerra
El coste económico de la guerra
La incorporación de la mujer al trabajo en Gran Bretaña


També, analitzarem les propostes de Wilson i els tractats signats finalment deixant l'anàlisi del text "Las posturas divergentes de los vencedores en la Conferencia de París" com a tasca per casa.

Memorandum de Lloyd George,
25 marzo 1919
Desde todos los puntos de vista, me parece que debemos esforzarnos por establecer un acuerdo de paz como si fueramos árbitros imparciales, olvidándonos de las pasiones de la guerra. Este acuerdo deberá tener tres objetivos: ante todo, hacer justicia a los Aliados, teniendo en cuenta la responsabilidad de Alemania en los orígenes de la guerra y en los métodos de guerra; seguidamente, el acuerdo debe ser de tal manera que un gobierno alemán consciente de sus responsabilidades pueda firmarlo estimando que podrá cumplir las obligacione que hay suscrito; por último, este acuerdo no deberá tener ninguna cláusula cuya naturaleza pueda provocar nuevas guerras, y deberá ofrecer una alternativa al bolchevismo, porque será para las gentes razonables una solución igualitaria del problema europeo.

David Lloyd George, Some considerations for the Peace conference, 1919

El Presidente Wilson dirigiéndose a Clemenceau en el Consejo de los 4
Espero que Vd. esté de acuerdo, en principio, com el Sr. Lloyd George en la moderación que es necesario mostrar con Alemania. No queremos ni podríamos destruirla: nuestro mayor error sería darle razones poderosas para que qusiera un día tomarse la revancha. Cláusulas excesivas sembrarían la semilla segura de la guerra (...) Es necesario que evitemos dar a nuestros enemigos la impresión de injusticia. No temo para el futuro las guerras preparadas por complots secretos de los gobiernos, sino más bien los conflictos creados por el descontento de las poblaciones. Si nos hacemos a nosotros mísmo culpables de injusticia, ese descontento es inevitable.

P. MANTOUX, Les Délibérations du conseil des Quatre, C.N.R.S., 1955.

El jefe de gobierno francés, Georges Clemenceau, dirigiéndose al Consejo de los 4
Tomo acta de las palabras y de las excelentes intenciones del Presidente Wilson. Él elimina el sentimiento y el recuerdo: es ahí donde tengo una observación que hacer respecto a lo que acaba de decir. El presidente de EE.UU. desconoce el fondo de la naturaleza humana. El hecho de la guerra no puede ser olvidado. América no ha visto esta guerra de cerca durante los tres primeros años; nosotros, durante ese tiempo, perdimos un millón y medio de hombres. No nos queda mano de obra. Nuestros amigos ingleses, que han perdido menos que nosotros, pero lo bastante para haber también sufrido mucho, me comprenderán.
Las pruebas que hemos debido pasar han creado un sentimiento profundo sobre las reparaciones que nos son debidas; y no se trata sólo de reparaciones materiales: la necesidad de reparaciones morales no es menos fuerte (...)
Buscáis hacer justicia a los alemanes. No penséis que ellos nos van a perdonar, buscarán la ocasión de la revancha, nada destruirá la rabia de aquellos que han querido establecer su dominación en el mundo y que se han creído tan cerca de conseguirlo.

Pierre Renouvin, Le traité de Versailles, Paris, Flammarion, 1969, pp. 118 à 123 passim


FUENTE: Cliotexte
Textes en lien avec le Traité de Versailles

ACTIVITATS:

  • Sintetiza las posturas de Lloyd George, Wilson y Clemenceau frente a Alemania.
  • Busca información sobre la situación de Alemania y Europa central en los inicios de 1919 y comenta el temor de Lloyd George ante la expansión del bolchevismo.
  • Explica, a partir de su diferente experiencia durante la guerra y los antecedentes históricos, las diversas posturas de Gran Bretaña, Estados Unidos y Alemania.
  • Comentario crítico.

Extret de http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/textos.htm



Per veure la reestructuració política del mapa europeu, es pot fer un treball amb el mapa tot remarcant-ne els focus de tensió a partir de l'aparició dels totalitarismes. Farem amb el mapa un repàs a la tensió generada amb posterioritat a la 1ª. Guerra Mundial sobretot a nivell intern (ascens dels totalitarismes a bona part d'Europa) i la política d'apaivagament i les repersussions de la crisi del 29 als EUA (veure annexe).

També es pot fer aquest comentari de text:

"Seixanta milions d'alemanys no es resignaran a pagar, durant trenta o cinquanta anys, un tribut regular de diverses desenes de milions a quaranta milions de francesos. Seixanta milions d'alemanyss no acceptaran com a definitiu el retrocés de la seva frontera a l'Est ni la separació de les dues Prússies. Seixanta milions dalemanys es rieran del petit estat txecoslovac". La mateixa inquietud apareixia en el decurss dels debats parlamentaris que van precedir la ratificació del Tractat el setembre de 1919. A la major part dels qui van intervenir en aquestss debats els semblava evident que el poble alemany, malgrat la derrota, conservaria el sentiment de superiorritat adquirit durant el segle XIX".
Traduït de Renouvin, P. Documentos comentados de historia contemporanea.

 

3. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LA SEVA POSTGUERRA. LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS


Per començar la guerra freda, farem un repas als acords que posaren fi a la segona guerra mundial i a la pràctica divisió dels vencedors que s'observa a les mateixes. L'alumnat per veure aquesta divisió pot llegir i comentar el text de Churchill a la Universitat de Fulton, Missouri i la resposta de Stalin i per tenir les idees més clares, poden fer un esquema amb les diferències socials, econòmiques i polítiques dels dosblocs que prevaldran des d'aleshores, el socialista i el capitalisme.

Després, farem una definició de "guerra freda" i "coexistencia pacífica" i demanaré als alumnes que situin aquests períodes en un eix cronològic que aniran omplint amb els principals esdeveniments de l'etapa. En segon lloc, observarem com el procés de desconfiança s'anirà construint i de forma molt clara a NN.UU., procés que portarà a la pròpia inoperancia d'aquesta institució. Els demanarem quines poden ser les causes d'això, els ajudarem a acabar de fer el llistat, separant les profundes delsdetonants, l'explicació dels quals (Pla Marshal, doctrina Truman,…) iniciarem dintre de "la ruptura del 47". A partir d'aquí iniciarem l'anàlisi dels diferents conflictes.

 

Se presenta ahora una oportunidad clara y brillante para nuestros países respectivos. Negarse a admitirla, o dejarla marchitarse, nos haría incurrir durante mucho tiempo en los reproches de la posteridad (...) la edad de piedra puede presentarse bajo las alas deslumbrantes de la ciencia (...) Tened cuidado, os digo, es posible que apenas quede tiempo (...)
Desde Stettin, en el Báltico, a Trieste, en el Adriático, ha caído sobre el continente un telón de acero. Tras él se encuentran todas las capitales de los antiguos Estados de Europa central y oriental (...), todas estas famosas ciudades y sus poblaciones y los países en torno a ellas se encuentran en lo que debo llamar la esfera soviética, y todos están sometidos, de una manera u otra, no sólo a la influencia soviética, sino a una altísima y, en muchos casos, creciente medida de control por parte de Moscú (...) Por cuanto he visto de nuestros amigos los rusos durante la guerra, estoy convencido de que nada admiran más que la fuerza y nada respetan menos que la debilidad (...) Es preciso que los pueblos de lengua inglesa se unan con urgencia para impedir a los rusos toda tentativa de codicia o aventura.

Westminster College, Fulton, Missouri 5 de marzo de 1946


Quant als conflictes de la guerra freda, explicarem l'inici de la divisió d'Alemanya i Berlin a partir de la divisió després de la 2ª GuerraMundial. Davant la creació de l'Alemanya federal a occident, els soviètics respondran amb el bloqueig de la capital, Berlin, el qual durarà 11 mesos i el tema tornarà a ser present el 1961, amb la construcció del mur. Els proposarem que treballin un petit vídeo i les activitats.

Quant a la guerra de Corea, els explicarem el per què de la divisió d'aquest estat després de la 2GM i l'ocupació japonesa i com les superpotències s'hi instalaran. Destacarem les conseqüències, especialment la divisió fins ara de Corea i l'acostament EUA-Japó.
Sobre la guerra de Corea, tenim
la web de El Mundo on trobem elements interessants.

El 3er. conflicte analitzat és la guerra del Vietnam, del qual farem una introducció històrica breu i ladivisió dels dos governs existents. Donat que és un conflicte llarg, farem un eix cronològic amb les seves etapes i analitzarem l'amplitud de l'ajut nord-americà i el seu fracàs.Per introduir el tema de la guerra de Vietnam, podem començar el tema veient i comentant imatges impactantsi el podem comentar amb l'alumnat a partir de cartes escrites per soldats nordamericans, donat que aquest serà un conflicte que deixarà una empremta molt gran a la societat nord-americana.

De Peter C. Drummond a Mrs. Drummond, Pittsburgh, Pa.

Hola querida:
Los últimos días no me han dejado reposo y tenía muy poco tiempo para sentarme y escribir una larga y hermosa carta a los niños y a ti, debido a que no hemos andado sobrados de hombres. Pero ahora tenemos algunos cocineros más y puedo tomarme algún tiempo para la mujer que quiero.Te amo, y ahora que estoy en Vietnam te amo aún más.
Esta madrugada fuimos a recoger agua. Deja que te explique primero lo que eso significa. Recogemos el agua con camiones, porque aquí carecemos de agua corriente. El hecho es que yo hacía de guardia acompañante y teníamos que atravesar los poblados; creeme, vida mia, es algo que hay que ver. Ya sabes que he estado en todo el mundo, pero en mi vida he visto nada parecido. Estas gentes son pobres y sufren mucho, pero lo que más me duele son los niños. No tienen nada, ni víveres, ni ropa, ni un lugar siquiera donde estar.
Mientras esperábamos que los depósitos del camión se llenaran, unos niños se acercaron y nos mendigaron algo de comer. Me sentí tan desgracido por ellos, que les dí todo lo que tenía. Pensé en mis propios hijos, en Zhayne, en Shawn y en Renee. Una y mil veces dí gracias a Dios por ocuparse de ellos y protegerlos.
No dejes que nadie se meta con los Estados Unidos, porque no hay mejor lugar en el mundo para vivir. Ahora sé por qué estoy aquí. Después de ver a estos niños, moriría antes de permitir que allí ocurriera lo que aquí...La gente dirá en ocasiones que los americanos meten las narices donde no les importa. Bien, no lo creas, porque si nos importa. Si aquí venciera el vietcong, sería sólo cuestión de años el que intentaran lo mismo en nuestro propio jardín.
Me siento orgulloso de estar haciendo aquí lo que me corresponde y sé que tú estas orgullosa de mi. Dios está custodiándome, así que no hemos de preocuparnos por nada. Querida, te amo con todo mi corazón y le doy gracias a Dios por ti.
Vi a una niñita de la altura de Renee, de unos cuatro o cinco años, que pedía cualquier cosa para comer. Sentí una pena tan grande que hubiera estallado en lágrimas. La acerqué a mi y le di mi ración de calorías. Esta gente come también del cubo de las basuras. Podría explicarte y seguir en este sentido horas y horas, y aún no llegarías a hacerte una idea de cómo es esto realmente.

Te quiere siempre, tu marido



La crisi dels míssils és l'altre moment fort de la guerra freda. Situarem Cuba al mapa i a la història, explicarem el conflicte a partir dels discursos dels dos presidents i la seva resolució:

 

 

(De Khruchev a Kennedy) -- Moscú, 23 de octubre de 1962, 5 p.m.
Sr. Presidente:
Acabo de recibir su carta, y también he conocido el texto de su discurso del 22 de octubre con respecto a Cuba. Yo debo decir francamente que las medidas delineadas en su declaración, representa una amenaza seria a la paz y seguridad de los pueblos.
Estados Unidos han tomado abiertamente el camino de violación total de la Carta de las Naciones Unidas, el camino de violación de normas internacionales de libertad de navegación en alta mar, abiertamente el camino de acciones agresivas, ambas contra Cuba y contra la Unión Soviética.
La declaración del Gobierno de Estados Unidos de América no puede evaluarse de cualquier otra manera, que como la interferencia desnuda en los asuntos domésticos de la República de Cuba, la Unión Soviética, y otros estados.
La carta constitucional de Naciones Unidas y las normas internacionales, no da el derecho en absoluto a cualquier estado, establecer en aguas internacional el control de límite para las costas de la República de Cuba(…).
Nosotros confirmamos que los armamentos ahora en Cuba, sin tener en cuenta la clasificación a que ellos pertenecen, exclusivamente son armamentos para los propósitos defensivos de afianzar la República de Cuba de un ataque agresor.
Yo espero que el gobierno de Estados Unidos mostrará prudencia, y renunciará a las acciones seguidas por usted, que podría llevar a las consecuencias catastróficas por la paz a lo largo del mundo(…).
N. Khruschev.


De Kennedy a Khruschev --- Washington, 23 de octubre de 1962, 6:51 p.m..
Estimado Sr. Presidente:
Yo he recibido su carta de Octubre, veintitrés. Yo pienso que usted reconocerá que los pasos que empezaron la cadena actual de eventos, son la acción de su Gobierno proporcionando en secreto las armas ofensivas a Cuba. Nosotros estaremos discutiendo esta materia en el Consejo de Seguridad(…).
Yo espero que usted emitirá las instrucciones necesarias inmediatamente a sus naves, para observar las condiciones de la cuarentena, en base a lo que se estableció por el voto de la Organización de Estados Americanos esta tarde, y qué entrará en efecto a las 1400 horas de Greenwich el veinticuatro de octubre.
Atentamente, John F. Kennedy

Per tractar de la coexistencia, podem començar llegint i comentant el document de Krushov següent:

He leído en vuestros periódicos que la política de coexistencia pacífica que os proponemos significaría en realidad la creación de un "mundo dividido". Nada más alejado en la exacta comprensión de la idea de la coexistencia pacífica que esta interpretación. En realidad queremos obtener lo contrario: la coexistencia pacífica y la competencia de las relaciones siempre más amplias entre los pueblos, en el dominio económico y cultural. Al contrario la negación de la coexistencia y de la competencia, significan la ruptura de todas las relaciones entre los países y un relanzamiento de la "guerra fría".
Los que no quieren cerrar los ojos a la realidad deben reconocer que en nuestra época la única vía razonable para el desarrollo de las relaciones internacionales es la solución de los problemas y litigios por la negociación. Nuestro viaje a América, y la próxima visita del presidente Eisenhower a la Unión Soviética permitirán, así queremos esperarlo, proceder a- un cambio de sinceras opiniones sobre las cuestiones en litigio y de más fácil comprensión para nosotros.
Vivir en paz, en buena hermandad, o caminar hacia una nueva guerra, tal es la elección ante la cual se encuentran ahora las Unión Soviética y los Estados Unidos, el mundo entero. No hay una tercera a menos que uno de nosotros considere el trasladarse a otro planeta. No creo más en ésta última posibilidad: los soviéticos no se sien ten mal del todo sobre la Tierra y pienso que vosotros no tenéis intención de encargar billetes para la luna. Según lo que conozco, la permanencia allí es bastante incómoda.(...)
Con seguridad, no os llamo, señores hombres de negocios, a compartir nuestra concepción del mundo: pienso que no pretendéis hacer cambios en favor del capitalismo. Hemos pasado la edad. Es probable que creamos en la victoria de vuestro sistema, y yo estoy convencido de que es el socialismo será el que vencerá (...)

Kruschev en el Economic Club de Nueva York septiembre de 1959

 


Indicarem la importancia de l'arribada de nous líders a les dues superpotències i la crescuda dels pressupostos militars de les dues:
Quant a la construcció europea, el treball el farem dividint la classe en cinc grups i anirem a l'aula d'informàtica per tal que comencin a fer la proposta de webquest sobre la construcció europea.

La descolonització i articulació política de la perifèria, la veurem treballant amb mapes i textos. En aquesta sessió, farem una descripció cronològica de la descolonització utilitzant mapes de la descolonització a Àsia, i Àfrica, farem una breu descripció de les seves causes i veurem l'inici dels no-aliniats a partir de la conferència de Bandung. Sobre la distensió, ja haurem iniciat l'explicació amb el text de Krushev. Explicaré els tractats de no-proliferació armamentística i els darrers conflictes de la guerra freda (Centreamèrica i Afganistán).

Quant a la Unió Europea en els darrers anys, analitzarem l'arquitectura institucional de la Unió Europea, la Unió Econòmica i Monetària i les polítiques comunitàries. L'alumnat en uns 10 minuts farà una explicació resumida del treball iniciat a la webquest i acabaré aquesta amb el comentari d'un text actual sobre la Unió Europea en la seva darrera etapa.


4. L'ESFONDRAMENT DE LA UNIÓ SOVIÈTICA

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

En primer lloc, farem un repàs des de la desestalinització fins a Gorvatxev. Treball amb mapes i textos de Krushev i dades que permetin veure la crisi soviètica en els 50', els intents per superar-la i el fracàs manifest d'aquests en els anys 80 tenint en compte aspectes econòmics, socials i polítics. Després, veurem l'arribada de Gorvatxev i les polítiques de "reforma" i "glastnotz". Els objectius els alumnes els podran extraure d'aquest text del llibre de Gorbatxev i farem un comentari exhaustiu del que això va suposar i les repercussions en el món actual.

He escrito este libro con el deseo de dirigirme a los pueblos; a los de la URSS, de Estados Unidos y, de cualquier país (…) He escrito este libro con la fe en el sentido común de dichos ciudadanos. Estoy seguro de que ellos, al igual que nosotros y esto es lo principal, están preocupados por el destino de nuestro planeta. (...)
Perestroika no es un tratado científico ni un panfleto propagandístico, aunque las opiniones, conclusiones y enfoques analíticos que el lector hallará en el libro se basan, desde luego, en premisas teóricas y valores bien definidos. Más bien consiste en una colección de pensamientos y reflexiones acerca de la perestroika, de los problemas que tenemos planteados, de la envergadura de los cambios necesarios y de la complejidad, responsabilidad y singularidad de nuestra época (...) Gran parte de él se ocupa del nuevo pensamiento político y de la filosofía de nuestra política exterior. (...)
Actualmente, la perestroika se halla en el foco de la vida intelectual de nuestra sociedad, lo cual es lógico porque influye en el futuro de este país (...) También los de más países socialistas demuestran un natural y pronunciado interés en la reestructuración soviética. También ellos están atravesando un difícil pero sumamente importante período de búsqueda en su evolución, ideando y experimentando nuevas formas de acelerar el desarrollo económico y social. El éxito de estos intentos dependen en gran medida de nuestra interacción, de nuestras preocupaciones y empresas conjuntas (...)
No cabe duda de que la Unión Soviética está viviendo un período crucial. El Partido Comunista realizó un análisis crítico de la situación a la que se había llegado a mediados de los años ochenta y formuló la política de la perestroika o reestructuración, una política tendente a acelerar el desarrollo económico y social del país y a re novar todas las esferas de la vida. El pueblo soviético comprende y acepta esta política: la perestroika ha vivificado el conjunto de la sociedad (...).
En Estados Unidos, como en todo Occidente, existen diferentes interpretaciones de la perestroika. Por ejemplo, se ha dicho que es una medida impuesta por la desastrosa situación de la economía soviética y que implica un desencanto del socialismo y una crisis de sus ideales y últimos objetivos. Nada más lejos de la verdad que este tipo de interpretaciones, sean cuales fueran los motivos de quienes las mantienen.
Desde luego, la perestroika se ha visto considerablemente estimulada por nuestra insatisfacción con el modo en que han ido las cosas en nuestro país en épocas recientes. Pero el más importante de los elementos que la han inspirado ha sido la comprensión de que no se estaba utilizando plenamente todo el potencial del socialismo. Ahora, en el septuagésimo aniversario de la nuestra Revolución, nos damos cuenta de ello con especial claridad (...)
Hay quien afirma que han sido los ambiciosos objetivos fijados por la perestroika en nuestro país los que han motivado las propuestas de paz que hemos presentado recientemente en los foros internacionales. Tal interpretación es demasiado simple. Es un hecho bien sabido que la Unión Soviética trabaja desde hace mucho tiempo por la paz y la cooperación, y ha presentado muchas propuestas que, de haber sido aceptadas, habrían normalizado la situación internacional (...)
Nuestra nueva forma de pensar, sin embargo, va aún más lejos. El mundo está viviendo una atmósfera no sólo de peligro nuclear, sino también de grandes problemas sociales sin resolver, de nuevas tensiones provocados por la revolución científico-tecnológica y la agudización de los problemas globales. (...). La acumulación de armamentos, particularmente los nucleares, hacen cada vez más probable que estalle una guerra mundial por accidente, casualmente, ya sea por un fallo técnico o causa psíquica. En tal caso serían víctimas todos los seres vivos de la Tierra (...)
En una palabra, nosotros, en la dirección soviética, hemos llegado a la conclusión y no nos cansaremos de repetirla, de que es indispensable un nuevo pensamiento político. (...) ¿Cuál es el alcance del nuevo pensamiento político? En realidad, este abarca toda la problemática principal de nuestra época (...)
La política tiene que basarse en realidades. Y la verdad más impresionante del mundo de hoy consiste en la concentración de un colosal arsenal militar, incluido el nuclear, en manos de Estados Unido y de la Unión Soviética. Esto impone a nuestros países una especial responsabilidad ante todo el mundo. Decimos sinceramente que son inaceptables las aspiraciones hegemonistas y las pretensiones globalistas (...)
No tenemos ninguna mala intención hacia el pueblo norteamericano. Queremos y estamos dispuestos a colaborar en todos los ámbitos. Pero la colaboración debe basarse en la igualdad, la compresión y en el avance mutuos. En ocasiones no sólo nos defrauda, sino que también nos lleva a serias meditaciones el que nuestro país sea percibido en Estados Unidos como un agresor, como "el imperio del mal" (...).
El tiempo corre y podemos perderlo. Hay que actuar. La situación no permite esperar el momento ideal: el diálogo amplio y constructivo es necesario hoy (...). Estamos lejos de pensar que sólo nuestro enfoque es el veraz. No tenemos recetas universales, pero estamos dispuestos a buscar, franca y honestamente, junto con Estados Unidos y los demás países, las respuestas a todas las interrogantes, aún las más difíciles.

Gorbachov La Perestroika y la Nueva Mentalidad 1988

Altres temes que tractem són la retirada d'Europa de l'est i l'embranzida de les nacionalitats. Veurem quins són aquests pobles, el seu paper, i com això porta a la dissolució de la URSS i la creació de nous estats nacionals. Posteriorment, analitzem la Rússia del després i un procés que a Moscou portarà a què l'antiga burocràcia amb la nova Rússia passi a mantenir el seu paper dirigent, acostant Rússia cap al totalitarisme. En aquest sentit, veurem el paper de Ieltsin i Putin a la nova Rússia i qué ha suposat el nou estat per la població d'aquell estat.
Per últim, analitzem tres models de conflictes derivats: Balcans, Àsia Central i Txetxènia.

METODOLOGIA

Es treballarà amb mapes i textos sobretot de La Gran Transición 1985-2002, Barcelona, Crítica, 2003, de Rafael Poch-de-Feliu del qual serà de lectura obligada "La quiebra optimista del orden europeo" pp. 103-129. El professor explicarà el més fonamental de cada sessió, recolzant-se en el citat capítol, i en altres textos com ara de Gorvatxev. També disposo del material a internet de http://www.xtec.es:8800/usuaris/www.historiasiglo20.org sobre la fi de la guerra freda. En canvi, el conflicte de Txexènia i el de Kosovo són treballats amb materials didàctics a http://www.xtec.es:8800/usuaris/www.edualter.org i per tant seria aconsellable poder dedicar un temps per obtenir més informació sobre els mateixos i reflexionar-hi.


5. CAP A UN MÓN MULTIPOLAR, 1991-2005.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS


Les preguntes fonamentals són "Com són les Relacions Internacionals actuals?" i "Quines relacions volem per al futur?" Plantejament d'un treball individual sobre Palestina o Iraq, des de la 1a Guerra Mundial fins a l'actualitat. Amb el text de referència, situaré el tema a partir de les dues preguntes inicials i el debat que es generi. Després, amb l'ajut de l'ordinador consultarem webs on poden trobar informació sobre Palestina o Iraq i els donaré les orientacions necessàries per fer el treball individual.
Posteriorment, farem una explicació de geopolítica i dels seus principals confllictes del món actual a partir de l'actual situació al planeta, el domini dels EUA i "la guerra contra el terrorisme".

També ffarem un treball a la web d'Edualter de part de les unitats didàctiques sobre conflictes actuals, com ara Palestina, Iraq, Kosovo o Afganistan. Es poden fer d'altres propostes, com les de www.intermonoxfam.org , o complementar amb la informació de www.oneworld.org i veure la llista de recursos o
xerrada de Josep m. Navarro "La batalla de Palestina en l'escaquer mundial" i debat posterior. Acabarem amb l'avaluació de l'exposició oral del treball individual amb l'evolució de les Relacions Internacionals des de la 1a Guerra Mundial.

 

TORNAR ENRERA