|
||
Des d'un replà de cingle que faixa la carena, com llisca la mirada per l'infinit espai i, enllà d'enllà, retroba, de prop no vista mai, la Plana, de vilatges i de masies plena! La presideix, invicta, la capital que mena certàmens i disputes, aferrissat esplai. Sobtadament les notes d'un rústec virolai em tornen de muntanya a l'amistat serena. A voltes una fulla, gronxada per l'embat, tapa i destapa, fútil, la ufana d'un poblat. A voltes una branca, indiferent, s'inclina i mitja Plana escombra com núvol de polsina. A voltes la fumera que sotgen els pilers, enterbolint els aires, no hi deixa veure més. |
||
Guerau de Liost (1878-1933) |
||
| ||
|