|
||
Joan Sala Viladrau era el nom que jo tenia; de motiu, en Serrallonga; i a Querós era on vivia. Tenia tres heretats que em descansaven la vida i em servien dos criats, cor què vols, cor què desitges. Un dilluns, estant-ne a Vic, en fou la desgràcia mia, perquè vàreig barallar-me amb un donzell de la vila. Paraules porten raons i les raons no s'amiden, i allà al trinquet de pilota jo li en vaig llevar la vida. N'era fill de noble gent, de gent principal i rica, i em varen fer agafar pels del rei i la justícia. Veient-me avorrit de tots, perseguit de nit i dia, amb en Roca vaig anar per entrar en sa quadrilla. Disset anys vaig estar amb ell prosseguint la mala vida; jo prou veia els seus profits, però els meus sí que no me'ls mira. Així em vaig determinar a fer-me'n cap de quadrilla; vaig posar-me a buscar mossos; setanta, tots en un dia. Vàrem ser setanta-tres, amb un amic que tenia i la meva enamorada, que venir amb mi volia. Cap a la banda d'Olot anàvem tots sols un dia; vàrem entrar a un hostal jo i la companyera mia. D'allí ens vàrem emportar vuitanta lliures que hi havia. Quan varen ser acabades, vaig tornar a l'hostal un dia. Així que veig l'hostalera, li demano què hi havia: -Què voleu que hi hagi hagut?: m'han robat l'or que tenia.- -Em diríeu, hostalera, quin nom el lladre tenia?- -El bandit d'en Serrallonga, llamp que li'n llevés la vida!- Jo em deia de baix en baix: lo que em desitges et vinga. -Mestressa, compteu, compteu, que jo anar-me'n voldria.- -Això val nou rals cabals, que és una rodona lliura.- -Els nou rals pocs els haureu, mestressa; posar els podríeu en el compte dels perduts junt amb les vuitanta lliures. A la taula hi ha dos mossos que em miren quan jo no els miro; en portaven flabiols; per cert, jo també en tenia; que si ells sonat haguessin, jo també sonat hauria. |
||
Cançoner català |