Introducció: El arte en el siglo XVIII (2/6)

Al segle XVIII, l'Art més interessant no és el religiós; l'Església ja no encarrega tantes obres, com abans, i hi ha nous clients, les persones particulars que volen decorar les seves cases: la ciutat substitueix al palau i al temple com a font de feina pels artistes. Aquests nous clients voldran col·leccionar Art, per gust i pel prestigi que dona, en denotar bon gust i fortuna.

Els joves rics, especialment a Anglaterra, completaran la seva educació fent un llarg viatge per Europa, visitant les obres d'Art més famoses, arribant fins Itàlia i Grècia: són els primers turistes i s'enduran als seus països peçes importans, especialment d'Art Grec.
Es consoliden les acadèmies d'Art, per formar els artistes i dir quines són les millors obres; donaran molta importància al dibuix.

La condició de la dona guanya independència en aquesta época respecte de l'home i hi ha algunes que seran artites apreciades, com la retratista italiana Rosalba Carriera i la francesa Madame Viguée-Le Brun.

AVELINE (1732) (sobre La enseña de Gersaint, de WATTEAU): La enseña de Gersaint, grabado. En:MCCLELLAN (1996): Watteau's Delaer: Gersaint... 444.

A la figura veiem la botiga del marxant (que és com anomenem als que es dediquen al comerç d'obres d'Art) Gersaint; hi ha uns clients que estan mirant diverses peces per triar i comprar-ne alguna: miren les que més els hi agraden, aquelles que, després, a casa seva, penjaran i es miraran durant molt de temps, mesos i anys, per, poc a poc, anar assaborint-les i coneixent-les. L'Art no es coneix de pressa, vol temps i paciència, reclama atenció en el silenci a fi de copsar tots els secrets que l'artista, potser fins i tot sense saber-ho ell mateix, ha anat posant a la seva obra. El coneixement de l'Art és comunicatiu, com quan estimem, i els amics no els fem en un moment sinó en el transcurs del temps, passant junts treballs i alegries.

En aquest quadre hi ha tres nivells:

Primer el carrer, que és la part més vulgar: hi ha un gos que es treu les puces i uns mossos, amb roba de feina, que fan un treball pràctic i groller, que demana activitat física i força, estan embalant una pintura, un retrat de Lluís XIV.

Al segon nivell hi ha la botiga, amb totes les seves delícies, de les que frueixen uns cavallers i senyores, molt elegants i refinats: hi ha les obres, separades de la realitat dins dels seus marcs daurats; una dona està entrant a la botiga, ajudada molt gentilment per un dels cavallers. Els visitants és mouen delicadament, com si cada gest reflectís la bellesa de les obres o ballessin una dansa molt difícil. Ells són a un dels estats més elevats de la vida, dedicats a la contemplació de la Bellesa.

Al fons queda el tercer nivell: una porta fosca, indicant el misteri que rau dins l'Art i del que les obres només en són una petita mostra, com sortint del fons d'un gran mar.

Així, passem del primer nivell de la vulgaritat, a un segon de gran distinció però que és només el preludi del gran misteri que ens espera a tots, al fons, en tercer terme.

Antoine Watteau estava molt malalt quan va pintar aquest quadre (en només vuit dies), era tuberculós, i va morir molt poc després: és com si ens deixés la seva última paraula, manifestant la seva preocupació més fonda.

L'Art de la primera meitat deriva del Barroc, amb diferències, és el Rococó; a partir de, més o menys, 1760 l'Art reacciona contra el gust dominant i sorgeix el Neoclassicisme, que s'allargarà, tambè aproximadament, fins la década del 1840.

vigee.jpg (56785 bytes)
VIGUÉE-LEBRUN (1782): Autorretrato; óleo sobre tela. En: CRASKE (1997): Art in Europe, 1700-1830, 165.

Mme. Viguée-Lebrun (1755-1842): Retratista molt famosa als últims anys de l'Antic Règim, abans de la Revolució; va pintar a la Reina, de qui era amiga. Volia donar a tota l'actitud del model retratat el caràcter que el rostre reflectia: Jo mirava de donar a les dones que pintava l'actitud i la expressió de la seva fisonomia. Sap fer molt bé l'esclat de la pell suau o la qualitat d'una roba.