Rococó : Pintura : Introducció
| El domini que els pintors tenen
dels recursos tècnics és molt gran i les obres són, formalment, molt reixides. Aquests
artistes disposen d’una gran llibertat en el seu treball i troben solucions molt
originals per resoldre els seus assumptes; coneixen els artistes barrocs i del Renaixement
però no els imiten. Ja s’ha dit que els assumptes religiosos (i mitològics) encara que es fan, no tenen molt d’interès, preferint-se el que és ben bé d’aquest món. La pintura francesa serà la més coneguda; però Anglaterra tindrà artistes interessants i originals; a Venècia hi haurà una escola de paisatgistes que difondran la imatge de la ciutat per tota Europa. A Espanya, fins arribar a Goya, la pintura imitarà el que es feia a França o Itàlia i no és original, amb alguna excepció, com Meléndez. El retrat serà un gènere important, captant amb realisme la psicologia del model, procurant crear efectes vius, com fotogràfics. Són molt importants els retratistes anglesos, dedicats a fixar les imatges dels nobles i grans burgesos de l’época, amb una pinzellada lleugera, creant obres càlides on la qüalitat de les pells més boniques, d’un rosat nacrat, de nens i dones, es presenta amb realisme i frescor sorprenents. |
L’artista ha volgut captar l’expressió viva; és un home de món, que sap somriure quan cal; no interessa el seu vestit (molt senzill) ni l’entorn; cal captar l’essència de l’individu. Està pintat al pastel que permet donar a la pell una tonalitat molt real. |
