Activitat # 22

La Història de David i Goliat s'explica a la Bíblia (Primer Llibre de Samuel, cap. 17). David era un noi pastor que sabia fer anar la fona, per reunir les ovelles del seu ramat. Estava amb el rei d'Israel, Saul; llavors va haver una guerra contra els Filisteus: aquests tenien un guerrer molt alt que es deia Goliat i feia molta por. David li va dir al rei que ell s'enfrontaria a Goliat en un duel; era un combat molt desigual. Saul va oferir les seves armes al noi però ell no se les va poder posar perquè li venien grans i només es trobaba bé amb la seva fona. I així es va enfrontar al gegant.

Quan Goliat el va veure es va riure d'ell i, mentre ho feia, David va agafar una pedra ben plana, la va posar a la seva fona i li va tirar al front. ¡Goliat va perdre el sentit i va caure al terra! Llavors David se li va acostar, li va treure l'espasa i el va degollar, emportant-se el seu cap. Quan els Filisteus van veure que el seu millor guerrer queia així es van espantar, moment que els Israelites van aprofitar per atacar-los, matant-ne a molts i vencent-los.

El combat desigual entre David i Goliat, que venç el feble és una manera, poètica i figurada, de dir que Déu vetlla pels més pobres i que pren com a instrument seu aquells que semblen més poca cosa, aqui un noiet sense cap experiència.

El David de Miquel Àngel és un noi que està esperant el moment per tirar la seva fona, ben atent, concentrant tota la seva energia; en canvi, el de Bernini ja està a punt de produir l'acció, llençant la pedra per ferir al gegant Goliat.

L'assumpte de David s'ha interpretat també diferentment, per exemple, al Psicoanàlisi.