Resposta

# 16

REMBRANDT:El retorn del fill pròdig, oli sobre tela, cap el 1662, Museu de l'Hermitage, St. Petesburg.A: BECKETT, Sister's Wendy Grand Tour, 81.

L'home vell, de moviments difícils, lents i emotius, és el pare, que està acollint, i perdonant de tot cor, al seu fill.

L'home agenollat, que deixa caure el cap sobre el pit del pare (com els nens petits s'amagen en la mare), és el fill petit, el pròdig; va tot brut i té les sabates trencades; va pelat, potser d'una malatia de la pell, com la tinya, de la misèria que ha passat; també podria ser una manera de manifestar penediment.

Els dos estan units, en un d'aquells moments de gran i càlida intimitat, manifestant-se la seva estimació i disolent totes les seves diferències.

L'home dret, al marge, és el germà gran, que s'ho mira tot amb distanciament, fins i tot amb enveja; Rembrandt ha canviat una mica el text evangèñlic per posar junts els tres personatges principals de la història. Fíxa-t que, per manifestar, la diferència entre els dos germans, el gran està dret, rígid, marginat: així es veu el seu cor dur, sense pietat pel seu germà, ¡tan diferent del seu pare!

Els altres són els criats que té el pare.