Al Segle XIX: els abismes de la ment i la Ciència
   

Géricault (es pronuncia gericol) va ser un pintor francés de primers del XIX; era amic d'un metge psiquiatre que estudiava la Fisiognomia: és la ciència que té per objectiu trobar els trets de caràcter d'una persona per l'estudi de la cara. Géricault va fer diferents retrats d'interns a l'asil psiquiàtric del seu amic; aqui pinta una dona que patia d'enveja per tot: la seva mirada sembla que està valorant el que veu, i que no és d'ella, per envejar-ho i desitjar-ho.

La Fisiognomia va ser un intent, encara molt primitiu, d'establir científicament les bases del caràcter humà; i l'Art va ajudar al treball de la Ciència.

Géricault, L'Envejosa, oli sobre tela, cap el 1820,Museu de Belles Arts de Lió (França).

Goya, Saturn devorant el seu fill, oli sobre tela, 1821-23, Museu del Prado. A: De Angelis, Goya, Làm. LVIII.

 Goya no s'interessa només en representar el món que veuen els ulls sino que vol pintar els fantasmes de l'ànima, els nostres malsons, les nostres pors. L'Art, a partir d'ara, voldrà mirar el que hi ha dins de nosaltres (i serà capficat) i no solament els objectes del món, perquè això ja ho fa la Fotografia.

Aqui Goya ens presenta una història dels déus antics: Saturn (déu del Cel) i Gea (deesa de la Terra) tenien cada dia un fill (que representava el temps que va passant); Saturn cada dia s'els menjava, per evitar el risc de que, al fer-se grans, el fèssin fora.

Seurat (llegeix-ho serat) va voler aplicar al seu art de pintor els descubriments que havien fet els òptics: aquests van demostrar que els colors es barregen a la retina (al nervi òptic) i ell va posar al seu quadre els colors purs, un al cantó de l'altre, sense barrejes, com si les pinzellades fòssin peçes d'un mosaic; així la unió dels diferents tons es produeix a l'ull de l'espectador durant l'acte

Seurat, El pont de Courbevoie, 1886/7, Londres, Institut Courtauld . A: Blunden, Journal de l'Impressionisme, 177.

Un cop, li van preguntar si la seva pintura es podria anomenar cromoluminarisme (paraula que, en grec, voldria dir alguna cosa així com llum del color) i ell va respondre: Els meus quadres són com cagades de mosca.