L'Art al llarg del temps.

1. Sembla que, a la Prehistòria (fins, aproximadament, vuit-mil anys abans de Crist), pels primers pobles, l'Art era una forma de màgia; aquells caçadors primitius feien als murs de les seves coves pintures de la captura dels animals: era una preparació del que anaven a fer i potser en aquests actes ja pensaven que començaven a atrapar els animals.

Cova Remígia (calc d'Obermaier-Porcar).

El Déu Ninguirsú porta els enemics del Rei Eannatum dins d'una xarxa, per matxucar-lis el cap, tercer mil·leni abans de C. Museu del Louvre. A: Parrot: Sumer, p. 166.

2. Pels primers reialmes que havia a la regió del Pròxim Orient (Egipte i Mesopotàmia) (entre el tercer i el primer mil·leni abans de Crist), l'Art era una èina de propaganda del governant, que es presenta sovint com el protegit dels déus.

Aqui hi ha la mà del déu Ninguirsú; hi té un monstre, l' àguila de cap de lleó, que subjecta amb les urpes les seves preses; també agafa una xarxa: dins hi ha tancat els enemics del seu protegit, el rei Eannatum, i els anirà treient per esclafar-los el cap, un per un, amb la massa que duu a l'altra ma (rematada per una bola).

Guerrer A de Riace, Museu de Reggio Calabria, ¿segle V abans de C?. A: I bronzi de Riace, 28.

3. Pels Grecs, l'Art, primer, havia de presentar les persones tal com havien de ser a un estat ideal, amb un gran equilibri, de cos i d'ànim; després, els hi va interessar més expressar tots els sentiments, encara que siguin desordenats, i la realitat crua, encara que no sigui com l'ideal.

Laocoont i els seus fills atacats per les serps, Museu Vaticà.

4. Els Romans usaven l'Art com una eina de propaganda, per impressionar i fer veure a la gent que el seu govern era bó: endegaven moltes obres públiques, com aquest aqueducte; prenien elements de tots els pobles que anaven incorporant a l'Imperi, per exemple l'arc, que s'havia inventat a Mesopotàmia i ells no coneixien.	Aqueducte romà de Tarragona (dit Pont de les Ferreres), segle I abans de C.
El Naixement de Crist, pintura sobre fusta provinent de Sagàs (segle XII), Museu de Solsona.	5. A l'Edat Mitja l'Art es va fer servir com a éina per a ensenyar al poble les idees religioses: la majoria de la gent no sabia llegir ni escriure i l'Art servia per a presentar, amb una forma entenidora, la doctrina cristiana.

6. Al Renaixement, l'Ésser Humà és el centre i mesura de totes les coses i l'Art ho reflecteix donant una gran importància a la representació de la figura humana.

Mantegna: El Marquès Ludovico Gonzaga i la seva Cort,pintat al fresc, Càmera dels Esposos, Palau de Màntua (Itàlia), cap el 1465. A: Camesasca: Mantegna, p. 42.

7. Al Barroc, al món protestant, el guany es converteix en la gran força que mou els grups humans, i l'Art també ho acusa, destacant la riquesa.

Heda, Natura Morta, oli sobre tela, cap el 1650, Rijksmuseum, Amsterdam.

Géricault, L'Envejosa, oli sobre tela, cap el 1820,Museu de Belles Arts de Lió (França).

8. Al segle XIX hi ha grans canvis: es vol fer evident l'interior de l'ànima humana i, d'altra part, els artistes volen captar el món científicament.

9. Els països europeus més importants ocupen territoris fora d'Europa que es converteixen en colònies, explotant-se en benefici dels europeus les seves riqueses. L'Art d'aquests pobles, primitiu i molt diferent del nostre, influirà en els artistes occidentals.

Màscara d'avant-passat, Nova Guinea, Museu de l'Home, Paris. A: Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol. I,96, làmina.

10. Al segle XX els artistes organitzen moviments per renovar l'Art, que s'anomenen avantguardes, o també ismes: Cubisme, Surrealisme, Futurisme...; tenen poca durada i, ben de pressa, ve un de nou que desplaça al que, a determinat moment, es tenia per més important.

Pollock, Número U, oli i purpurines sobre tela, 1950, Museu d'Art Modern de Nova York. A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297.

D'altra part hi ha artistes que no s'interessen pel món exterior i només volen representar el que duen dins; així s'arriba a l'abstracció.

11. Avui hi ha els mitjans de comunicació de masses i l'Art també reflexiona sobre aquests objectes i situacions que trobem per tot arreu: els mateixos productes i els mateixos personatges (cantants, actors)... L'artista pren consciència del nostre món industrialitzat al que la peça única no hi té lloc.

Oldenburg, Dues Hamburgueses amb formatge, 1962, cartró pintat, Museu d'Art Modern, Nova York. A: Hughes, The Shock of the New, 358.

Ara seguirem prenent consciència de l'estructura complexa de l'Art, veient el què és l'estil