 Hamilton: ¿Què es el que fa les cases d'ara tan agradables i diferents?,collage, 1956. Museu d'Art de Tübingen. A: Hughes, The Shock of the New,343. |
Richard
Hamilton fa la seva obra enganxant trossets de paper de
revistes i presentant els elements essencials de la
nostra vida: la televisió, els gadgets,aquí un
magnetofon, l'obsessió per la imatge (representada aqui
amb el culturista), els objectes que comprem a les grans
superfícies i que són els mateixos arreu, com la llauna
de pernil en dolç, a la taula; al fons hi ha un cinema:
un d'aquests llocs on la gent es reuneix massivament
(com els hipers, els estadis i les autopistes embussades
de tràfic). És una visió cómica i crítica de la nostra forma de viure. |
La visió de Kienholz és semblant però molt trista: sempre som peçes d'un engranatge, totes idèntiques, com objectes a la cadena de muntatge d'una fàbrica. Aqui el malalt d'un hospital somnia en l'Altre, el seu proïsme, i el veu exactament igual que ell. L'artista arriba a aquesta conclusió després de veure que vivim a cases que són com formiguers o ruscos d'abelles, i on cadascú té el seu forat, idèntic al dels demés; quan es treballa també es fa, en general, una feina aburrida, usant els mateixos recursos i ordinadors; si estem malalts, tenim un llit, com tots els demés i, quan morim, anem a ocupar el nostre lloc al cementiri, dins d'un forat que és idèntic al que s'hi ha posat a aquells que ens han precedit: som com les peçes industrials, sense cap possibilitat per l'expressió individual. I no som lliures, estem presoners del consum i dels lligams que la societat ha anat teixint, com aquest home que està, tot nu, sense res, i lligat al llit. |
 Kienholz, L'Estat Hospital, 1966, Museu d'Art Modern, Estocolm.A: Hughes, The Shock of the New,379. |
