VELÁZQUEZ: Les Menines, oli sobre tela, 1656, Museu del Prado.

Hi ha una habitació i uns models que fan coses diferents: un home pinta, una noia li dona una gerra d'aigua a una nena, que ens mira, una altra noia es toca la faldilla amb les mans; a la dreta hi ha una dona baixa i molt lletja, que s'apreta un pa contra el pit; al marge, un nen li dona un cop de peu a un gos que està mig adormit; darrera hi ha dos que parlen; al fons, un passa per l'escala; i al mirall hi ha dos que estan reflectits.

Aquesta és una forma de recepció, la més elemental, i la que tots podem fer.

Però també es poden fer interpretacions, com les dels historiadors de l'Art.

1. Santiago Sebastián va escriure a Las Meninas, un retrato iconológico, (Cuadernos de Arte e Iconografia, Vol II), que per ell Les Menines és la expressió de la Família Reial Castellana, l'any 1656:

Hi ha els Reis, reflectits al mirall, i la Infanta Margarida, que va arribar a ser Emperadriu d'Àustria; falta una altra filla, perquè llavors vivien només dues noies: la Infanta Maria Teresa que es va casar amb el Rei de França; Sebastian creu que ella és la que ocupa el lloc de l'espectador i així la Família quedaria completa, representada ella per la seva mirada.

Aquest autor arriba a aquesta conclusió perquè el quadre era conegut amb el títol de La Família de Felip IV i l'actual de Les Menines és del segle XIX.

Per mi, el quadre representa la Mirada del Rei, reflectit al mirall; el punt de vista de l'espectador (on s'ajunten totes les línies, al fons) no coincideix amb el mirall però hi és molt a prop i es podria confondre.

Es pot pensar que els qui mirem el quadre compartim el lloc del Rei, ens fem com ell.

¿I que mira el Rei? Res important, el treball del seu pintor, Velázquez; però la Mirada del Rei és especial, no és com la de les demes persones:

Així, Velázquez no pinta el que el Rei mira sino com ho mira, amb la seva qualitat suprema.

Aquesta mirada només el Rei la té però tots la coneixem ara, gràcies al treball de Velázquez que es fa igual al Rei (compartint la seva mirada) en l'exercici del seu ofici. La captació de la tridimensionalitat és per Velázquez només un recurs per manifestar el seu coneixement de la intimitat reial.

Velázquez és el pintor del Rei i n'ha fet molts retrats: en ells veiem al seu model, sempre sense companyia humana; aqui Velázquez també ha fet un retrat, però de la Mirada Reial.