5.2 Sistemes constructius
 

La coberta és l'element que protegeix l'edifici de l'exterior; descarrega el seu pes als murs o pilars.

Aqui en veiem el resultat de la coberta, és a dir, l'espai interior, fora de les lleis del temps i de la llum.

Es tracta d'una estructura de voltes, que, al seu punt central, fa portar el seu pes pels quatre grans pilars que formen una creu a la imatge.

Creuer de la Catedral d'Amiens (França). A: Encyclopaedia Universalis, 6, 460.

Sala de pregària de la Mesquita de Còrdoba (ss. VII-IX). A: HUYGHEE, El Arte y el Hombre, II, 64.

El plànol de la mesquita ens ajuda a comprendre com carrega la coberta: les bigues descansen en columnes que porten el pes fins el terra.

Hi ha dues formes de dur el pes als fonaments, que reposen sobre el terreny on s'absorbeix tota la càrrega:

1. Amb bigues que suporten una part de l'edifici (construcció jerarquitzada).

2. Amb arcs que, fent una xarxa, porten conjuntament tot el pes cap baix (construcció no jerarquitzada).

A la Catedral de Chartres el pes de la coberta, formada per voltes, baixa pels murs fins els fonaments; el seu pes faria que aquests s'obrissin; llavors, els arcs botarells i els contraforts els sostenen, fent com una pinça.

Secció transversal del cor de la Catedral de Chartres. A: SIMSON: La Catedral,lam. 34.

DOMÈNECH I MONTANER: Auditori del Palau de la Música Catalana, 1904/8. Foto de P. Vivas/R. Pla

A la construcció antiga el mur tancava l'edifici, creant l'espai interior, i, a més, podia conduir el pes cap els fonaments; avui en dia els pilars porten la càrrega i el mur és com una cortina que estableix separacions.

Dalt i baix hi ha dues perspectives de l'auditori del Palau de la Música, on es veu molt bé com és el mur cortina.

Seguirem veient els diferents tipus d'edificis