Arquitectura:

Sempre hi ha uns elements que tots els edificis han de tenir: portes, finestres o llocs de pas, entre d'altres: aquests es combinen de formes molt variades segons les necessitats de cada construcció.

Aquests elements es projecten buscant una bona proporció, que és la relació que té cada part amb el conjunt.

Un dels elements de la secció àuria, o cànon, és la generació d'un rectangle proporcionat a partir d'un quadrat, com es veu a la figura de baix.

En aquest estudi de la façana sembla com si l'arquitecte Rafael Masó, hagués tingut en compte els seus elements per projectar-la, ben harmoniosament, segons la secció àuria.

MASÓ: Façana de la Casa Colomer, Girona, 1910. A: AGUSTÍ: El Nombre Àuri i l'obra de Rafael Masó, 34.

A: HACQUARD...: Guide Romaine Antique, 28.

Les diferents menes d'edificis tenen, també, diferents esquemes compositius: no és el mateix un habitatge, que un temple o un castell.

A l'esquerra hi ha el plànol i la maqueta d'una casa romana, tota ella organitzada al voltant del pati interior. Recorda una mica les cases dels pobles antigues i és molt diferent dels pisos moderns.

Les cases de pisos aprofiten molt el terreny i adapten l'esquema de casa d'abans a les condicions de la ciutat actual, mitjançant una construcció vertical.

La casa segueix sent la de sempre però segons els recursos de la nostra època. Fins i tot el jardí o l'hortet, de les cases de poble, està present, reduït a la forma d'un balcó o terrasseta.

A la part de baix hi ha el plànol d'una de les plantes, amb la distribució de les diferents habitacions.

SCARPA: Casa a la via Pisanelli (Roma). A: ZEVI: Espacios de la Arquitectura Moderna, 413.

Aqui veiem dos exemples de temples, a l'esquerra un romà i, a la dreta, una catedral cristiana: són molt diferents: el temple romà és només la casa del déu, mentre que el temple cristià és el lloc on s'aplega l'assemblea dels fidels i, així, es molt més gran.

En aquest cas, observem com l'esquema ha canviat molt, per la diferència de la religió clàssica respecte de la cristiana.

Tot i així, hi ha un element comú: els dos tenen l'entrada per l'Oest.

L'imponent castell d'Almansa és un edifici fortificat, amb muralles guarnides de merlets, on s'amagaven els arquers per disparar i quedar a cobert dels enmics.

Està dalt d'una elevació perquè així es fa més difícil l'accès dels atacants.

Tots els castells, de diferents èpoques i estils, tenen aquestes mateixes característiques i obeeixen a aquesta tipologia.