Ubicació:

El Pavelló es va construïr el 1929 al Parc de Montjuic, entre la Font Màgica i el Poble Espanyol, al terme d’un passeig, darrrera d’una columnata; s’ha reconstruït al 1986, al mateix lloc.

Circumstàncies:

El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

Després de 1918, quan Alemanya va perdre la guerra, va ser la primera ocasió per presentar-se al Món com un pais pacífic, dedicat al comerç.

Els països presentaven els seus productes als espais proveïts per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a més França i Anglaterra van decidir participar amb un pavelló de representació, un espai per simbolitzar l’Estat, com la bandera; llavors Alemanya s’hi va afegir.

Ludwig Mies van der Rohe va rèbre l’encàrrec de projectar l’exposició de tots els productes alemanys a l’Exposició i, també, el Pavelló de representació, que va costar la mitat del cost total fet per Alemanya l’Exposició; era un arquitecte amb experiència precisament en el disseny d’exposicions.

Evolució del projecte.

Al setembre de 1928, Mies va viatjar a Barcelona per triar el lloc del Pavelló, amb molt de pas entre la Font Màgica i el Poble Espanyol. Fins el març de 1929 va treballar en el projecte, a Berlin. L’obra es va aixecar llavors i es va inaugurar el 27 de maig.

Hi ha alguns estudis i plànols on es veu l’evolució:

Un primer esbós traça dues vegades els elements bàsics; el de baix expressa ben clarament l’estructura de l’edifici; ja d’antuvi, Mies ha resolt la composició del Pavelló.

Dibuixos amb perspectiva fan veure que l’estructura projectada estava ben determinada des de l’inici.

Hi ha un dibuix de l’espai cobert, destacant el pilar i el mur d’ònix daurat, molt fidel a la realitat.

La inauguració.

El dia de la inuaguració (27 de maig de 1929) els Reis d’Espanya van visitar el Pavelló. Les banderes d’Espanya, com a païs hoste, i Alemanya estaven enlairades als màstils.

El Comisari Alemany a l’Exposició, va fer un discurs on, entre d’altres coses, va dir: Volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem el que no és necessari com a superflu. Potser el que aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada simplicitat.

El Rei va respondre amb unes paraules de circumstàncies, va visitar l’edifici, signar al llibre d’or, beure una copa de cava i tenir l’oportunitat de seure a les cadires que Mies havia dissenyat.

La fi del Pavelló.

Acabada l’exposició, l’edifici es va desmuntar. Quedaven les fotos: una visió de la perfecció; es publicaven, amb comentaris, als llibres d’Arquitectura i el Pavelló es va fer molt conegut. Seguia existint la Cadira Barcelona, fabricada per Knoll (de Nova York), moblant de modernitat i exquisitesa molts ambients arreu del món.

L’any 1986 el Pavelló es va reconstruïr, amb tota la fidelitat possible a l’original, i al lloc de 1929.