Art del Renaixement
 


 

Els materials curiosos.

Eren col·leccionats per la seva raresa, als studioli: les banyes dels narvals, considerades d’unicorni, petxines i cloves rares i grosses, perles i gemmes, tallades o no, tingudes amb poders màgics: el coral es creia que espantava al dimoni.

Eren muntats i engastats en or o algun metall daurat, com la plata, procediment que fa l’efecte sense la despesa del metall massís.

L’or s’usava molt en l’art: és lluent, estable, mal·leable, pot cobrir metalls i fustes, filat serveix per brodar…; amb l’or es feien relicaris i objectes de gran valor representatiu, com la rosa d’or que el Papa lliurava cada any a l’estat que més s’havia distingit per la seva defensa de la fe; tambè havia les medalles, com la d’Isabel d’Este, Marquesa de Màntua, de Gian Cristoforo Romano, a vegades engastades en una anella d’or i pedreria: a l’anvers la presenta a ella de perfil, amb el seu nom; al revers hi ha una imatge de la victòria sota el signe astrològic de Capricorni, el d’August; s’exposava en un estoig especial amb un camafeu antic, per que es comparés l’Antic i el Modern.

Molts d’aquests objectes preciosos no han arribat a nosaltres perquè en algun moment s’han fos per vendre’s el metall.

L’or tambè era la base de l’economia italiana, basada en la moneda d’or.

L’esmalt s’usa per acolorir les figures d’un objecte metàl·lic i el seu marc; hi ha diversos procediments i és una tècnica molt difícil.

Després dels metalls preciosos, el bronce era el més apreciat. Per crear objectes petits s’usaven motlles de cera o de sorra (per exemple, per fer una medalla). La fosa del bronce és un procediment difícil i prestigiós; el artistes del Renaixement no van aprendre a fondre obres d’una sola peça fins ben avançat el Quattrocento: Ghiberti va guanyar el Concurs a les Portes del Baptisteri de Florència perquè l’obra que va proposar nomès tenia dues peces, mentre que la del seu competidor Brunelleschi estava feta per set.

La pedra no tenia el prestigi del bronce; al seu cost calia afegir el transport; la més apreciada era el marbre, especialment de Carrara; els artistes feien dibuixos i models en guix o fang de l’obra per presentar l’efecte que volien aconseguir.

La fusta era més barata que la pedra i es pot pintar; a més era molt apreciada la marqueteria, fent mobles de colors diferents. Sovint les escultures de fusta es vestien, segons les festivitats religioses.

La terracota era tambè apreciada; podia envernissar-se i prenia un esclat molt apreciat, a més de tenir un efecte permanent, encara que fràgil. La tècnica era difícil, calia coure la peça tres vegades: la primera per endurir-la, la segona per donar un primer color de base, la final per posar els demés colors; el forn era molt costós però el material era barat i la manipul·lació ràpida.

El vidre es feia, especialment, a Murano, una illa de la cituat de Venècia; la matèria prima era potasa feta de plantes calcinades (cendres) de Síria que es barrejava amb sorres de la regió. El vidre es podia acolorir amb diferents afegits. El més apreciat era el que imitava el cristall natural, transparent.

El vidre servia per fer estris de les vaixelles i copes.

El teixit tambè era important: vestits de més o menys luxe, ornaments litúrgics i tambè tapisseries, encara que s’importaven sovint del Nord.

Pintura.

Els artistes acostumaven a participar en les diferents tècniques, al menys fent els dissenys dels objectes, pel que el dibuix era molt important en l’aprenentage dels artistes. Sovint els artistes tenien un album de dibuixos, amb el repertori del que sabien fer (com un catàleg o mostrari) que ensenyaven als clients i, a vegades, era copiat per altres.

El fresc era una tècnica apreciada, amb il·lustres exemples, com la Capella Brancacci. La tèmpera era usada per pintar sobre fusta, diluïnt els colors en ou; va ser substituïda per l’oli que permet millor s efectes i triga més en assecar-se pel que l’artista té més temps per fer canvis a la seva obra.

Els llibres il·luminats

A les cases benestants hi havia llibres de pregària, recollint els textos que es resaven durant les diferents hores canòniques a les cases de religiosos (Laudes, Vespres); en molts casos estaven il·lustrats amb miniatures.

Tambè es van traduïr llibres antics, com la Geografia d’Estrabó, que va posar en llatí Guarini, patrocinat per Marcello, notable humanista. Al primer foli es veu com Guarini li lliura el llibre al seu protector amb nomès una petita inclinació; a un altre foli s’el veu agenollat davant del rei de Nàpols, René d’Anjou, que li fa un gest d’afecte; així queden recollides les excel·lents relacions entre els tres però, tambè, la categoria social de cadascú.

Imprenta.

Cap el 1500 començen a difondre’s els materials impresos, llibres i mapes; amb això sorgeix la preocupació pels drets d’autor; Venècia establirà una legislació per protegir la propietat intel·lectual des de 1497.

La matèria prima i la dificultat tècnica era un element important per l’apreciació d’una obra però les persones amb sensibilitat apreciaven el valor d’una peça independentment del seu valor material; així, diu l’humanista napolità Pontano:

Algunes vegades l’art fa que un regal sigui accceptable. No hi ha res que el rei de Nàpols aprecii més que una pintura de Jan Van Eyck. HI ha qui prefereix el vas més petit d’aquest material que es diu porcel·lana que els vasos de plata i or, fins i tot els de més preus. A vegades passa que l’excel·lència d’un regal no es jutja pel seu cost sino per la seva bellesa, raresa i elegància.

WELCH: pp. 37-79.




webmaster