Art del Renaixement
Arquitectura del Quattrocento.
Es considera a Alberti com el més gran arquitecte dels començaments del Renaixement; va construïr molt poc però va escriure molt: els seus llibres sobre la pintura (De la Pintura) i l'Arquitectura (De l'Arquitectura) van tenir molta influència i van servir per a difondre les noves idees per tota Europa.
És l'autor de la reforma del Temple Malatestià (1447/8) a Rímini, que no es va acabar, on, per primera vegada, la portada pren l'estructura d'un arc triomfal.
Però la seva obra religiosa més important és St. Andrea, a Màntua.
També va projectar el Palau Rucellai (1446-51), a Florència; aquests edificis eren residències urbanes de les famílies més importants i servien també per a manifestar, per la seva bellesa i riquesa, el seu poder. Tenen un pati al bell mig, al voltant del qual s'estructura l'edifici. Els palaus del Quattrocento no són castells però volen donar una impressió de força física; així, el Palau Rucellai està construït amb carreus poc treballats, com si fos el mur d'una fortalesa; la combinació dels buits de les finestres amb el mur està calculada amb una proporció extremada, molt harmoniosa; usa pilastres clàssiques, d'estils diferents per cada planta; també les finestres són molt originals; a la planta baixa, que és com un sòcol, la pedra fa l'opus romà, per ratificar el caràcter renaixentista; la portada està rematada per una cornisa, creant un efecte de contrallum.
A més d'Alberti, hi ha d'altres escriptors de llibres d'Arquitectura, com Serlio i Filarete.
Filarete, al seu Tractat d'Arquitectura, de 1463, diu que l'Arquitectura neix com una consequència del pecat original: al Paradís no calia el sostre, ni el vestit; ara, ja expulsat, l'Home ha de protegir-se dels elements i la mà és el primer sostre.
Brunelleschi és l'autor de la cúpula de la catedral de Florència (1420-46), la primera que es feia des del Panteó romà, que va manifestar la capacitat dels arquitectes moderns de fer el que fins llavors només havien pogut assolir els antics. D'altra part cal tenir present que Brunelleschi es va veure obligat a intervenir sobre un edifici gòtic ja construit; així li va càldre calcular el gran pes de la cúpula en funció del que hi havia; d'altra part va fer una decoració en dos colors, que recobreix tota la façana per tal de donar-li un aspecte modern. La cúpula de Brunelleschi domina tota la ciutat i n'és el símbol.
Entre d'altres edificis, Brunelleschi també va contruïr la Capella Pazzi (1430), adosada a l'Església de la Santa Creu. Hi ha els sepulcres de la Família Pazzi, que havia atentat contra els Medicis (que governaven Florència),assassinant a un d'ells, pel que van ser executats. La capella vol deixar enrera tanta convulsió i es presenta com un espai de serenitat absoluta. La portada és una gal·leria porticada, amb columnes, com les dels temples clàssics, però no té frontó i està rematada per una cúpula d'aspecte de tronc de con. Aquest atri té una petita cúpula al seu interior i casetons, com els edificis romans (per exemple, el Panteó). L'interior és de planta centralitzada, dominada per la cúpula; els murs són blancs i els arcs i d'altres elements estructurals, com pilastres, están destacats amb pedra grisa (en italià es diu pietra serena). És un espai de gran simplicitat, manifestant el que el nou estil podia fer sobre un tipus d'edifici de la tradició del temple cristià.
