| UNITAT
1 ELS TEXTOS LITERARIS
TEORIA |
1. Elements d'una narració literària
Una narració consta d'una sèrie d'elements i
característiques que li donen un sentit com a unitat. A continuació en parlarem.
1a. Definició de narració
Una narració és un text on s'expliquen uns fets
(narrador), reals o imaginaris, protagonitzats per uns personatges en un espai i
temps determinats.
1b. L'argument i el tema
| L'argument | És la successió de fets que conformen una història. És a dir, el resum de la història. |
El tema |
És la idea o suggerència que l'autor d'una narració ha volgut explicar o transmetre. Normalment s'enuncia mitjançant una paraula o frase. |
1c. L'autor i el narrador
| L'autor | És l'escriptor, la persona que inventa la història. |
| El narrador | És el personatge de ficció que fa servir l'autor per transmetre la història. |
1d. El punt de vista narratiu
El narrador pot explicar els
aconteixements des de dos punts de vista:
| El narrador en 3ª persona No forma part dels fets que succeeixen. Els pronoms que s'utilitzen són ell, ella, ells i elles. | Narrador Omniscient | És aquell que ho sap tot dels personatges i de la història. Passat, present i futur dels protagonistes. |
| Narrador objectiu |
Actúa com una càmera fotogràfica. Només explica el que veu i es manté al marge de la història. |
|
| El narrador en 1ª persona Forma part de la història. Els pronoms que s'utilitzen són jo i nosaltres. | Narrador protagonista | És el personatge protagonista principal de la història. Els fets que van passant a la història li succeeixen a ell. |
| Narrador testimoni | És un altre personatge que actúa com a testimoni dels fets. En cap cas és el protagonista de la història. |
1e. L'espai i el temps
L'espai és el lloc, imaginari o real, on succeeixen els
fets i actuen els personatges. El recurs bàsic utilitzat pel narrador per
pintar els espais és la descripció.
Aquesta pot ser:
| Objectiva | El narrador intenta descriure un lloc amb el màxim realisme possible. Allò que s'ha descrit sembla una fotografia. |
| Subjectiva | Quan a la descripció, els sentiments i sensacions del narrador són visibles. El narrador transmet la seva pròpia visió del que descriu. |
En una narració podem trobar tres tipus de temps
diferents:
| Històric | És la època en que es situa l'acció: segle XVII, XX, als anys 50, etc. |
| Narratiu | És la durada de l'acció: 3 hores, 2 dies, 20 anys... |
| Verbal | És el temps verbal que es fa servir en la narració. |
1f. L'estructura d'una narració
És la forma com està organitzada i ordenada una
narració. Podem destacar tres tipus d'estructures:
| Segons la distribució | Estructura Externa | És la forma en què apareix dividida una narració: capítols parts, etc. |
| Estructura Interna | És la manera de distribuir els succesos al llarg de la història narrativa. | |
| Segons el final | Estructura oberta | La història no es tanca amb un final que li doni sentit. El lector ha d'imaginar aquest final. |
| Estructura tancada | La narració té un final i no admet continuació. El lector coneix perfectament com acaba la hª. | |
|
Segons l'ordre |
Estructura lineal | Els fets es desenvolupen seguint un ordre cronològic: plantejament,nus i desenllaç. |
| Estructura discontinua | Es trenca l'ordre cronològic, sobretot per afegir escenes del passat en el present (flash back). |
1g. Els personatges
Podem classificar als personatges segons dos paràmetres diferents:
| Segons la funció | Personatges principals |
Són els personatges sobre els que gira tota l'acció de la narració. |
| Personatges secundaris | Són aquells que no són tan fonamentals per al desenvolupament de la història. | |
| Personatges fugaços | Són com pinzellades. Surten un moment a la història i després ja no tornen a sortir. | |
| Segons la seva caracterització | Personatges plans | Són aquells en què el seu caràcter no evoluciona al llarg de la narració. |
| Personatges rodons |
Es defineixen per la seva profunditat psicològica i perquè el seu caràcter és canviant al llarg de la història. |
El narrador introdueix el diàleg de dues formes:
| L'estil directe | El
narrador reprodueix les paraules exactes d'un personatge. Normalment va
entre guionets o cometes. |
| L'estil indirecte | No es
reprodueixen les pròpies paraules, sinó que el narrador les modifica per
integrar-les en el relat. No s'utilitzen guionets o cometes. |
Una narració curta es diferencia d'una novel·la per la seva extensió, molt més
llarga en aquesta última.
2a. Els contes: tradicionals i literaris
El conte és un relat breu que narra fets ficticis. Podem distingir entre el
conte tradicional i el literari.
| Característiques generals del conte | -Argument simple |
| -Molt pocs personatges | |
| -Mínima acció però molt concentrada | |
|
-Estructura tradicional |
| El conte tradicional |
Pertanyen a la memòria col·lectiva de la gent. Han surgit del poble i són
d'autor anònim. S'han anat transmeten de generació en generació i
modernament s'han recollit també en col·leccions escrites |
Les
seves característiques són: -Personatges força esquemàtics -Repetició de principis i finals -Temps indeterminat i espais poc descrits -Moltes vegades presentes accions o situacions triplicades |
| El conte literari | Són els contes escrits per autors coneguts i molt més moderns que els tradicionals. | Es va
començar a cultivar al segle XIXi
al segle XX fins avui, és un gènere preferit de molts escriptors. |
Les llegendes i les rondalles són històries fantàstiques que surten de la
tradició oral, és a dir, no tenen autor conegut. Des del principi dels
temps les persones s'han inventat històries per explicar-se el món. Tant les
llegendes com les rondalles poden tenir elements reals.
La diferència principal entre ambdues és que les rondalles estan especialment destinades a l'entreteniment dels infants, en canvi, la llegenda és una història per un públic més ampli. A Catalunya en tenim un grapat de llegendes i rondalles. Als exercicis t'he posat algunes a tall d'exemple.
2c. Les frases fetes i refranys
Podríem definir frase feta o refrany com l'exposició en forma de sentència d'una
idea, de la qual se'n desprèn una conclusió, ensenyament o norma de conducta.
Els refranys i frases fetes surten de la tradició oral reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època determinada. Alguns tindrien validesa avui dia i d'altres serien caducs i retrògrades en el fons.
Podríem catalogar les auques i els còmics com aquelles narracions breus on
s'utilitza la imatge per recolzar el text. Normalment les auques utilitza el
vers i la rima i, en canvi, el còmic és més espontani.
Els còmics poden utilitzar la narració i el diàleg entre els personatges o, com és el cas en l'exemple que t'he posat a la unitat 1, només la narració. També és molt general utilitzar onomatopeies als còmics, és a dir, recrear sons a través de la paraula.
Les auques forces vegades recreen fets socials d'actualitat.
