LINX IBÈRIC

Index.htm

Grup: mamífers

Ordre: carnívors

Família:Felins


CARACTERÍSTIQUES

Cap-tronc 80-105cm, cua 12-13 cm; pes 15-25 Kg; alçada 60-70 cm. És més petit i lleuger que el linx europeu, amb el que es troba emparentat, tot i que segons els últims estudis la seva classificació com espècie pròpia sembla definitiva. El linx ibèric presenta un dibuix força més intens que el linx boreal , sobre tot al llom té un dibuix amb taques pardovermelles que li baixen fins les potes en forma de punts i ratlles. També la cua té aquest dibuix, així com una borla negra amb la punta arrodonida. Els peus no tenen cap dibuix. Els pels de les orelles no són tant llargs (3cm) , però el contrast de color amb el revers és més visible. La vora de les patilles és negra, la qual cosa dóna al linx ibèric una fisonomia característica.

 

 


HÀBITAT

Degut a la pràctica desaparició del bosc mediterrani, en benefici dels matolls, la seva distribució és molt concreta: Sierra Morena, marismes del Guadalquivir, Càceres, Salamanca, serralada Oretana, Pirinéus, serralades de Segura i Alcaraz, serralada de Zamora i serralada Martés (València). Abans es trobava a quasi tota la Península Ibèrica. Pot viure en hàbitats amb escassa vegetació si disposa de amagatalls suficients.

 


 

COSTUMS

Els seus territoris són força petits. No sols soterrar els seus excrements (marques olfactives) tot i que preferentment nocturn, se l’observa amb freqüència durant el dia . Solament utilitza els caus durant la reproducció. La seva importància ecològica és molt gran, sobre tot com controlador d’altres carnívors.

Un estudi de ràdio-telemetria en el Parque Nacional del Coto de Doñana, va mostrar que el linx es movia des de llocs de repòs diurns a la caça nocturna, amb un recorregut aproximat d'uns 7 Km. Els mascles es desplaçaven generalment més que les femelles.

La seva conducta nupcial està marcadament ritualitzada.

 


ALIMENTACIÓ

Els conills són quasi bé el 90% de la seva dieta . Es comprén així les greus repercusions que va tindre l’epidèmia de mixomatosis vers aquest carnívor. El segueixen en importància dins l’espectre de presses, les aus (5-25%) i xais (2%). No menja mai carronya. Devora en ocasions altres carnívors que mata en combat. Donada la manca d’animals d’aquesta espècie no se sap gaire dels seus consums alimentaris i reproductius.

 


REPRODUCCIÓ

El periode de zel és entre gener i febrer. Es produeixen violents combats entre els mascles. Les parelles romandren juntes molt poc temps, llavors cacen conjuntament. Els parts es produeixen entre el març i l’abril. Les camades consten de 1 a 4 cries ( excepcionalment 5 ), que pesen al néixer 250-300 g, són alletades durant 3-4 setmanes i obren els ulls al voltant del 8-10 dies. Les cries acompanyen aprop de 10 mesos les seves mares. Arriben a la seva maduresa sexual aproximadament als 15 mesos i viuen de 10 a 15 anys.

 

 


 

GENERALITATS

La població del linx ibèric està extremadament amenaçada d’extinció; l’espècie requereix una protecció total, doncs potser no hi hagi ni 100 parelles en llibertat a tota la Península. La disminució del seu aliment bàsic (el conill), la destrucció del seu hàbitat natural,la caça furtiva, les trampes i els atropellaments estan acaban amb aquesta espècie emblemàtica de la fauna ibèrica.

El Ministeri de Medi Ambient ha destinat 7,5 milions € per a la seva protecció.


Imatges extretes: http://www.geocities.com/RainForest/7673/1017.html

Bibliografia consultada: Mamíferos. Dr. Josef Reichholf. Ed. Blume, S.A.

La gata i el belitre: Extret de la Web: Cançons tradicionals catalanes