LINX IBÈRIC
Grup: mamífers
Ordre: carnívors
Família:Felins
Cap-tronc
80-105cm, cua 12-13 cm; pes 15-25 Kg; alçada 60-70 cm. És més
petit i lleuger que el linx europeu, amb el que es troba emparentat, tot i que
segons els últims estudis la seva classificació com espècie
pròpia sembla definitiva. El linx ibèric presenta un dibuix força
més intens que el linx boreal , sobre tot al llom té un dibuix
amb taques pardovermelles que li baixen fins les potes en forma de punts i ratlles.
També la cua té aquest dibuix, així com una borla negra
amb la punta arrodonida. Els peus no tenen cap dibuix. Els pels de les orelles
no són tant llargs (3cm) , però el contrast de color amb el revers
és més visible. La vora de les patilles és negra, la qual
cosa dóna al linx ibèric una fisonomia característica.
Degut a la pràctica desaparició del bosc mediterrani, en benefici dels matolls, la seva distribució és molt concreta: Sierra Morena, marismes del Guadalquivir, Càceres, Salamanca, serralada Oretana, Pirinéus, serralades de Segura i Alcaraz, serralada de Zamora i serralada Martés (València). Abans es trobava a quasi tota la Península Ibèrica. Pot viure en hàbitats amb escassa vegetació si disposa de amagatalls suficients.
Els
seus territoris són força petits. No sols soterrar els seus excrements
(marques olfactives) tot i que preferentment nocturn, se lobserva amb
freqüència durant el dia . Solament utilitza els caus durant la
reproducció. La seva importància ecològica és molt
gran, sobre tot com controlador daltres carnívors.
Un estudi de ràdio-telemetria en el Parque Nacional del Coto de Doñana, va mostrar que el linx es movia des de llocs de repòs diurns a la caça nocturna, amb un recorregut aproximat d'uns 7 Km. Els mascles es desplaçaven generalment més que les femelles.
La seva conducta nupcial està marcadament ritualitzada.
Els
conills són quasi bé el 90% de la seva dieta . Es comprén
així les greus repercusions que va tindre lepidèmia de mixomatosis
vers aquest carnívor. El segueixen en importància dins lespectre
de presses, les aus (5-25%) i xais (2%). No menja mai carronya. Devora en ocasions
altres carnívors que mata en combat. Donada la manca danimals daquesta
espècie no se sap gaire dels seus consums alimentaris i reproductius.
El
periode de zel és entre gener i febrer. Es produeixen violents combats
entre els mascles. Les parelles romandren juntes molt poc temps, llavors cacen
conjuntament. Els parts es produeixen entre el març i labril. Les
camades consten de 1 a 4 cries ( excepcionalment 5 ), que pesen al néixer
250-300 g, són alletades durant 3-4 setmanes i obren els ulls al voltant
del 8-10 dies. Les cries acompanyen aprop de 10 mesos les seves mares. Arriben
a la seva maduresa sexual aproximadament als 15 mesos i viuen de 10 a 15 anys.
La població del linx ibèric està extremadament amenaçada dextinció; lespècie requereix una protecció total, doncs potser no hi hagi ni 100 parelles en llibertat a tota la Península. La disminució del seu aliment bàsic (el conill), la destrucció del seu hàbitat natural,la caça furtiva, les trampes i els atropellaments estan acaban amb aquesta espècie emblemàtica de la fauna ibèrica.
El Ministeri de Medi Ambient ha destinat 7,5 milions € per a la seva protecció.
Imatges extretes: http://www.geocities.com/RainForest/7673/1017.html
Bibliografia consultada: Mamíferos. Dr. Josef Reichholf. Ed. Blume, S.A.
La gata i el belitre: Extret de la Web: Cançons tradicionals catalanes