LES HORTALISSES:

DEFINICIÓ:

Tota aquella planta herbàcia que pot ser utilitzada com aliment de l'home rep en general el nom d'hortalissa, mentre que el terme llegum queda reservat més específicament a aquelles que pertanyen a la família de les lleguminoses, tant de les que es mengen les llavors ( fesols, pèsols, faves, llenties i cigrons ), com d'aquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina tavella o beina ( mongetes tendres, bajoca ).

SUBDIVISIÓ:

La subdivisió de les hortalisses segons la seva pertinència a una família botànica específica no s'utilitza gaire, tot i que és força freqüent escoltar parlar de cucurbitàcies ( carbassa, carbassó, cogombre, síndria, meló ) o també de solanàcies ( tomàquet, pebrot, albergínia ) així mateix de liliàcies ( all, ceba, porro, escalunya ).

Pel que fa referència a les plantes que pertanyen a altres famílies s'agrupen per afinitat segons el cicle i el tipus de conreu i modalitat de recol·lecció.

Amb freqüència les hortalisses es divideixen segons la part de la planta que habitualment es menja: es parla llavors d'hortalisses d'arrel, de tija ( tubèrcle, bulb, rizoma, carnós, turió ), de fulles ( plàntula, brots, mata, peduncle foliar, fulles cabdellades ), de flors ( flor, estams, inflorescència ), i de fruits, reagrupant en resum totes les que són plantes aromàtiques que es caracteritzen per contenir una gran quantitat d'essències que donen un peculiar perfum i sabor a l'hort. Aquestes últimes es poden utilitzar fresques o dessecades. A més a més diverses hortalisses que es caracteritzen pel seu sabor picant es fan servir, no tant pel consum directe, sinó com amaniment d'altres aliments. No hem d'oblidar les criptògames, habitualment conegudes com fongs.

D'ARREL
	api, card de moro, col-nap, xirivia, escorçonera, nap,julivert d'arrel,ràve, nap bord, ràve rusticà, remolatxa, barba de frare,pastanaga.

DE TIJA
tubercle	bulb	rizoma	carnós	turió
Moniato Xufla Patata	All Ceba Cebollí Escalunya	Rave rusticà	Col-rave	Espàrrec

DE FULLES
plàntula	brots	mates	peduncle	cabdellada
Siscall Enciamet de caputxí	Sajolida Donzell Alfàbrega Créixens Card de moro Fonoll Dragonet Gatera Salpasser Majorana Melissa Menta Orenga Romaní Ruda Sàlvia Farigola Verdolaga	Axicòria Api Col Card Col xina Escarola Espinac Herba del caputxins Enciam Ruca	Bleda Api Card Cebollí Fonoll Porro Ruibarbre	Cabdell Col de Brussel·les Enciam Cabdell de fulla arriçada

DE FULLES SIMPLES
	agrella, bleda,axicòria de Brussel·les, sajolida, alfàbrega, api, créixens, col, borratja, card, cebolleta, cebollí, col xina, cabdell, col arrissada, escarola, espinac,dragonet, gatera, salpasser, enciam, mejorana, melissa, menta, mostassa, farigola, julivert, porro, romaní, ruda, sàlvia, orenga, verdolaga.

DE FLOR
FLOR	ESTAMS	INFLORESCÈNCIA
tàpera, crèixens d'aigua	safrà	carxofa, bròquil,col, col-i-flor,flor del nap, camamilla

DE FRUIT
	fesol bord, albergínia, carbassó, carbassa, castanya d'aigua, maduixa, mongeta verda, meló, cogombre, pebrot, síndria, tomàquet.

DE LLAVOR
	fesol, alcaravia, tramusset, anís, cacaüet, celiandre, comí, cigró, pèsol, fava, llentia, mostassa.

D'AMANIMENT
	all, alfàbrega, tàpera, alcaravia, safrà, ceba, cebollí, comí, escalunya, mejorana, orenga, llulivert, rave rusticà, romaní, sàlvia, farigola.

D'AROMA
	agrella, sajolida, donzell, alfàbrega, alcaravia, anís, comí, funoll, dragonet, bitxo, fonoll, salpasser, camamilla, mejorana, melissa, menta, orenga, romaní, ruda, sàlvia, farigola.

Bibliografia consultada e imatges:

-Fausto e Isa Gorini: El huerto. Ed. El Drac.

-EL PUNT: Agenda del pagès 2003.

-Dr. E. Schneider: La salud por la nutrición. Ed. Safeliz.