CONREU: Es poden sembrar pel setembre o a finals d'hivern. S'adapta bé a qualsevol clima. La temperatura òptima és de 15º-18º C.

Exigeix sòls tous, permeables i orgànics. Adobs en abundància en les seves primeres fases i després moderats. L'adob consistirà en fems adobats, adobs verds o compost. Pel que fa al reg, ha de ser normal en la fese de germinació, i equilibrada i molt freqüent posteriorment. Es pot cultivar perfectament a l'ombra.

Les tècniques de conreu que cal fer servir són les de cavar l'hort per evitar les males herbes i regar sovint amb l'aspersió o a regues.També es lliguen per aconseguir el color verd.

Es sembren en lluna nova

PLAGUES I MALALTIES: Té el problema dels cucs i dels llimacs que es mengen les fulles tendres.

L'excés d'humitat també pot ser el desencadenant de malalties. Les malalties per causes fúngiques es poden prevenir amb derivats del coure. Les plagues es poden combatre amb rotenona o nicotina.

RECOL·LECCIO: Els enciams plantats al setembre es poden anar consumint durant la tardor, però el fred endureix les fulles.

Els sembrats a finals d'hivern es recullen a principis de juny.

APROFITAMENTS: Es una planta que es cultiva per la seva part vegetativa (les fulles), que és la part comestible.

El consum de l'enciam es fa sempre tendre. Igual que l'escarola, també té moltes varietats amb característiques diferents.

CONREU: Se sembra de febrer a març en lluna vella.

Es cultiva en quasi tots els climes. Les temperatures ambients limiten el creixement de les patates per sota de 10º C, i per sobre de 29º C no es forme el tubercle. La temperatura òptima de creixement és de 15º C. No resisteixen les glaçades.

Vol sòls profunds, frescos i orgànics, el PH és lleugerament àcid. Un terra ple de pedres o molt compacte és desfavorable.

Les exigències nutritives són abundants abans de la sembra. Vol adobs orgànics forts i accepta bé el compost relativament fresc. Pel que fa a l'aigua, el reg serà abundant per tal de mantenir el terreny fresc.

Abans de sembrar cal estendre les patates i triar les millor. Es preparen solcs d'entre 60-80 cm de distància i 13 cm de profunditat, i se sembren les patates prèviament grillades, que han de tenir com a mínim 3 ulls grillats. Els ulls grillats han d'anar cap amunt. Es colguen de manera que quedin turonets. Un cop surt la planta cal tornar a afegir-hi terra (aporcar).

PLAGUES I MALALTIES: La plaga més important és " l'escarabat de la patata" ( semblant a una marieta amb ratlles negres i grogues ). Els adults, i sobretot les larves, devoren les fulles de la patatera.

Un éxces d'adob fresc i de nitrogen afavoreixen aquesta plaga. Per combatre-la, es xafaran amb les mans tant els adults com les larves i els ous. També es pot combatre amb insecticida vegetal, o amb altres tractaments com ara nicotina, rotenona, puró d'hortigues o bé de falgueres.

El míldiu, Alternaria solani, Fusarium solani i Rhizoctonia solani són algunes de les malalties que l'afecten i per combatre-les podem fer servir: sulfat de coure, pedra o mòlt, calç, purí d'hortigues, infusions de cua de cavall...

El míldiu es pot veure afavorit en zones o èpoques molt humides. Per evitar-lo és preferible fer les regues amples, per tal que hi passi l'aire i s'assequin les fulles de les humitats de la nit. Recordem que humitat més temperatura provoca fongs.

APROFITAMENTS: Tans sols s'aprofita el tubercle, que és la part comestible de la planta; és a dir la patata.

Les emmagatzemarem en un lloc fosc, sec i ventilat, i amb una temperatura d'entre 2º i 4º C poden durar fins a 8 mesos sense grillar-se.

CONREU: La mongeta verda es pot sembrar des del març fins al setembre, en canvi la seca la sembrarem a principis de juliol.

La mongeta vol climes temperats; no tolera la calor ni les glaçades. Si la temperatura baixa d'1º sota zero o si sobrepassa els 30º C, es moren. Les temperatures ideals són entre 18º i 24º C.

Vol sòls profunds, frescos i orgànics i és imprescindible que el terreny sigui ben afinat i que la sembra sigui superficial.

Es una planta que fixa el nitrogen; per tant, no necessita fems, en canvi les seves esigències nutritives són d'una quantitat limitada d'adobs, l'aportació del quals serà 0/14/7. Pel que fa a les hídriques, seran normals en la germinació i elevades posteriorment. El millor reg per a la mongeta és a manta o amb degoteix.

L'espai entre planta i planta en la sembra ha de ser, com a mínin, d'uns 60 cm. S'hi tiren de 3 a 6 grans de llavor a cada pic.

Quant la planta faci uns 30 cm, l'haurem d'asprar (s'aconsella de fer-ho de quatre en quatre).

PLAGUES I MALALTIES: Moltes malalties són fúngiques i es poden prevenir amb productes a base de coure (caldo bordelès, vidriol...)

El pugó verd i el negre són també habituals en les mongeteres, molts cops provocats per un abús del reg i adobs nitrogenats.

Les aranyes vermelles i els àcars solen atacar les fulles de la planta en les èpoques seques o per falta d'aigua.

Tant per controlar el pugó com l'aranya vermella, resulta útil ruixar les plantes al capvespre en els dies molt secs.

RECOL·LECCIO: Comença al mes d'agost (en el cas de les varietats sembrades al març) i s'acabarà a l'octubre.

Les mongetes seques es culliran dos o tres mesos més tard que les tendres.

La collita es fa de forma gradual i segons la grandària de les tavelles.

APROFITAMENTS: S'aprofita la llavor, que és la part comestible. Les mongetes tendres ens les anirem menjant a mesura que les collim; també es poden congelar o confitar.

Quan collim les seques, és convenient deixar-les assecar uns dies a ple sol. I quan siguin ben seques, les espallussarem i les podem guardar per menjar o bé fer-ne llavor per l'any següent.

CONREU: Convé plantar-les a principis de tardor per tal que estiguin ben arrelades quan arribi el fred.

Són molt adaptables i, sobretot, els agraden climes temperats. La temperatura òptima pel seu desenvolupament està entre 15º i 23º C.

Els agrada la terra ben adobada i flonja. L'adob consistirà en fems de l'any anterior, compost en abundància o adobs verds. No necessita gaire aigua.

Per començar a sembrar, anteriorment haurem d'haver treballat molt bé la terra perquè sigui ben fina.

Les plantarem a regues, procurant que quan col·loquen la seba a l'interior de la rega la premem ben bé perquè quedi ben fixada a la terra. S'ha de regar immediatament després de la plantació.

Les anirem regant segons les exigències de la planta, que li convé la terra humida però no mullada, ja que es podreixen. El millor reg seria el de microaspersió.

Per evitar el boixat, com la majoria de les plantes, cal no repetir el mateix terreny dels dos anteriors.

El marc de plantació serà de 20 x 20 o 15 x 20.

PLAGUES I MALALTIES: No sol presentar quasi cap problema en aquest aspecte; l'únic que hem de procurar és vigilar la humitat del sòl, ja que no ha de ser gaire elevada.

Les malalties fúngiques es poden prevenir amb productes a base de coure (caldo bordalès, vidriol...), i les plagues amb Bacillus thuringiensis.

RECOL·LECCIO: Es poden utilitzar tendres o bé es poden assecar.

Les sebes tendres es poden començar a collir-se a finals de tardor i durant tot l'hivern, tot i que el més típic és la primavera. Les sebes d'assecar s'han de deixar al terreny fins que la part aèria de la planta s'assequi completament per si sola i les capes externes del bulb prenguin un aspecte ressec i trencadís.

APROFITAMENTS: La part que ens mengem és el bulb que fa la ceba.

Les cebes tendres, les anirem collint i consumint immediatament. Pel que fa a les d'assecar, per conservar-les, les deixarem assecar al sol durant una quinzena i després les deixarem un nombre igual de dies a cobert. A continuació les enforcarem i les guardarem en un lloc sec, fosc i fresc.

CONREU: Es cultiven entre abril i maig.

Se sembra en grana i se'n fa planter per trasplantar després a l'hort, quan ja no hi hagi risc de glaçades.

Vol climes temperats calorosos. La temperatura òptima és entre 20º i 24º C.

Exigeix sòls frescos, tous, profunds i assolellats.

Pel que fa al reg, haurà de ser normal en la germinació i elevat posteriorment, i amb abundants adobs orgànics. Cal posar malles d'ombreig a sobre les plantacions de les tomateres per evitar humitats, escalfades del sol i les pedregades.

Cal posar a cada tomatera una estaca d'uns 1,5 m i lligar-les perquè creixi cap amunt i evitar així que quan surtin les tomates toquin el terra i es podreixin per la humitat.

Les tècniques de conreu utilitzades són: per evitar les males herbes es posa palla, pinassa o altres elements al peu de les tomateres per impedir l'entrada de llum a les regues per tal que no s'hi desenvolupen les males herbes. També cal podar i mirar les plantes per tal de millorar la seva producció. Aixó s'ha de fer al capvespre quan les plantes estan seques i no els toca el sol.

Se sembra en lluna vella.

PLAGUES I MALALTIES: Cuc de la tomatera o cuc gris: menja les tiges i arrels de la tomatera transplantada. Podem fer servir Bacillus thuringiensis per exterminar-la.

El míldiu, que és la malaltia més temuda en tomates i patates, es pot combatre amb sulfat de coure, el tradicional caldo bordelès i també amb decocció de cua de cavall i aigua d'ortigues.

Per evitar el míldiu cal anar en compte, quan reguem, de no mullar tota la planta, només el peu.

Per evitar l'oïdi, cal tirar sofre en pols abans de la floració.

Per el mal de peu, caldrà pintar el peu de la tomatera amb una barreja de sofre, vidriol i calç.

APROFITAMENTS: Tans sols s'aprofita el fruit de la tomatera (la tomata). La tomata madura es pot conservar de 10 a 15 dies a una temperatura de 0º C, i de 10 a 20 dies les tomates semimadures a uns 7º C.

Les que són de penjar s'han d'enramar i instal·lar en llocs secs i amb una temperatura fresca.

Hi ha varietats de tomates que es poden utilitzar per fer conserves (trinxades al pot i al bany maria).

CONREU: L'escarola arrissada se sembra a principis d'estiu i l'escarola de fulla ampla, quan finalitza l'estiu.

Vol climes temperats, tot i que aguanta les baixes temperatures; la ideal perquè creixi bé és al voltant dels 7º C. Li cal ombra i un cert grau d'humitat.

Li agraden els sòls drenats, permeables i orgànics.

Pel que fa als adobs i al reg, han de ser moderats en tot moment. L'adob serà de fems adobats, compost i adob en verd. El millor reg serà per microaspersió o a regues.

Se sembren amb planter. Les plantes hauran d'estar a una distància, les unes de les altres, d'uns 30 cm.

Les tècniques de conreu que podem aplicar són les d'aprofitar les parcel·les on hi havia els pèsols i cavar per evitar les males herbes.

Si quan creix la planta la lliguem, de manera que les fulles quedin tancades, aconseguirem que agafin el preuat color verd claret.

Se sembra en lluna nova.

PLAGUES I MALALTIES: El problema més important que presenta són els cucs i els llimacs, que es mengen les fulles tendres.

Les malalties que presenten la majoria són d'origen fúngic i es poden tractar a base de coure.

RECOL.LECCIO: L'escarola arrissada es recull a la fi de l'estiu, i la de fulla ampla es cull durant la tardor o a l'hivern.

Es fa d'una forma escalonada, segons les dimensions de les mates.

APROFITAMENTS: Les fulles de l'escarola són la part comestible.

L'escarola és més forta de gust que l'enciam i té les fulles més dures. N'hi ha de moltes varietats i cal escollir l'adequada per a cada cultiu.

El consum de l'escarola es fa sempre tendre. Es guarden fins a 15 dies a una temperatura de 0º C.

CONREU: En els nostres climes temperats es pot cultivar pràcticament tot l'any, encara que se sol fer a la tardor i l'hivern. La col vol terres franques, lleugeres, ben drenades, fondes i orgàniques. El reg serà a aspersió o a regues i amb aigua abundant durant l'estiu. Pel que fa als adobs, podrem fer servir fems adobats o compost.

Es millor utilitzar planter de compra el primer any. Les plantes estaran preparades per ser transplantades quan tenen unes tres fulles o més i presenten una alçada de 15-20 cm. Cal vigilar els ulls terminals ja que si estan escapçats o en mal estat la planta no prospera. La distància que deixarem entre planta i planta serà d'uns 60 cm. Les tècniques de conreu seran les de cavar per eliminar les males herbes.

Es millor plantar-la quan faci bon temps, així creixerà de presa i es farà gran abans que el fred aturi el creixement.

La coliflor és més delicada pel que fa al fred, en canvi el broquil és més resistent.

Es pot sembrar tant en lluna nova com vella.

PLAGUES I MALALTIES: Eruga de la col, que es transforma en papallona blanca de la col. Es menja les fulles deixant tan sols els nervis. Plantar tomates prop de les cols fa disminuir aquesta plaga. Si hi ha un atac fort de l'eruga es pot tractar amb bacillus thuringiensis.

Hèrnia de la col: la produeix un fong que provoca tumors a les arrels. Per evitar-la cal vigilar que la planta no estigui gaire humida; per tant, és millor no abonar-la amb adob fresc.

APROFITAMENTS: Hi ha molt tipus i varietats de cols; les principals són la col, la coliflor i el broquil.

De fet, nosaltres ens aprofitem de l'aliment acumulat durant el primer any i ens les mengen abans que floreixi.

CONREU: Se sembren a finals de tardor i fins i tot a mitjans d'hivern, en lluna nova o vella. Es poden remullar les llavors 24 hores abans per tal que germinin més de pressa. Es fan solcs separats uns 50 cm uns dels altres i es colguen 4 llavors (faves seques) juntes a cada solc, els tapem i els reguem. No els calen aspres, a diferència de les mongetes.

Les faves són força resistents al fred, no els convé l'excés de calor i les sequeres els afecten negativament. Es una planta que s'adapta a quasi tots els sòls, fins i tot als més rústics. Es molt exigent pel que fa a l'aigua, ja que cal que la planta mantingui una humitat constant. Pel que fa als adobs, utilitzarem fems adobats o compost. Aquest cultiu accepta la terra ben femada.

Les tècniques de cultiu seran les d'eliminar les males herbes i calçar-les.

PLAGUES I MALALTIES: El míldiu i el xancre són les malalties més freqüents, a conseqüència d'èpoques humides i plujoses que les afavoreixen.

Pugo negre: Una solució és la poda de les tiges a partir de la setena flor.

APROFITAMENTS: El que aprofitem per menjar són les llavors. Aquesta lleguminosa s'aprofita tant tendra, com seca.

Si es vol assecar es deixen les tavelles a la planta fins que groguegen; llavors s'arrenca tota la planta, es guarden les tavelles fins que estan seques i finalments se'n poden extreure les faves i guardar-les. Les faves seques s'han de deixar en remull 24 a 48 hores abans de consumir-les.

Les faves tendres aguanten bé de 10 a 15 dies, guardades a una temperatura de 0º C.

DESCRIPCIO: Originari d'Asia central, es cultiva des de temps remots a Europa i Asia.

Les seves virtuts medicinals són conegudes des de molt antigament en moltes cultures.

CONREU: D'octubre a novembre és bona època de plantació.

Vol climes temperats i calurosos, tot i que és una hortalitssa molt adaptable. Soporta bé el fred, però sense excessos: per sota del -5º C es gela. Per calor no cal patir, ja que aguanta perfectament fins als 30º C.

El sòl ha de ser, per anar bé, sorrenc, permeable, lleuger, orgànic, sense estancaments d'aigua, ja que no li convé la humitat. Necessita sòls rics en matèria orgànica i un pH entre 6 i 8. No necessita gaire aigua.

Caldrà posar fems fermentats entre 1 i 2 mesos abans de la plantació.

Per sembrar, cal desgranar manualment les cabeces i seleccionar-ne les millors. Aquestes han de ser homogènies i han d'estar en perfecte estat de conservació.

Per sembrar-los cal fer regues separades mig metre i d'uns 3 cm de profunditat. Posarem les dents dels alls enterrades i mirant cap amunt.

La feina que caldrà fer a l'hort sobre el conreu de l'all consistirà en dues cavades de motocultor o aixada.

Cal sembrar-los en lluna minvant.

RECOL·LECCIO: Es poden collir els alls tendres o quan ja siguin ben granats.

Els tendres, que encara no han fet el bulb, es cullen a principis de primavera. Els granats es cullen a finals de juny o a principis de juliol. Uns quinze dies abans de la collita cal que eliminem el tronc i, un cop recollits els alls, els deixarem assecar al sol abans de guardar-los.

APROFITAMENTS: El fruit de l'all (la part comestible) que plantem ara, el podem conservar fins a l'hivern següent.

Els alls tendres, ens els menjarem de seguida que fem la collita. En canvi, els que vulguem per guardar, caldrà que, durant mig mes aproximadament, els tinguem sota d'un cobert airejat. A continuació els enforcarem i els emmagatzemarem en un lloc fred (no més de 5º C), sec, fosc i ventilat.

CONREU: Se sembren durant la tardor i l'hivern en lluna vella.

Creix bé en climes temperats i humits, suporta malament les sequeres i calors fortes. La planta resisteix bé els freds hivernals excepte en els moments crítics: durant la germinació i quan surten les flors i les petites beines o tavelles.

A la pesolera li agrada que li toqui el sol i l'ombra no li va gens bé, S'adapta bé en sòls frescos i orgànics, pobres en calci. És poc exigent pel que fa al sòl i a l'adob, tot i que sòls massa humits li fan mal.És una planta que fixa el nitrogen i no necessita quasi fems.

Les pesoleres que s'enfilen es col·loquen en solcs separats uns 70-80 cm uns dels altres i a uns 8 cm de profunditat s'hi colguen fems frescos sota cada sot; d'aquesta manera s'aprofita l'escalfor de la fermentació del fems per a la germinació de les llavors. A cada sot, s'hi col·loquen 2 o 3 pèsols secs i es colguen de terra.

Cal mantenir la terra humida perquè brotin ràpid. Un cop comencin a fer circells cal posar-hi aspres, per tal que la planta s'embranqui. Per separar-los es poden utilitzar branques d'arbres, d'arbust, canyes o també malla de plàstic. les tècniques de conreu que farem a les pesoleres seran les de cavar, calçar i asprar quan toqui.

PLAGUES I MALALTIES: el problema més gran que presenten les pesoleres són els ocells i cargols, que danyen la planta en les primeres fases de desenvolupament. Per espantar els ocells poden penjar cintes de casset o vídeo usades al llarg de la plantació, deixant que es moguin amb l'aire i brillin amb la llum del sol; d'aquesta forma els ocells s'espanten i se'n van. També podem fer el tradicional espantaocells.

El cuc dels pèsols, les larves del qual escaven galeries dins el fruit i ataquen les llavors tendres es poden combatre amb insecticida vegetal: Bacillus thuringiensis.

RECOL·LECCIÓ: a mitjan primavera i de forma esglaonada, es cullen per al consum immediat, ja que el sucre que contenen a les poques hores de la collita es transforma en midó i el gust canvia totalment.

APROFITAMENTS: s'aprofiten tant tendres con secs. Si són secs poden servir de llavors fins a 3 o 4 anys després de ser collits. Cada fruit conté de 8 a 10 pèsols.

La resta de la planta pot utilitzar-se com a ferratge o bé com abonament vegetal.