EL GAT

 La impressió que donen els ulls d'un gat sempre ha sigut gran, encara que la seva veu sigui tan melosa com la que podreu escoltar si feu un clic a la fotografia de dalt.

Gat és el nom de diverses espècies de mamífers ,      vertebrats,  d'alimentació carnívorora, pertanya a la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau, entre els quals es destaca el gat pròpiament dit, o gat domèstic (Felis catus), de cua llarga i prima, ungles retràctils, pelatge més o menys llarg i coloració diversa (amb nombroses varietats, com ara el gat d'angora, de pèl molt llarg i sedós, i el gat persa. El gat siamès, de pèl curt de color ocre groguenc), el gat cerval, o linx, i el gat salvatge (Felis sylvestris), més massís que el domèstic i amb el pelatge de color crema amb bandes fosques.

GAT DOMÈSTIC
Felis catus, família dels fèlids
 
Gata siamesa adulta
Gat d'angora

Gats d'uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua. Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils.

El gat d'angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent; el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls; el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata. Entra en zel dos cops l'any (pel febrer i a la fi de juny), i durant aquesta època el mascle és molt agressiu. La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a 6 gatets, que triguen nou dies a obrir els ulls. És d'hàbits nocturns i es nodreix de rates, ratolins, llet, peix i, ocasionalment, vegetals. L'origen del gat com a animal domèstic és desconegut. No n'han estat trobades restes prehistòriques, però hom el suposa descendent del gat africà (Felis lybica), domesticat pels egipcis i molt posteriorment estès a tot Europa, on fins al s XVI fou considerat un animal rar i de luxe.
 


 

GAT SALVATGE
Felis sylvestris, família dels fèlids
   Gat d'uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d'alçada a la creu. És d'aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d'extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals. És d'hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s'enfila molt bé als arbres, es nodreix d'ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s'apropa a les cases de pagès per entrar als galliners. Habita a l'Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1 800 m. És accidental als Països Catalans.