Mamífer carnívor semblant al linx, d'uns 75 cm de llargada i 45 cm d'alçada a la creu. El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic. El pelatge és curt i de color castany rogenc. S'alimenten d'ocells i mamífers (petits antílops, rosegadors, etc). Viuen en terrenys oberts a l'Àfrica, a Aràbia i a l'Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers.

inici

      Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes que ateny fins a 2 m de longitud, amb la cua de 90 cm, uns 80 cm d'altura a la creu i fins a uns 130 kg de pes. El seu cos és àgil, i el pelatge, curt i de color falb, és típicament tacat, amb les taques disposades en forma de cercles entorn d'un centre més clar; a l'esquena, als flancs i a les potes les taques tenen la forma de grans anells, a l'interior dels quals hi ha taques negres. Hi ha individus completament negres. Habita a Amèrica, tant en selves com a les zones de brolles i fins i tot àrides, però llur nombre ha minvat molt. Es nodreix de grossos rosegadors, de caimans, de tortugues i d'animals domèstics.

inici

   Nom de diversos mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que tenen les orelles acabades en un ble de pèls rígids, la cua curta i dues pre-molars a la mandíbula superior i que atenyen de 45 a 80 cm d'alçada a la creu. El linx pardina (L. pardellus) és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara. Habita a les muntanyes i als boscs de la Península Ibèrica i de Grècia. El linx boreal (L. lynx), que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d'Europa, i habita al NE del continent. El linx àrtic (L. canadiensis) i el linx roig (L. rufus) són endèmics de l'Amèrica del Nord.
 
 

inici

LLEÓ Panthera leo, família dels fèlids

   Mamífer carnívor de l'ordre dels fissípedes de cos robust (pot pesar fins a 200 kg) i no gaire llarg (ateny uns 180-250 cm de llargada, inclosa la cua, que fa uns 60-90 cm, i l'alçada a les espatlles és de 80-90 cm). El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades; les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls. Els mascles presenten una caballera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes. El pelatge és de color falb, uniforme o d'intensitat variable. El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s'alimenta d'antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits. És polígam, i es reprodueix durant tot l'any; arriba a viure uns 30 anys. Actualment només es troba al sud del Sàhara i en una reserva de l'Índia, però fins al s XIX habitava també a Pèrsia i a l'Àfrica nord-sahariana, i durant el període hel·lènic havia arribat a haver-n'hi a l'Europa oriental.
 
 

inici

   Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes. Fa aproximadament 1,50 m de llargada, 1 m de cua i 0,80 m d'alçada a les espatlles, de cos àgil i musculat, cap gros arrodonit i pelatge característic de fons falb amb matisos que van fins al groc pàl·lid, amb un gran nombre de taques negres amb el centre clar, sobretot al cap, al coll, a la cua i a les extremitats. Viu en tota mena d'hàbitats, tant en boscs tropicals com en zones àrides, a la muntanya i a la plana. Caça individualment o per parelles, i s'alimenta d'antílops, zebres, bous, etc. S'enfila als arbres amb facilitat. Entre els fèlids, és el que té una àrea de distribució més extensa, puix que es troba a quasi tot Àfrica, al sud d'Àsia i a Insulíndia. A Sri Lanka i a Insulíndia habiten formes de pelatge negre conegudes amb el nom de pantera negra.
 
 

inici

      Mamífer de l'ordre dels carnívors fissípedes de fins a 2 m de llargària, de tronc esvelt i coll curt, cap petit, orelles petites, potes altes i cua llarga i prima, i de pelatge curt, escàs i de color groc terrós molt clar amb taques negres. És el més ràpid dels mamífers (arriba fins a 110 km/h) i caça de dia a les planures de les sabanes d'Àfrica, i també de l'Iran i de l'Índia, on és pràcticament extingit.
 
 

inici

Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes que fa 50 cm fins a la creu i 100 cm de llargada, més 40 cm de cua; és d'un color gris terrós clar i presenta taques ovals, arrodonides i allargassades, negrenques. Habita des del sud dels EUA fins al nord de l'Argentina.
 
 
 

inici

   Mamífer del subordre dels fissípedes, de mida grossa, amb pelatge espès, curt i sedós, de color lleonat per sobre i més clar per sota. Els jovespresenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l'animal creix. Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies. Es reprodueixen cada tres o quatre anys. Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix. En general fan vida nocturna. Habiten en zones muntanyoses del continent americà.

inici

  Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes que pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm. És nocturn i s'alimenta d'ocells i de petits mamífers, i ataca àdhuc les espècies domèstiques. És típic de gairebé tota l'Àfrica.
 

inici

   Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, el representant més gros de la família (gairebé arriba a fer 3 m de longitud total), formidable depredador, de pèl rogenc, llevat de la part interna de les potes i les parts inferiors i frontals del cos, que són blanques, totes travessades per ratlles amples i fosques. De repartició asiàtica, ocupa hàbitats moplt diversos, des de Sibèria fins a Insulíndia. De nord a sud, el pèl es fa més fosc i no tan dens ni tan llarg.

inici

GAT SALVATGEFelis sylvestris, família dels fèlids

   Gat d'uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d'alçada a la creu. És d'aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d'extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals. És d'hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s'enfila molt bé als arbres, es nodreix d'ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s'apropa a les cases de pagès per entrar als galliners. Habita a l'Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1 800 m. És accidental als Països Catalans.
 
 
 

inici

GAT DOMÈSTIC Felis catus, família dels fèlids

   Gat d'uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua. Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils. El gat d'angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent; el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls; el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata. Entra en zel dos cops l'any (pel febrer i a la fi de juny), i durant aquesta època el mascle és molt agressiu. La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a 6 gatets, que triguen nou dies a obrir els ulls. És d'hàbits nocturns i es nodreix de rates, ratolins, llet, peix i, ocasionalment, vegetals. L'origen del gat com a animal domèstic és desconegut. No n'han estat trobades restes prehistòriques, però hom el suposa descendent del gat africà (Felis lybica), domesticat pels egipcis i molt posteriorment estès a tot Europa, on fins al s XVI fou considerat un animal rar i de luxe.
 

inici

• Diverses pagines WEB
• Els felins en dades
• Glosari de termes propis del text.
• Pàgina d'inici