Classe
de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes
homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules
mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i la grandària
del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic
al qual pertanyen.
Quasi
tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles,
que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun.
En les espècies excavadores i arborícoles, així com
en les voladores (quiròpters), les extremitats són profundament
modificades; les espècies aquàtiques les tenen transformades
en aletes.
La pell
presenta formacions epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques,
com les glàndules sebàcies i sudoríferes.
L'abundor
i la distribució del pèl varien molt, segons les espècies.
Determinats ordre de mamífers presenten banyes al cap, de forma
i constitució diverses.
En les
femelles, les glàndules mamàries són productores de
llet, després del part.
L'esquelet,
molt semblant al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció
en els vertebrats. La columna vertebral és subdividida en cinc regions:
cervical, toràcica, lumbar, sacra i dorsal.
La temperatura
corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte
en els mamífers que presenten hivernació i estivació.
L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats
El grup inclou unes 3 000 espècies, la majoria de les quals adaptades
al medi terrestre, bé que també n'hi ha
d'aquàtiques
i d'aèries.
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes
que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes,
àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut.
Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines
molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable,
rectes punxegudes. Són digitígrads, amb 5 dits a les
potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes
i corbades. El pelatge és generalment abundant, llanós i
de tacte suau.
Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l'olfacte, com
el de la intel·ligència. Són molt prolífics;
pareixen de 4 a 9 cries l'any.
Mentre alguns s'alimenten exclusivament de carn i derivats, d'altres mengen
també vegetals. Són cosmopolites.
Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes
o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars)
amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar
l'aliment.
En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són
unides.
Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i
l'articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical.
Tenen els sentits (sobretot l'olfacte) molt desenvolupats. En els terrestres
(fissípedes) les potes són fortes, i els
dits, en nombre
de quatre o cinc, són separats i proveïts d'ungles sovint retràctils;
en els marins (pinnípedes) les extremitats s'han transformat i tenen
una funció d'aletes.
Els carnívors s'alimenten principalment de carn, bé que en
alguns són omnívors. Són depredadors per excel·lència
i reguladors de l'equilibri dels ecosistemes, en limitar i seleccionar
les poblacions d'animals herbívors, en relació amb les aptituds
defensives d'aquests.
Tenen una distribució geogràfica molt àmplia, que
comprèn quasi tot el món.
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació
total a la vida terrestre; tenen les potes normalment conformades per a
aquest tipus de locomoció, amb 4 o 5 dits, separats i proveïts
d'ungles, sovint retràctils. N'hi ha a tot el món.
Conjunt d'individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien
de la resta d'individus de llur espècie per la freqüència
més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics,
anatòmics, serològics, hematològics o patològics,
etc).
Les races s'originen a partir de les poblacions on predomina l'endogàmia
sobre l'exogàmia a causa de qualsevol forma d'aïllament total
o parcial que permet la conservació de determinats mutants. Les
races d'animals i vegetals domèstics (races artificials) s'obtenen
per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a
fixar uns caràcters
determinats.
Gos que serveix per a guiar el ramat.
Que menja de tot, aliments animals i vegetals.
Cadascuna de les glàndules situades a la pell i que secreten la suor.
Excitació
sexual periòdica dels animals superiors, que es manifesta sobretot
en els vertebrats, principalment en les femelles. Coincideix amb el període
d'estre del cicle ovàric. El moment de l'ovulaciò va acompanyat
de tot un conjunt de canvis morfològics i fisiològics (aparició
de plomatge diferent en els ocells, d'apèndixs i expansions en els
peixos, d'excrecions oloroses en els mamífers i hiperèmia
dels òrgans reproductors) i canvis de comportament. És l'únic
període en què les femelles accepten la còpula. Hi
ha femelles amb un sol estre a l'any (que sol tenir lloc a la
mateixa estació
cada any), i n'hi ha amb dos estres o més. Els mascles solen ésser
actius durant tot l'any, i la presència d'una femella amb estre
determina llur zel.
Petit del gos.
El gos es emprat com: