gos

E l g o s

Canis familiaris, família dels cànids

Mamífer carrnívor del subordre dels fissípedes d'aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d'espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l'home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions
de poblats neolítics. El gos de les torberes (Canis palustris) és una raça salvatge que convisqué amb l'home a l'edat de la pedra; hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del paleolític. A l'edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae, del qual hom creu que provenen els gossos d'atura.
En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria; per exemple, continua d'una manera poc definida la fixació del territori amb l'orina, i el seu antic règim carnívor ha esdevingut omnívor.
El gos no té glàndules sudoríferes, per la qual cosa regula la temperatura a través dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua.
Dels sentits es destaca, en primer lloc, l'olfacte, i després, l'oïda i la vista.

El gos no té glàndules sudoríferes, per la qual cosa regula la temperatura a través dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua.
Dels sentits es destaca, en primer lloc, l'olfacte, i després, l'oïda i la vista.
Té capacitat reproductora des del primer any, però convé que la femella no s'acobli fins a dos anys. El zel es manifesta a la primavera i a la tardor, i dura dotze dies. La gestació dura nou setmanes, i a cada part neixen de quatre a sis cadells, amb les parpelles tancades per una membrana, que triga deu o dotze dies a rompre's. El període de lactància dura sis setmanes, i al cap de tres setmanes comencen a caminar.
La vida mitjana d'un gos és de dotze o tretze anys, bé que excepcionalment pot arribar a vint.

El gos és emprat per a aprofitar-ne els sentits, la força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència.
No té cap hàbitat propi i habita arreu del món.
Símbol de fidelitat, apareix en les representacions escultòriques sepulcrals, al peu dels jacents.
Actualment, la federació cinològica internacional té classificades més de 340 races de gossos que agrupa, segons criteris d'utilitat, en gossos d'atura (o de pastor), de guarda i defensa, de caça i de companyia (o de luxe). Els gossos de caça, el grup més nombrós, són classificats en gossos de mostra, que són els que assenyalen la presència de la peça en restar immòbils, els cobradors, especialitzats a recuperar les peces un cop abatudes, i els de quest o rastrejadors, que persegueixen la peça entre el boscatge (conillers), o bé la fan sortir del cau (desencauadors), o la persegueixen camps a través (llebrers), o bé la persegueixen i la desencauen (terriers).

Informació extreta de l'Hiperenciclopèdia Fotografies obtingudes de "Guia completa del perro" Purina

Inici Glossari Races Hiperenciclopèdia

Mamífer carrnívor del subordre dels fissípedes d'aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races. Els gossos actuals sembla que provenen d'espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l'home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de poblats neolítics. El gos de les torberes (Canis palustris) és una raça salvatge que convisqué amb l'home a l'edat de la pedra; hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del paleolític. A l'edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae, del qual hom creu que provenen els gossos d'atura. En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria; per exemple, continua d'una manera poc definida la fixació del territori amb l'orina, i el seu antic règim carnívor ha esdevingut omnívor. El gos no té glàndules sudoríferes, per la qual cosa regula la temperatura a través dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua. Dels sentits es destaca, en primer lloc, l'olfacte, i després, l'oïda i la vista.

	El gos no té glàndules sudoríferes, per la qual cosa regula la temperatura a través dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua. Dels sentits es destaca, en primer lloc, l'olfacte, i després, l'oïda i la vista. Té capacitat reproductora des del primer any, però convé que la femella no s'acobli fins a dos anys. El zel es manifesta a la primavera i a la tardor, i dura dotze dies. La gestació dura nou setmanes, i a cada part neixen de quatre a sis cadells, amb les parpelles tancades per una membrana, que triga deu o dotze dies a rompre's. El període de lactància dura sis setmanes, i al cap de tres setmanes comencen a caminar. La vida mitjana d'un gos és de dotze o tretze anys, bé que excepcionalment pot arribar a vint.

El gos és emprat per a aprofitar-ne els sentits, la força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. No té cap hàbitat propi i habita arreu del món. Símbol de fidelitat, apareix en les representacions escultòriques sepulcrals, al peu dels jacents. Actualment, la federació cinològica internacional té classificades més de 340 races de gossos que agrupa, segons criteris d'utilitat, en gossos d'atura (o de pastor), de guarda i defensa, de caça i de companyia (o de luxe).		Els gossos de caça, el grup més nombrós, són classificats en gossos de mostra, que són els que assenyalen la presència de la peça en restar immòbils, els cobradors, especialitzats a recuperar les peces un cop abatudes, i els de quest o rastrejadors, que persegueixen la peça entre el boscatge (conillers), o bé la fan sortir del cau (desencauadors), o la persegueixen camps a través (llebrers), o bé la persegueixen i la desencauen (terriers).