QUART ITINERARI

L'aigua va des de la plaça Onze de Setembre fins la plaça de l'Ajuntament passant per la Benplantada, Cta. de Vic, plaça del Mil·lenari, carrer Sobrerroca i finalment el carrer cap del rec, que dona directament a la plaça major.
A la cara principal no veiem massa bé, un conjunt de ratlles en relleus diferents ens fan pensar en la llum i les muntanyes de Montserrat. A sota podem llegir unes dates.
Com podeu suposar aquest carrer s'anomena així perquè la Sèquia arribava fins aquí.
Fixeu-vos bé en la placa, a dalt de tot hi figuren dues dates: 1382 i 1980.
El 1980, com deveu suposar, és l'any en què es va posar la placa. I el 1382? La sèquia, com ja s'ha dit, va acabar-se l'any 1377 però sembla que no fou fins el 1382 que l'aigua començà a proveir les cases de la ciutat.
Xics i grans són multitudinaris usuaris d'un parc que en el moment que es va inaugurar no va tenir tanta acceptació com ara.


Un cop l'aigua ha estat utilitzada, ha d'eliminar-se. Per això les ciutat modernes disposen d'una xarxa de clavegueres que recullen les aigües residuals.


A Manresa, aquestes aigües es recullen en conques naturals que donen lloc als següents torrents: el torrent de Predicadors (el del Passeig), el torrent de Sant Ignasi amb un afluent que és el torrent de la Font dels Capellans, el torrent de Santa Clara, i el col·lector del carrer Lepanto.
Tots aquests torrent van a parar a la depuradora municipal d'aigues residuals.