TERCER ITINERARI

A l'estany de l'Agulla hi ha dos ramals un va cap a la planta potibilitzadora, i l'altre és destinat al regadiu del municipi.

L'esforç que van fer els manresans del segle XIV per construir la sèquia anava encaminat a regar les terres.
El regadiu de Manresa te una extensió aproximada de 760 hectàrees.
En el document en què Pere III atorga el permís per a la construcció del canal hi consta que aquesta té per finalitat resoldre el problema de la sequera, que sovint deixava la ciutat mancada dels aliments indispensables per viure.
En aquella època l'alimentació es basava exclusivament en els cereals. La introducció del regadiu unes millores en el conreu i actualment moltes zones de cereals ara són regadiu.

La sèquia a l'entrada de l'Agulla

La sèquia com hem dit abans ve des de Balsareny , i té més de 600 anys. Com més amunt agafem l'aigua més neta és, i és menys contaminada. Si agaféssim l'aigua de Sallent no seria de tant bona qualitat, perquè hi ha les mines de sal i algunes indústries que tiren els seus residus a l'aigua.

L'aigua no baixa gaire de pressa, tarda 22 hores l'aigua a arribar a l'Agulla.
La sèquia és la principal portadora d'aigua de la ciutat de Manresa.
Gràcies al rei Pere III, a Manresa mai li ha mancat l'aigua.

El tercer itinerari, és el tram que va del parc de l'agulla fins a la potabilitzadora, actualment està soterrat.
Passa per sota el Sagrat Cor i va per Can Font i per sobre l'Avinguda de les Bases de Manresa.