ELS TEXTOS ORALS

L'oral espontani
L'intercanvi oral espontani correspon a les situacions de comunicació més habituals en la vida quotidiana: la salutació, la conv tertúlia, les reunions, deixar missatges al contestador, una assemblea de classe... Les característiques del discurs oral espontan són: grau de fomalitat baix, manca de planificació, abundáncia de díctics, sintaxi alterada, vacil·lacions, interrupcions, repeticions i la preséncia del codi no verbal. Els elemenis que constituexen el físic i la veu informen en relació amb les característiques individuals i, juntament amb l'espai, aporten elements básics a la comunicació
La conversa
La conversa espontania presenta totes les característiques pròpies del discurs espontani. L'estructura de la conversa espontània és la mateixa de qualsevol acte comunicatiu; s'inicia arnb les salutacions que posen en tuncionament el di no verbal i s'expressa lingüístcament a partir d'estereotips (Hola, com estás). En el desenvolupament, els canvis de torns, en no estar predeterminats, s'han de produir de forma coordinada. Lentonació esdevé fonamental per marcar el canvi de paraula. Una entonació ascendent interrogativa o descendent final d'enunciat decideix el canvi de torn; en canvi, l'entonació que deixa la frase en suspens indica que la intervenció segueix. La conversa acaba amb les salutacions de comiat (Adéu. Fins ara. Ja ens veurem.) que són també estereotips de tancament.
La tertúlia
La tertúlia és una conversa entre diversos participants dels quals un és el moderador. La interacció, tot i ser espontània, és asimétrica, ja que el moderador condiciona l'extensió i la duració dels torns de paraula en funció del nombre de participants. La funció del moderador consisteix a obrir i tancar la conversa, regular el torn de paraules, actuar com a àrbitre en la tria dels temes i controlar el temps d'intervenció de cada participant. A més, estimula la participació de tots els contertulians i vetlla perquè la transició dels temes sigui consensuada i es respectin els torns de paraula.Els temes poden ser escollits espontàniament entre els contertulians. De vegades es fixen a l'inici o amb anterioritat. En tot cas, sempre hi ha uns temes que sorgeixen espontàniament a l'inici i que estan motivats per la data o per l'actualitat del dia que genera temes sobre els quals tohom desitja dir-hi la seva. Normalment, el grup consensua l'ordre en què cal tractar-los. L'estructura consta d'una primera part en què es presenten els contertulians i es fan les salutacions inicials. Seguidament, mitjancant un torn de paraules es negocia el tema que resulta més interessant a la majoria. Generalment, el cos de la conversa conté diversos temes que ocupen més o menys temps de discussió en funció dels interessos de la majoria dels participants. A continuació, un seguit de torns de paraula permet tancar els temes. Després d'un torn de comiats, el moderador dóna per acabada la tertúlia.
L'oral preparat
El discurs oral preparat requereix que l'autor s'informi sobre un determinat tema per tal de redactar un text que després ha de ser llegit o interpretat. lnclou un grup de textos planificats prèviament a la seva emissíó: debat, conferència, entrevistes, reportatges televisius, discursos, teatre... La preparació i el tema condicionen el grau de formalitat alt, que va de l'estàndard al culte segons el tema i el context.
El debat
El debat és una interacció oral plurigestionada en què destaquen una sèrie d'habilitats per part dels participants: saber construir arguments i contraargu­ments, convèncer, col·laborar amb l'interlocutor, intercanviar opinions. Per preparar el debat cal reflexionar sobre les qüestions plantejades, informar-se documentar-se bé; tenir clar l'objectiu de la discussió, els arguments que donen suport al nostre punt de vista, les proves que justifiquen la nostra opinió. L'objectiu del debat és establir una confrontació d'opinions sobre un tema amb persones que tenen opinions o postures diterents. L'emissor i el receptor han de tenir una bona predisposició al diàleg i a escoltar-se mútuament sense alterar-se ni enfadar-se ni tallar la paraula als participants i aportar arguments vàlids i apropiats; saber mesurar les pròpies intervencions i respectar les decisions del moderador. L'estratègia conversacional del debat consisteix a: escoltar amb atenció el nostre interlocutor per tal de comprendre els seus arguments, la qual cosa ens permetrá detectar tant els punts febles de la seva argumentació com els punts de coincidència; utilitzar connectors per articular el discurs i fer-lo més clar i eficient; posar en joc recursos que ajudin a relacionar les nostres idees amb les del nostre interlocutor. Per exemple: l'analogia, que ajuda a introduir noves idees i el contrast, per mostrar idees antagòniques. El moderador no opina sobre el tema debatut, sinó que fa les presentacions dels participants; presenta él tema de discussió de manera concisa i breu en forma de qüestions per examinar-les; reparteix el temps d'intervenció de manera equànime entre els membres del grup; procura que les intervencions siguin clares, no repe­titives i s'ajustin al tema; canalitza la discussió; aprofundeix en els aspectes fona­mentas; resumeix de tant en tan les opinions exposades i obre noves vies de debat; redueix les tensions i recondueix les intervencions; tanca el debat recor­dant les principals opinions exposades i els punts de desacord. L'estructura correspon a aquest esquema:
Obertura: el moderador presenta els participants i el tema que s'ha de debatre
Plantejament: cada participant fa una breu exposició de les idees que pensa desenvolupar en el debat.
Desenvolupament: cada participant exposa detalladament els seus arguments i contraarguments en la interacció central del debat.
Conclusions: en un darrer torn de paraules, cada participant exposa les seves conclusions.
Tancament: el moderador acomiada els participants, agraeix les seves intervencions i tanca el debat.
La conferència
La conferéncia és un text oral no espontani regulat prèviament per escrit per la qual cosa presenta caracteristiques d'ambdós codis. La situació de comunicació té un nivell de formalitat alt. L'indret on es produeix (sala de conferències, espais acadèmics) i la distribució de l'espai ja indiquen una relació desigual. El tema és específic i la comunicació està regulada prèviament. El registre de llengua sol ser l'estàndard o el cientificotècnic, segons l'especificitat del tema i el tipus d'audiència (més o menys especialitzada). El text ha estat planificat, redactat i revisat a priori. Les marques d'oralitat se situen en dos nivelís: aquelles programades a priori (estructura ordenada amb presència de connectors, explicació inicial del desenvolupament del tema, èmfasi en determinats periodes, resum final de les idees essencials) i les pròpies d'una situació compartida entre emissor i receptor (participació del codi no verbal i capacitat de moditicació del discurs tot interpretant els senyals del públic.