|
||||||
|
L'evolució industrial de Sabadell des de mitjans del segle XIX va crear la necessitat de formació dels obrers i dels seus fills per tal de preparar-los per a les noves tasques que requeria la indústria. La formació del conjunt de la població fou encarregada, des de la Llei Moyano (1857), fonamentalment a les ordes religioses i, a més a més, també es reformà l'ensenyament secundari en el sentit de reforçar l'ensenyament del llatí, el menyspreu cap a les llengües vives i la desatenció envers els ensenyaments científics i tècnics. Això portà a sectors intel.lectuals progressistes a la reivindicació de la llibertat d'ensenyament que dóna orígen al Krausisme, a la Institución Libre de Enseñanza i l'Escola Moderna, com a referents per a un altre tipus d'ensenyament de caràcter aconfessional, coeducatiu, de contacte amb la natura i la ciència. De la situació de partida per a l'ensenyament a la ciutat ens en pot donar una idea que el 1860, el 57'7% de la població masculina i el 89'9% de la femenina eren analfabets i que els estudiants de segon ensenyament eren el 7'5 per mil. Amb tot l'organització productiva contribuia per la via de l'aprenentatge a la formació dels treballadors i l'especialització en teixits de novetat predisposava a la innovació i a la introducció de nous procediments tècnics, la qual cosa repercutia en la qualificació dels teixidors, directors de teixits i fabricants i impulsava les necessitats de complementar la seva formació tècnica per fer front als nous reptes. D'aquí els intents d'anar cercant una institucionalització de la formació tècnica que anirem veient.
ELS PRIMERS INTENTS El primer precedent d'una institució que es planteja la formació tècni- ca a la ciutat serà el Casino Industrial (sota la infuència del partit liberal progressista o "esparteristes") que el 1862 "...instaló por primera vez en esta ciudad, la enseñanza nocturna para obreros en las habitaciones superiores del café Borrás, situado en la plaza Mayor"(text mecanogafiat de l'Arxiu de l'Escola signat pel president de l'Acadèmia de Belles Arts, 1914). Els professors foren n'Agustí Rius, Jaume Montblanch i el mestre d'obres Joan Caballé, que impartia dibuix lineal. Era la primera iniciativa sortida de les pròpies capes populars, però que no tingué continuitat. Posteriorment n'agafà el relleu l'Instituto Industrial de Sabadell, creat el 1863 per alguns dels principals industrials (Antoni Casanovas, Joan Sallarés, Pere Turull, Joan Gorina, Josep de Calassanç Duran, Pere Folguera, Juan Casanovas i Sallarés, Pere Bulbena, Antoni Serret, Domènec Buxeda, Josep Crehueras i Joan B. Corominas), i que es proposava "...el progreso, fomento y defensa de la industria lanera así como las demás industrias de la población mediante la reunión de todos los elementos de instrucción y perfección que puedan alcanzarse para la mútua ilustración de sus asociados..."(article 1r. del Reglament). En l'article 5è. diu clarament:"Se establecerá á la mayor brevedad posible una clase para la enseñanza de la teoría del tejido, y podrán establecerse á medida que lo permitan los recursos de la Sociedad, otras clases que se crean convenientes para la instrucción de la juventud...". A l'article 6è. es llegeix:"Los alumnos de la clase operaria así como los hijos ó los hermanos de los asociados y demás admitidos en las clases que hayan asistido con aprovechamiento y buena conducta á estas enseñanzas, recibirán una certificación de la Junta Directiva que lo acredite, la cual les servirá de recomendación al ser admitidos en los talleres industriales...". S'instal.là al carrer Jardí, amb 50 alumnes matriculats, on s'ensenyaven teoria i pràctica de teixits, entre d'altres coses. Entre els seus professors compta amb Agustí Rius i Borrell. Després de tres o quatre anys d'eufòria, la cosa començà a esllanguir-se i les assignatures impartides quedaren reduïdes a la teoria de teixits i elements de matemàtica. L'escola plegà el 1872. EL PERÍODE REVOLUCIONARI La Revolució de Setembre de 1868 va suposar un intent d'implemen- tar algunes de les idees progressistes respecte a l'Ensenyament i així a Sabadell es crea una Escola nocturna(1868), es declara Establiment Lliure Municipal el col.legi de Segon Ensenyament dels Escolapis (25 de maig de 1869) i s'aprova la construcció d'una Biblioteca Popular(1870).
El 1872 l'Ajuntament demana a les autoritats corresponents (1 d'octu- bre de 1872) la possibilitat de crear una Escola Industrial "a imitación de las que existen en Suiza, Alemania y Bélgica y en la cual puedan adquirir los hijos de los obreros y los obreros mismos los conocimientos científicos que tengan més relación con la industria y lograr de esta manera el rápido perfeccionamiento de la misma con el empleo de trabajadores inteligentes". Aquest esperit regeneracionista es concretà en el nomenament d'una comissió que, presidida per En Valentí Almirall (i integrada també per Francesc Batlle i Manent, Lluís Carreras Lastortras, Manuel Lassarte, Gonçal Serraclara i Leandre Pons) redactà les bases de la nova Escola. Aquesta tasca s'acabà el 3 de febrer de 1873, s'aprovà el 12 d'abril, en plena Primera República, i finalment el 7 de desembre del mateix any s'inaugurà oficialment l'Escola Industrial i Mercantil de Sabadell. L'Escola Industrial i Mercantil, els objectius de la qual queden perfec- tament reflectits en la proclama municipal amb motiu de la inauguració de 23 de novembre de 1873: "En la nueva Escuela no irán los alumnos á recojer títulos que les concedan el privilegio de ejercer determinadas profesiones; irán a buscar instruccion, á adquirir conocimientos teóricos y prácticos sobre todas aquellas materias que jamás hubiera debido ignorar el oberro en un país bien regido; irán á ponerse en condiciones de ser buenos ciudadanos, honrados jefes de familia y trabajadores ineteligentes". El Pla d'Estudis, de ttres cursos de durada, comprenia les matèries següents: Rudimentos de lectura, escritura, gramática y aritmética; Ampliación de la lectura, escritura y gramática; Ampliación de la aritmética con nociones de álgebra; Conocimiento del cuerpo humano, nociones de higiene y economia doméstica; Conocimiento del alma humana, nociones de moral y de lógica; Idea del derecho y nociones de la legislación española; Dibujo lineal teórico y pràctico, copia de objetos de bulto; Nociones de física y química; Mecànica, esplicacion de las máquinas simples, herramientas y motores, idea de las máquinas mas en uso de la localidad; Teoria del tejido; Cálculo mercantil y teneduria de libros; Geografía y estadística i Lengua francesa. L'Escola admetia nens i nenes de 10 a 13 anys, edats compreses entre l'acabament de l'escola elemental i l'edat d'ingrés al treball, condiderant:"Abuso de ocuparlos como obreros antes de llegar a esa edad"). El programa s'estructurava trimestralment i al final de cada trimestre hi havia quinze dies de vacances, desenvolupant-se el curs en anys naturals. El seu director fou el mateix Valentí Almirall i la resta del professorat era: Celestí Fàbregas-secretari-, Francesc de P. Benessat-sotsdirector-, Josep Salavert-dipositari-, Narcís Nunell i Ventura Raurich.La seva vida fou molt curta, la caiguda de la República i la Restauració li foren fatals. El gener de 1874, després del Cop del general Pavía, En Valentí Almirall dimití i el nou Ajuntament provisional encarregà un informe sobre la situació de la instrucció pública a Sabadell en el qual es demana la supressió de l'Escola (entre d'altres coses perquè oferia un ensenyament laïc, perquè era millor tenir un Institut de Segon Ensenyament i perquè estalviaria diners a l'Ajuntament). El consistori definitiu, establert el març del mateix any, decideix que l'Escola continuï i buscar-li uns locals definitius (la direcció l'exercirà En Francesc de P. Benessat). Quan ja s'havia iniciat el trasllat als nous locals (a l'edifici de l'Hospital Vell) s'interromp i l'Ajuntament demana les dades de matriculació al Director, que eren les següents: Número d'alumnes que hi han assistit des de la inauguració: 204. Alumnes que hi assisteixen actualment(desglossats per assignatures): -Ampliació d'escriptura i càlcul mercantil: 42. -Dibuix natural i líneal: 16. -Teoria del teixit: 5. -Química aplicada i coneixement del cos humà i nocions d'higiene: 6. -Física i mecànica amb dibuix de la màquina: 18. -Francès: 14. Sota la presidència d'un nou Alcalde, Josep de Calassanç Duran, s'acordà suprimir l'Escola i tornar a establir un Institut de Segon Ensenyament a càrrec dels Pares Escolapis. El 28 de maig del 1874 fou tancada definitivament, així com ho foren les escoles dominicals per a adults i les classes nocturnes gratuites per a obrers. LA RESTAURACIÓ El 1876 es creà el Colegio de San José, al carrer Jardí -on hi ha actualment el CEIP Enric Casassas- que de bon principi impartí també classes de comerç , de dibuix lineal i de màquines i de mecànica aplicada a les industries cotonera i llanera i d'on sortirien alumnes com Esteve Salavert i Brujas i Jaume Cortada i Rauret, que després retrobarem a la nostra Escola com a Director i professor. Aquesta escola desparegué el 1902, sembla que absorvida pels Maristes, però des del 1901 fou l'origen de l'Academia Industrial Mercantil que continuà les seves activitats fins almenys el 1914, primer a la Rambla i després al carrer Sant Joan. La "Revista de Sabadell" del 7 de setembre de 1901 portava el Pla d'estudis d'aquesta Acadèmia, dirigida per Josep Torras Puno:
Durant alguns anys s'impartiren classes particulars de teoria de teixits per part d' En Francesc Duran i Brujas i En Narcís Giralt i Sallarès.
El 1880 es fundà l'Ateneu de Sabadell, per iniciativa dels senyors Quer, Vila, Oliver i Figueras, on es crearen aules per a l'ensenyança de dibuix i pintura (origen de l'Acadèmia de Belles Arts) i on En Narcís Giralt i Sallarès establí una secció d'ensenyança de teoria de teixits i anà fent forat la idea d'establir una escola d'ensenyament tècnic professional i artístic. El 25 de març del 1888 es fa pública la instància del Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç demanant al Govern una Escola Industrial.El mateix 1888 es crearà una "Secció segona d'Arts i Oficis de l'Ateneu de Sabadell" i es consolidarà l'ensenyament de la teoria de teixits introdint-se el 1890 classes de tecnologia. El 1898 s'introdueix l'ensenyament del dibuix en figura i aplicació de teixits a més a més de teoria de teixits, francès, anglès, dibuix lineal, geometria aplicada a la indústria i classes de mecànica. A l'Ateneu hi varen impartir classes En Pau Alguersuari (teoria del teixit), Enric Trias (comptabilitat mercantil), Miquel Pach (aritmètica), Joan Rizzo (matemàtiques), Frederic Sendra (música), Mr. Valette (francès) i Ramon Quer, J. Espinalt i Joan Vila Cinca (professors de dibuix artístic i pintura). A molts d'ells els trobarem en l'inici de la nostra Escola. En Narcís Giralt ja havia fet un estudi el 1891 sobre la "Utilitat de les Escoles d'Arts i Oficis" on es deia: "La ignorància condueix, sovint, l'home al vici i al crim la instrucció s'ha de considerar remei preventiu per a evitar-los. La instrucció és la salvaguarda del capital. L'obrer que posseix coneixements, teòrics i pràctics, serà sempre pre- ferit a aquell que sia rutinari, puix que en el temps d'avenç en què ha entrat la nostra indústria, els treballadors necessiten en absolut coneixements científics per adaptar-los al treball. L'obrer acostumat a l'estudi, aprèn a tenir criteri propi en totes les qüestions i difícilment el seduexen les utopies que en clubs i reunions se li prediquen. Cal que els professors no tinguin severitat amb els seus alumnes, els quals no han d'assistir a l'escola tement el càstig. Cal procurar inculcal-s'hi l'afany de conquerir el pa intel.lectual que ha de transformar-se, més tard, en el sosteniment material per a ells i els seus fills. El comptar amb els dits és cosa d'abans. Avui per al càlcul més insigni- ficant, li cal a l'obrer conèixer aritmètica, puix amb ells el fa més exacte i més ràpid. Cal preparar la joventut per a què allà on hi hagi una fàbrica de teixits o un taller industrial, sia de la classe que sia, s'hi pugui guanyar el seu pa i el de la seva família mercès als coneixements que, com a mare previsora, li haurà proporcionat l'Escola d'Arts i Oficis". Aquestes idees són força significatives de l'esperit que amarà la crea- ció de la nostra Escola, donat que En Narcís Giralt en fou el principal impulsor i el primer director. El 1891 es fundà l'Escola de Tall i el 1894 l'Escola Municipal d'Idiomes.
El 8 de novembre del 1895 el Gremi de Fabricants envià a l'Ajunta-ment una còpia del projecte per a l'obertura de l'Escola Industrial on s'establien les normes d'ingrès, les matèries i el nombre de cursos -4-, així com la creació de classes nocturnes per a obrers.
|
ANTECEDENTS
El
1871 En Feliu Sardà i Salvany va fundar l'Acadèmia Catòlica,
amb forta incidència en la vida social de certs sectors de
la ciutat.
Logo del Gremi de Fabricants. Font: web del Gremi.
