ELS INICIS DE L'ESCOLA INDUSTRIAL I D'ARTS I OFICIS

Els diversos esforços fets durant la segona meitat del segle XIX per crear una Escola industrial i d'arts i oficis s'anaren concretant a inicis del segle XX. El 27 de febrer del 1902, en una sessió de la Junta del Gremi de Fabricants es planteja la creació d'una nova escola que "...tienda a la fusión del Gremio de Fabricantes y la Academia de Belles Arts" i es creà un grup encarregat de tirar endavant les gestions. A la sessió del 12 de març s'anuncià l'acord amb l'Acadèmia de Belles Arts per a constituir l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, formant-se el quadre de professors (Manuel Falguera i Durán, Pere Salas i Argelaguet, Narcís Giralt, Jordi Forcada, com a titulars i de subtituts: Miquel Massagué i Casajoana, Joan Rizzo, Joan Vila i Llorenç Lladó) i el projecte de pressupost (sessió del 18 de març). El dia 5 de maig del 1902 es constitueix a l'Alcaldia la Junta de l'Escola (on figura com a Director En Narcís Giralt i com a Subdirector En Joan Vila Cinca) formada pel Gremi de Fabricants i l'Acadèmia de Belles Arts, amb l'ajut de l'Ajuntament i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell que cedí locals en la seva seu del carrer Sant Antoni per a les primeres classes, tot i que els ensenyaments de caràcter artístic: Dibuix (impartit per Llorenç Lladó), Dibuix de model i aplicació (Joan Vila Cinca) i Teoria de Teixits (Narcís Giralt)es continuaran fent a la seu de l'Ateneu. Amb data 12 de gener de 1902, consta a l'Arxiu de l'Escola, una còpia mecanoscrita del projecte de Reglament Interior de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, prova de la preparació avançada del Projecte d'Escola. Aquest Reglament fou aprovat el 27 de gener de 1903.

Seus de l'Ateneu, Caixa de Sabadell i de l'Acadèmia de Belles Arts.

De fet en un document manuscrit de l'arxiu de l'Escola queda constància que el primer curs (de forma encara no oficial, ja que la Junta no es constituí fins el mes de maig) de l'Escola s'impartí entre el 5 d'abril i el 30 de juny del 1902. Per la seva importància el transcrivim integrament:

"Escuela Industrial y de Artes y Oficios

Liquidación del curso desde 1º de Enero á 30 Junio de 1902

Ingresos:

217 matrículas: 80 de pago á 10 ptas. : 800 ptas.(137 de gratuitas).

Cobrado á cuenta Subvención del Municipio: 1000. Total ambdos conceptes:1800 ptes.

Deficid á cubrir:

Resta á cobrar media anualidad de la subvención Municipio: 750 ptas.

Mitad subvención á cobrar de la Excma. Diputación: 1750 ptas.

Resta á cubrir por el Gremío de Fabricantes: 8836 ptas.

Total pesetas: 13136

Gastos:

Dn. Narciso Giralt, Director: 500 ptas.

Dn. Juan Rizzo, Professor de Matemáticas: 750 ptas.

D. Pedro Salas, Profesor de Física y Electrotecnia: 750 ptas.

Dn. Jorge Forcada, Profesor de Química: 750 ptas.

Dn. Juan Vila, Profesor de Dibujo aplicado á las Artes: 750 ptas.

Dn. Lorenzo Lladó, Profesor de Dibujo general artístico: 500 ptas.

Dn. Narciso Giralt, Profesor de Teoria de Tejidos: 1.500 ptas.

Un conserje: 450 ptas.

Dos bedeles: 600 ptas.

Alumbrado: 1421 ptas.

Ayudante de Secretaría: 300 ptas.

Material para clases: 4865 ptas.

Total gastos: 13136 ptas

Sabadell, 10 de Septiembre de 1902".

Futlletó primer curs Escola.Arxiu Escola.

En un futlletó de l'Arxiu de l'Escola es deia que l'admisió d'alumnes quedava oberta fins el 9 d'abril, amb les següents matèries: Teoria de teixits, Dibuix general artístic, Pintura, Escultura, Matemàtiques elementals, Dibuix lineal geomètric, Perspectiva, Mecànica industrial i Física i Química industrials. El professorat era: En Narcís Giralt, Joan Vila, Llorenç Lladó, Joan Rizzo i Pere Salas. La Secretaria de l'Escola estava situada al segon pis de l'Ateneu.

Plànols de les dependències de l'Ateneu, a la plaça Pi i Margall (actual Sant Roc), on es feren part de les primeres classes de l'Escola.En aquestes dependències hihavia l'aula de Dibuix general artístic i d'aplicació (A), l'aula de Teoria de Teixits (B) i la Direcció (C). A la seu de la Caixa de Sabadell, representat al segon plànol, del carrer Sant Antoni hi havia la Sala de Junta de Professors, una sala de Telars i Tintoreria i aprestos, una aula on s'impartia Francès i Comptabilitat de tallers, una altra d'Aritmètica, Àlgebra i Geometria, i una de Dibuix geomètric i Física i Química.

Així començà l'Escola, tot i que el primer curs oficial fou el del 1902/1903. D'aquest curs disposem també de la previsió de Pressupost d'Ingressos i Despeses:

"Presupuesto de Ingresos y Gastos para el curso de 1902 á 1903

Ingresos:

150 matriculas de pago a 7'50 ptas una : 1125 ptas.

Subvención del Estado: 3000 ptas.

Subvención de la Excma. Diputación: 3500 ptas.

Subvención del Municipio: 3500 ptas.

Deficid: 20575 ptas.

Total ingresos: 31700 ptas.

Gastos:

Dn. Narciso Giralt, Director: 1000 ptas.

Dn. Miguel Pach, Profesor de Clase Elemental Preparatoria: 1000 ptas.

Dn. Juan Rizzo, Profesor de Matemáticas: 1500 ptas.

Dn. Pedro Salas, Profesor de Física y Electrotecnia: 1500 ptas.

Dn. Jorje Forcada, Profesor de Química: 1500 ptas.

Dn. Manuel Folguera, Profesor de Mecánica: 1500 ptas.

Dn. Juan Vila, Profesor de Dibujo aplicado á las artes: 1500 ptas.

Dn. Lorenzo Lladó, Profesor de Dibujo Gral. Artístico: 1000 ptas.

Dn. Jaime Casas, Profesor de Francés: 1500 ptas.

Dn. José Salvany, Profesor de Contabilidad de taller: 1000 ptas.

Dn. Narciso Giralt, Profesor de Teoria de tejidos: 3000 ptas.

Dn. Juan Miralpeix, Profesor de Prácticas de tejidos: 1000 ptas.

Dn José Cunill, Profesor de Pràcticas de Mecànica: 1000 ptas.

Un Ayudante de Secretaría: 600 ptas.

Un Conserje: 900 ptas.

Dos Bedeles: 1200 ptas.

Alumbrado: 3500 ptas.

Material para clases y alquileres de local: 7500 ptas.

Total Gastos: 31700 ptas.

Sabadell 10 de Septbre de 1902".

En el mes de setembre es certifica la idoneïtat dels locals on s'impartiran les classes, tant des del punt de vista sanitari com de salubritat, higiène i seguretat per part del Sotsdelegat de Medicina del Partit de Sabadell, En Feliu Vilarrubias Viada, i l'Alcalde de Sabadell, En Joaquim Cladellas.

El 25 de setembre En Narcís Giralt, director de l'Escola, publica el programa per al curs 1902/1903. Les classes començaren aquell mateix curs amb 162 alumnes matriculats. Les assignatures que s'impartien eren: Dibuix figurat o artístic, lineal o de maquinària i d'arquitectura; Modelat en fang, Teoria i pràctiques de teixits; Aritmètica; Electrotècnia; Física; Química i Idiomes.

Foto de grup del curs 1902/1903. Autor Soldevila (AHS).

La inauguració oficial no es feu fins al 23 d'octubre del 1904 per part de l'aleshores Ministre d'Agricultura Don Manuel Allendesalazar (amb l'assistència del President de la Diputació-Josep Espinós-, el Rector de la Universitat de Barcelona-Rafael Rodríguez Méndez-, l'Alcalde-Joaquim Cladellas- i el President del Gremi de Fabricants-Joaquim Casanovas),el mateix any en què l'Escola s'instal.là a la casa pairal dels Casanovas al carrer Sant Antoni (edifici de l'actual Museu d'Història).

Seu Museu Història

ELS FONAMENTS TEÒRICS DE LA NOVA ESCOLA

L'esperit amb que nasqué l'Escola era fruit del moment i de les entitats fundadores i conjuminava la preparació per a les indústries:" ...que llenase cumplidamente los fines teóricos y prácticos que reclaman las industrias y talleres de la localidad, siempre susceptibles de nuevos adelantos, ávidos siempre de progresivas reformas que les pongan al nivel de sus concurrentes nacionales y extranjeros"(N. Giralt) amb la pretensió de la recerca de l'ordre social que evités la propagació dels plantejaments radicals del moviment obrer: "Solo deseamos el avance y mayor bienestar del obrero. Podrá acaso haber quien diga que los fabricantes desean que el obrero sea instruido y se perfeccione tambien la mano de obra, mejorando las marcas y saliendo beneficiada la industria. No, no es este nuestro ideal, por más que del mejoramiento y mayores aptitudes del obrero es justo y lícito esperar también una mejora y un mayor valor del artefacto. Nuestro primer ideal, nuestro principal objetivo es borrar...esa distancia que nos separa, llegando á la armonía entre el capital y el trabajo, para que concluyan esas luchas contínuas entre ambos factores de producción."(Joaquim Casanovas, president del Gremi de Fabricants en el discurs d'inauguració oficial de l'Escola). "Hay buena voluntad de parte de los ricos, hay buen deseo de parte de los pobres, hay buen deseo del capitalista y buen deseo del obrero, y si no los hubiera hay que despertarlos; no falta sino que venga el abrazo de amor, completamente independiente, completamente desinteresado, que estreche estas dos clases, que, separadas, son motivo de divergencias y disgustos".(Discurs del Rector de la Universitat de Barcelona, Rodríguez Méndez, a la Inauguració oficial).

"La formación evita la revolución pues saca al obrero de la desesperanza al ver que el aprendiz estudiando puede llegar a ser maestro" (Memòria de la inauguració oficial d'octubre del 1904). En Joan Rizzo, professor de l'Escola, ho deixava encara més clar en el discurs inaugural del curs 1904-1905:"...Considerada la importancia de las Escuelas Industriales desde el punto de vista social, es necesario convenir en que hoy más que nunca, interesa a los poderes públicos evitar las fatales consecuencias que a la sociedad reporta la falta de instrucción en la clase trabajadora; de otro modo continuarán siendo los preceptores de la masa obrera unos cuantos filosofos a la moda por sus ideas exaltadas y las publicaciones que exciten las lucubraciones de sus juveniles y fogosas inteligencias, las inspiradas en el frio escepticismo o la revolución, el socialismo o la anarquía...Es a todas luces necesario proporcionar a los obreros la manera más práctica de que sean buenos y entendidos auxiliares para el técnico en su constante afán de perfeccionar la producción...".

No oblidem que la fundació de l'Escola es feu en els anys en què Espanya, perdudes les últimes colònies, es debat entre el tancament i el regeneracionisme. Estem en plena crisi del 98: "La necesidad de regenerar la patria española, surgió potente y avasalladora cuando á raiz de la pérdida de nuestras colonias, vió el Estado, vieron los industriales todos, que el desastre sufrido allende los Occéanos había de repercutir desgraciadamente con golpe tremendo, sobre nuestras fábricas y talleres... De ahí nació en la mente del Gobierno español, la idea de acudir pronto al remedio, transformando las antiguas Escuelas de Artes y Oficios en Elementales de industria para enseñanza de la clase obrera y de crear las Superiores para las clases directoras..."(Discurs de Narcís Giralt a la Inauguració oficial, 1904).

En aquest mateix discurs es feia esment al fet de no haver creat una Escola Oficial:"...pero no convenia á los intereses de Sabadell mantener una escuela de menor cuantía como es la Elemental, ni sirven tampoco para nuestro modo de ser y vivir las de Superior categoria. Para esta no dan los hijos de esta ciudad contingente bastante á su sostenimiento, ni tampoco la importancia de su producción necesita hoy por hoy hombres de conocimientos tan vastos como aquella presupone y en cambio las Elementales no llenan el vacio que aquí se necesita llenar". Aquesta decisió, fruit segurament també de la necessitat de control que els industrials sabadellencs volien tenir sobre els obrers de la ciutat, marcà, per a bé i per a mal, el futur de l'ensenyament professional a la ciutat, per molt que el President de la Diputació digués:"Lo que ha hecho Sabadell es práctico. Ni concretarse á elementalismos que no bastan a satisfacer las naturales aspiraciones de esta población en su desarrollo y en su grandeza, ni pretender tampoco aspirar á cosas mas altas que puedan ser contraproducentes; esto, al realizarlo la Junta directiva de la Escuela, ha demostrado cuál es el verdadero espiritu práctico, espiritu práctico que revelan y demuestran los catalanes en todas sus obras".(Discurs a la Inauguració oficial, 1904). Com tantes vegades en el nostre país, la societat civil supleix a l'Estat però, també com en altres ocasions, potser amb una manca de volada suficient.

Ja es plantejava també el President de la Diputació un problema encara actual, la manca de tècnics: "Entre la modesta blusa del obrero que aprende un oficio de una manera exclusivamente práctica, mecánica, rutinaria, y el hombre que frecuentando la Universidad busca conseguir una toga y una muceta de abogado ó de medico, no habia clases intermedias; y estancada la juventud, no encontrando sitio sus aficiones, presintiendo el ambiente tal vez tradicional á ciertas prevenciones de clase, inundaba la Universidad y dejaba huérfanos los talleres".

Detalls decoratius de la façana de la Seu central de la Caixa de Sabadell

Què hi pinten les arts i oficis en una Escola amb aquests objectius?. A part de la influència de l'Acadèmia de Belles Arts en la seva fundació, cal tenir en compte que estàvem en l´època del Modernisme, moment en què s'unia l'estètica i la utilitat en la producció arquitectònica i s'introdueix la figura de l'obrer especialitzat que ha d'estar format en les arts decoratives. Els oficis com la forja, l'ebenisteria, l'estuc, la ceràmica, etc. són fonamentals i, per tant, la preparació artística ha de formar part de la formació bàsica dels obrers que s'hi dediquin. A més a més, moltes indústries necessitaven obrers formats en el dibuix lineal per tal de poder emprar plànols per a la construcció de peces (indústria mecànica), el disseny de teixits també demanava coneixements artístics, etc. L'educació artística està enfocada a la seva aplicabilitat, es tracta de formar artesans amb certs coneixements i habilitats artístiques. La finalitat última de l'Escola no és la de formar artistes sinó obrers amb capacitat suficient per poder aplicar aquests coneixements i habilitats en determinats oficis. En Joan Vila Cinca (professor de l'Escola des dels seus inicis) ho deixà ben clar en el discurs inaugural del curs 1928-29: "...Yo no pretendo ésto (crear grandes artistas), solamente que el arte se extienda y vulgarice en las industrias y oficios; única manera de conseguir paulatinamente la educación artística y su propensión al buen gusto". El seu fill, En Joan Vila Arrufat, en un escrit de l'agost del 1934 dirigit al Patronat reblava el clau:"D'un cuant temps ençá amb un desconeixement que no es comprèn, semblava que es volgués esborrar de mica en mica aquell caient artístic, que al fí i al cap, marcava l'origen de la nostra Escola. Pot èsser anaven tots equivocats: els que no més pensaven fer artistes i els que creien que aquets sobraven. La característica del teixit, emblema nostre, ens marca ben clar i d'una manera categòrica que Sabadell obtindrá el seu triomf total, el día que la fusió perfecte d'aquestes dues activitats tan nobles i humanes, l'Art i l'Industria, s'hagi acomplert". De fet, gràcies a Vila Cinca i Joan Vilatobà i altres:"l'activitat artística sabadellenca durant tot el segle XX, que és -si més en relació amb altres ciutats catalanes comparables- molt superior a la que es podia esperar, s'origina en aquest ensenyament tècnico-artístic que impartirà durant molts anys l'Escola Industrial" (Joaquim Sala-Sanahuja).

Escut original, obra segurament d'En Joan Vila Cinca (1903?).

ELS FONAMENTS ECONÒMICS I LEGALS

Les primeres necessitats del nou Centre foren cobertes pel Gremi de Fabricants i l'Acadèmia de Belles Arts (que hi aportà mobles i utillatge) i per donacions de diversos industrials de la ciutat. Per exemple: En Pere Turull va donar un gabinet de física, el Srs. Gusí, Balsach i Cia. un teler mecànic els Srs. Prat, Carol i Cia., Agustí Abad, Joan Vergés i altres materies primes i maquinària per a les classes pràctiques de teixits. Més tard, quan es fundà el Patronat que el regiria, s'aconseguiren subvencions de l'Ajuntament, la Diputació i l'Estat i, a més a més, s'establí un cànon destinat exclusivament al manteniment de l'Escola entre els industrials (en concepte d'inspecció industrial) i els propietaris de finques urbanes (en concepte de canals i desguassos), que recaptava l'Ajuntament. Aquest canon s'establí el 1908 i fou substituit el 1932 per una subvenció municipal.

La constitució del Patronat és una mostra del component ciutadà de l'Escola. Així, ho podem veure en la relació dels membres del primer Patronat (1902):

President: Il.lm. Sr. Alcalde, Moisés Alguersuari; Vicepresident 1r.:Rv. Rector de l'Església de Sant Fèlix, Dr. Josep Alsina Alcover; Vicepresident 2n.: President del Gremi de Fabricants, Josep A. Duran i Folguera; Vocals: Joan Sala i Busquets (delegat de l'Ajuntament), Enric Turull i Comadrán (delegat de la Caixa d'Estalvis de Sabadell), Josep Planas i Borrell (delegat del Banc de Sabadell) i Josep Comas i Magenti (delegat del Gremi de Fabricants).

Banc de Sabadell i Esglèsia de Sant Fèlix

El 21 de juny del 1902 va prendre possessió la Junta Administrativa, encarregada de la gestió directa de l'Escola, formada per: Narcís Giralt i Sallarés (nomenat Director), Joaquim Casanovas, Josep Masagué, Joan Carol, Ramon Molins, Josep Figueras i Francesc Pulit.

En la reunió de la Junta del Patronat del dia 13 de setembre de 1902 s'acordà que el nou Centre prengués el nom d' Escola Industrial i d'Arts i Oficis.

En el primer Reglament Interior de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell (1902) s'establien els oficis a impartir: Mecànics, Filadors, Fusters de màquines, Tintorers, Aprestadors, Ebenistes, Dibuixants de teixits, Pràctics de teixits i Caps de fàbrica, i les diverses assignatures. Els alumnes podien matricular-se en qualsevol assignatura i no era necessari aprovar-la per poder-se matricular en una altra. A l'article 6è. es deia:"La enseñanza de las asignaturas revestirá un caracter esencialmente práctico y de directa aplicación, dado el poco tiempo que por regla general disponen los alumnos para el Estudio". L'article 8è. deia:"Anexa á la Escuela habrá una clase elemental de preparación para adultos, que hayan de cursar en el Establecimiento y no se hayan instruido suficientemente".

En el discurs inaugural del curs 1904-1905 En Narcís Giralt deixava ben clara la línia pedagògica en què es fonamentà l'Escola:"...En el sistema seguido por nuestra Escuela háse procurado, como aconseja Herberto Spencer, que la actividad mental vaya acompañada del placer y de que el método de educación produzca en el alumno una actividad agradable, no por el estímulo de la recompensa, sinó por la satisfacción que lleva consigo el empleo de aquella actividad...Procuramos que sujetos al cumplimiento del Reglamento sean nuestros amigos durante el curso y que asistan a la lección diaria con el afán de conquistarse el pan intelectual que ha de transformarse más tarde en el sustento material para ellos y sus hijos".

Des del principi hi assistiren nois i noies conjuntament, tot i que com veurem més endavant, amb unes normes molt estrictes. "Hay algo en esta Escuela que no habia visto nunca en España: reunidos en una misma aula los niños y niñas. Supone esto una cultura en la población y demuestra un adelanto tal que permiten el bello ideal de reunir en la Escuela á los dos sexos, aprendiendo igualmente, con todos los respetos debidos; señal de cultura y de tolerancia que son un timbre, no diré de orgullo, pero si de satisfacción completa para Sabadell".(Discurs del Ministro Manuel Allendesalazar a l'acte oficial d'inauguració de l'Escola, 1904).

L'Escola té la consideració de privada subvencionada i per accedir-hi:"Para ser alumno de la Escuela se requiere haber cumplido doce años de edad, saber leer y escribir y conocer las cuatro reglas fundamentales de la Aritmética en el sistema métrico decimal"(article 32 del Reglament Interior del 1902). Els de preparatòria havien de tenir complerts 10 anys per a primer curs i 11 per al segon (article 43è). Les classes lectives es desenvolupen de l'1 d'octubre al 30 de juny (article 3r. del mateix Reglament) i l'alumnat podrà ésser de dues classes:"...1º-Los que satisfaran la cuota mensual que por cada asignatura se fijará a principios de cada curso por la Junta Administrativa. 2º- Los de matrícula gratuita"(article 34). El règim disciplinari de l'alumnat s'establia així:"Los castigos que podrán imponerse a los alumnos serán: 1º Reprensión privada y pública al alumno en la clase a que pertenezca. 2º Expulsión de la clase durante la misma, dando cuenta a la Dirección. 3º Perdida de curso. 4º Expulsión de la Escuela."(article 55).

L'Escola no seguirà completament els plans d'estudis de les escoles estatals equivalents, adaptant-se a les necessitats locals:"Se ha tenido en cuenta al adoptar este plan, los grados de instrucción elemental que en general poseen los obreros de Sabadell, las horas que pueden dedicar al estudio, así como las asistencias a las clases y cuáles las industrias y oficios que más directa y rápidamente necesitaban la intelectualidad que debía proporcionar la Escuela, y la manera de que en el más breve plazo pudieran obtenerse resultados positivos de su enseñanza"(discurs inaugural del curs 1904-1905 d'En Narcís Giralt).

El Pla d'estudis previst al Reglament de Règim interior del 1902 era el següent:

Com hem dit abans, seria complicat explicar perquè no s'implantà una Escola oficial (com a Terrassa o Vilanova i la Geltrú) i s'optà per aquest model de caire privat . Potser les possibilitats de control més gran per part de la ciutat i les institucions que la crearen en donen una bona raó, però seria agosarat afirmar-ho. La veritat és que aquest caràcter específic n'ha estat, al mateix temps, la seva força i la seva debilitat al llarg de la història. En un escrit mecanografiat de 1914 el President de l'Acadèmia de Belles Arts ho argumentava així:"...analizados los planes de enseñanza de ambas Escuelas (es refereix a les de Terrassa i Vilanova) no se estimaron adaptables a nuestras necesidades; el de las elementales por insuficientes y el de las Superiores por sobrante de unas asignaturas y falta de otras. Añadése á esto el temor de ver mal servidas las clases siéndolo por catedráticos oficiales, adoptóse el criterio de fundar una Escuela autónoma bajo el Patronato...con libertad absoluta del nombramiento del Profesorado y de su cambio...Además, se tuvo en cuenta que las Escuelas de industrias superiores no podian dar de momento el fruto apetecido por falta de profesorado idoneo, al mismo tiempo que por insuficiencia de material adecuado á las enseñanzas textiles, alma-mater de nuestras industrias. Para llegar al maximo de conocimientos, nuestros fabricantes han preferido y preferirán para sus hijos las Escuelas alemanas ó inglesas á aquellas... De ahi se dedujo, que lo que convenia á Sabadell, era la formación de obreros y contramaestres perfectamente instruidos en su metier y que los hijos de fabricantes, destinados por naturaleza á ser clase directora, pudiesen alcanzar si no el summum de la tecnica fabril, la mayor cantidad posible de conocimientos, preparatorios en cierto modo, para su ulterior desarrollo en las Escuelas extrangeras". La realitat és que la ciutat no comptà durant molt de temps amb cap Centre oficial i que el seu alumnat havia de revalidar els seus estudis -si així ho desitjava- examinant-se en un Centre oficial d'altres localitats.

ELS PRIMERS CURSOS

El nombre d'alumnes anirà augmentant ràpidament: 297 el 1903, 366 el 1904... tot i que el nombre real dels que assistien regularment i es presentaven als exàmens era molt més reduit. La majoria tenien entre 12 i 20 anys i eren de Sabadell, quasi tots obrers o fills d'obrers relacionats amb la indústria tèxtil. En el curs 1904-1905 les assignatures a impartir eren: Classe preparatòria, Aritmètica i Geometria, Àlgebra i Trigonometria, Mecànica aplicada, Dibuix artístic i aplicat, Física i Química, Dibuix geomètric i de màqines, Teoria i pràctica de teixits, Francès, Comptabilitat de taller i Teneduria de llibres. Les classes es feien en horari nocturn, de 7 a 9 del vespre, ja que la immensa majoria eren obrers que anaven a l'Escola després de la jornada laboral. Recordem que en aquells temps la jornada setmanal en el ram tèxtil estava en les 65 hores. El professor J. Rizzo ja havia fet esment a la dificultat de poder fer ambdues coses a la Inauguració oficial: "... como nuestras laboriosas y sufridas clases artesanas y obreras que apenas raya el alba comparecen en las fábricas y talleres, donde pasan trabajando las horas del dia á cambio de un jornal más ó menos modesto con que atender a las más perentorias necesidades de la vida, conseguirán esa ambicionada instrucción técnica-científica de conocimientos útiles para su arte, oficio ó industria, noble enseñanza de su salvadora redención que tanto interesa sea guia y norte de los activos pueblos industriales y manufactureros, ya que tan benéfico influjo produce en el relativo bienestar de la sociedad contemporánea". En Narcís Giralt ho digué millor:"...tratándose de adultos empleados en trabajos manuales durante el dia y que llegada la noche, cuando sus cuerpos fatigados piden ansiosos á unos el descanso necesario a la reposición de sus agotadas fuerzas, y á otros dar rienda suelta á ilusiones halagueñas, sacrifican el goce propio de la edad juvenil y el reposo fisico, para acudir á donde saben que han de adquirir la intelectualidad anexa al individuo civilizado".(Discurs Inauguració oficial, 1904). És un altre del temes recurrents en la història de l'Escola, com fer compatibles treball i estudis.

El quadre de professors d'aquest any estava format per: Narcís Giralt, Director; Jaume Casas, Secretari; Miquel Pachs; Josep Carreras; Joan Rizzo; Fidel Massagué; Jaume Cortada; Pere Salas Argelaguet; Salvador Serracanta; Joan Vila Cinca; Joan Vilatobà i Josep Segura. En Josep Salvans era l'auxiliar del Secretari, N'Isidre Morral, el bedell i Josep Torrella i Ventura Parera els conserges.

Per tal de fer-nos una idea de les activitats de l'Escola val la pena donar algunes dades sobre l'alumnat: En el curs 1904/05 hi havia 123 alumnes de 12 a 15 anys, de 15 a 20 anys 178 alumnes i 65 de 20 a 30 anys 65; dels quals 271 eren fills de Sabadell i 95 de fora i 277 obrers o fills d'obrers i 88 no obrers. El nombre d'alumnes examinats de les diverses matèries durant el curs 1905-1906: Preparatòria, 4; Aritmètica, 57; Geometria, 13; Àlgebra i trigonometria, 7; Teneduria de llibres, 15; Francès, 15; Mecànica aplicada, 4; Física industrial, 11; Dibuix industrial, 46; Escultura amb fang, 8; Dibuix general artístic, 57; Dibuix antic, 26; Perspectiva, 1; Pintura, 3; Dibuix natural, 4. (Actes d'exàmens del curs 1905/1906). L'any 1905 surt la primera promoció de teòrics tèxtils formats a l'Escola.

LA NECESSITAT D'UNS NOUS LOCALS

Un dels primers problemes amb què es trobà l'Escola és el de la manca d'uns locals adequats a les noves necessitats. El "Diario de Sabadell" del dia 29 d'octubre del 1904, en una carta oberta, ho reflectia clarament tot criticant el retard en crear l'Escola:"...¿En qué condiciones se instala esta escuela?, ¿Son suficientes los locales de sus aulas?, ¿Son higiénicas?, y no se diga en disculpa que la Escuela es reciente y que por tanto, ha faltado tiempo para acudir a sus necesidades, porque éste sería otro motivo de censura y fuerte, por la razón de que la importancia de esta ciudad como industrial y muy especialmente en el ramo lanero y maquinaria, es relativamente bastante antigua, y no obstante, hasta hace dos ó tres años, no se pensó en dotarla de una escuela industrial, lo cual revela una incúria extraordinaria y desconocimiento grande en las clases directoras interesadas, de las necesidades más apremiantes, más indispensables y más reproductivas, para fomentar con provecho los intereses industriales y la cultura de la población. Y no es que faltasen iniciativas, porque, el Ateneo, con la cooperación de la Academia de Bellas Artes y mil pesetas anuales de la Diputación provincial, había sostenido durante años, un cuadro de clases casi tan nutrido, como el que tiene hoy la escuela industrial, sin que en ningún caso mereciera ofrecimiento de auxilio alguno, ni del Ayuntamiento ni de nadie...". Aquest problema d'un edifici propi quedà resolt amb l'encàrrec del projecte a l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (1873-1951), el mateix de la seu central de la Caixa de Sabadell, que projectà el magnífic edifici modernista de la plaça del Mercat (actual seu de la Fundació i la Biblioteca de la Caixa de Sabadell). El projecte es començà a concretar amb l'adquisició per part de la Caixa de Sabadell d'algunes cases dels carrers de la Font i Sant Quirze en els mesos de febrer i desembre del 1906 i març del 1907 per disposar del terreny necessari per a la futura Escola, tot comptant amb l'assessorament d'En Joan Brujas i Pellicer en el planejament. El 22 de juliol del 1907 s'adjudicà la construcció de l'edifici als paletes Antoni Bañeras i fill, obrà que s'acabà l'any 1910. La construcció de l'edifici anava a càrrec de la Caixa de Sabadell que el 29 d'abril del 1908 signà un contracte d'arrendament pel qual cedia l'ús de l'edifici al Patronat de l'Escola a canvi d'un lloguer del 3% anual del cost de l'immoble pagat per trimestres vençuts des del dia del lliurament oficial de l'edifici. Quedava establert que els augments de contribució, així com les despeses de conservació i neteja anirien a càrrec de la Junta del Patronat, que també s'obligava a destinar-lo exclusivament als ensenyaments propis d'aquella Escola i a no subarrendar-lo a ningú. El cost total de l'edifici pujà a 249.871 ptes. La primera pedra del nou edifici es posà el dia 30 d'abril del 1908. L'octubre del 1910 s'autoritzà ja l'ús de l'edifici que fou inaugurat oficialment el dia 15 de maig del 1911.

LA INSTUCIONALITZACIÓ

En aquests anys s'aprovà un nou Reglament del Patronat de l'Escola, amb data de 30 d'abril del 1907, que quedà format de la següent manera: President, l'Alcalde de Sabadell; Vicepresident primer, el Rector de Sant Fèlix; Vicepresident segon, el President del Gremi de Fabricants; el Director o Tresorer de la Caixa d'Estalvis de Sabadell; el President de l'Acadèmia de Belles Arts; el President de la Cambra de Comerç; un delegat de l'Ajuntament; un delegat del Banc de Sabadell; un delegat de la Cambra Agrícola Oficial; un delegat del Gremi de Fabricants; un delegat de la Caixa d'Estalvis de Sabadell; un delegat de l'Acadèmia de Belles Arts; i s'elegirà un Secretari entre els seus membres. Aquest Patronat s'amplià amb la presència de: el President de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana; el President de l'Associació de Fabricants de Teixits de Llana; el President de l'associació Patronal de Mecànics i Metal.laris; el President de l'Associaciació Patronal de Fusters i similars; un delegat del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria; un representant dels Majordoms, Contramestres i Auxiliars de la Indústria Tèxtil, designat per l'Alcalde i un representant del Obrers de Sabadell, també designat per l'Alcalde. La composició denota la incorporació d'altres entitats ciutadanes i el pes dels diversos membres. De fet, segons consta en l'acta de la Junta del Gremi de Fabricants de 15 de març de 1907, també suposava "...prescindir de los privilegios y preferencias que actualmente tienen el Gremio de Fabricantes y la Academia de Bellas Artes como entidades fundadoras de la Escuela; que así lo aconsejan el desarrollo e importancia que ha adquirido la Escuela y la creación de un arbitrio municipal al que todos contribuyan con destino a la misma".

En aquest Reglament s'establien les funcions del Patronat: "El objeto del Patronato consiste en facilitar á la Escuela los recursos y medios necesarios para dár las enseñanzas de aquellos conocimientos indispensables para el mayor desarrollo y perfeccionamiento de nuestras industrias locales y artes y oficios"(article 3r.). "La matrícula y derechos de exámen de los alumnos que concurran á la Escuela, serán por regla general gratuitos; sin embargo, el Patronato podrá acordar el imponer derechos de matrícula sobre determinadas enseñanzas"(article 6è.). "Habrá un Director que presidirá el Cláustro de Profesores y será el Jefe de la Escuela en su parte técnica y en el régimen interior de la misma"(article 8è). Ens els articles 9 i 11 s'establia que el nomenament del Director, professors numeraris, mestres de taller i auxiliars el farà el Patronat i a l'article 34 es considerava vigent el Reglament interior de 12 de gener de 1902. Una còpia mecanografiada, amb data 10 de desembre de 1920, ens fa pensar que aquest Reglament de Règim Interior continuà vigent durant molts anys, donat que no s´hi observa ni un sol canvi, fet que ens confirma plenament un certificat de l'Alcalde-President del Patronat (En Domènec Saló), de 9 de març de 1923.

Foto sargidores 1930.Font:F.Casañas(AHS)

El mateix any 1907 s'introduiren nous plans d'estudis a l'Escola: el de sargidores de peces i el de passadores-nuadores (sembla que no funcionaren fins el 1918). Ambdós femenins i amb Reglaments especials per ambdues seccions que deixaven la "intervenció directiva i administrativa" a l'Associació de Fabricants de Teixits de Llana. A la secció de sargidores s'establia que "Les peces que per a sargir facilitin els Srs. Fabricants seran numerades i classificades segons el treball que s'hi hagi de fer, lliurant-les a les alumnes per rigorós ordre d'entrada". El Reglament especial per a la secció de passadores-nuadores especifica a l'article 16:"És de l'exclusiva competència de la Junta de la Secció l'establir els premis o remuneració que per raó de treball es concedeixi a les alumnes, reservant-se aquella la facultat de retenir total o parcialment l'import de l'esmentada remuneració per a ingressar-lo a la Caixa d'Estalvis d'aquesta Ciutat a favor de les alumnes, no podent aquestes retirar-lo fins haver acabat el darrer curs de l'aprenentatge i mitjançant la presentació del certificat docent o d'aptitud a què fa referència l'article 21 d'aquest Reglament". Les dones entraven plenament, en uns oficis molt determinats, en l'activitat docent de l'Escola i la indústria llanera, la fonamental en el tèxtil sabadellenc, ocupava un lloc important en el Centre.

Retrat de Ferran Casablancas fet amb el Jacquard de l'Escola (1953). Tler jacquard el 1994.

En Josep Gorina i Pujol lliura en un viatge a Roma al Papa un retrat teixit a l'Escola, un dels primers d'una sèrie que l'Escola mantindria com a tradició durant molts anys fets en un teler Jacquard amb màquina Vicenzi de 2649 agulles, donat a l'Escola per la casa Balsach. Alguns dels retrats fets foren: el de la Verge del Pilar-1908-, Antoni Maura i el Dr. Zamenhof-1909-, Pius X-1910-, Canalejas-1911-, Alfons XIII-1915-, el Comte de Romanones i la Concepció de Tiepolo-1917-, tots ells fets sota la direcció d'En Narcís Giralt. Nostra Sra. de Montserrat-1929-, sota la direcció d'Amadeu Cusidó. La mare de Déu de la Salut-1929-, Alcalá Zamora-1933-, Ferran Casablancas-1953-, sota la direcció d'En Lluís Mas. Sixte Graneri-1958-, Lluís Mas-1961-, sota la direcció de Josep Cusidó. Joan XXIII-1962-, sota la direcció d'En Rafael Barbany. Francisco Franco-1963-, dirigit per Jordi Marmiñà. L'últim intent fou la realització del retrat dels reis-1979- que no es tirà endavant per manca de pressupost. El teler, i amb ell una tècnica molt peculiar de teixir, deixà de funcionar el 1986 i amb motiu del 90è. aniversari de l'Escola fou cedit a l'Ajuntament per al previst Museu Tèxtil de la ciutat.

Evolució alumnat