Immediatament acabada la guerra l'Escola continuà les seves activitats el mateix curs 1939/40, amb la reposició del Patronat, sota la presidència administrativa d'En Manuel Gorina, on el pes dels falangistes a l'Ajuntament i el paper de l'església en el nou règim marcaren la seva empremta (no oblidem que el President del Patronat era l'Alcalde i el Vicepresident el Rector de l'església de Sant Fèlix). L'exili i la repressió també afectaren l'alumnat i professorat de l'Escola i, com en tots els àmbits de la vida social, s'imposà la prohibició estricta de l'ús del català. S'ha de remarcar que la jornada laboral s'allargà i que des del mes d'abril de 1939 es passà de 48 hores setmanals a 64 i mitja per als teixidors i de 42 a 48 hores per a les teixidores, la qual cosa no ajudava precisament als ànims dels obrers per assistir de 7 a 9 del vespre a les classes de l'Escola.

Carnet Escola 1940/41. Arxiu Escola.

COBRINT DÈFICITS

Només acabada la guerra s'hostatjà durant un temps a l'Escola el Col.legi de Batxillerat Leopoldo Rovira i durant el curs 1941/42 l'Escola Professional de Comerç. Una Ordre Ministerial de l'any 1951 decidia la creació d'un Institut Laboral a Sabadell. L'Institut Ferran Casablancas que començà les seves activitats el curs 1952/53 en els locals de l'Escola Industrial, aprofitant que la major part del dia l'edifici restava en gran part buit, donat que llevat de les cossidores i sargidores la resta d'activitats continuaven desenvolupant-se fonamentalment de 7 a 9 del vespre. Fins l'any 1959, en què s'inaugurà l'edifici propi del Ferran Casablancas continuà aquesta situació.

Institut Ferran Casablancas. Font:web del Centre.

De fet, la manca d'inversions en nous centres educatius provocà un greu dèficit de places escolars a la ciutat que portaren posteriorment a implantar estudis d'Educació General Bàsica i de Batxillerat i Comerç a l'Escola. Recordem que fins el 1967 no s'establiren els primers Instituts Oficials de Batxillerat (els Instituts Arrahona i Egara, un masculí i l'altre femení), i que fins els anys 70 no s'obrí un nou Centre de Formació Professional Públic (la Mancomunitat, actual Castellarnau). El primer Institut Oficial Mixt fou el Pau Vila (1970).

Exposició de treballs Escola 1945.Arxiu Escola.

ELS PLANS D'ESTUDIS

L'anàlisi dels Plans d'Estudi d'aquests anys ens ajudarà a comprendre quina era l'activitat de l'Escola. A principis dels anys quaranta: "Atenta esta Escuela a las necesidades actuales, además de las asignaturas industriales, artísticas y de comercio, reclamadas por el desenvolvimiento de las actividades locales, ha establecido transitoriamente unos cursos preparatorios... La citada preparatoria desaparacerá tan pronto cesen las circunstancias que han dado motivo a su creación" (Pla Estudis per al curs 1943/44). De fet aquests ensenyaments no desapareixerien mai, essent substituïdes posteriorment pel el Preaprenentatge i Educació General Bàsica. Fins al programa del curs 1944/45 no trobem referències a la Secció de Sargidores -amb tres especialitats: Sargidores, Brodats d'Art i Passadores-Nuadores.

Portades plans ensenyament cursos 44/45, 47/48, 55/56 i 56/57.Arxiu Escola.

El Pla d'Ensenyament del curs 1943/44 constava de:

Dades estadístiques publicades a la Memòria inaugural del curs 1944/45.

L'horari de classes de totes les Seccions era de 19 a 21 h. de dilluns a divendres, llevat de la Secció de Sargidores, que feien un horari de 8'30 a 12 h. i de 14'30 a 19 h. Destaca la introducció de la Religió -el professor de la qual serà en Mn. Geis- com a matèria obligatòria als dos cursos de Preparatòria (el 1955/56 també Formación Patriótica)- i de la Secció de Sargidores, on a més a més havien de cursar labores, economia domèstica, música i cants i urbanitat i higiène (Pla estudis curs 1946/47). A partir del curs 1950/51 només s'ofertarà l'especialitat de sargidores, desapareixent l'especialitat de Passadores-Nuadores. La secció de brodadores d'art i confecció consta com a existent des del curs 1942/43, estant a càrrec de la professora Carme Caralt, i ja no consta en el pla d'estudis per al curs 1946/47 i següents.

El mes de desembre de 1943, segons consta en un escrit enviat pel professorat a la Junta administrativa per agrair-li la millora de les seves condicions de jubilació, el Claustre estava compost per: Joan Vilatobà, Jaume Cortada, Pere Gorro, Joaquim Manich, Tadeu Petxamé, Renato Duverlé, Lluís Mas, Gertrudis Artigas, Pere Rimblas Pagès, Pere Salavert, Feliu Renau, Josep Vila Juanico, Pere Rimblas Verdejo, Domènec Codina, Antoni Forrellad, Ramon Homs, Josep Salvador, Joan Farell, Miquel Pi, Francesc Borguñó, Assumpció Riera, Carme Caralt, Manuel Roviras, Ramona Casasampere i Mossén Camil Geiss. Sembla, per tant, que la repressió no afectà seriosament al quadre de professorat. En una relació de la nòmina de l'Escola de maig de 1945 hi trobarem, a més a més dels anteriors professors (llevat de Pere Gorro, Joan Vilatobà i Jaoquim Manich) els següents: Joan Farell, Josep Valls, Ricard Marlet, Marius Vilatobà, Dionisi Pastells, Frederic Garrabou,Jaume Truyols, Narcís Martí, Josep Viñas i Mercè Alemany. La resta del personal la formaven els conserges: Enric Soler, Ramon Galtés, Lluís Brunet i Francesc Mòdol; la bibliotecària, Na Ramona Masvidal; el secretari habilitat, Francesc Borguñó; En Jaume Camps, col.laborador de la Secretaria; Na Conxita Ubach, mecanografa i era el Secretari En Joan Farell.

.Exposició treballs 1945.Arxiu Escola.

Hi havia quatre tipus de matrícula: la A (ordinària, amb un cost de 10 ptes. el 1943, 25 ptes. el 1950, 250 ptes el 1956 i 100 ptes. el 1961) amb la possibilitat de matrícula gratuïta per bon expedient; la B, matrícula lliure, sense efectes acadèmics i de matèries soltes; la C, per a matèries a impartir fora d'hores i segons condicions convingudes particularment; i la D, per a la Secció de Sargidores i que està subjecta a les mateixes normes que la A. Per poder-se matricular s'havien de complir una sèrie de condicions: Haver aprovat el curs anterior, haver complert 13 anys (1943) o 14 des del 1946, saber llegir i escriure i les quatre regles de l'Aritmètica per a la Preparatòria, certificat de revacunació i els que tenien aprovada una especialitat podien matricular-se lliurement de les assignatures que volguessin. Per a la correcta orientació de l'alumnat continuava funcionant el Gabinet Psicotècnic fundat als anys 20. S'havia de passar un examen d'ingrés que per a la Preparatòria era molt elemental però que per a les especialitats incloïa: Aritmètica, Geometria, Gramàtica i Nocions de Ciències Físico-Químiques (Programa de Ingreso, de juny de 1946).

Viatge fi de curs a València 1946.ARXIU Escola.

Entre les normes de convivència podem destacar:"Para el debido orden, es necesario mantener la más extricta disciplina, por lo que esta Direccion previene que, después de ella, la máxima autoridad dentro de la Escuela en funcionamiento, es el profesor de cada clase. Serán castigados rigurosamente los actos de indisciplina y las faltas de respeto y de moralidad...Mensualmente se notificarán a los padres, tutores o encargados de los alumnos y a sus patronos, los que trabajen, las faltas de asistencia y comportamiento y competencia demostrada por los mismos en el mes anterior. Al ingresar al trabajo y al cambiar de Empresa será obligatorio comunicarlo a esta Secretaria...En los exámenes de final de Curso será obligatoria la presentación de los trabajos efectuados durante el mismo, los cuales, conjuntamente con la conducta observada y la competencia demostrada durante aquél, y en el momento del examen, servirán de base para mejorar la puntuación que merezca el examinado".(Pla estudis de setembre de 1943). Els plantejaments de l'Escola els deixava clars En Francesc Tiana -el Director- en la Memòria de la Inauguració del curs 1945/46:"...la función educadora de la Escuela tiende a ser completa; sin descuidar en lo más mínimo la enseñanza técnica que debe convertir a nuestros alumnos en excelentes obreros, velamos también para que posean una sana moral indispensablemente necesaria para ser más tarde perfectos ciudadanos".

Visita A Saesa, Barcelona 1944.Arxiu Escola.

Donat que l'Escola no podia expedir títols oficials: "Esta Dirección se complace en manifestar que ha logrado de las clases patronales y de los industriales de esta ciudad, que los Certificados de Estudios que expide nuestra Escuela Industrial y de Artes y Oficios al terminar los cursos de una especialidad, en lo sucesivo sean reconocidos en los talleres, fábricas, oficinas y despachos locales y, además de ser preferidos para su colocación los que presenten dicho Certificado, servirán para acreditar unos años de aprendizaje y aumento de categoria en los centros de trabajo". (Plans estudis anys 40-50).

Carnet Escolar 1944/45

NOVES INSTITUCIONS

El 1947 es fundà l'Institut Sallarès i Pla, amb la intenció d'aglutinar els joves directius de les empreses associades al Gremi de Fabricants i oferir-los un marc per a la formació continua i ampliar les seves perspectives. "Per aconseguir el seu objectiu, l'INSTITUT SALLARÈS I PLA, organitza periòdicament diverses activitats : cursos, sessions informatives, conferències, col·loquis, viatges, visites, trobades amb institucions internacionals de joves empresaris per tal d'intercanviar informació i experiències, publicacions, etc. L'INSTITUT SALLARÈS I PLA ha promogut la creació de l'ESCOLA TÈXTIL D'ARTS I OFICIS, ha realitzat diferents estudis sobre temes ciutadans i d’interès per a la indústria llanera local, i ha col·laborat en la confecció del llibre " Introducció a la Indústria Tèxtil Llanera ", responent a l'escassa bibliografia que hi havia en el moment de la seva publicació".(Font:web del Gremi de Fabricants).

EL CINQUENTENARI

Cinquentenari 1953. Arxiu Escola.

L'octubre del 1953 començaren tot un seguit d'actes: inauguració solemne, missa pels difunts, conferències, repartiment de premis, exposició de treballs, articles sobre la història i les especialitats que s'impartien a la premsa local i col.locació d'una placa commemorativa, amb motiu de la commemoració del Cinquantenari de la creació de l'Escola. L'acte principal es celebrà el diumenge 11 d'octubre, en una sessió solemne al Saló d'Actes de la Caixa de Sabadell, amb la presidència del President de la Diputació (En Joaquim Buxó de Abaigar, Marquès de Castell-Florit), l'Alcalde i President del Patronat (En Josep Maria Marcet) i El Director de l'Escola (En Josep M. Sanmiquel). En l'acte, obert pel Secretari de l'Escola (En Joan Farell) pronunciaren discursos: el President de la Diputació, l'Alcalde, el Director, En Santiago Udina i Martorell (en nom del Patronat) i el professor de l'Escola En Jaume Cortada. Dies després (el 14 d'octubre) N'Antoni Vila i Arrufat pronuncià una conferència commemorativa a l'Acadèmia de Belles Arts (l'única en català). Del to dels discursos -una còpia dels quals es conserva a l'Arxiu de l'Escola- en pot donar exemple aquest fragment pronunciat per l'Alcalde:"...la ciudad de Sabadell, debe todo su florecimiento técnico y profesional, su pujanza econòmica y crédito industrial, a esta Escuela, y que por esta misma contingencia se siente orgullosa de poseer tal Institución modélica, modestísima empero, si la comparamos con las grandes universidades y aún solamente con la Escuela Industrial de Tarrasa, pero grande por el impulso y la fé creadores que en todo momento se ha sabido imprimir a sus altos fines". O aquest altre fragment del discurs del Marquès:"...tengo la seguridad absoluta, que dentro de un cuarto de siglo, España, volverá a ser en el mundo lo que fué en épocas pasadas de grandeza, de esplendor y de predominio en el mundo entero. Y para entonces tengo también la seguridad que este Sabadell tan incrementado a este sentido del trabajo, de la honestidad y de la capacidad sus esfuerzos serán en aquel momento cuando esta Entidad pueda celebrar sus bodas de diamante, uno de los más preciados florones de su corona". Són un bon reflex de tota una època, i més si hi afegim que durant aquests anys es crearen els premis Ramos i aprenentatge -per a les sargidores i els aprenents- i es feu un pas de Setmana Santa, que es feia sortir en les dates apropiades. Amb tot, el Director també aprofità un article de premsa amb motiu del cinquantenari per posar sobre la taula la manca d'espai que patia l'Escola per poder continuar la seva tasca. I s'inaugurà un monòlit en homenatge a En Narcís Giralt davant del Centre.

Inauguració bust d'En Narcís Giralt, 1954. Foto:Diari de Sabadell.

LES AGRUPACIONS

Logos de les Agrupacions Narcís Giralt. Font:web de les Agrupacions.

El 1954, es constitueixen les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, com a Associació d'Ex-alumnes de l'Escola, amb la pretensió de mantenir els lligams amb l'Escola i com a marc per mantenir l'activitat formativa dels professionals que ja havien acabat els seus estudis a l'Escola i permetre'ls accedir mitjançant uns cursos "Proficials" a fer l'examen per aconseguir el títol oficial de la seva especialitat. Les agrupacions continuaren lligades a l'Escola -tot i que més endavant ja no feu falta ésser-ne ex-alumne- fins a l'any 1974, en què amb motiu de la disolució del Patronat, una Junta extraordinària en decidí la seva separació i el traspàs a un local propi a la Rambla.

ELS PRESSUPOSTOS

L'any 1944, després d'un temps d'incertesa econòmica a conseqüència de la disolució del Patronat durant la guerra i les dificultats per recuperar els ingressos del canon i les subvencions , l'Ajuntament fixà un nou acord pel sosteniment de l'Escola: "El Ayuntamiento de Sabadell entregará en concepto de subvención anual al Patronato de la Escuela...el importe de la recaudación, también anual, que se obtenga de los arbitrios por Inspección Industrial y desgües en la vía pública y no de otros, y siempre que la recaudación total de ambos Padrones no sobrepase de la cantidad de trescientas cincuenta mil pesetas, pues en este caso el exceso quedarà a favor del Ayuntamiento...pero si la recaudación, diera un resultado inferior...nada podrá reclamar del Ayuntamiento. El Patronato de la Escuela...subvencionará a la Escuela de Comercio de nuestra ciudad y mientras no tenga vida propia con la cantidad de cincuenta mil pesetas anuales.(Acord de la Comissió Permanent de 23 de març de 1944, ratificat per la Corporació Municipal amb data de 30 de març del mateix any). L'acord contemplava una vigència de 25 anys. De fet aquí començaren molts dels problemes econòmics que anà patint l'Escola posteriorment donat que en molts anys no s'aconseguí l'esmentada xifra -el 1943, per exemple, s'havien pressupostat uns ingressos de 229.000 ptes. per aquets conceptes i el 1956 l'apotació municipal per els esmentats cànons fou de 265.000 ptes. A més a més, l'Escola arrossegava diversos dèficits per impagament del lloguer a la Caixa de Sabadell, al professorat i a diversos subministradors; a la qual cosa s'afegia l'endarreriment en els ingressos. Tot i així, s'anà regularitzant els Pressupostos i sembla que fins al 1955 la situació era perfectament sostenible.

En els primers anys 40 es procurà fer una política de contenció de la despesa que assegurés la viabilitat de l'Escola. Els pressupostos foren els següents:

Pressupost de liquidació del 1939

La realitat era tot una altra donat que els ingressos reals foren de 28.532'60 ptes. i els pagaments pujaren a 30.953'20 ptes. quedant pendents de regularització els ingressos i deutes durant diversos anys. En un escrit, de divuit de març de 1940, es deixa constància que durant la guerra s'obrí un compte a nom d'Antoni Forrellad -el Director- i la seva esposa a la Caixa de Sabadell (que tenia un capital de 4.401'65 ptes. quan van entrar les tropes "nacionales") per tal de disposar d'un fons propi per al manteniment de l'Escola. En Manuel Gorina, president de la Junta Administrativa, avaluava en un escrit, de 4 de juny de 1940, en 40.000 ptes. el capital que tenia l'Escola en començar la guerra i que, segons ell, havia estat dilapidat per "los rojos-separatistas".

El Pressupost de liquidació del 1940 fou:

Pressupost liquidat del 1941, en què encara es feia referència al passiu existent, fou el següent:

El Pressupost de l'Escola de 1957 ens il.lustra perfectament sobre el problema:

INGRESSOS

DESPESES

El desfasament pressupostari evident explica la necessitat de buscar alternatives per al futur de l'Escola. L'any 1964 el problema encara s'havia fet més gran i en un escrit signat per l'Alcalde, el President del Gremi de Fabricants i el President del Centre Metal.lúrgic (d'11 de març de 1964) es proposava que s'eximís del pagament de la taxa de formació professional industrial a les empreses pertanyents a ambdues institucions a canvi del compromís d'aquestes d'aportar 3.000.000 milions anuals per al manteniment de l'Escola. El Pressupost de l'any 1963 que s'adjuntava era el següent:

Observem: El dèficit s'avaluava en 336.000 ptes. (i es preveia el seu creixement quan es construís la segona fase de la nova seu), no consten els ingressos per matrícula, no hi ha aportació econòmica per part de la Caixa de Sabadell i el Centre Metal.lúrgic s'ha convertit en un dels grans patrons de l'Escola. En un escrit de 27 de desembre de 1966, situa l'inici del dèficit ordinari en el funcionament de l'Escola a l'any 1955 i l'avalua, a desembre de 1965, en un acumulat de 1.407.090 ptes. En endavant trobarem més d'una petició de derrames als membres del Patronat, tant per solucionar aquest dèficit històric com el que s'anirà produint posteriorment, agreujat pels costos de construcció del nou Centre.

La persistència del problema econòmic la podem retrobar en un escrit de 19 de maig de 1972, signat pel President de la Junta Administrativa de l'Escola, en el qual es fa constar un dèficit de 675.409 ptes en el curs 1971/72 i s'anuncia un augment de les taxes per al curs 1972/73, la reducció de despeses i es demana a les entitats del Patronat (copropietaris: Ajuntament, Caixa de Sabadell, Banc de Sabadell, Gremi de Fabricants, Cambra Oficial de Comerç i Indústria i Centre Metal.lúrgic) que aportin una derrama a fons perdut de 100.000 ptes. cadascuna d'elles. Un resum dels Pressupostos dels darrers anys de l'Escola del Patronat ens pot ajudar a situar el problema:

Observacions: El document és del 1972 i ja planteja que el Pressupost del curs 1972/73 s'haurà d'incrementar en unes 1.800.000 ptes. pel nou conveni col.lectiu i la qualificació de graus a efectes de cotització a la Seguretat Social del personal de l'Escola. Remarquem que la part corresponent a ingressos per cobraments de matrícula a l'alumnat passa del 29 % del total el 1965 a un 57 % el 1972/73.

Segurament aquesta és una bona raó, entre d'altres, per poder explicar la posterior disolució del Patronat.

Claustre professors en una visita a Montserrat 1950 (AHS).

BUSCANT NOUS AIRES

Un informe encarregat pel Patronat (que porta data 19 d'agost de 1957 i del qual no en coneixem els firmants), fa un estudi força detallat de la situació de l'Escola i de les propostes de viabilitat futures, a partir de l'estudi d'altres escoles nacionals i estrangeres i de la normativa legal vigent. Per una banda fa una descripció de la problemàtica plantejada pel model vigent fins aleshores:"...la formación de los aprendices ha venido desarrollándose siguiendo dos caminos paralelos que teóricamente debían complementarse: la enseñanza pràctica en el taller o fábrica... y la teórica en la Escuela. Ambas enseñanzas decíamos que deben complementarse,pero en realidad andan completamente desligadas...Para evitar esto deben establecerse unas enseñanzas completas, entendiendo como tales aquellas que contengan, junto a la parte teórica desarrollada en las aulas, la aplicación práctica en los talleres de la propia Escuela...". Com es veu, sembla que el model vigent des de l'inici de l'Escola comença a trontollar i més quan s'afegeix:"Además, la Escuela debe proporcionar a los alumnos unos conocimientos humanísticos, cuyo justo equilibrio con la parte técnico-científica reconocemos que es muy dificil establecer...Es por ello que la Escuela debería preocuparse de proporcionar a los alumnos unas nociones de cultura general, de cultura política y económica y social, de educación artística y de fisiologia e higiene del trabajo, de nuevas orientaciones de racionalización del trabajo, etc., no en plan de asignaturas a aprobar, sino de iniciativas complementarias cuya inquietud debería hacerse sentir al alumno...No obstante, dada la deficiente preparación que se observa entre nuestros muchachos de 12 años, unido a la dificultad que implica el uso continuado del catalán, creemos se justifica el continuar con el sistema clásico de enseñanza de la Gramática, en el pre aprendizaje...También debería preocuparse la Escuela de obligar a los alumnos al ejercicio deportivo."

Lliurament notes sargidores fi curs 1956/57.Arxiu Escola.

Estem davant d'uns nous plantejaments respecte a la tasca formativa de l'Escola i dels estudis a impartir. Així respecte al pre-aprenentatge es proposa:"Esencialmente estas enseñanzas no serían otra cosa más que una continuación de la enseñanza primaria, con el complemento de una asignatura de trabajos manuales, destinada a dar a conocer a los alumnos las diversas profesiones...El mínimo de conocimientos que deberían poseer los alumnos al solicitar el ingreso a los cursos sería: saber leer y escribir (copia como mínimo y un dictado para mejor orientación) y conocimiento de las cuatro reglas aritméticas.". De fet, estem davant una descripció bastant concreta d'allò que els plans d'ensenyament reflectien des dels anys 40. Ens dóna informació força interessant i aclaridora de la mentalitat i els plantejaments de tota una època següent paragraf de l'esmentat Informe:"Dado el caràcter de la industria local, predominantemente textil, de unidades de trabajo más bien pequeñas y en las cuales las profesiones femeninas tanta importancia numérica tienen, proponemos cursos de pre-aprendizaje masculinos y femeninos, desde luego en clases por separado. Las enseñanzas de los grupos femeninos terminarían con el aprendizaje, ya que actualmente nuestra industria no precisa disponer de operarios femeninos, puesto que en la mayoria de los casos dicha mano de obra desempeña actividades profesionales de poca responsabilidad. Convendria mantener -en grupo aparte dentro de estos grupos femeninos- los actuales cursos de formación de cosedoras de piezas, cuya eficacia y eficiencia profesional está bien demostrada...".

Representació teatral 1955.Arxiu Escola.

Els estudis a impartir eren els de Pre-aprenentatge (2 cursos amb 41 hores de classe setmanals, més un tercer per a noies: "Como que indudablemente dentro de estos grupos femeninos se daría el caso de chicas bien dotadas, pero con escasa vocación a profesiones industriales, podrían agruparse a parte, encaminándolas a auxiliares de oficinas, de fábricas o de despacho..."). L'horari era de 8'30 h. a 12 h. i de 14'30 a 18'30 h de dilluns a divendres, més tres hores els dissabtes. Aprenentatge, amb tres cursos-llevat dels teòrics tèxtils, que en farien quatre- amb horaris de 17 a 21 h. els de primer, de 18 a 21 h. els de segon i de 19 a 21 h. els de tercer, amb tres grans especialitats: Tèxtil, Metal.lúrgica i Construcció. Maestria, amb dos cursos, i amb horari de 19 a 21 h.

La legislació que regulava els ensenyaments professionals en aquells anys era la Llei de 20-VII-1955, que establia quatre possibles tipus de Centres que podien imapartir els estudis professionals que regulava: Centres autoritzats, Centres reconeguts, Centres de Patronat i Centres Oficials. L'Escola havia d'encarar alguna d'aquestes opcions i tot i que hi va haver diverses propostes finalment s'optà per convertir-la en Centre de Formació Professional Reconegut (cosa que es produí amb la Ordre Ministerial de 13 de maig de 1959). Des d'aquells moments l'Escola va passar a impartir estudis d'Aprenentage, Oficialia i Maestria (estudis que juntament amb els d'iniciació professional -per a alumnat de 13 anys- es venien impartint des del curs 1957/58). Des del curs 1958/59 els nous estudis es passaren a impartir en horari de 6 a 9 de la tarda.

En passar a ser un Centre Reconegut, l'Escola continuava depenent del Patronat, però la importància dels ajuts rebuts per part del Ministeri d'Educació fou cada vegada més gran per al funcionament ordinari del Centre. El Patronat estava format llavors de la següent manera:

La Junta Administrativa la formaven: el President del Gremi de Fabricants, 1 Delegat del mateix Gremi, 2 Delegats de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, 1 Delegat de l'Acadèmia de Belles Arts, el President de la Cambra de Comerç i Indústria i el Delegat de Cultura de l'Ajuntament. Des del curs 1968/69 la Direcció de l'Escola es colegiada: Consell de Direcció (format pel Director, el Secretari del Claustre, el Secretari de la Junta Administrativa, el Cap d'Estudis diürn, el Cap d'Estudis de Maestria i Oficialia i el Cap d'Ensenyaments no oficials nocturn).

Imatges d'un prospecte propagandístic de l'Escola de 1964

CAP A UN NOU EDIFICI

Solucionat una altra vegada l'estatus legal, ja des del mateix 1957 s'havia començat a intentar resoldre l'altre gran problema: la manca d'espai (que ja als anys 40 havien portat a fer unes obres d'ampliació i millora per dotar-la de Sala d'Actes i de nous tallers, aules i laboratoris per a tèxtils, mecànics i construcció) per poder desenvolupar les seves activitats que les noves activitats havien generat (l'Escola només disposava, al marge dels tallers i les aules de dibuix, de 12 aules). L'11 de maig del 1957 es constituí una comissió encarregada d'estudiar la forma de resoldre el problema. El 1958 la Caixa d'Estalvis de Sabadell adquirí per 8.500.000 ptes.(10.737.518'73 ptes. incloses totes les despeses) l'illa urbana que havia ocupat la fàbrica Manufacturas Carol, situada a l'altra banda de la plaça del Mercat. El 1960 el terreny fou adquirit pel Patronat (constituit en Comunitat de Propietaris, aportant 10.000.000 ptes, amb la qual cosa quedà un deute amb la Caixa de Sabadell de 737.518'73 ptes.). Amb un crèdit hipotecari i un ajut del Ministerio de Educación y Ciencia es començà la construcció d'un nou edifici. Per tal de tirar endavant la nova seu el Patronat es constituí en Comunitat de Propietaris amb la següent distribució percentual:

Terrenys de Manufacturas Carol adquirits per a la nova Escola Industrial. Foto del Llibre del Centenari del Banc de Sabadell i Foto de Vicenç Mayor,1960(AHS).

El concurs de projectes el guanyà l'arquitecte Josep Antoni Balcells Gorina (que presentà el seu Projecte a Patronat el desembre de 1958) i les obres es feren en dues fases: una primera que incloia l'edifici principal d'aules (per un cost aproximat de 14 milions de ptes.) i una segona on es feren el Bloc administratiu i d'aules especials, els tallers, el saló d'actes i menjadors i els porxos, arbrat i urbanització general (amb un pressupost de sortida de més de 22 milions, el projecte de la qual fou presentat per l'arquitecte el setembre de 1963). La inauguració oficial del nou Centre es feu el 27 de gener de 1963, per la primera part de les obres i el 1966 es firmà la rebuda de la segona fase. La inauguració oficial es feu el 27 de maig de 1967, per part del Director General de Enseñanza Media y Profesional Don Vicente Aleixandre, tot i que els jardins i patis exteriors no s'acabaren fins l'any 1968.

Fotos Escola nova (1era. fase).1965. Font: Arxiu Escola.

El període transitori no fou fàcil, sobretot per l'endarreriment en la construcció de la segona fase, ja què en ocupar la Caixa de Sabadell l'antic edifici fins i tot s'hagueren de llogar uns locals per encabir la maquinària donada per la Junta Central de Formación Profesional Industrial (locals situats al carrer Colón, 40).

Acte inaugural nova seu(27 de gener 1963). Fotos de l'Arxiu Cuyàs (AHS).

El cost total del nou Centre, inclòs el terreny, s'elevà a la quantitat de 54.190.052'30 ptes. de les quals el Ministerio de Educación y Ciencia en pagà 31.676.434'03 ptes. en forma de subvencions i els Copropietaris de l'Escola (Patronat) 22.513.618'28 ptes. repartides de la següent manera:

Nou edifici Escola (2ona. fase)1966.Arxiu Cuyàs(AHS).

Classe Dibuix 1965.Font:Arxiu Escola.

IMPLANTACIÓ NOUS ESTUDIS

L'existència de les noves instal.lacions permeté plantejar-se l'oferta de nous estudis, aprofitant que les activitats ordinàries de l'Escola es desenvolupaven bàsicament de 18 a 21 h., i l'any 1964 s'aconseguí el reconeixement i la inclusió de l'Escola en el Nomenclator de Centres reconeguts pel Ministerio de Trabajo per denvolupar cursos de formació intensiva. Recordem que el curs 1964/65 l'oferta d'ensenyaments de l'Escola era la següent:

Pot anar bé saber que els dos cursos de pre-aprenentatge equivalien al dos primers cursos del Batxillerat General (aprovant el francès en un Institut); els dos primers cursos d'Oficialia equivalien al 3r. i 4rt. de Batxillerat General (havent d'aprovar el francès i el llatí en un Institut), per obtenir el títol de Batxillerat elemental havia de passar un Examen de Grau, podent passar al Batxillerat Superior només aprovant el llatí i el francès; l'Oficial industrial podia cursar directament estudis de Grau Mig (escoles de Pèrits Industrials, de Mines, Agricoles, etc. i Aparelladors) podent continuar posteriorment estudis Auperiors d'Enginyeria o Arquitectura, i aprovant el francès també podia accedir a les Escoles Oficials de Comerç. Estava en procés de regulació el pas del Mestres Industrials als Estudis Superiors Universitaris.

El curs 1965/66 s'impartí a l'Escola el Batxillerat Tècnic Elemental Administratiu per a noies, com a Centre Reconegut.

Aula nova Escola 1965.Font:Arxiu Escola.

El 1966 s'obtení del Ministerio de Trabajo el reconeixement oficial per a impartir cursos de formació prefessional accelerada. El 1967 la Caixa de Sabadell va patrocinar la creació de la Secció d'Arts del foc subvencionant el muntatge i instal.lació de tres forns de ceràmica. El 1968/69 s'incorporà el Batxillerat Elemental per a nois (reconegut per Ordre Ministerial de 20 d'abril de 1970) i els cursos de 5è. i 6è. d'Educació General Bàsica (el juny del 1972 es demanà l'homologació, arribant a 360 alumnes matriculats durant el curs 1972/73); també s'implantaren les Oficialies d' Electrònica, Automoció i Arts Gràfiques. La nova llei d'Educació del 1970 portà a una sèrie de canvis: es continuà impartint Educació General Bàsica (fins al curs 1973/74) i es començà a impartir Batxillerat Superior (curs 1971/72). L'any 1970 s'havia aconseguit el reconeixement oficial com a Escola d'Ensenyament Mitjà de Grau Elemental, tant per a nois com per a noies (Decrets de 16 de juliol, BOE de 25 d'agost). El nombre d'alumnes matriculats a Batxillerat el curs 1972/73 era de 309. El curs 1971/72 l'Escola fou classificada com a Centre Ordinari per a l'experimentació de la nova Formació Professional en les branques: Administrativa, Electricitat, Electrònica, Tèxtil i Mecànica. L'Escola s'anava reorientant cap a la nova F.P. El mateix 1971 (Conveni de 9 d'agost) s'integrà a l'Escola l'Escola de Secretariat del C.I.C.F. a Sabadell -que havia estat creada el 1959 i que fins llavors desenvolupava les seves activitats a la seu del Gremi de Fabricants del carrer Sant Quirze-; durant aquell curs aquesta secció comptà amb 82 alumnes matriculades, però els dos cursos següents ja no es matriculà a ningú nou i només es deixa acabar aquesta darrera promoció, cosa que passà al final del curs 1973/74. El traspàs a l'Organització Sindical (1974) convertí l'Escola en un Centre exclusivament de F.P. Reglada.

Prospecte Escola1964.

L'OFICINA DE PSICOLOGIA APLICADA

Durant tots aquests anys continuà funcionant l'Oficina de Psicologia Aplicada i Orientació Professional que feia tasques d'Orientació professional (sobretot entre els estudiants de pre-aprenentatge), tasques de selecció de personal per a les empreses, revisions mèdiques (vista, oïda), avaluació d'actituds de l'alumnat, exploracions d'integració al grup, exploracions a alumnes inadaptats, proves d'encaix mental, etc. (el 1971, per exemple, l'esmentada Oficina va efectuar 3.595 serveis amb 14.123 proves).

Lliurament del bust a Mn. Geis a l'Escola el 17 de juny de 1974. Fotografia de Pere Farran (AHS).

L'ALUMNAT

Evolució alumnat:

Directors: Francesc Tiana i Clapés (1939-1947), Domènec Codina i Fatjó (1947-1948), Josep M. Sanmiquel i Planell (1948-1962), Josep Caldas i Nogué (1962-1965), Josep Rodó i Rodó(1965-1972), Josep M. Sánchez Moreno(1972-1974).

PERSONATGES DE L'ESCOLA ALS CARRERS DE SABADELL

El nomenclator dels carrers de la Ciutat inclouen, al marge dels Alcaldes-Presidents del Patronat, diverses persones lligades a l'Escola i les seves activitats:

Feliu Pla i Formosa (professor de l'Escola els anys 30-40 i 50).(1893-1955).

Gertrudis Artigas i Setó (professora i directora de la secció de sargidores fins el 1967).(1890-1971).

Jaume Viladoms i Valls (alumne i professor de l'Escola i fundador de l'Acadèmia Delta).Torner i fressador (1913-1976).

Joan Vilatobà i Figuls (fotògraf i pintor. Professor de l'Escola.),(1878-1954).

Joan Balart i Armengol (alumne de l'Escola, inventor i diputat al Parlament de Catalunya).(1882-1960).

Josep Renom i Costa (arquitecte municipal, arquitecte del Mercat Central i professor de l'Escola).(1880-1931).

Lluís Mas i Gomis (alumne i professor, fundador i president del Museu d'Història 1931-39).(1890-1971).

Maria Gispert i Coll (escriptora i poetessa,alumna).(1904-1976).

Miquel Carreras i Costajussà (esciptor i filòsof,professor de l'Escola entre el 1933-38).(1905-1938).

Joan Montllor i Pujal (promotor de l'Escola i de la Bibliteca de la Caixa de Sabadell).(1874-1960).

Camil Geis i Parragueras (compositor, escriptor i poeta, autor del primer llibre publicat en catalá després de la guerra;professor de religió de l'Escola).(1902-1986).

Antoni Vila i Arrufat (pintor i gravador, professor de l'Escola).(1894-1989).

Miquel Arimon i Marcé (fou un dels primers alumnes de l'Escola -el seu expedient és el número 1, gener de 1903).(1882-1936).