La primera tasca en aquest període fou la regularització d'una part força important de la plantilla de professorat del Centre, amb contractes de col.laboració temporal des del 1979, i que el 1985 mitjançant unes opo- sicions específiques veiren normalitzada la seva situació que els varen permetre accedir a la condició funcionarial en igualtat de condicions a la resta de cossos docents depenents de la Generalitat, malgrat conti- nuar pertanyent a un cos a extingir i afiliat al règim general de la Segu- retat Social.

S'iniciaren les gestions per tal de poder començar a resoldre les greus mancances infraestructurals i d'equipaments que l'Escola arrossegava com a producte d'aquests anys d'abandonament que la situació social i política havien provocat.

Així mateix, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat intentà reduir l'excessiva oferta, i la consegüent massificació de l'Escola, amb el trasllat d'algunes especialitats a d'altres Centres. El Tèxtil i la Química de FP1 a l'IES Terrassa, l'Electricitat i les Arts Gràfiques de FP1 i FP2 a l'IES Agustí Serra de Sabadell i l'Automoció de FP1 i FP2 a l'IES Mancomunitat (actual Castellarnau), procés que començà durant el curs 1988/89.

Fou un temps de normalització de la vida acadèmica i d'anar resolent totes les mancances provocades per tants anys d'indefinició i manca d'arrelament ciutadà, per tal de poder donar un nou impuls a l'Escola.

L'especialitat Tèxtil, base de la fundació de l'Escola, tenia una vida molt apagada en el marc de la Formació Professional reglada. Només s'impartia el primer grau i la demanda era molt minsa mantenint-se només amb alumnat no admès en altres especialitats del Centre. Segurament per això, i també per les noves necessitats de la indústria tèxtil sabadellenca, el 1985 el Gremi de Fabricants, creà l’ESCOLA TÈXTIL D'ARTS I OFICIS, juntament amb l’Institut Sallarès i Pla i les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. Els objectius d'aquest nou Centre, segons afirma el mateix Centre, eren els següents: Formació de teòrics tèxtils (especialistes en disseny de fils i teixits, especialistes en tints i acabats) i el reciclatge dels quadres d’empresa. Personal de la pròpia Escola, va participar en la creació de la nova entitat educativa.

Logo Escola Tèxtil d'Arts i Oficis(1985). Font:web del Gremi de Fabricants.

El període 1989-1992 hom podria caracteritzar-lo com el període d'inici de les grans obres, la introducció d'elements pedagògics en la tasca diària: plans d'acció tutorial i reforçament de la tasca tutorial, programacions, criteris d'avaluació, un projecte específic per a la Formació Professional de primer grau (convertida de fet en una guarderia social més que en un trajecte formatiu), l'ampliació del lligam amb l'entorn empresarial (amb convenis específics amb el Centre Metal.lúrgic , la Cambra de Comerç i el Gremi de Fusters (amb qui es creà conjuntament el concurs per a aprenents i estudiants de fusteria que encara es fa cada any), la renovació d'equipaments, l'establiment de plans d'actuació per projectes mitjançant una centralització pressupostària en la comissió econòmica, la racionalització de la gestió del personal (canvi sistema d'assignació d'horaris primant criteris pedagògics, introducció del rellotge per fitxar, establiment funcions P.A.S., sistema de guàrdies i substitucions, facilitar al màxim el reciclatge i la formació.-destacant la creació de les jornades biannuals de professorat de fusteria i moble que han arribat a la seva cinquena edició..), control absències alumnat FP1, creació Consell Alumnes per reforçar la seva participació i implicar l'AMPA en la gestió del Centre amb diverses comissions i actuacions conjuntes.

En el període 1992-1996 es continuà la tasca anterior, però per no allargar-nos hauríem de fer referència a tres fites fonamentals: el reforçament de la projecció externa del Centre, sobretot mitjançant la commemoració del 90è. aniversari de l'Escola concebuda com una estratègia per aconseguir durant tot un curs una presència constant en els mitjans de comunicació locals, recuperar la relació amb les institucions fundadores del Centre (Ajuntament, Caixa de Sabadell, Gremi de Fabricants, Acadèmia de Belles Arts) i la recuperació de l'orgull de pertànyer a una Escola amb una tradició com la nostra.

Logo 90è. aniversari. Disseny de Francesc Cartiel (1992).

La segona fita fou l'elaboració i aprovació (el 1995) dels documents bàsics que havien de configurar el nostre projecte de Centre i ens podien permetre enfrontar amb garanties els canvis que s'aproximaven: Projecte Educatiu, Projecte Curricular i Reglament de Règim Intern. I , sobretot, l'avançament en la implantació del nou sistema educatiu (curs 1995/96), i que suposà la clau per donar el tomb definitiu a tots els processos de canvi iniciats el 1989. Així, el treball per equips docents , la tutoria compartida, les reunions amb els pares, la incorporació de professorat de primària, l'establiment de relacions amb els centres de primària vinculats, la necessitat de donar resposta a un nou alumnat (per edat i procedència social), unes noves demandes familiars, una nova planificació pedagògica, un pla específic d'atenció a la diversitat (amb la creació, per exemple, d'una aula flexible), la creació de nous serveis (menjador escolar i departament psicopedagògic), tancament del recinte escolar, creació d'aules de visual i plàstica i tecnologia d'ESO, etc. van impregnar el funcionament global de l'Escola i varen començar a transformar-la radicalment. Al mateix temps, i per facilitar la transició i no perdre el caràcter propi de l'Escola es reforça la col.laboració amb l'entorn empresarial i s'impartiren Cursos Transnacionals i mòduls 3 experimentals.

Menjador Escola fet el 1995.

L'arribada de la L.O.G.S.E. fou rebuda pel professorat de F.P. amb un sentiment contradictori: hi havia una certa angoixa per la desaparició de la F.P. que coneixien i, per tant s'iniciava un rumb nou, amb tot el que això suposa d'incertesa, i es dipositaven força esperances en la desaparició de la segregació entre el Batxillerat i la F.P. en el tram d'ensenyament obligatori -que s'estenia fins als 16 anys- i es posaven les mateixes condicions d'accés per a la nova F.P. i el nou Batxillerat.
A més a més, aquests fets produïen una millora substancial en la preparació acadèmica i nivell socio-cultural de l'alumnat que accedia als seus Centres, la qual cosa afegida a una certa consciència i experiència en el tractament de la diversitat, almenys en la seva franja més problemàtica, i l'existència d'un professorat i d'unes instal.lacions preparades per introduir estratègies d'aprenentatge menys teoricistes i més pràctiques, van fer que generalment es rebés com una millora professional la implantació del nou sistema educatiu, tant més quan indirectament acabava amb la separació de cossos i centres amb l'antic B.U.P. i C.O.U.
Malgrat que l'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys eliminava la possibilitat de treure del sistema l'alumnat més problemàtic, això es compensava clarament pel fet de tenir un alumnat, si es vol amb un grau de diversitat més gran que abans, però clarament millor vist des de qualsevol punt d'anàlisi que emprem, i això tant en l'E.S.O. com en el Batxillerat i Cicles Formatius. El tractament de l'alumnat amb necessitats educatives especials per raons de tipus conductual, retards d'aprenentatge o desmotivació escolar no representava cap novetat, i en canvi el percentatge d'alumnes amb aquestes necessitats havia disminuit molt notablement -no és una casualitat que l'aparició d'això que n´hem dit U.A.C. tingués un precedent clar al ex-centres de FP amb les Aules Flexibles o Aules Taller, donat que s'hi reunia una cultura professional prèvia i unes dotacions i instal.lacions adequats. Potser va costar més afrontar correctament les necessitats de l'alumnat especialment dotat.

Unitat Adaptació Curricular.
La coexistència i el treball en comú des de sempre de dos col.lectius pertanyents a cossos diferents (A i B), va ajudar també a rebre de forma positiva la incorporació als Centre dels mestres d'educació primària, sense que es manifestessin pràcticament les actituds de corporativisme quasi inevitables en organitzacions on conviuen persones d'escalafons diferents.

Guixetes alumnat.

LA GESTIÓ EN EL PERÍODE 1996-2000

Els objectius bàsics d'aquest període venen marcats per la necessitat d'entomar un període de transició cap el nou sistema educatiu des de la perspectiva de fer-ne una font de canvis qualitatius i quantitatius que convergeixin en una Escola de qualitat i de referència a la ciutat i fer-ho d'una forma no traumàtica per tal que la major part del personal del Centre s'hi pogués sentir implicat. Les actuacions immediates havien d'anar encarades a acabar d'implementar l'Ensenyament Secundari Obligatori, preparar la implantació del Batxillerats i dels Cicles Formatius de Grau Mig i Superior i concretar un pla específic d'atenció a la diversitat que inclogués, a ser possible programes de garantia social. I tot això, es feia des de la concepció que aquest procés era altament positiu per al conjunt de l'Escola donat que anava en la direcció de convertir-nos en un Centre integrat on es farien tots els estudis mitjans previstos a la LOGSE, la qual cosa podia crear un seguit de sinergies molt positives per a tots. Si a això hi afegim una millora indubtable en la composició de l'alumnat que arribava a l'Escola, semblava que els moltíssims esforços que s'haurien d'exigir de tot el personal podien venir compensats per aquests elements.
Tot seguint l'esquema del programa presentat el 1996 analitzarem les següents àrees:

ÀREA DE GESTIÓ I COORDINACIÓ

Relacions institucionals i projecció externa:
Des del reconeixement que sense la implicació del propi Departament d'Ensenyament i sobretot de la Delegació Territorial, en tots els seus serveis, no hauria estat possible el procés de canvi efectuat, cal també assenyalar aquelles altres actuacions que es varen emprendre:
- Establiment d'una relació fluïda i constant amb l'Ajuntament i, especialment amb les regidories d'Educació i d'Economia (en allò que feia referència al servei d'orientació i inserció laboral). Aquesta relació portà a la creació d'una comissió de directors de primària i secundària per treballar la coordinació, el disseny i la planificació de campanyes específiques per difondre l'oferta pública educativa de la ciutat (tant a nivell de campanyes de matriculació com de presència a la premsa), l'encàrrec per part de l'Ajuntament d'un estudi sobre els factors de demanda escolar en el trànsit entre primària i secundària, la participació institucional i personal del Director en el Projecte Educatiu de Ciutat (com a redactor i ponent de l'apartat dedicat a la transició Escola-Treball), la participació en les campanyes de difusió i promoció de l'oferta formativa professional de la ciutat, la signatura d'un conveni per tal que les modificacions urbanístiques previstes en el nostre entorn es fessin tant a favor dels interessos ciutadans com els purament escolars nostres, convenis i acords per tal que serveis municipals ajudessin al Centre, mantenint un entorn no conflictiu mitjançant la guàrdia urbana, i col.laborant amb els serveis socials (presència setmanal de l'educadora social al Centre i relació continua amb els educadors de carrer, especialment amb el de Torre Romeu), plantejament i recerca de solucions a les dificultats sorgides per l'assignació de tot l'alumnat del Distrecte VII a l'Escola (tema que fou resolt satisfactòriament amb un acord entre la Delegació i l'Ajuntament), col.laboració en l'organització del transport escolar de l'alumnat procedent de l'esmentat districte (supressió transport específic i ús transport municipal),etc. Tot això amb la concepció que, al marge de les competències legals, no ens podíem permetre que l'Ajuntament de la ciutat quedés al marge d'un tram educatiu tan fonamental com el secundari i que el repartiment de competències entre administracions no podia ser una excusa per no posar tots els mitjans a l'abast dels ciutadans.
- Les relacions amb les institucions empresarials i sindicals passaren fonamentalment per la signatura d'un conveni amb el Centre Metal.lúrgic per a la realització de cursets de formació per als treballadors amb contracte d'aprenentatge de les empreses associades.
Realització de cursets de formació organitzats conjuntament amb el mateix Centre Metal.lúrgic, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, el Gremi de fusters, ASCAMM, i l'empresa Alsthom. Convenis amb la Cambra de comerç per a la realització de formació a l'Escola sobre Comerç exterior.
La participació en l'estudi fet per la Fundació CIREM sobre l'ocupació al Vallès Occidental i l'elaboració d'un instrument de detecció de necessitats formatives (Observatori Detecforma).
Col.laboració amb el Gremi de Fabricants per estudiar les possibilitats d'implantar Cicles Formatius de la Família Tèxtil a l'Escola (el curs 2000/2001 se'n feu una oferta que no reexí).
No cal dir que, al mateix temps, es continuaven les actuacions per ampliar les possibilitats de col.locar els nostre alumnat en les diferent empreses per tal de fer les pràctiques obligatòries del Cicles, la qual cosa ens portà també a la creació, dins del departament Escola-Empresa, d'una Borsa de treball.
Les organitzacions sindicals, fonamentalment CCOO i UGT, participen, al marge d'altres contactes puntuals, en el crèdit de síntesi de quart d'ESO explicant al nostre alumnat les diverses modalitats de contractació i els seus dreta i deures com a possibles treballadors.
- Amb les universitats, fonamentalment amb la UAB i la UPC, es van establir sistemes d'informació i orientació específics, diversos professors i professores del Centre participen com a tutors en els C.A.P. , l'ICE de l'Autònoma (mitjançant en Joan Rué i altres ) ha comptat amb el nostre ajut per diversos estudis i des de fa uns quants cursos un grup d'alumnes de Didàctica de les Ciències Socials de la UAB fa les seves pràctiques a l'Escola. També s'han organitzat activitats específiques de formació com, per exemple, un curs d'estiu de Gestió de l'Aula impartit per professorat de l'ICE de la UPC per a professorat de l'Escola i dels centres de primària vinculats.
- També durant aquest període es varen iniciar diversos projectes dintre dels programes Comènius, Lingua i Sòcrates que van permetre la realització d'intercanvis d'alumnat d'ESO i Batxillerat amb un Institut de Suècia (2 vegades), un intercanvi d'alumnat de F.P. de Fusta i Moble amb un Institut d'Àustria, la realització de dos Projectes (Parcs Culturals europeus i Parcs naturals) amb un institut d'Itàlia i un altre de Portugal, la realització de viatges d'estudis a Anglaterra (2 a Londres, 1 a York i un altre a Exeter).
- Es varen establir estratègies de comunicació que permetessin fer arribar les activitats de l'Escola a l'exterior, fonamentalment amb la premsa i televisió local però també amb TV3 (participació en un "30 minuts" dedicat a la FP i el mercat laboral i seguiment del procés seguit per alumnat nostre a la selectivitat en noticiaris del juny del 1999). Es tractava de fer conèixer que fèiem i , per tant, difondre una determinada imatge de Centre. Les Jornades de Portes Obertes dels diversos ensenyaments impartits al Centre formaven part de la mateixa línia. L'edició de material informatiu divers i la creació de la pàgina web foren altres elements que completaven l'esforç.
- La participació exitosa en els premis CIRIT i el Certamen Nacional de Jóvenes Investigadores també ajudà a projectar l'Escola.
- Amb el mateix objectiu de projectar la imatge del Centre enfora el Director fou durant tot el període membre de la Junta Territorial i la Junta Central de Directors de Secundària, membre de la Comissió municipal de coordinació entre centres públics de primària i secundària, membre de la Comissió d'escolarització de Sabadell i, entre d'altres temes, fou membre de la Comissió d'Estudi dels Desajustaments Conductuals per nomenament del Conseller d'Ensenyament.

Gestió de recursos humans i materials:
- Dintre de les possibilitats que permetia l'autonomia del Centre s'establí una estructura funcional que intentava compatibilitzar una estructura de coordinació vertical quan més alleugerida millor (procurant crear el mínim nombre de Departaments curriculars i deixant perfectament definides les funcions de cadascun dels òrgans unipersonals) amb una estructura horitzontal (tutories, equips docents, coordinacions de cicle i etapa) que coincidien bàsicament en la Comissió Pedagògica. La intenció era ben clara, donar força i preeminència a la coordinació horitzontal donat que aquesta era la que pensàvem que incidia més directa i qualitativament en la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge i en la dinàmica pedagògica de l'Escola.
- Es procurà reservar un paper fonamental al Consell Escolar, únic lloc on conflueixen els diversos estaments que formen l'Escola. En aquest sentit es procurà trencar amb dinàmiques corporativistes que donaven massa vegades lloc a creure que era únicament el professorat qui governava el Centre, per això es procurà la complicitat de la representació municipal, pares i mares i alumnat i equip directiu en la definició de les grans estratègies d'Escola.
- Amb l'AMPA, juntament amb les col.laboracions ja preexistents per a la gestió del servei de menjador i activitats extraescolars i esportives, es formà també una Comissió pedagògica que permetés analitzar i fer propostes respecte al funcionament pedagògic del Centre per part de les famílies.
- El Consell d'Alumnes i les reunions periòdiques amb els delegats de classe eren el canal de participació fonamental de l'alumnat, que tal i com estableix el nostre PEC tenen dret a assistir a les reunions d'avaluació (els delegats).
- Es procurà sempre que el trànsit que vivíem tingués el mínim cost possible en pèrdua de plantilla, sobretot entre el personal definitiu, i que la desaparició d'uns ensenyaments fos substituïda immediatament per uns altres de manera que no es produís cap trasbals que hagués pogut posar en dubte el recolzament de la major part de la plantilla al canvi. Així, la substitució de la FP pels nous Cicles Formatius aconseguí que el professorat específic no fos una rèmora en el procès de canvi, tot i que fou el sector més reaci de principi.
- L'entrada de professorat procedent de primària fou un fet molt positiu i l'opció que es va prendre d'incloure'l en tots els cursos de l'ESO, a tots els efectes, crec que ha estat un dels encerts fonamentals en permetre la mútua interconnexió de les pràctiques i mètodes de treball del professorat de primària i secundària, enriquint-se ambdós i permetent una tasca professional engrescadora per a tothom. Malgrat tot, no s'aconseguí lligar totalment la procedència d'aquest professorat dels propis centres de primària vinculats, la qual cosa encara hauria fet millor la incorporació.
- La centralitat dels equips docents en la dinàmica del Centre ajudà a fer veure a tothom la necessitat fonamental de fer funcionar un correcte sistema de control d'assistència de l'alumnat, de guàrdies i substitucions, que donés seguretat a les famílies. La introducció de les reunions trimestrals dels equips amb les famílies també fou un element de canvi important.
- Es va fer un pla de coordinació amb els centres de primària vinculats, amb coordinacions periòdiques entre les direccions, els tutors de 6è. i 1r. d'ESO i coordinació pedagògica, i un programa d'informació i acollida que cada any s'ha anat ampliant. De fet, encara que no de dret, es creà allò que s'anomena un itenerari educatiu.
- Es creà des d'un bon principi un Departament d'Orientació i Psicopedagogia, encarregat de coordinar tots els recursos interns i externs per a l'atenció de l'alumnat i elaborar un projecte d'atenció a la diversitat flexible i integrador.
- La realització de les proves de maduresa i, sobretot, de les proves d'accés als Cicles Formatius també obligà a un esforç organitzatiu important per la seva complexitat i quantitat.
- Respecte al P.A.S. s'introduí un pla específic d'assignació de tasques i responsabilitats, tant entre els conserges com entre les administratives, que permetés la valoració objectiva del seu treball que després es traduïa en la corresponent assignació del complement de productivitat. A la secretaria de l'Escola es feu fins i tot un pla anual d'activitats que permetia planificar tot el curs amb suficient antelació.
- En allò que fa referència als recursos materials, s'aconseguí dedicar d'un 10 a un 12 % del pressupost total anual del Centre a un Projecte específic, dedicant-se la resta a les despeses de funcionament ordinari -procurant sempre reduir-ne el cost per tal de poder assignar majors quantitats a despeses funcionals i a reposició d'equipaments. De fet, la neteja fou sempre la despesa fonamental i la que a més a més exigia més control donat que el personal no era del propi Centre sinó una contracta. L'Escola assumí gran part del cost econòmic de noves instal.lacions com el menjador, laboratori d'idiomes, aules i equipament informàtic, etc. Seria massa llarg i fora de lloc fer una relació exhaustiva de tots els equipaments, obres i instal.lacions gestionades en aquest període.
- L'any 1999 es proposà i s'aprovà un nou sistema de distribució pressupostària consensuat per tots els departaments de l'Escola. No s'aconseguí passar a un sistema de planificació per projectes.
- Es començà a estudiar un sistema per repercutir el cost de fotocòpies i altre material a les famílies mitjançant una quota anual. Això, s'ha concretat aquest curs.
- Es revisà i s'elaborà un nou inventari del Centre i es feu un pla anual de manteniment que permeté anar millorant les condicions de les instal.lacions.
- A partir del curs 1998/99 es feu un Pla anual del centre que planificava totes les activitats de l'Escola i permetia fer el seguiment de la situació de cada ítem i procedir a les corresponents dotacions personals i materials, segons prioritats prèviament establertes.

ÀREA PEDAGÒGICA

Tot allò que hem exposat en el punt anterior, i que és allò que compet fonamentalment a l'equip directiu, ha d'estar en funció que l'activitat fonamental de l'Escola - educar- es pugui desenvolupar en un marc adequat per tal que les activitats d'ensenyament-aprenentatge es facin en les millors condicions possibles. Per tant, fer de la coordinació pedagògica i dels equips docents la base de funcionament del Centre era la condició necessària per a la resta. D'aquí la preeminència donada a la coordinació horitzontal i els recursos humans i materials esmerçats en aquest aspecte.
Tot concretant, en aquest període hauríem de destacar:
- La creació d'una estructura funcional basada en el Coordinador/a pedagògic com a cap d'un organigrama format pels Coordinadors d'etapa (Coordinadors d'ESO -amb els seus coordinadors de cicle i nivell-, Batxillerat i Cicles Formatius -amb coordinadors de Famílies Professionals- ), el Departament d'Orientació i Psicopedagogia i el Cap del Sevei d'Escola-Empresa com a estructura bàsica del funcionament pedagògic de l'Escola.
- La implantació d'un model de tractament de la diversitat que, entès com un plantejament global d'Escola, organitzava tots els recursos ordinaris i extraordinaris en funció de donar la millor resposta a tot l'alumnat mitjançant la diversificació curricular i de materials, els desdoblaments, la utilització de la franja de variables, i la creació d'una aula flexible (precedent clar d'allò que seria després les UAC). Sempre des d'una perspectiva integradora i no homogeneïtzadora. Aquesta Aula Flexible -integrada per professorat de tallers i mestres de pedagogia terapèutica- a més de donar resposta a una franja d'alumnat molt necessitat d'un recurs com aquest obrí nous camins: per exemple, les col.laboracions amb l'entorn (Amics de l'Òpera de Sabadell, Teatre del Sol, i l'Escola Xalest) i primers projectes d'inserció laboral o a la formació ocupacional (Vapor Llonch). Segurament, això també ens ajudà a entomar el projecte formatiu de Treballem per la Formació (organitzat conjuntament per Ensenyament i Treball) que dóna resposta a un altre segment de l'alumnat, com abans ho feu la UEE. L'experiència d'integració d'alumnat sord en llenguatge de signes fou un altre dels reptes educatius.
- L'elaboració dels projectes tutorials i curriculars dels dos cursos d'ESO que mancaven, Batxillerats i Cicles Formatius de Grau Mig i Superior fou la tasca principal dels Departaments durant aquest període.
- Creació d'un pla de crèdits de síntesi per als quatre cursos d'ESO i d'una normativa específica per a la realització dels treballs de recerca i del crèdit d'estada a l'empresa per als Batxillerats.
- L'elaboració de plans específics per a l'acabament en condicions dels estudis de FP1 i FP2 fou una tasca assumida per la Direcció i els Departaments Curriculars que permeteren fer aquesta transició sense cap problema destacable.
- Es creà un marc curricular concret per als alumnes que havien de romandre un any més a 4rt. d'ESO.
- Es creà un protocol per al traspàs d'informació entre els Centres de primària adscrits i l'Institut i s'anà avançant en la coordinació curricular (traspàs d'informació dels continguts mínims de l'ESO) i d'actituds , valors i normes (mitjançant una llicència per estudis d'una professora de l'Escola).
- Es continuà la tasca de concreció del Projecte Curricular, sobretot respecte a les actuacions transversals, crèdits interdisciplinaris, diversificació metodològica, programacions d'àrees, establiment dels crèdits variables per a tota l'ESO i del sistema d'assignació, criteris d'avaluació i de superació de cicle i etapa...
- Des del curs 1998/99 s'introduí la continuïtat curricular de les àrees instrumentals mitjançant la planificació adequada de l'oferta comú i variable.
- Es fomentà la formació continua del professorat procurant anar cap a la formació en el propi Centre mitjançant seminaris organitzats dintre de l'horari de dedicació a l'Escola durant el curs i en el mes de juliol (Curs de competència social i Curs de Gestió de l'aula).
- Introducció de pautes de treball en equip, reunions periòdiques i coordinació horitzontal en el treball del professorat dels Cicles Formatius, que incorporaren també les reunions de pares (els Cicles de Grau Mig) com a actvitat regular.
- L'educació en valors i l'elaboració d'unes normes de convivència consensuades foren altres objectius que s'anaren incorporant al Projecte Curricular i el Reglament de Règim Intern.
- Aprovació d'un sistema d'elaboració i assignació d'horaris al professorat fet en funció de les necessitats pedagògiques de l'alumnat i de la primacia de la coordinació horitzontal.
- Fomentar l'aprenentatge i l'ús de les noves tecnologies de la informació com a eines d'ensenyament mitjançant l'organització de cursets interns i la participació en programes del Departament, cedint l'ús de les instal.lacions del Centre per facilitar l'assistència del personal propi. L'impuls de la Coordinació informàtica i de l'equipament han estat polítiques prioritàries durant el període.
- Impuls a la creació i edició de material curricular específic, fonamental en els inicis i ara menys important degut a la major oferta editorial. Amb tot, el servei de reprografia de l'Escola continua funcionant com una petita editorial.

ÀREA D'AVALUACIÓ, REGULACIÓ I CONTROL

En el programa del 1996 ja dèiem textualment que "una organització que no analitzi contínuament allò que fa, tot reflexionant sobre els resultats de la seva actuació, i que no tingui mecanismes clars per valorar-la, cau en l'error de l'activisme massa vegades estèril o poc profitós i de no ser capaç d'anar retroalimentant la seva estructura funcional i, per tant, no pot aprofitar tots els treballs que es van fent ni por rectificar els errors comesos". Per això parlàvem d'aquesta àrea i vàrem emprendre tot un seguit d'actuacions concretes:
- Es va implantar el pla anual del Centre i es va començar a planificar l'elaboració de memòries anuals de gestió, tot i que això últim queda només sobre el paper.
- S'introduïren pautes avaluatives en moltes activitats de l'Escola: des d'experiències d'avaluació de la tasca i el funcionament de l'equip directiu des de models d'anàlisi qualitativa, a l'avaluació d'activitats concretes. Les jornades de valoració final del curs que es feien amb el professorat de les diverses etapes en dos dies de finals de juny donaren força pautes per planificar el següent curs. La participació com a Centre experimentador en l'elaboració del Pla d'Avaluació del Departament i l'experimentació d'algunes proves d'avaluació d'àrees i de gestió, així com les experiències aportades per l'Avaluació externa fetes pel Servei d'Inspecció i l'avaluació contractada pel Departament d'Ensenyament durant el curs 1998/99 i que l'Escola pagà el curs següent, ens varen donar dades importants per conèixer la nostra situació i els nostres punts forts i dèbils però, fonamentalment anaren creant una certa cultura avaluativa que s'anà concretant en diversos aspectes: enquestes al professorat, alumnat i famílies, introducció d'activitats d'avaluació en la jornada de portes obertes, en les reunions amb les famílies, etc.
- Un dels problemes a solucionar en un Centre amb la plantilla, l'horari i complexitat d'una Escola com la nostra és el de fer arribar la informació a tothom. La creació d'un butlletí setmanal d'informació al professorat, sense solucionar el tema, almenys ajudà a fer-lo menys complex.
- El control per part del Consell Escolar i el Claustre del funcionament fou raonable, tot i que la funcionalitat del Claustre per analitzar o debatre determinades qüestions era força difícil sense el treball d'unes comissions que preparessin el terreny. La sensació que, així com en el Consell Escolar es tenia una visió bastant global del Centre, en canvi en el Claustre era força difícil fer arribar tots els elements que configuraven la realitat per tal de poder fer una anàlisi general de la situació, segurament perquè els canals d'informació mai foren suficients.

DIRECTORS:

Francisco Meléndez Pérez, Francesc Pomés i Martorell, Alfonso Higuero Múñoz.

Evolució alumnat.