Última fase d'una prova o competició, on es decideix el vencedor. En ella participen l’esportista i/o els esportistes que s'han classificat en les semifinals o fase anterior.

Himne aprovat pel C.I.O. en la 55ª Sessió del 1958. És un himne que va ser encarregat per a la inauguració dels primers Jocs Olímpics en 1896 a Atenes. L'autor del text va ser un poeta grec Kostis Palamas i la música obra de Spiros Samaras. Per als Jocs de 1960 a Roma el C.I.O. va recuperar aquest himne amb certs arranjaments. Des d'aquesta data és l'himne oficial i s'interpreta en les cerimònies d'inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern.
 







 
 


                


              
            
             

                    
 
Les llengües oficials del C.I.O. són el francès i l'anglès. Existeix un servei de traducció simultània en les sessions del C.I.O. a l'alemany, a l'àrab, a l'espanyol i al rus. Durant la celebració d'uns Jocs Olímpics es pot emprar la llengua o llengües oficials del país que els acull.
  

 
Procés mitjançant el qual un esportista s'inscriu en uns Jocs Olímpics a través del seu C.O.N. És indispensable que l'esportista accepti cadascuna de les disposicions previstes en els reglaments del C.I.O. i que estigui habilitat per la Federació Internacional respectiva. El nombre d'inscrits en cada esport ve condicionat pels reglaments de la Federació Internacional i el C.I.O. d'acord als contingents establerts.
  

 
Recinte on se celebren les proves i esports del programa olímpic. Cada esport requereix d'unes condicions pròpies per a poder desenvolupar les seves competicions.
  


 
A més dels Jocs Olímpics celebrats en Olimpia, es celebraven altres tres jocs: els Jocs Ístmics, els Jocs Nemeus i els Jocs Pítics. Aquestes quatre grans celebracions són els anomenats Jocs Panhelènics.
  

 
 
             © Ferran Prats i Gràcia. Tots els drets reservats
                 
                  Contactar